Per la Porta dels Bernats...

El passat mes de maig vàrem passejar i observar detalladament la falsa braga ( petita fortificació consistent en un a muralla baixa davant de la muralla principal ) i la nova muralla entre els baluards de la Punta de Diamant i de la Llengua de Serp que suposaren el tancament occidental de la ciutadella. Ho podeu recordar clicant sobre el proper enllaç "Enfilant una mica més el Turó de la Seu Vella".

Al final de la segona entrada vaig explicar-vos que des de la Porta dels Bernats ( PB ) accediríem des de la plaça de la Sardana a la façana sud de la Seu Vella per gaudir de la seva bellesa.  

La Porta dels Bernats ens convida a deixar enrere la muralla principal de la ciutadella per veure una de les joies de l'arquitectura medieval catalana. Sobre la muralla de l'esquerra de la Porta dels Bernats hi ha el baluard de l'Assumpció. Després de la caiguda de Lleida l'any 1.707 sota aquest baluard s'obrí el Portal dels Bernats i troneres a tots els murs de la ciutadella. 

En el moment que deixem la porta a la nostra esquena, l'espectacular campanar de planta octogonal de seixanta metres d'alçària construït entre la segona meitat del segle XIV i el primer terç del segle XV ens dóna la benvinguda.

 

 

Avançant uns metres i fent mitja volta podem veure les muralles sobre les que hi ha el baluard de l'Assumpció i la Porta dels Bernats.

 

 

Dirigint la mirada a l'esquerra faig la fotografia següent en la que, de baix a dalt, podeu veure: la falsa braga ( 1 ), la coberta de l'edifici serpentejant dels Jutjats ( 2 ), l'església de Sant Joan ( 3 ), la plaça de Sant Joan ( 4 ), el riu Segre ( 5 ), els Camps Elisis ( 6 ) i el barri de Cappont ( 7 ).

 

 

Si deixo d'observar la ciutat i dirigeixo la mirada a l'esquerra, puc ensenyar-vos parcialment la façana sud de l'antiga catedral de Lleida.

 

 

A la fotografia anterior podeu veure dos dels cinc grans finestrals oberts a la ciutat de la galeria sud-est del claustre. A les properes deu fotografies podreu assaborir lentament aquesta cinc finestrals.

 

 

Per les seves dimensions el claustre de planta lleugerament trapezoïdal de la Seu Vella és un dels més grans de l'arquitectura gòtica europea. 

El finestral protagonista de les dues properes fotografies és l'únic del claustre que està repetit i té les mateixes traceries que el que es veu parcialment al fons, un dels dotze del pati central.

 

 

A les quatre galeries del claustre, que observarem detalladament en una propera entrada quan entrem a la Seu Vella, hi ha disset finestrals apuntats. Dotze d'aquest finestrals envolten el pati central i els altres cinc estan oberts a la ciutat.

 

Quinze dels disset finestrals del claustre són diferents. A més a més de l'excepcionalitat de la galeria oberta a la ciutat, el claustre està situat als peus del temple per la difícil topografia del lloc on es construí la Seu Vella. Per aquest motiu les portes de la façana de ponent, que veurem detalladament quan entrem a l'antiga catedral, van quedar invalidades com a portes d'accés al temple.

Com podeu constatar a les vuit fotografies anteriors i a les dues següents, els cinc finestrals oberts a la ciutat són diferents.

 

Abans de continuar resseguint la façana sud de la Seu Vella si dirigint la mirada a la dreta puc ensenyar-vos la contraguàrdia de la Reina en la que hi ha un bar. A la part superior es veu parcialment el baluard de la Reina i a la part inferior dreta de la fotografia, la falsa braga.

 

 Vaig cap al bar La Sibil·la que ens regala unes vistes espectaculars de Lleida i de la façana sud de l'antiga i maltractada catedral. Les taules de la terrassa estan a tocar de la muralla del baluard de la Reina.

 

 

A la fotografia següent, d'esquerra a dreta, podeu veure la coberta  de l'edifici serpentejant  de marbre de Macael dels Jutjats  ( 1 ), el carrer Ronda de la Seu Vella ( 2 ), la seu lleidatana del COAC ( Col·legi d'Arquitectes de Catalunya ) ( 3 ), la Torre de Comunicacions ( 4 ), la falsa braga ( 5 ) i la muralla principal ( 6 ).

 

 

Dirigint altra vegada la mirada a la façana sud de la Seu Vella faig la fotografia en la que hi ha la Capella de Jesús o de la família Cescomes ( 1 ) que es exterior al temple i s'hi accedeix des de les escales de la Porta dels Fillols ( 2 ), la Capella de l'Epifania o de la família Requesens ( 3 ) i la Cripta dels Requesens ( 4 ). 

Al marxar de la contraguàrdia de la Reina faig la fotografia del tram final de la façana sud. D'esquerra a dreta es veuen la Torre del Rellotge ( 1 ) i la Porta de l'Anunciata ( 2 ) situada al mur sud del transsepte.

 

 

Quan arribo al tram que s'enfila des de la Porta dels Fillols fins al baluard de la Reina, abans de començar a pujar aprofito per fotografiar la Porta dels Fillols, una de les joies de l'Escola de Lleida.

L'Escola de Lleida, formada per un col·lectiu d'artesans andalusins, després de la conquesta de Lleida del 1.149, van col·laborar en la decoració de construccions cristianes. Van treballar sobretot decorant les portalades romàniques de la Seu Vella de Lleida i de les esglésies d'Agramunt, Vilagrassa... Aquesta escola es caracteritza per l'absència de timpà a les portalades.

 

 

Quan arribo al transsepte i estic a quatre passes del baluard de la Reina aprofito per fotografiar la Porta de l'Anunciata considerada l'inici de l'Escola de Lleida.

 

 

 

Aixecant la mirada i gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc regalar-vos la fotografia de detall de la rosassa del transsepte sud.

 

 

Ja al baluard de la Reina faig la propera fotografia de la façana sud que ens permet observar-la des d'una perspectiva diferent.

 

Si compareu la fotografia anterior amb la propera de l'any 1.910 custodiada a l'Arxiu Gavín del Monestir de  les Avellanes constatareu el maltracte que ha patit la nostra estimada catedral vella.

 

 

Aquesta espectacular diferència també la podeu constatar a les properes fotografies de la Seu Vella coronant el turó fetes des del barri de Cappont. A l'actual i la del 1.910 de l'Arxiu Gavín les separen cent quinze anys.

 

 

A la fotografia anterior es veu el Pont Vell, del que la riuada del 1.866 s'emportà tres ulls a tocar de La Banqueta. Primer es construí una passera de fusta i al 1.875 una passarel·la de ferro sobre els pilars medievals. Però la riuada del 1.907 s'emportà aquesta passarel·la. Al 1.911 s'inaugurà el pont nou de ferro que fou dinamitat durant la Guerra Civil. L'any 1.938 es construí un nou pont provisional de fusta que l'any 1.944 fou substituït pel pont actual.

A la propera fotografia de detall de la fotografia anterior podeu veure millor la maltractada façana sud de la Seu Vella.

 

 

A la passejada d'avui només ens em aturat un moment a les dues portalades de l'Escola de Lleida que hi ha a la façana sud. La Porta dels Fillols i la Porta de l'Anunciata seran les protagonistes absolutes de la propera entrada dedicada a la Seu Vella.

Atentament.

Senyor i

Un cop d'ull a Bari Vecchia ( 3 ).

Després d'observar detalladament la Cattedrale di San Sabino a les dues entrades anteriors dedicades a Bari Vecchia, comencem passejant a l'entrada d'avui per l'strada del Carmine amb l'objectiu d'arribar a la Basilica di San Nicola.

Al fons de la fotografia anterior, feta des de l'strada del Carmine, podeu veure parcialment la Trulla ( a l'esquerra ) i part de la façana nord de la catedral. M'apropo a l'escúter que veieu aparcada a la dreta del carrer, una dels milers de vespes que veureu a Bari, per ensenyar-vos un aparador molt especial...

Al número u de l'strada del Carmine hi ha la pastisseria més antiga de Bari Vecchia, la Pasticceria Annamaria. Si la vostra visita coincideix amb el període de Pasqua a l'aparador hi trobareu l'agnello pasquale fet de pasta d'ametlla. Són les postres típiques de la Puglia farcides amb melmelada de pera i trossos de xocolata.

Girem cua i continuem passejant per l'strada del Carmine i a l'interior del passatge ( archi o arco ) que veieu a la fotografia anterior trobem amb la Madonna del Carmelo e San Simone una de les moltes imatges religioses que hi ha als carrers, carrerons i petites places de Bari Vecchia. Passejant pel barri antic de Bari trobareu més de cinquanta archi o arco. 

Només sortir de l'archi anem a la dreta per l'strada San Marco per apropar-nos a la petita església de San Marco dei Veneziani que trobarem a només cinquanta metres.

L'església fou construïda a prop del mar a principis del segle XI pels comerciants venecians que vivien a Bari. De les vint-i-quatre esglésies de Bari Vecchia, la de San Marco dei Veneziani és la quarta més antiga de la ciutat després de la  de San Gregorio, la Basilica di San Nicola i la Cattedrale di San Sabino.

Les dues grans pilastres que flanquegen el que queda del frontispici originalment senyalaven les tres naus de l'església.

 

 

Al senzill frontispici destaca la portalada d'arc de mig punt  emmarcada amb quatre decoracions diferents, les dues exteriors dentades i les interior amb arcuacions i grani di rosario.  

 

 L'edifici es construí per celebrar l'alliberament de la capital de la Puglia del setge sarraí del 1.002 pel dogo del Ducato di Venezia Pietro Orseolo II.

Sobre la portalada hi ha dues finestres d'arc de mig punt sense decoració i a la part superior la rosassa d'estructura radial amb un petit lleó alat al centre amb un llibre a la pota davantera esquerra. És el lleó de Sant Marc que representa a l'evangelista i és el símbol de Venècia. Aquest lleó podria ser una obra de finals del segle XII  inicis del segle XIII de l'escultor Pietro Facitolo da Bari. La rosassa està decorada amb motius trenats, dentats i triangulars.

A l'esquerra del senzill frontispici, a la part superior de la capella, a l'interior dels arcs de mig punt hi ha tres pintures amb un fons blau del 2.020.

A la propera fotografia de detall constatareu que les tres pintures imiten l'emmarcat de la portalada de l'església amb grani di rosario. D'esquerra a dreta hi estan representats Sant Marc amb el lleó als peus, Crist amb els braços oberts amb la Madonna del Pozzo i Sant Antoni.

Deixo el frontispici i per l'strada San Marco vaig fins a la façana est. La nau del costat de l'Epístola ( el costat dret des del punt de vista dels fidels, murant cap a l'altar ) fou destruïda i la del costat de l'Evangeli ( el de l'esquerra ) no es veu perquè la tapa un edifici. Les façanes sud i est ( la de la que fou nau central ) no tenen cap interès arquitectònic com podeu constatar a la propera fotografia.

 

 

L'edifici té una subestructura bizantina datada al segle X. A l'interior de l'església s'hi han fet diverses restauracions i reformes i actualment hi trobem decoració que va del Renaixement al segle XIX.

L'església actual està molt modificada ja que fou parcialment destruïda durant les incursions de Guglielmo I di Sicila conegut com il Malo.

A la fotografia anterior i a la propera amb més detall podeu veure el campanar de dos ulls i dues campanes.

Girem cua i per l'strada San Marco tornem a l'strada del Carmine per anar a la Basilica di San Nicolo. Quan arribem a l'arco Angionio, que podeu veure parcialment a la fotografia següent, abans d'accedir de la Piazza San Nicolo, anem unes passes a l'esquerra. Aquest arc és una de les tres entrades possibles des de Bari Vecchia a la Cittadella Nicolaina.

La propera fotografia és del frontispici de la Chiesa di San Gregorio construïda entre els segles X i XI. Fou l'única de les esglésies de la Corte del Catapano que no va ser enderrocada per construir la Basilica di San Nicolo. És l'església consagrada més antiga de la ciutat de Bari.

Actualment només hi ha una portalada perquè les laterals foren tapiades al segle XVIII per poder construir nous altars a l'interior de l'església. A la propera fotografia podeu observar parcialment el portal tapiat que donava accés al costat de l'Epístola ( el dret ).

Torno a la portalada i aixecant la mirada puc fer la fotografia dels finestrals que hi ha a sobre, els superiors geminats. Els tres finestrals més grans tenen decoració dentada i al centre de grani di rosario.

 

 

Entro a la Piazza San Nicolo per l'arco Angionio i després d'avançar uns metres dono mitja volta per fer la propera fotografia en la que, a la dreta de l'arc s'hi pot veure des del 2.003 la gran estàtua de bronze que representa a San Nicola Taumaturgo, un dels sants més venerats a Rússia.

A la base de l'estàtua obra del pintor, escultor i arquitecte rus-georgià Zurab Tsereteli hi ha una doble inscripció en italià i rus. És un regal de Vladímir Putin en nom del poble rus a la ciutat de Bari. 

Anant a la dreta i baixant uns metres per Largo Papa Urbano II puc fer la fotografia dels tres absis de l'església de San Gregorio.

M'apropo per poder mostrar-vos millor el finestral d'arc de mig punt de l'absis central. Constatareu a la fotografia que com els tres finestrals que hi ha sobre la portalada del frontispici, la decoració és dentada i al centre de grani di rosario.

A la Piazza San Nicola hi havia uns plafons informatius amb grans fotografies antigues. En una d'elles es veia l'església de San Gregorio l'any 1.933 amb l'arco Angionio a l'esquerra.

Si compareu la fotografia anterior amb la propera feta des del mateix indret constatareu el diferent aspecte de la façana sud després de noranta-dos anys i les restauracions posteriors.

Deixem la Chiesa di San Gregorio i girant cua veiem el frontispici de la Basilica di San Nicolo, un edifici romànic construït entre els anys 1.087 i 1.197.

 

A la propera entrada dedicada a Bari Vecchia observarem detalladament aquesta basílica construïda a la zona en la que hi havia la residència del Catepanato, el governador greco-bizantí de la Itàlia meridional entre els anys 968 i 1.071.

Atentament.

Senyor i.

Galleria degli Uffizi ( i 2 ).

El grup escultòric Laocoont i els seus fills és una còpia en marbre feta l'any 1.525 d'una probable còpia romana també en marbre ( feta entre el segle I aC i el segle I dC i custodiada al Museu Pio-Clementino de Ciutat del Vaticà ) del grup escultòric original de bronze del període hel·lenístic grec esculpit sobre l'any 150 aC. El grup escultòric de la Galleria degli Uffizi és de l'escultor i pintor manierista florentí Baccio Bandinelli (1.488-1.560). A la base del grup escultòric hi podem llegir el nom de l'autor:“BACCIVS·BANDINELLVS·FLORENTINVS·SANCTI·IACOBI·EQUES·FACIEBAT”.

 

Aquesta obra es considera una de les escultures més impressionants de la Galleria degli Uffizi. Laocoont segons la mitologia grega fou un sacerdot d'Apol·lo troià. Ell i els seus fills, Antifont i Timbreu, foren aixafats per serps marines enviades, segons les fonts, per Posidó o Atenea.

L'objectiu de l'atac era impedir que Laocoont revelés als seus conciutadans l'engany del cavall ideat per Ulisses ( nom amb el que es conegut Odisseu, rei d'Itaca ) evitant que l'exèrcit grec assetgés la ciutat de Troia.

El grup escultòric romà fou trobat fortuïtament a Roma el dia 14 de gener de 1.506. Baccio Bandinelli l'any 1.520 va rebre l'encàrrec del Medici per reproduir-lo en marbre.

Bandellini en la seva versió va integrar les extremitats superiors dretes del sacerdot i els seus fills desaparegudes en el grup escultòric romà. A més a més va fer algun canvi en el fill de la dreta.

El recorregut comença pel segon pis. A la sala A 11  hi ha la millor col·lecció del món d'obres de Sandro Botticelli de les que destaquen La primavera i El naixement de Venus.

El naixement de Venus, una pintura al tremp sobre lli que mesura 172,5 X 278,5 centímetres, és una obra icònica del Renaixement italià pintada per Botticelli l'any 1.485. Al centre la deessa Venus avança sobre una petxina que sura sobre les onades del mar.

A la seva esquerra hi ha Zèfir ( déu del vent de l'oest ) i Cloris ( una divinitat encarnació de la Primavera, esposa de Zèfir ). El personatge abraçat a Zèfir també s'ha identificat com a Aura ( deessa de la brisa ).

A la dreta de Venus hi ha una de les hores ( deesses que controlen el cicle de les estacions, el clima i la vida ) o nimfes ( divinitat de la natura venerades com a genis femenins ), que l'espera a la platja per cobrir-la amb un mantell estampats de flors.

Surto de la Sala Botticelli per continuar aquest cop d'ull ràpid a alguna de les obres exposades a la Galleria degli Uffizi. A l'espectacular museu estatal hi ha obres de Rafael, Botticelli, Giotto, Caravaggio, Rubens, Leonardo da Vinci, Canaletto, Michelangelo...Hi podeu gaudir d'una sensacional col·lecció del Renaixement italià.

Sortint de la sala, a l'esquerra a la tercera porta trobareu l'espai Tribuna on hi havia durant la meva visita una de les tres peces de l'exposició temporal "Entre el cel i el cor" de l'artista plàstica Joana Vasconcelos. La monumental escultura penjada del sostre, "Royal Valkyrie", feta d'un intricat i acolorit teixit de llana, cotó, cordons, encoixinat, lluentons, plomes i LED deixava als visitants bocabadats. Les altres dues obres de Vasconcelos estaven exposades al Palazzo Pitti, a la Sala Bianca i a la Sala di Bona.

Abans de baixar al primer pis ens apropem fins al cos curt del palau on, just a la cantonada, aixecant la mirada podem gaudir d'una claraboia pintada al fresc amb vegetació enfilant-se per la gran gelosia i una colla d'ocells.

 

El recorregut pel primer pis comença amb dotze sales que acullen dos-cents cinquanta autoretrats i retrats dels grans artistes des del segle XV fins a l'actualitat. El cardenal Leopoldo de' Medici començà aquesta col·lecció que ja inclou unes dues mil obres.

 

 Al final del llarg passadís, una mica abans d'arribar al cos curt de l'edifici i a tocar del riu Arno, a la Sala dedicada al gran retratista Tiziano Vecellio, un dels grans exponents de l'escola veneciana. Dels retrats nus de Tiziano destaca la Venere di Urbino ( la Venus d'Urbino ) que podeu veure a la propera fotografia.

Aquest oli sobre llenç, datat al 1.538 i que mesura 119 X 160 centímetres, és una de les obres més famoses de Tiziano. La núvia preparada per vestir-se i participar en el ritus conegut a Venècia com "il toccamano" està estirada nua en un llit mirant-nos. Amb la seva mà esquerra es tapa el pubis i amb la dreta sosté un ram de roses.

Als peus del llit hi ha un gos adormit que recorda la fidelitat del matrimoni i a la ,part superior dues serventes. Una remenant un cofre del que ha tret el vestit de la núvia i l'altra, dreta al seu costat, duu a l'espatlla el vestit daurat i blau.

Després de recórrer el cos més curt del palau trobem la sala dedicada a la pintora Artemisia Lomi Gentileschi de la que observarem l'oli sobre llenç pintat l'any 1.620 "Judith decapitant a Holofernes". En el quadre de 146,5 X 108 centímetres podem veure a Judith, decidida i vigorosa decapitant al general assiri Holofernes ( borratxo i adormit al llit ) al que li ha agafat la seva espasa.

Després de Caravaggio, fou la pintora més apreciada i coneguda del segle XVII. Va ser la primera dona membre de l'Acaddemia delle Arti del Disegno de Florència, la més antiga del món. Possiblement pintà aquest quadre per a Cosimo II de'Medici. 

A la propera fotografia de detall podeu copsar millor l'efecte poderós i aterridor de la decidida decapitació del general Holofernes, enviat pel rei de Babilònia Nabucodonosor II per venjar-se dels pobles que no l'havien ajudat.

 

 

Just a la sala del davant ens espera l'espai dedicat a Caravaggio, el genial pintor italià mort tràgicament als trenta-nou anys que fou un dels màxims exponents de la pintura barroca.

 

A la fotografia anterior podeu observar la Testa di Medusa, una pintura sobre llenç muntada damunt un escut cerimonial típic del segle XVI. L'escut de fusta de figuera mesura seixanta per cinquanta-cinc centímetres.

Aquest escut de desfilada fou donat al gran duc Ferdinando I de'Medici l'any 1.598 pel cardenal Francesco Maria del Monte.

Es sorprenent com Caravaggio anul·la l'efecte de convexitat de l'escut i aconsegueix donar la sensació d'estar pintat en una superfície plana. El cap es representa un instant després de la decapitació, amb sang al coll. Són esgarrifoses les serps vives que formen els cabells de Medusa. Fixeu-vos a la fotografia següent de detall en l'expressió de Medusa amb la seva mirada enfollida i la boca oberta en un crit de dolor i sorpresa. El rostre de Medusa és un autoretrat de Caravaggio.

Marxem de la Galleria degli Uffizi per donar un cop d'ull, a la propera entrada dedicada a Firenze, a la Piazza della Signoria que està al costat.

Atentament.

Senyor i