Mas de Melons, una joia a prop de Lleida ( 4 ).

Deixeu el cotxe a l'aparcament del punt d'informació. Recordeu que l'antiga masia i el magatzem recentment rehabilitats els trobareu a la carretera que uneix les poblacions d'Aspa ( Segrià ) i Castelldans ( Les Garrigues ).

Avui no ens fixarem en els valors naturals sinó en una mostra d'arquitectura popular. A Mas de Melons no falten construccions de pedra seca. Les més conegudes són les cabanes de volta, però en visitarem virtualment una de ben diferent. Us proposo tornar caminant a la carretera i creuar-la on hi ha el plafó informatiu. A molts pocs metres trobareu el pou de la figuera.

La tècnica constructiva de la pedra seca no utilitza cap material ni argamassa per unir les pedres, que es sostenen pel pes d'unes sobre les altres. A les nostres comarques trobem moltes mostres d'aquestes joies de l'arquitectura popular: cabanes de volta, cisternes, tancats de bestiar, basses, pous, ... La construcció la feien els mateixos pagesos amb pedra de les pedreres o tarteres més properes. Per transportar-les utilitzaven animals i el tirapedres.

Passegem tranquil·lament fins al pou de la figuera....

Es troba a mig camí entre les dues masies principals del terme, Mas de Melons i Mas de Matxerri. Segur que era un lloc molt freqüentat pels pagesos i ramaders de la zona. L'obertura del pou té forma circular i tenia antigament una portella per accedir-hi.

El seu interior presenta un costat amb aresta a  partir del qual s'inicia una mena de volta que s'allarga fins més enllà del camí pel que esteu passejant. Ja veieu que és un pou diferent al típic forat cilíndric o quadrat. La volta interior de grans dimensions per emmagatzemar la màxima quantitat d'aigua el fa diferent.

A l'estiu la figuera del pou està molt esplendorosa, i costa una mica veure el pou. Les fotografies de l'entrada d'avui les vaig fer a l'hivern, estació en la que la figuera ens deixa veure perfectament el pou.

Atentament.

Senyor i

La mirada del fotògraf.

En moltes feines la mirada del professional és fonamental. Saber mirar és la clau mestra en les arts com la fotografia, pintura, ensenyament, cinema, medicina... En el camp de la fotografia el mestre de la mirada és Francesc Català-Roca, nascut a Valls l'any 1.922 i mort a Barcelona al 1.998. La fotografia documental a Espanya té un pare, en Francesc.

Fins al 12 de gener del 2.014 a la Sala Picasso del Círculo de Bellas Artes de Madrid, els amants de la fotografia podem veure l'exposició "Català-Roca obras maestras".

El Círculo de Bellas Artes de Madrid ( CBA), és una entitat privada molt compromesa amb el camp de la creació i la difusió cultural. Es va fundar l'any 1.880 amb l'esforç d'un reduït grup d'artistes. Però el CBA el descobrirem en posteriors entrades. Avui ens centrarem en aquesta exposició de visita imprescindible.

Els reportatges fotogràfics de Català-Roca van descriure perfectament Espanya durant trenta anys. Aquesta feinada del gran fotògraf vallenc es conserva en 200.000 negatius magistrals.

  

La seva feina es compara amb la de Robert Doisneau o la de Henri Cartier.Bresson. Els tres van construir un , difícilment superable, retrat del segle XX. Català-Roca va recórrer Espanya deixant testimoni gràfic dels grans canvis que van transformar l'estat.

En aquesta exposició podreu veure 150 de les seves obres més impactants, moltes fetes a la dècada dels 50 del passat segle XX.

Un exemple d'aquests canvis gegantins el podeu assaborir a la fotografia anterior , " Gitanilla", de l'any 1.950 a Montjuïc 

Si voleu descobrir la millor fotografia documental feta a Espanya, fins al 12 de gener del 2.014 teniu una cita al número 42 de la famosa Calle de Alcalá de Madrid.

Atentament.

Senyor i

Klementinum ( 2 ).

Per pujar a la torre astronòmica passem per la Sala dels Meridians ( cercle màxim de la terra que passa pels pols ) , en la que trobem dos grans quadrants ( antic instrument per determinar l'altura d'un astre sobre l'horitzó) encastats a la paret. En aquesta sala es va mesurar l'altura de les estrelles i dels planetes sobre l'horitzó i els moviments celestes.

Aquesta sala també s'utilitzava per saber quan era migdia i comunicar-ho als habitants de Praha posant una bandera a la torre, que es podia veure des de tota la ciutat.

Al Klementinum podem veure un total de quinze rellotges de Sol, un dels quals està pintat a la paret de la torre astronòmica. És un rellotge de Sol oriental en el que es pot llegir " A solis ortu " ( des de l'alba ). Està numerat de les sis a les onze amb nombres romans i també hi ha dibuixats signes del zodíac.

Si sortim al mirador de la torre, en un dels patis interiors veurem quatre rellotges de Sol. Mireu a la propera fotografia l'espai entre el final de l'heura i la teulada petita.

Abans de ser utilitzada pels científics per fer observacions astronòmiques, la torre era un magnífic mirador de Praha. Realment és impressionant donar un cop d'ull a la ciutat que veiem per damunt de les teulades de la Biblioteca Nacional.

A les vitrines de la torre astronòmica podem observar una colla d'instruments de mesura antics. A la baixada ens espera una parada per donar un cop d'ull a un espai màgic, la llibreria barroca del Klementinum. 

Atentament.

Senyor i

La màgia del cinema.

La primavera passada els seguidors del blog descobrírem una petita part de la Col·lecció Josep Maria Queraltó visitant virtualment l'exposició de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, " Il·lusió i moviment. De les ombres al film" . Les cinc entrades ens van permetre donar un cop d'ull a una colla d'aparells dels inicis del cinema: praxinoscopi, zoòtrop, megaletoscopi, visor estereoscòpic, diorama, llanterna màgica, kinora,cinematògraf Lumière,...

Si sou uns enamorats del cinema i teniu previst anar aviat a Madrid, no podeu deixar de visitar l'exposició que , des de el 26 de juliol, hi ha al CaixaForum, al Paseo del Prado 36. El 8 de desembre és l'últim dia per gaudir de " Georges Méliès. La magia del cine". Segur que en sortireu bocabadats!

Georges Méliès ( 1.861 - 1.938 ), va treballar de dibuixant, mag, director de teatre, actor, decorador, productor, director i distribuïdor de cinema. Va fer 500 pel·lícules entre els anys 1.896 i 1.912, la més coneguda per tothom és "Voyage dans la Lune" del 1.902. Aquest viatge a la Lluna és sorprenent, penseu que la pel·lícula que podeu veure al proper vídeo ja té 111 anys!

Méliès és el pare del cinema fantàstic i del trucatge cinematogràfic. Va ser capaç d'aplicar  al cinema la tècnica de l'il·lusionisme, recordeu que va treballar de mag. La Cinémathèque française conserva una col·lecció impressionant  de pel·lícules, dibuixos, màquines de cinema, vestuari,...que ens permeten conèixer l'obra de Georges Méliès.

Veure aquesta exposició és una experiència inoblidable; penseu que Méliès va cremar els originals de totes les pel·lícules quan es va arruïnar durant la Primera Guerra Mundial.

L'exposició organitzada per l'Obra Social "la Caixa", en col·laboració amb La Cinémathèque française us espera a Madrid.
Atentament.
Senyor i

A l'antiga fusteria del Monestir ( 1 ) .

Surto de l'arxiu i la biblioteca del Monestir de Bellpuig de les Avellanes molt satisfet per la generositat de l'arxiver. Al porxo torno a fixar-me en les antigues portes de fusta dels segles XVII - XVIII de les que ja us vaig explicar que provenen d'una de les portes de la muralla del monestir , la porta agrícola . Per anar a l'Arxiu Gavín giro a la dreta i ràpidament em trobo amb el monument a Joan d'Organyà, monjo premostratenc que fundà el monestir al segle XII.Les portes de les que parlo estaven en aquest punt.

Baixo a l'antiga fusteria, un edifici independent del conjunt d'edificis que formen el Monestir de les Avellanes.Dono un cop d'ull, després de deixar enrere la porta agrícola, i veig que l'antiga fusteria que fa uns anys estava bastant atrotinada, ha estat rehabilitada.

Passejo fins a les escales que porten a l'arxiu situat a la planta superior d'aquest edifici. Podem accedir-hi per dues portes; la d'entrada de l'arxiu i la del moll de càrrega i descàrrega del magatzem.

La planta corresponent a l'arxiu està dividida en quatre espais: Sala de treball, Dipòsit, Sala polivalent, i Moll de càrrega i descàrrega.L'accés és lliure, però per a treballar-hi, millor demanar cita prèvia. 

Estem a punt d'entrar a un arxiu molt diferent a tots els que hem visitat virtualment al blog. Josep Sansalvador Castellet, l'arxiver, ens explicarà tots els secrets d'aquesta col·lecció monumental molt aviat...

Atentament.

Senyor i 

Gràcies Moisès.

Al novembre del 2.011 recomanava un petit-gran llibre en el que el cirurgià nascut a Barcelona l'any 1.908, Moisès Broggi i Vallès, ens regala una colla de reflexions sobre la vida i el seu sentit. " Reflexions d'un vell centenari " publicat per edicions 62 és un petit tresor...

Avui torno a proposar-vos la lectura d'un llibre d'aquest home de pedra picada. Les seves memòries són una profunda lliçó d'història i humanitat. Edicions 62 també és la responsable dels llibres. Dic llibres perquè a les llibreries podeu trobar " Memòries d'un cirurgià ( 1.908 - 1.945 )" i " Anys de plenitud ( 1.945 - 2.005 )" com a llibres separats; o en un sol llibre " Memòries d'un cirurgià. Edició Completa" a la col·lecció labutxaca.

Gran renovador de la Universitat Autònoma de Barcelona dels anys trenta de la mà dels germans Trias i Pujol. Durant la Guerra Civil va ser cap de l'equip quirúrgic de les Brigades Internacionals . Evidentment, després de la guerra va ser cessat de tots els càrrecs oficials. Malgrat tot va exercir fins als vuitanta anys. L'últim dia del 2.012 ens va deixar a la seva estimada Barcelona,als 104 anys.

En aquest primer volum podreu passejar per la seva infantesa, joventut ,estudis universitaris i d'especialitat,... Coneixereu la Guerra Civil viscuda en primera persona, la seva estada al front, el final de la guerra i la pau dels vencedors... L'epíleg acaba amb una reflexió que no recorda on la va llegir però que ha marcat profundament la seva vida:

" Si lleveu al món l'amor i l'amistat, tot el que en resta és menyspreable". Com sigui que la vida m'ha ensenyat la gran veritat que contenen aquestes paraules, he decidit posar-les com  a epíleg d'aquest primer llibre.

El número 46 de Biografies i Memòries d'edicions 62, un llibre imprescindible.

Atentament.

Senyor i

Fruits de tardor.

Encara que l'estranya calor d'aquests dies ens pugui confondre, la realitat és que estem a la tardor, estació que tots els anys ens regala els seus fruits. Castanyes, moniatos, magranes, pomes, pinyons, carbasses, bolets, codonys, mandarines, raïm, ametlles,..... i a les llibreries el nou llibret de la Biblioteca Cordill.

Ja podeu comprar el número 11 de la col·lecció. "Aromàtiques i remeieres"  ens descobreix , per només tres euros, 30 idees per cuinar i curar amb les herbes bàsiques.

Els llibrets editats per Grata lectura, són un pou de saviesa. Aprendreu a fer un hort medicinal, purins d'ortiga, plantar un llorer, omplir les vostres jardineres de plantes per fer-ne infusions, assecar-les i conservar-les...

La segona part del llibret està dedicada a les plantes curatives: farigola, àloe, pericó, saüc, romaní...

Per acabar fem un cop d'ull a les plantes oloroses i condimentaries. Fins i tot podreu aprendre a preparar un sopar amb ortigues o bunyols de flor de saüc. Si algú vol fer colònia d'herbes, el llibret ens ho explica detalladament.

Les novetats de la Biblioteca Cordill, uns fruits de tardor que heu de tastar.

Atentament.

Senyor i

Klementinum ( 1 ).

Al cor de Praha, al costat de la Plaça de la Ciutat Vella on hi ha el conegut rellotge astronòmic, trobem l'antiga seu del col·legi i de la Universitat jesuïta . El recinte es va anar ampliant durant una colla d'anys, ara destaca l'estil barroc.

Els jesuïtes arribats a Bohèmia l'any 1.556, van substituir a l'ordre dels predicadors ( dominics ). S'encarregaren de construir bona part d'aquest complex.

Només entrar al recinte ens adonem de la transcendència del lloc al llegir a la placa: Národní Kilturní Památka  ( Monument cultural nacional ).

Actualment acull la seu de la Biblioteca Nacional, la Biblioteca Tècnica Estatal i la Biblioteca Eslava ; amb uns sis milions de llibres i moltes sales de lectura.

Dels edificis destaca una torre de 68 metres d'altura, acabada de construir l'any 1.722. és la torre astronòmica. Des de mitjans dels segle XVIII, de la mà dels matemàtic i físic Josef Stepling, la torre es va equipar amb aparells astronòmics. Està coronada per una estàtua de l' Atlant que sosté a les seves espatlles la esfera celeste, que representa els astres , els seus moviments i els diferents cercles astronòmics ( eclíptica, equador,...).

