10 anys sense José Agustín Goytysolo (2).

El dissabte 4 d'abril vam recordar els 10 anys de la mort de José Agustín Goytisolo.
Carme Riera i Ramón García Mateos escriuen al pròleg del llibre José Agustín Goytisolo Poesía completa :
...."A esa popularidad contribuyeron sin duda los cantautores que musicaron o divulgaron composiciones suyas, como Rosa León, Joan Manuel Serrat, Amancio Prada, Soledad Bravo, Mercedes Sosa, Kiko Veneno, Raimundo Amador, Muchachito y Peret, el grupu Lauta, los Goliardos o el grupo de rock Los Suaves. Entre todos ellos destaca Paco Ibáñez, con quien Goytisolo compartió en varias ocasiones los escenarios de diversos teatros de la Península, abarrotados para escucharles, en una época en que el compromiso poético ya había pasado de moda...".Avui volia recomanar-vos el disc Paco Ibáñez canta a José Agustín Goytisolo.

Editat el 2002 per "A flor del tiempo" , ens permet gaudir dels poemes d'en Goytisolo musicats pel Paco Ibáñez, de les pintures de Guinovart i recordar els magnífics recitals que ens van oferir aquests dos amics de la mà de la fotografia de Ricard Cugat.

Atentament.
Senyor i

Trencaclosques gegant.

Passejant pel carrer Sant Martí, just al davant del Mercat de Pla, veig al terra uns éssers fantàstics envoltats de blocs de pedra. Amb molta cura m'apropo, la curiositat em domina.Amb una mica de por començo a fer fotografies. Un operari em diu:
- No tinguis por, senyor i , no et faran res, són de pedra.
- I què són?
- Diuen que tritons i dofins.
Molt amablement m'expliquen que la seva feina és muntar un trencaclosques gegant de 6,9 metres d'alçada per 5,5 metres d'amplada.
- Renoi, quin trencaclosques!
- I les peces pesen molt i ens calen unes eines especials per col·locar-les al seu lloc.
Ara veig que cada bloc de pedra està numerat i m'expliquen que així la feina és més fàcil.
- El que tens al davant són les peces de La font dels Tritons o dels Dofins .Aquesta font de l'any 1798 estava a l' Almodí Vell, vora la Catedral i als anys seixanta la van desmuntar. Però abans de fer-ho van numerar els blocs de pedra per facilitar la feina de tornar-la a muntar.Tots aquests anys ha estat guardada a la Suda.

La font d'estil neoclàssic es preveu que estigui enllestida a finals del proper mes de juny. Aquesta nova plaça al costat de les escales d'accés a la Seu Vella forma part del conjunt d'actuacions de recuperació del centre històric.
Nens i nenes molt aviat tornaran a Lleida els Tritons i els Dofins.
Atentament.
Senyor i

Un cop d'ull a la Biblioteca Nacional.

Estava gaudint del cel fantàstic de Madrid i un edifici del Paseo de Recoletos em va cridar l'atenció. De cop i volta em trobo just al davant de la Biblioteca Nacional.És la institució bibliotecària més important de l'Estat i s'encarrega de reunir, catalogar i conservar fons bibliogràfics produïts en qualsevol de les quatre llengües oficials de l'Estat.

Podem consultar manuscrits, incunables, gravats, dibuixos, cartells, fotografies, partitures, documents sonors, mapes,... i evidentment, llibres i llibres.I em direu, senyor i , què és un incunable? Doncs, és un llibre imprès abans de l'1 de gener del 1501, i a la Biblioteca Nacional n'hi ha 3.100.
Va ser fundada l'any 1712 per Felip V com a Biblioteca Pública de Palau. L'any 1836 va deixar de ser propietat de la corona i ja va rebre el nom de Biblioteca Nacional. El 16 de març del 1896 es va obrir al públic a la seva seu actual.

Com hi ha molts fons de la Biblioteca estan dividits en dues seus: La del Paseo de Recoletos a Madrid i la seu d'Alcalá de Henares.
Hi ha sales especialitzades en temes concrets. A la Sala Cervantes tenim els manuscrits, els incunables i els rars.A la Sala Goya tenim dibuixos, gravats, fotografia i cartografia. I a la Sala Barberini: partitures, registres sonors i audiovisuals.

Sala Cervantes. Fotografia web de la Biblioteca Nacional

Per entrar cal fer-se un carnet de lector amb el que es poden consultar impresos i llibres editats a partir del 1.931. Per a treballs de recerca en els que es vol consultar fons més antics cal fer-se el carnet d'investigador.

Sala Barberini . Fotografia web de la Biblioteca Nacional.

La Biblioteca Nacional disposa a totes les sales de lectura de la cobertura WI-FI i amb el teu portatil, de forma gratuita pots navegar i navegar.
Si voleu visitar la Biblioteca cal fer-se el carnet, o no us deixaran entrar.
Atentament.
Senyor i.

L'oreneta i el rei Jaume I

Nens i nenes del Sant Jordi, avui tinc un petit regal. La gent del Projecte Orenetes m'han enviat el Bulletí electrònic del mes d'Abril. M'ha agradat una petita història de respecte entre un rei i una oreneta. Copio del Butlletí :
L'oreneta i el rei Jaume I El rei Jaume I volia conquerir el regne moro de València. Feia uns dies que el rei havia conquerit Borriana i tenia les tendes muntades a prop del poble, en una plana assolellada. Aquells dies precisament una oreneta va arribar-hi amb les seves companyes, li va agradar el lloc i que s'hi quedà. Les tendes eren de colors molt vistosos; dalt els pals que els aguantaven volaven gallarets i al mig del campament hi havia la tenda reial, la més alta, la més bonica de totes. L'oreneta, de seguida, se'n va enamorar i construí el niu al pal del mig. Les seves companyes, passant no paraven de dir-li: _Vigila! No el facis allí...Les tendes són de roba...Qualsevol dia un cop de vent les arrabassarà... Però ella com si res. Volia el seu niu allí, aferrat al pal més alt de la tenda més alta, sota un gallaret groc d'or amb ratlles vermelles, com una flama. Un cop fet el niu, hi va pondre els ous, els va covar i en van néixer unes orenetes més vives que mai. Ara, que la pobra oreneta no s'hi veia de feina, caçava les mosques i els mosquits a centenars, a milers, i no parava d'entaforar-los a les boques de les orenetes, sempre obertes de bat a bat. Mentre l'oreneta s'afanyava pel menjar dels fills, el rei Jaume es disposava a avançar cap a València.

 

Imatge: Oreneta cuablanca. Enric Badosa. Projecte orenetes.

Va sortir de la tenda amb el casc lluent al cap, la capa de viatge damunt les espatlles i a punt de muntar a cavall, quan els servents van començar a desparar la tenda. Però la pobra oreneta, en sentir com el pal es movia, va endevinar que tot aquell enrenou acabaria amb el seu niu i les seves orenetes. Desesperada començà a volar i xisclar... Aleshores, el vol desesperat de l'oreneta va fer que el rei alcés ulls, i ell, com a bon rei, sí que se'n va adonar del que passava. -Atureu-vos- va dir als seus servents-. No despareu la tenda. Aquesta oreneta hi ha fet el niu a la nostra fe i fins que no se n'haurà anat amb els seus fills la nostra tenda romandrà alçada. L'oreneta, que va entendre el que passava, voleià al cap del rei com si li agraís el gest i va retornar al niu on els petits badaven. Tota la seva vida se'n va recordar. Quan ho contava als seus fills, néts i besnéts quedava una miqueta somniosa, com si veiés la imatge del cavaller més gentil, alt i ben plantat. Quan el rei fou molt vell, va voler que aquest fet fora escrit a la seva crònica, perquè tothom ho sabés.

Gràcies per aquesta història.
Atentament.
Senyor i

Libreria Gabriel Molina, una llibreria amb molta història.

Passejant per la Calle Mayor trobo un petit carrer, la Travesía del Arenal ; i al número 1 em quedo molt gratament sorprès, estic veient la llibreria més antiga de Madrid: Libreria Gabriel Molina.
Va començar com a paradeta al carrer i es va transformar en la Libreria de los Bibliófilos Españoles. Inaugurada al 1880 ha anat passant de generació en generació de la família del Gabriel Molina. Ara els besnets, l'Antonio i l'Alfonso porten el negoci. La façana de rajola groga amb sanefa de flors ens explica en que està especialitzada: Libros antiguos, Libros Modernos, Literatura e Historia, Ciencias y Artes.També hi ha llibres nous perquè cada vegada és més difícil trobar llibres antics i ara no es formen biblioteques importants. A més a més, quan apareixen llibres antics, ràpidament van a les fundacions o als museus. Un llibre és antic si té més de 100 anys, però els editats abans de la Guerra Civil també els consideren com antics. Aquests llibres formen part del patrimoni històric.


A la llibreria podem veure alguns llibres del S.XVI, però la majoria son del XIX. Fa 108 anys es va fer l'última reforma de la llibreria. A partir del 1899 va publicar el Boletín Bibliográfico Mensual de Libros Antiguos y Modernos ; i al 1906 van aconseguir el títol de Libreria de los Bibliófilos Españoles.
El fundador, Gabriel Molina Navarro, va reunir més de 120 edicions de El Quijote i més de 500 treballs sobre Cervantes. Alguns dels seus llibres ens parlen de la seva passió pel llibre antic. L'any 1924 va publicar "Libreros y editores de Madrid durante cincuenta años", i al 1930 "Libros antiguos, raros y curiosos". ( Font Vikipedia)
Una anècdota per acabar:

"Por favor, ¿puede enseñarme los bolíbrafos?", dicen que les pidió un día una señora. Y ante la mirada atónita de Antonio, preguntó:"¿Pero no es ésta la librería de los bolígrafos españoles?".
Font: Disidencias. Revista de Ideas, Cultura, Alternativas.
Atentament.
Senyor i

La Cuesta de Moyano.

L'any 1925 un grup d'intel·lectuals, llibreters i escriptors van demanar a l'Ajuntament de Madrid un espai per instal·lar una fira del llibre. El carrer Claudio Moyano va ser el lloc escollit i encara avui , tocant a la reixa del Jardín Botánico, trobem trenta casetes de venda de llibres antics, d'ocasió, descatalogats...

La Cuesta de Moyano l'any 1925 . Fotografia del blog El Bibliófilo Enmascarado. Noticias. Libros a 20 céntimos.

Des de llavors és un espai molt estimat pels madrilenys aficionats als llibres de vell. Sempre fidels als lectors només han faltat d'aquest carrer del 1.936 al 1.939 per la guerra civil i del 2004 al 2007 per un incendi d'una subestació elèctrica.

La Cuesta de Moyano al 1949. Fotografia de Madrileños en el exterior.

Aprofitant aquest contratemps, i mentre el llibretes van anar al Paseo de Prado durant tres anys, l'Ajuntament va fer una gran remodelació de la zona. Ara és un passeig peatonal, un espai ple de gent i llibres.

Les casetes s'han reformat amb l'objectiu que siguin exactament iguals a les de l'any 1925.
Abans als llibres de vell, en castellà tenien el nom de "libros de lance". En Camilo Josó Cela al seu llibre Viaje a la Alcarria ( 1.948) cita aquest espai.
"Cae por la cuesta de Moyano un alegre carrito de hortalizas. Los puestos de libros de lance guardan herméticamente, su botín inmenso de vanas ilusiones que fracasaron, ¡ay! sin que nadie se enterase".

Si passegeu per Madrid no deixeu de donar un tomb per la Cuesta de Moyano.
Atentament.
Senyor i
Recorda, també: llibres-i-llibres-les-ribes-del-Sena

Petites històries.

Nens i nenes , tots esteu gaudint d'unes merescudes vacances. Ja falta poc per acabar el Llibre de Sant Jordi que aquest any serà magnífic. Per això volia recomanar-vos la col·lecció Petites Històries de Editorial Mediterrània. Aquesta col.lecció vol apropar-nos a la història del nostre país. Ja han sortit més de 200 títols, tots ells il·lustrats per la Pilarín Bayés.
Els llibres tracten de costums, personatges, museus, festes, ...Una suma de petites històries que us farà descobrir una gran història, la nostra.

 Qualsevol dels títols és interessant, però us volia proposar la lectura de La petita història del Monestir de Poblet , escrita per Jesús M.Oliver i editat l'any 2005. Poblet és un referent molt important quan parlem de la nostra història.
Espieu els secrets de Poblet. Que tingueu una grata lectura.
Atentament.
Senyor i

Rajoles de cartró pedra a Lleida.

Nens i nenes del Sant Jordi, aquesta tardor vam descobrir qui era l' Hermenegildo Miralles fabricant de rajoles de cartró. Al vídeo de TV3 que podeu veure en " El misteri del bosc de Poblet (2) " l'Aitor Quiney restaurador de la Biblioteca de Catalunya ens explica que queden molt poques mostres de rajoles de cartró pedra i que al Museu Morera de Lleida hi ha un plafó decoratiu i petites peces.
Com sempre us dic, la curiositat és molt important. Cal preguntar, saber escoltar, i sempre hi ha gent amb ganes de compartir i descobrir-nos coses noves.
Gràcies a Francesc Gabarrell, conservador del Museu Morera que molt amablement m'ha enviat informació i una fotografia, avui podrem conèixer aquest plafó decoratiu.
L'obra esta feta amb 40 rajoles de cartró i mesura 2 X 1,40 metres.Va ser donada per Maria Teresa Barrio vídua de Llobet al Museu d'art Jaume Morera l'any 1985. Aquest plafó va sortir publicat al llibre Els tresors dels museus de Lleida que l'any 2006 va treure per entregues el diari Segre.

 

Fotografia:Museu d'Art Jaume Morera, Lleida ( núm.inv. 0701)

El lleidatà Carles Llobet, des del 1897 va ser el dibuixant-director artístic dels tallers d'en Miralles. Fou el responsable de la decoració de l'Hotel Terminus de Puig i Cadafalch, de l'Hotel Colón d'Audet i del restaurant Torino de Gaudí.
Aquest plafó que representa un gall d'indi formava part de la instal·lació de la Casa Miralles a l'Exposició Universal de Paris del 1900.
Ara els fons del Museu Morera es traslladen al nou magatzem del Bisbat. Tot està en caixes, però en Francesc m'ha dit que potser abans de l'estiu em podrà ensenyar obres més petites del mateix autor. Ja us les ensenyaré!
Atentament.
Senyor i

Dissabtes poesia: 10 anys sense José Agustín Goytisolo.

El dijous 19 de març va fer 10 anys que ens vam quedar sense la seva veu.

En aquest desè aniversari voldria parlar-vos de dos records i una novetat editorial.

Recordo el llibre Palabras para Julia y otras canciones editat per Laia Literatura l'any 1980 . Dedicat a Paco Ibáñez i amb el pròleg d'en Manolo Vázquez Montalbán Goytisolo, un poeta de perfil. Ara el tinc entre les mans i encara veig el preu escrit amb llapis: 320 pessetes , és a dir gairebé 2 euros. Es poden comprar joies ara per 2 euros?
Poemes d'aquest llibre com: Palabras para Julia , El lobito bueno , Me lo decia mi abuelito, musicats per Paco Ibánez; ja formen part d' una època on tot semblava possible.

El segon record em porta a les festes de tardor del 1996 .L' Auditori Municipal es va omplir d' emocions. El Paco Ibañez i en José Agustín Goytisolo, vestits estrictament de negre van fer un concert inoblidable La voz y la palabra. Poesia, cançons i molt fum d'aquests dos fumadors empedreïts.

I per acabar una novetat editorial. Lumen ha publicat aquest passat mes de març el llibre José Agustín Goytisolo Poesia completa. Carme Riera ,-gran divulgadora de l'obra de José Agustín,-és la responsable d'aquesta edició, de les notes i el proleg , conjuntament amb Ramón García Mateos.

Un petit regal. Del llibre Palabras para Julia y otras canciones, el poema "El canto rodado".

El canto rodado.

Como la piedra amigos
como el canto rodado
en perpetuo combate
con el agua y los años.

Sí sed como la piedra
como el canto rodado:
puros y resistentes
terribles y obstinados.

Atentament.
Senyor i

Xavier Gosé un artista elegant.

Fins al 28 de juny podem gaudir al Museu d'Art Jaume Morera de l' exposició Xavier Gosé ( 1876 - 1915) De la Barcelona d'Els Quatre Gats al París elegant.
Xavier Gosé fou una de les figures destacades de la il·lustració europea dels primers anys del segle XX. Les seves obres , situades entre l' Art Nouveau ( modernisme) i l' Art Déco , us sorprendran per l' elegància.
Es va formar a Barcelona on es relacionà amb artistes com Ramon Casas, Santiago Rusinyol, Pablo Picasso i freqüentà la mítica cerveseria Els Quatre Gats.
 

L'any 1900 va anar a País amb altres companys de generació, on va publicar els seus dibuixos a diferents revistes satíriques i del món de la moda. En aquella época París era el centre creatiu més important d'Europa. Les obres de Gosé van recollir gràficament el París de la Belle Époque. Però l'any 1914 va tornar a Lleida geument malalt, on va morir de tuberculosi només amb 38 anys.
Atentament.
Senyor i

Cal Trepat.

Avui volia recomanar el llibre editat per l'Ajuntament de Tàrrega i el Museu Comarcal de l'Urgell : Fàbrica de maquinària agrícola J.Trepat de Tàrrega. El Museu Comarcal de l'Urgell va dur a terme una investigació històrica sobre l'antiga fàbrica de maquinària agrícola. El treball consta d'un llibre que ens explica la història de la fàbrica acompanyada d'un magnífic arxiu fotogràfic; i un documental en DVD amb l'encert de recollir les explicacions de tècnics i antics treballadors. És un petit tresor sobre el patrimoni industrial de les terres lleidatanes.

Cal Trepat va començar a funcionar al 1914. Entre els anys 1930 i 1970 va ser, juntament amb la fàbrica Ajuria de Vitoria , la principal productora de maquinària agrícola a l'Estat Espanyol i una de les principals d'Europa.

La fàbrica Ajuria, fundada al 1847 va ser la primera fàbrica siderúrgica d'Euskadi, conjuntament amb la de Santa Ana de Bolueta de Bilbao. Al 1906 tenia e primer forn elèctric de l'Estat .Va funcionar fins al 1985 i actualment l'Ajuntament d'Asparrena la vol comprar i fer-hi un museu.

Les màquines de Cal Trepat van suposar la mecanització de l'agricultura.Des de principis dels anys 30 al final dels 60, Cal Trepat dominà la maquinària agrícola , sobre tot , la de tracció animal.

Fotografia de la plana 63 del llibre. Nau número 9. Els treballadors de la cadena de muntatge de les màquines segadores d'alfals.Anys 1961-62. Fotografia Calafell. Arxiu de les Indústries J.Trepat.Però l'arribada de la maquinària a motor als anys 70 amb les recol·lectores , les conegudes "cosechadores", van suposar el principi de la fi de Cal trepat. Entre finals dels 70 i principis del 80 la fàbrica es va quedar sense treballadors.
En aquests anys de funcionament 550 persones van fabricar 75.000 màquines, especialment garbelladores.
Des de l'any 2007 Cal Trepat és propietat de l'Ajuntament i aviat es transformarà en museu. La fàbrica s'ha mantingut igual que en els moments de màxima producció. És un exemple únic de fàbrica de maquinària agrícola.
Si cliqueu en els noms de les fàbriques podreu veure les màquines fetes a Cal Trepat i a la fàbrica Ajuria, totes ja són peces de museu.
Atentament.
Senyor i

Escola de pastors. Projecte Grípia.

Amb el clar objectiu de dinamitzar el Sector Primari al Pirineu i seguint el model de l'Escola de Pastors d'Astúries, el Projecte Grípia es planteja garantir la continuïtat d'aquest ofici. Fer d'aprenent de pastor pot ajudar al relleu generacional en aquesta feina que és a punt de desaparèixer.
Els alumnes faran 4 mesos de pràctiques en una explotació ramadera del Pallars Sobirà. El ramader s'encarregarà d'ensenyar l'ofici als aprenents i de la seva manutenció. Els aspirants a pastors es comprometen a completar el periode de pràctiques i aprendre l'ofici.

Quan a un pastor o ramader de la comarca li calgui un pastor, aquest suport li vindrà des de l'escola de pastors.
Per sensibilitzar als joves es crearà un material per als nens dels últims cursos de primària i primers de secundària que parlaran del món del pastoralisme i l'ovella xisqueta.
Atentament.
Senyor i

Fotografies de localització.

Fins al 15 d'abril podem gaudir a la Sala Gòtica Institut d'Estudis Ilerdencs d'una col·lecció de quaranta fotografies de localització fetes per Luis Buñuel.
Mèxic fotografiat per Luis Buñuel ens permet conèixer l'ofici de localitzador d'exteriors per una pel·lícula. Una de les moltes feines que cal fer abans dels rodatges és la de buscar els llocs idonis per a cada escena. El localitzador és l'encarregat de fer-ho.
Podreu veure al costat de cada fotografia el fotograma corresponent a l'escena concreta.

Les fotografies formen part del fons de la Filmoteca Española i corresponen a les localitzacions de les pel.lícules mexicanes d'en Buñuel.
L'exposició forma part de les activitats paral.leles de la 15 Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya.
Si us agraden la fotografia i el cinema dén Luis Buñuel, feu una passejadeta dins a l'IEI.
Atentament.
Senyor i

El Tossal del Deu.

Aquest turonet al costat de la carretera de Balaguer a Camarasa, va canviar de nom a partir del maig del 1.938. El canvi pot resultar còmic, però la realitat va ser tràgica.En plena Guerra Civil hi havia intensos combats en el Front del Segre. Li van dir "El Merengue". El capità republicà Cabrera deia als seus soldats abans de l'atac : "Venga muchachos que esto nos lo comemos como un merengue". L'ofensiva republicana fou un fracàs total

 
Van ser set dies de lluita ferotge, amb moltes baixes als dos bàndols combatents. Molts dels morts republicans eren "biberons" nois de 17 i 18 anys que feia només dos mesos els havien allistat.

Podreu gaudir d'una bona reconstrucció històrica i per una estona imaginar el que sentien els que defensaven el turó o els que el volien conquerir.Les guerres queden sempre molt llunyanes, formen part de les noticies de la tele. La visita és un bon moment per explicar als nens la cruesa i la falta de sentit de totes les guerres.

El Merengue és un dels llocs emblemàtics de la Guerra Civil a les comarques de Lleida. Agafeu la carretera de Balaguer a Camarasa i al Club de tennis gireu a l'esquerra. Seguint els indicadors en uns minuts podreu passejar-hi.
En mig d'un gran silenci, entre trinxeres i nius de metralladores recordeu que al maig del 38 algun dia es va arribar a comptabilitzar 300 morts, molts d'ells nois...
Espais per la memòria.
Atentament.
Senyor i

Han tornat les orenetes!

Nens i nenes avui he vist una oreneta a la vostra escola. La Floreta ha tornat.
Recordeu els nens de segon i tercer que el curs passat vau fer un treball sobre els nius d'oreneta de l'escola per col·laborar amb el Projecte Orenetes?

Dibuix del Projecte Orenetes
Doncs ja podeu veure el resultat de la feina i localitzar les dades dels vostres nius . Cal triar província Lleida, municipi Lleida i adreça Montcada PD22 i veureu els gràfics dels nius de les orenetes de la vostra escola.
Són més de 150 municipis els que participen en el Projecte Orenetes. Voleu tornar a ajudar-los aquest curs?
Atentament.
Senyor i

Barberia

Nens i nenes de cicle inicial avui heu fet una sortida a Tàrrega i he estat espiant la vostra feina. Molt aprop de l'estació del tren els mestres us han explicat que algunes vegades utilitzem símbols que volen dir el mateix que la paraula escrita. La creu, per exemple, vol dir farmàcia. En una de les cases velles de la ciutat us ensenyaven unes ratlles de colors blau, vermell i blanc.Aquest símbol no el coneixeu perquè cada cop en hi ha menys. Però, ja que amb unes quantes pistes dels mestres, heu endevinat que volia dir barberia aquí teniu un petit regal.

El símbol de la barberia de Tàrrega era molt vell i estava una mica esborrat. Ja fa molts anys que aquest negoci va tancar.

He recordat que un dia passejant per Torroella de Montgrí vaig veure una barberia molt antiga, que encara funciona. El barber omplia d'escuma la cara d'un client i desprès, amb molta cura feia la seva feina. Aquí teniu la fotografia del símbol de la seva barberia, encara que als nois de cicle inicial no us cal afaitar-vos a cal barber!

Atentament.

Senyor i

Demà neix "Ànima"

El canal 33 estrena demà Ànima , un programa cultural que de dilluns a divendres ens parlarà de música, literatura, cinema, teatre, còmic, dansa, cultura tradicional, disseny, arquitectura,...
  Fotografia de la web de tv3
Toni Tortajada és el director del magazine.Toni Punti i Bibiana Ballbè faran una bona feina des del plató. Els reporters Sara Loscos, Júlia Bertran i Jofre Font s'endinsaran en mil i una propostes.
De dilluns a divendres de 21.45 a 22.00 ens presentaran l'actualitat cultural diària. Els dilluns i els dijous hi haurà una segona part del programa de 23.00 a 23.30 on hi haurà entrevistes, actuacions, reportatges...
Atentament.
Senyor i

He vist l'home del sac !

Nens i nenes, estava passejant per la zona de l'auditori i encara que sembli estrany he vist a l'home del sac. Com ja us he dit moltes vegades la curiositat és molt important, per això l' he seguit. Ha entrat en un edifici i ha deixat el sac que portava. N'ha agafat un altre i ha marxat.

Li he preguntat a l'encarregat que havia en el sac i m'ha dit :
.- Senyor i, al sac hi ha una història.
.- Una història al sac, com por ser això?Ha obert el sac i he començat a entendre el misteri. Al sac hi havia bobines. M'ha convidat a seguir-lo i m'ha ensenyat com ho fan perquè gaudim de les històries que hi ha en aquestes bobines.

El que està escrit en un llibre, pot passar a un guió i d'aquí a milers d'imatges en un rotlle de pel·lícula cinematogràfica.
Ja ho heu endevinat, he entrat en un cine, concretament al Funatic , i l'encarregat, en Miquel Àngel, m'ha ensenyat les màquines que ens permeten veure les pel·lícules.

Ara cal passar la cinta per una colla d'engranatges i mitjançant un sistema òptic es projecta a la pantalla.
Alguns de vosaltres heu vist pel·lícules en aquesta sala. Ja fa cinc anys que la Generalitat organitza el cicle Cinema Infantil en Català.

Als pares aquest cinema ens permet veure cine no comercial, pel·lícules arriscades. Tot un plaer.
Ens agraden les històries que llegim als llibres però també les que ens expliquen a les fosques en una sala de cinema.
Atentament.
Senyor i

Cartografia lleidatana.

Fins al dia 15 d'abril podeu visitar a la Sala Montsuar de L'Institut d'Estudis Ilerdencs l' exposició
Cartografia. Testimoni visual de les terres de Lleida a través del temps (Segles XIII-XIX).Gaudireu d' una bona colla de mapes i gravats, alguns dels quals es poden veure per primera vegada en públic.

Molts d'aquest materials pertanyen al Servei d'Arxiu i Llegats de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, i amb aquesta exposició es fa una bona difusió de la seva col·lecció cartogràfica.Hi ha també mapes i gravats d'institucions o particulars de Lleida , Catalunya, la resta de l'Estat i fins i tot de França.
Ara la cartografia utilitza materials molt sofisticats:vols fotogramètrics,imatges per satèl·lit, programes informàtics,.. Els que veureu són petites obres d'art.
Si voleu consultar i descarregar mapes l'Institut Cartogràfic de Catalunya és la solució.
Atentament.
Senyor i

Inventar una història animada.

Ahir en Coke Riobóo, guanyador l'any 2007 d'un premi Goya amb el seu curt El viaje de Said, va ensenyar als lleidatans la tècnica d'animació Stop motion. El taller estava organitzat per la Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya. Animac.

Vam conèixer aquesta manera de simular moviments. Es col·loquen els personatges o els objectes en diferents posicions i fotografiem cada escena.Un cop fetes les fotografies l'ordinador ens ajuda a crear una sensació de moviment




















 














































Molta feina per uns pocs segons d'animació.
Avui encara esteu a temps de gaudir a les 17:30 al Teatre Principal de Brou 2 que inclou el curt japonés La Maison en petits cubes. Aquest curt dirigit per Kunio Kato ha obtingut fa pocs dies l'Oscar 09 al millor curt d'animació. Si sou seguidors d'en Tintin, teniu una cita al Caixa Forum on podeu veure Tintin "Le Crabe aux pinces d'or" d'en Claude Misonne.
Atentament.
Senyor i