Després d'iniciar la visita a la Galleria dell'Accademia a la Sala del Colosso, on vàrem donar un cop d'ull a la maqueta de terracruda que Gianbologna va fer l'any 1.581 que fou el model original preparatiu de l'escultura de marbre El rapte de la Sabina.
A més a més vàrem observar detalladament la pintura al tremp sobre taula "Danza in una festa nuziale ( Cassone Adimari ) del 1.450 obra de Giovanni di Ser Giovanni, continuem la visita per la Galleria dei Prigioni on els colossos inacabats de Michelangelo ens deixen bocabadats.
Només entrar-hi trobem l'escultura inacabada de marbre, de dos-cents cinquanta-sis centímetres d'alçària, Lo Schiavo Giovane ( El jove esclau ) amb els genolls lleugerament doblegats i amagant-se la cara amb el braç esquerre que passa per damunt del cap. Al petit pedestal hi podem llegir que és una estàtua inacabada d'un Prigione per a la tomba del papa Giulio II a Roma.
Davant del jove esclau hi ha Lo Schiavo che si desta ( L'esclau que es desperta ), una estàtua inacabada de marbre que mesura dos-cents seixanta-un centímetres d'alçària i en la que la part esculpida ens transmet esforç i tensió.
Aquesta galleria fou transformada a principis del segle XX per acollir les imponents escultures inacabades de Mighelangelo. De les sis estàtues del grup Prigioni creades per a la tomba del papa Giulio II dues les dues que va acabar es troben al Museu del Louvre i les altres quatre que estan en aquest corredor foren esculpides aproximadament entre 1.519 i 1.534.
A la fotografia anterior, feta des del centre del corredor entre les escultures Lo Schiavo Giovane i Lo Schiavo che si desta, podeu veure que al fons ens espera David. A la dreta hi ha l'estàtua de dos-cents seixanta-tres centímetres d'alçària Lo Schiavo Barbuto.
A més a més de les quatre estàtues del grup Prigioni al corredor hi ha l'estàtua inacabada de San Matteo que a la fotografia anterior és la segona de dreta a esquerra i a les dues properes apreciareu una mica millor.
L'any 1.503 Michelangelo Buonarroti va rebre l'encàrrec de tallar les estàtues dels dotze apòstols per a la catedral de Florència. L'única que va començar fou la de Sant Mateu. L'any 1.505 el contracte per les dotze estàtues va ser cancel·lat...
A l'estàtua inacabada de marbre de Sant Mateu, que mesura dos-cents setanta-un centímetres, Michelangelo hi treballà entre els anys 1.505 i 1.506.
Les quatre escultures inacabades sembla que tracten d'alliberar-se i fan molta força per escapar del marbre.
A l'esquerra de la propera fotografia podeu observar l'estàtua de marbre Atlante, de dos-cents setanta-set centímetres d'alçària. El nom de l'estàtua fa referència a la forma del bloc de marbre en el que no hi ha esculpit el cap i recorda l'esforç d'Atles sostenint l'esfera terrestre.
Quan Michelangelo va morir l'any 1.564, els quatre presoners estaven inacabats al seu taller de la via Mozza. El seu nebot Lionardo Buonarroti donà els quatre Prigioni i l'estàtua Geni de la Victòria a Cosimo I de'Medici, que ordenà a Buentalenti col·locar els quatre presoners a la Grotta Grande del Giardino di Boboli als jardins del Palazzo Pitti. Van estar a la grotta des del 1.586 fins al 1.909, any en el que foren traslladats a la Galleria dell'Accademia.
Avançar els últims metres del corredor i situar-se davant del David és emocionant. Hem passat dels colossos inacabats de Michelangelo al cim de la perfecció escultòrica.
Les quatre estàtues de les sis que formen el grup Prigioni, que ens han acompanyat en la passejada per la Galleria dei Prigioni ja ens deixen clara la profunda passió de Michelangelo per l'anatomia humana. Havia perfeccionat aquest coneixement detallat fins i tot disseccionant cadàvers entre frares agustins a la dècada del 1.490. La perfecció d'aquest coneixement arribà a la perfecció alb l'estàtua David dissenyada i esculpida en un gran bloc de marbre des del setembre de 1.501 al maig del 1.504.
Quan el setze d'agost del 1.501 va rebre l'encàrrec de l'Opera del Duomo per fer una estàtua, per quatre-cents ducats, que representés l'episodi bíblic de David i Goliat, Michelangelo només tenia vint-i-sis anys.
Michelangelo deia que cada bloc de pedra té una escultura dins i la feina de l'escultor és descobrir-la. L'escultura ja era a la pedra, jo únicament he hagut d'eliminar el marbre que sobrava. El gran mestre era un descobridor i alliberador d'estàtues.
El gran bloc de marbre, anomenat "El Gegant" superava els cinc metres d'alçària i les cinc tones de pes. L'espectacular estàtua fa cinc-cents disset centímetres d'alçària ( inclosa la base esculpida ) i pesa cinc mil cinc-cents seixanta quilograms.
L'any 1.504 una comissió formada per grans artistes de l'època ( Leonardo da Vinci, Sandro Botticelli, Filippino Lippi, Perugino... ) van decidir que l'escultura s'havia de col·locar a la Piazza della Signoria, a l'entrada del Palazzo Vecchio, com a símbol de la llibertat i la consciència civil de la República Florentina. La ciutat amenaçada per poderosos enemics s'identificà amb el jove heroi.
El David va estar a la Piazza della Signoria fins al 1.873 quan fou traslladat a la Galleria dell'Accademia per les males condicions de conservació. L'estàtua que hi ha actualment és una còpia exacta de marbre feta per Luigi Arrighetti l'any 1.908.
Però la còpia que hi ha a l'esquerra de l'accés al Palazzo Vecchio no és l'única. L'altra còpia la trobareu al centre de la Piazzale Michelangelo. Aquesta còpia, del 1.866, no és de marbre sinó de bronze.
Michelangelo va passar molt temps mirant el gran bloc de marbre que estava al pati del Departament d'Obres de la Catedral. Observava atentament "El Gegant" per alliberar posteriorment l'estàtua de David.
A la propera fotografia David, sota la claraboia, està mirant la Galleria dei Prigioni per la que hem passejat al començament de l'entrada d'avui.
El genial escultor, pintor, poeta i arquitecte del Renaixemnet, nascut a Caprese -un petit poble de la Toscana- representà a David abans d'enfrontar-se a Goliat. Donatello, Ghiberti i Verrocchio van representar-lo després de guanyar a Goliat i decapitar-lo.
Per acabar l'estàtua Michelangelo pintà el tronc d'arbre del darrere de la cama dreta, d'or i afegí garlandes de llautó amb fulles de coure daurades que envoltaven el cap i la corretja. Però tant de temps a la intempèrie a la Piazza della Signoria van fer que els detalls daurats es perdessin.
A la propera fotografia de detall de la mà dreta i amb més dificultat a les anteriors fotografies de detall de la mateixa mà, constatareu que sosté la pedra amb la que aviat derrotarà a l'enemic.
Deixem el David i l'espai la Tribuna del David per, a la propera i última entrada dedicada a la Galleria dell'Accademia, visitar la Gipsoteca.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada