Marxem del conceyu de Llena, on a l'entrada anterior dedicada a Astúries vàrem observar detalladament l'església preromànica de Santa Cristina de Lena, per anar avui fins a Luanco, capital del conceyu de Gozón on visitarem el Museo Marítimo de Asturias.
Ubicat al carrer Gijón número sis està dedicat a la recollida, catalogació, conservació, estudi i exposició del patrimoni marítim asturià. L'exposició permanent està distribuïda en quatre espais dels que tres estan a la planta baixa ( biologia marina, la carpinteria de ribera -en català mestres d'aixa- , i la pesca tradicional ). A la primera planta trobem l'espai dedicat a la història de la navegació.
L'espai Biologia Maria està dedicat als éssers vius del medi marí. Si poden veure des de fòssils fins a les especies actuals.
La fotografia anterior és de la zona dedicada a la caça de la balena. Al centre hi ha la part occipital del crani d'un rorqual comú (Balaenoptera physalus), el segon animal més gran del planeta. Aquest fragment de crani pertanyia a un rorqual comú encallat a la costa de Verdicio ( a deu quilòmetres de Luanco ) als anys vint del segle passat. Darrere hi ha dibuixada la resta del crani. Aquest mamífer marí feia vint-i-cinc metres de llarg.
També a la planta baixa, en un lateral s'explica la gran importància que tingué la carpinteria de ribera. Aquest ofici s'encarregava de la construcció artesanal d'embarcacions de fusta i de la seva reparació. En català l'anomenem mestre d'aixa. Aquest és un dels puntals del Museo Marítimo de Asturias.
A Luanco es van fer moltíssimes embarcacions per a tots els ports del Cantàbric. Per recordar als mestres d'aixa s'ha construït el taller del carpintero de ribera, el que ells anomenen casetón del astillero.
Tot el que està exposat ( banc de treball, eines, plantilles, gàlibs, fustes... ) són donacions d'antics tallers del mestres d'aixa asturians.
A la propera fotografia podeu observar, ja enllestida pel mestre d'eixa, l'estructura bàsica de l'embarcació de fusta: la quilla ( 1 ), les quadernes ( 2 ), la roda (3 ), el codast ( 4 ), la regala ( 5 ) i els baus ( 6 ).
La quilla és la peça longitudinal que es disposa de proa a popa a la part inferior del buc i és la base de tota l'estructura. Les quadernes són les peces corbades que constitueixen la carcassa i suporten el folre. La roda, la peça més sortint de la proa, dóna forma a l'embarcació. El codast és la peça amb la que acaba la part de la popa de la quilla, la part del darrere de l'embarcació. La regala constitueix la part superior de la borda. Els baus són les peces de reforç transversal sobre els que es situa la coberta.
A la fotografia anterior podeu observar les cuadernas ( quadernes ) i varengas -varengues- ( les peces interiors que uneixen cada quaderna amb la sobrequilla ) de la lancha merlucera "Princesa" construïda a les drassanes Artime ( Luanco ) l'any 1.958 i abandonada per desballestar-la l'any 1.980. La podeu veure a la propera fotografia de detall.
Ocupant part dels laterals del gran espai central trobem exposades una colla de les eines que empraven els mestres d'aixa. Estan agrupades en eines de: tall i preparació de la fusta / la perforació i ajust / el tancament i calafatejat. Les podeu veure en aquest ordre a les tres fotografies següents.
L'antic ofici de mestre d'aixa malauradament desapareix perquè la gran majoria d'embarcacions que es fan actualment no són de fusta.
Quan les autoritats van decidir, als anys setanta de segle passat, donar ajudes molt superiors a la construcció de grans embarcacions de buc metàl·lic i a les petites de duc de polièster condemnaren a mort a la carpinteria de ribera.
Uns senzills diorames ens recorden com serraven els troncs de roure o de castanyer i posteriorment s'assecaven els taulons abans de fer les diferents peces de l'embarcació.
A la fotografia anterior podeu observar com treballaven dues persones amb la sierra de aire. Una d'elles ho feia des de l'interior d'una fossa.
Després de tallar els troncs amb aquesta gran serra calia deixar assecar la fusta col·locant els taulons a la intempèrie, separats entre si ( fotografia següent ).
Un cop seca el mestre d'aixa feia a la petita drassana les diferents peces: quilla, quadernes, varengues, roda, codast, regals, baus...
Una de les feines molt importants és calafatar l'embarcació amb estopa impregnada de brea amb la que es tapen les petites ranures que queden entre les taules de fusta amb l'objectiu d'impermeabilitzar-la. A la propera fotografia el protagonisme és per a les eines que s'empraven per calafatar.
La feina dels museus que custodien les eines dels mestres d'aixa és important perquè puguem recordar com es feia una embarcació de fusta.
Fundat l'any 1.948 per l'Ajuntament de Gozón, el Museo Marítimo de Asturias és el museu més antic del Principat d'Astúries. L'any 1.960 ca començar una etapa de decadència que culminà l'any 1.990 amb el desallotjament dels seus locals i el tancament al públic. L'any 1.991 un nou equip es va fer càrrec del que quedava i començaren a cercar i recollir materials etnogràfics i a buscar un nou edifici. El nou meseu s'edificà entre els anys 1.998 i 2.001.
També a la planta baixa, al gran espai central i als altres laterals, trobem l'espai dedicat a la pesca tradicional. A la fotografia anterior i a la propera podeu veure la motora "La Bañuguera" construïda a Luanco l'any 1.927 pel mestre d'aixa Benigno Fernández Garcia. Com que el seu motor tenia poca potència s'auxiliava amb rems i una petita vela central. Com gairebé tot el que s'exposa al museu, aquesta embarcació és una donació.
Les fotografies següents són de la caseta de la merlucera Nuevo Jaimar. Aquesta merlucera del Cantábrico, embarcació característica del Golf de Biscaia, fou construïda a les drassanes Suárez de Luanco l'any 1.990.
José Joaquín Suárez "Choli" començà a treballar a la drassana familiar quan només tenia catorze anys. De les set drassanes que hi havia a Luanco la d'en Choli fou l'última en tancar.
En el petit espai de la caseta de la merlucera hi ha el pont ( lloc des d'on es governa la nau amb els controls de navegació i direcció ), la cuina-menjador i un petit vàter.
Deixem les embarcacions de l'espai central per continuar a la propera entrada dedicada al Museo Marítimo de Asturias gaudint l'espai dedicat a la pesca tradicional i després acabar la visita a la segona planta on el protagonisme és per a la història de la navegació.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada