Arxiu Gavín: Inventari d'Esglésies de Catalunya ( 2 ).

A la primera entrada dedicada a l'impressionant Inventari d'Esglésies de Catalunya vàrem comparar les fotografies actuals de l'església romànica de Santa Maria de la Cluella, també coneguda com Santa Maria de Casalets, una part situada al jardí de Cal Casalets de Solsona, amb les que va fer Josep Gavín i Barceló fa més de mig segle a Tiurana... Però la petita església que hi ha a Solsona només és el parament de carreus externs del mur i l'asbis, i el campanar. La resta de l'església , "l'esquelet" , es va quedar a Tiurana-Mitalpeix a la comarca de la Noguera. Santa Maria de la Cluella, construïda entre els segles XI i XII, està repartida en dues comarques...

Continuem avui la recerca a l'Arxiu Gavín buscant les antigues fotografies de diferents municipis del Solsonès, començant pel del Pinell del Solsonès. El passat mes de gener vàrem observar atentament les restes de l'església romànica de Sant Pere de Madrona edificada al segle XII, que malgrat estar declarada Bé Cultural d'Interès Nacional des del 1.949, està mig enrunada...

A l'arxivador que m'ha deixat el Josep Sansalvador al costat de cinc fotografies del 1.960 hi ha el text, fet amb màquina d'escriure, següent: "Pinell del Solsonès. Madrona A.E.P de Sant Pere - ruïnes-  any 1.960 / 1.960 / 1.962 / 1.969 / 1.969 ". A la propera fotografia podeu veure les dues fetes al 1.960. A la de l'esquerra es veu el mur de l'esquerra de l'absis - avui enrunat-, i a la de la dreta tot l'absis -la meitat ja no hi és-. Compareu-les amb la primera fotografia de l'entrada d'avui.

Una de les fotografies del 1.973 ens mostra la gran esquerda del mur oest. Amb el pas dels anys, la part que està a la dreta de l'esquerda, també ha caigut. La porta d'arc de mig punt es va reconstruir i la finestra geminada amb columna cilíndrica i capitell encara hi és.

Torno l'arxivador amb les fotografies de les esglésies del municipi de Pinell del Solsonès i li demano el del municipi de Navès per mirar les fotografies de Sant Pere de Graudescales que vàrem visitar virtualment al desembre del 2.019 a l'entrada " Romànic amagat al Prepirineu ( 8 ) ". Construït entre finals del segle XI i principis del XII, la primera església fou consagrada l'any 913.

A la primera pàgina amb fotografies de Sant Pere llegeixo al paperet fet amb màquina d'escriure:" Navès. La Vall d'Ora. Monestir de Sant Pere de Graudescales - any 1.900- " . Hi ha fotografies del 1.900 i del 1.915.

A la fotografia anterior podeu veure les cinc fotografies del primer quart del segle XX, i a la propera de detall dues del 1.925.

El campanar de cadireta que veieu a les dues fotografies anteriors ja no existeix. Podeu comparar-les amb la propera fotografia en la que podeu observar Sant Pere actualment.

La senzilla porta amb arc de mig punt per on s'accedia a l'església va ser fotografiada per Josep Gavín l'ant 1.981. Quaranta anys després està exactament igual...

Perdó, igual, igual no. A la fotografia del 1.981 podem llegir al cartell "Prohibit fer foc i dormir dins S.Pere" i a la porta - pintat sobre la vella fusta- "Respecteu aquest monument. Tanqueu si us plau. Gràcies". Actualment només queda el text pintat a la mateixa  porta de fusta.

També del 1.925 és la propera fotografia de detall en la que podeu observar, bastant atrotinats, el cimbori i el creuer de l'església de Sant Pere.

Deixem les fotografies del municipi de Navès per consultar les del de Lladurs. D'aquest municipi vàrem visitar les esglésies de Santa Eulàlia de Timoneda ( "Romànic amagat al Prepirineu ( 6 ) " ) i Sant Sadurní de la Llena ( "Romànic amagat al Prepirineu  ( 7 )")
El text fet amb màquina d'escriure diu " Lladurs, Timoneda E.P. de Santa Eulàlia. 1.972" . També hi ha a l'arxivador  fotografies del 1.981.

A la fotografia anterior podeu veure les cinc fotografies més antigues i a la següent, de detall, la que es veu una part del cementiri. La podeu comparar amb la fotografia actual del mateix indret de Santa Eulàlia de Timoneda. L'església té elements arquitectònics dels segles XI, XII i XVII.

La segona església del municipi de Lladurs que vàrem visitar virtualment fou Sant Sadurní de la Llena construïda al segle XI. A l'arxivador llegim: "Lladurs La Llena. E.P. de Sant Sadurní -any 1.972-" cinc fotografies. Hi ha cinc fotografies més del 1.976.

Podreu constatar a la propera fotografia, o clicant a l'enllaç anterior, que hi ha pocs canvis destacables entre les fotografies del 1.972 i les actuals.

Per acabar la recerca de la comarca del Solsonès demano a l'arxiver les fotografies del municipi d'Olius. El text: "Olius  E.P. de Sant Esteve -any 1.920/1.970/ 1.970 / 1.970/ 1.971".

La fotografia anterior Josep Gavín la va fer l'any 1.970 des de l'accés al cementiri modernista. Cinquanta anys després la torno a fer des del mateix indret.

A més a més de les fotografies fetes per Josep Gavín i Barceló els anys 1.970, 1.973 i 1.976 hi ha dues fotografies més antigues. La de l'esquerra de la propera fotografia és de 1.964 i la de la dreta és anterior al 1.936.

L'església, de la segona meitat del segle XI, és una mostra solsonina de romànic llombard. Consagrada l'any 1.079 es construí sobre una petita capella preromànica documentada al segle X.

A la fotografia anterior, d'abans de la Guerra Civil, podeu observar el retaule i el crist de la cripta. Si la compareu amb la propera veure una diferència evident.

Torno els arxivadors al Josep i li demano els dels municipis d'Àger i Balaguer, de la comarca de la Noguera que consultarem a la propera entrada dedicada a l'Inventari d'Esglésies de Catalunya.
Atentament.
Senyor i

Passejant per Madrona ( i 2 ).

A la part central del que queda de l'absis de l'església romànica de Sant Pere de Madrona s'obre una finestra de mig punt de doble esqueixada. Aquestes finestres, gràcies a l'eixamplament esbiaixat dels bancals i la llinda, faciliten l'entrada de llum al temple.

Us preguntareu el perquè de les grans dimensions de l'absis. L'explicació és que el temple tenia una cripta com la que vàrem visitar virtualment a Olius el passat novembre. Si ho voleu recordar cliqueu el proper enllaç: " Un tomb per Olius ( 1 ) ". L'estat ruïnós ( la cripta està esfondrada ) fa que sigui perillós apropar-s'hi. La cripta tenia una coberta amb voltes d'aresta sostingudes per columnes. Al Museu de Solsona Diocesà i Comarcal es conserven tres capitells de la cripta.

A la terrassa superior a l'església hi ha les restes de l'antic castell de Madrona. La vegetació ha esborrat els camins per anar-hi i és perillós accedir a les restes.

A la propera fotografia del barceloní Cèsar August Torras i Ferreri ( 1.851 - 1.923 ), considerat el primer promotor de l'excursionisme català, podeu mirar i admirar la creu de terme, l'església de Sant Pere i el castell abans que el magnífic conjunt defensió s'enfondrés. La vella fotografia cal situar-la entre finals del segle XIX i primers anys del XX.

Font fotografia: Wikimedia Commons.

Deixem la petita entitat de població, una de les cinc que formen el municipi de Pinell del Solsonès, per agafar la carretera que ressegueix la riera de Madrona. Ben aviat l'església parroquial neoclàssica de Santa Madrona sembla surar sobre  el bosc...

A cinc quilòmetres de Madrona trobem l'església de Sant Tirs del Pinell, edificada a sobre d'una antiga església de la que podem veure una part al frontal. Petit edifici de planta rectangular amb portal d'arc escarser adovellat que a sobre té un petit òcul. Corona l'esquerdada façana un campanar d'espadanya d'un ull. A la clau del portal podem llegir 1.787.

Tornem al cotxe i anem fins a Solsona, concretament al Palau Episcopal, una joia del neoclàssic català, que acull el Museu de Solsona Diocesà i Comarcal. El museu conserva moltes columnes i capitells d'esglésies abandonades o en ruïna de les que només s'exposen una selecció. Les més importants són les de Madrona. Als espais dedicats a la Baixa Edat Mitjana podrem gaudir de les peces de l'església de Sant Pere. Comencem pels tres semicapitells romànics de la cripta.

Els semicapitells, esculpits per tres de les quatre cartes, estaven adossats al mur. Al de l'esquerra de la fotografia anterior hi ha representats de costat dos centaures afrontats simètricament amb arcs i fletxes. El podeu veure millor a la fotografia següent de detall.

Les fletxes es claven en un cos prim i llarg que podria representar una serp que és l'eix de simetria de la composició. En la iconografia medieval el centaure té un sentit negatiu perquè representa la concupiscència.

Al semicapitell de la dreta hi ha dos tipus de decoració integrament vegetal repartida en dos nivells. A la part inferior palmeres de cinc fulles del dret i del revés i a la part superior una fulles lanceolades molt grans en les que es veuen molt bé els nervis.

A l'àbac del capitell ( la motllura superior que el corona, on es recolza l'arquitrau ) podem llegir una  inscripció al revés VRIM. Podria ser una inscripció inacabada MIRVS. Gràcies a la fotografia següent de detall ho podeu apreciar perfectament.

Al tercer semicapitell de la cripta hi ha un personatge barbut, vestit amb túnica cenyida a la cintura i corona. Té els braços alçats sostenint una tija. Està descalç i els seus peus es recolzen en l'astràgal ( part que uneix el capitell amb el fust ) soguejat del semicapitell.

A l'àbac hi ha la inscripció MIRVS ME FECIT ( propera fotografia de detall ). Deixa clar que l'ha fet MIRVS. A l'àbac de l'anterior semicapitell també llegim la inscripció inacabada MIRV. Sembla que també faria referència a MIRVS com autor.
Els semicapitells de la cripta de l'església romànica de Sant Pere de Madrona van ingressar al Museu de Solsona als vols del 1.914.

Deixem els espais dedicats a l'art romànic per anar a la sala on estan exposades les peces d'art gòtic, tot un regal si esteu enamorats de l'art.

 En aquesta sala trobem el crucifix de fusta policromada de finals del segle XIII de l'església de Sant Pere de Madrona.

El crucifix que mesura 140 X 116 X 19 centímetres conserva bona part de la policromia original. Representa el moment de la mort. Crist està amb els ulls tancats i la boca entreoberta.

Al restaurar-lo, el cap va recuperar la verticalitat del cos perquè en una intervenció anterior s'havia inclinat sobre l'espatlla dreta per representar més dolor.
Deixem el Museu de Solsona Diocesà i Comarcal per continuar el nostre periple amb l'objectiu de gaudir del nostre magnífic patrimoni. És evident que si no fem un esforç moltes d'aquestes joies les perdrem definitivament...
Atentament.
Senyor i

Passejant per Madrona.

El municipi de Pinell del Solsonès té cinc entitats de població, una d'elles és Madrona, amb una població molt dispersa formada per seixanta masies. A la propera fotografia podeu veure l'església parroquial de Santa Madrona, d'estil neoclàssic edificada entre 1.771 i 1.776.

Passejant entre els poquíssims edificis que fan companyia a l'església podrem llegir en una antiga placa de rajola ceràmica: "Caserio de Madrona. Dto Municipal de Pinell. Partido Judicial de Solsona. Provincia de Lérida".

Aquestes plaques ceràmiques es van posar a tots els pobles de Catalunya a partir de la divisió territorial d'Espanya en províncies del 1.833, eliminant els anteriors corregiments.

La rectoria, un edifici del segle XVIII, restaurada respectant la seva estructura és avui una casa de turisme rural. Ens apropem a la porta adovellada per donar un cop d'ull a la dovella clau ( fotografia següent de detall ). L'any 1.787 l'edifici amb funcions de rectoria es va adossar a l'església mitjançant un pas elevat.

Resseguint el perfil exterior de l'església parroquial ens situem a la part posterior a tocar del mur de contenció del cementiri . Davant podem veure el nostre objectiu, una mica atrotinat, d'avui...

Són les restes del castell i l'església romànica de Sant Pere. Aquest conjunt arquitectònic fou declarat Bé Cultural d'Interés Nacional l'any 1.949. Apropar-se a les impressionants restes és depriment. No ens queda gens clara la utilitat, en aquest cas, de la protecció legal de les restes...

L'església del segle XII es recolza directament sobre la roca i la seva planta d'una sola nau s'adapta al terreny, amb la capçalera desviada al nord. A la terrassa superior al temple hi ha les runes del castell. Tot un conjunt defensiu, malauradament i vergonyosament abandonat.

Impressiona molt situar-se a tocar de l'absis malgrat la pèrdua del sector del migdia. Les tres semicolumnes que arrenquen de l'alt podi sembla que volen acaronar el cel. Un fris d'arcuacions llombardes distribuïdes es sèries de dues arcuacions corona l'espectacular absis de Sant Pere.

No tingueu pressa i gaudiu una bona estona de l'esvelt absis. A tocar del podi, alceu la mirada i sentiu-vos petits al costat d'aquesta joia del romànic català.

Observeu atentament la fotogafia anterior, un contrapicat de l'absis, i veureu a la part baixa del podi - al centre de la segona filera de carreus - un en el que podem llegir: " Plasa de la Constitució (paraula picada per dificultar-ne la lectura ) i l'any ( també picat ) 1.93?".

Observant atentament els carreus del costat sud de l'absis en veurem un, a l'esquerra de la semicolumna de l'esquerra, decorat amb una tija onejant de la que neixen a banda i banda fulles de palmera.

Aquest motiu decoratiu està flanquejat, a dalt i a baix, per un fris de dents de serra. És possible que el carreu formés part d'una construcció anterior i fos reaprofitat. El  podeu observar millor a la propera fotografia de detall.

Deixem l'absis i anem al mur de ponent on hi ha la portalada amb arc de mig punt per accedir al temple. Malgrat l'estat ruïnós, impressiona el que queda dempeus de l'església romànica de Sant Pere.

Al mateix mur, sobre la portalada adovellada de mig punt, encara no ha caigut la finestra geminada amb una columna cilíndrica i un capitell molt senzill que podeu veure a la fotografia següent de detall.

Al mur nord encara s'alça, orgullós, el campanar d'espadanya ( també anomenat de paret o de cadireta ) de dos ulls, evidentment sense campanes...

A la propera entrada dedicada al conjunt arquitectònic de Madrona acabarem de donar un cop d'ull a les restes i anirem virtualment al Museu de Solsona Diocesà i Comarcal per gaudir de les poques peces que es conserven de l'església de Sant Pere.
Atentament.
Senyor i