Comença a arribar gent per fer la visita guiada al Klementinum, que ens permetrà, a més a més  de veure els secrets de la torre , donar un cop d'ull a la sala dels meridians, a la capella dels miralls i descobrir una joia amagada...

Aquesta joia és una fantàstica Biblioteca barroca. La voleu veure?

Atentament.

Senyor i

La biblioteca del monestir de Bellpuig de les Avellanes.

En la descoberta que hem compartit al blog, de l'arxiu , quedava molt clar que la desamortització de Mendizábal ( 1.836 - 1.837 ) va suposar el saqueig i espoli del monestir. Si l'arxiu va perdre gairebé tots els fons que els premostratencs van generar entre el segle XII i el XIX, a la biblioteca li va passar el mateix.

Aprofitem amb l'arxiver un moment de descans d'un dels molts cursos que s'imparteixen al monestir per donar un cop d'ull a la biblioteca. A la taula de treball hi ha alguns dossiers, aigua , gots i platets amb caramels per endolcir la feina dels que s'estan formant.

Entrem amb el Robert Porta imaginant la gran biblioteca antiga que va tenir el monestir fins al segle XIX. Però la realitat és diferent...No queda res de la biblioteca dels premostratencs, però tenim una bona biblioteca formada per tres seccions.

La Biblioteca General té un fons similar al d'una biblioteca pública. Uns sis mil llibres donen servei als clients de l'hostatgeria, comunitat, personal intern,... A la Biblioteca Especialitzada podem consultar uns quinze mil llibres que ens parlen de religió, educació i Catalunya. Aquest fons està destinat a investigadors i estudiants.

La tercera secció és la Biblioteca Marista que és una biblioteca auxiliar a l'arxiu històric dels germans maristes de Catalunya formada per uns dos mil volums. Podem consultar-hi totes les publicacios editades pels germans maristes.

Actualment s'està treballant per poder oferir en el futur els serveis de biblioteca per internet. Es farà una web i s'estudia la possibilitat d'oferir un catàleg bibliogràfic en línia.

El que ja podeu consultar és el blog Biblioteca del Monestir. Si entreu a l'enllaç anterior tindreu una sorpresa! 

Torno a agrair al Robert el temps que m'ha dedicat. Ell m'indica com anar a l'edifici de l'Arxiu Gavín, la tercera descoberta que farem al monestir. 

Atentament.

Senyor i

Carrers de Lleida amb noms d'oficis ( 2 ).

El passat mes d'agost a l'entrada Carrers de Lleida amb noms d'oficis ( 1 ), la visita virtual convidava a passejar pel carrer caldereries, un dels pocs carrers de la nostra ciutat que no ha canviat de nom des del segle XIV. La caldereria és l'ofici que consisteix en treballar metalls per fer-ne calderes i treballs d'ornamentació.

Avui la descoberta ens trasllada al costat de la Delegació d'Hisenda, a la Plaça Cervantes. El carrer boters és el trist protagonista d'avui; un carrer que aviat serà difícil d'imaginar...

La degradació de la zona ha transformat aquest racó de Lleida en una ombra del que era. Fa uns anys el demolidor món de les drogues va fer marxar , d'aquest i altres carrers del casc antic, a molts veïns de tota la vida. Ara a la zona només trobareu immigrants que hi viuen precàriament.

Queden poques cases després dels nombrosos enderrocs , fins i tot ja no hi ha la placa amb el nom del carrer. Gairebé sempre trobareu presència policial . Però aquest carrer agonitzant,  ja apareix documentat al segle XIV, i estava ple d'artesans que feien bótes de fusta.

Les bótes són recipients destinats a contenir líquids, generalment begudes alcohòliques. Ara no veureu cap boter treballant en aquest carrer, però fa segles li van donar el nom del seu ofici. Hi havia els boters de fusta grossa  que feien bótes grosses de fusta per a posar-hi  vi ; i boters de fusta prima que feien bótes petites de fusta per a posar-hi licor.

Josep Lladonosa ens explica al primer dels cinc volums de la seva obra "Els carrers i les places de Lleida a través de la història" l'origen del nom del carrer.

Potser aviat no quedarà cap rastre d'un  carrer que els lleidatans hem abandonat...

Atentament.

Senyor i

La biblioteca barroca de Strahov ( 2 ).

La sala més antiga és la de Teologia. L'abat Jeroným Hirnheim la va encarregar a l'arquitecte italià Giovani Domenico Orsi. El monjo premostratenc Siard Nosecký va pintar els frescs entre els anys 1.721 i 1.727.

Si mireu a l'esquerra de la fotografia descobrireu un curiós faristol. És la roda de compilació, una mena de sínia en la que podem deixar els diferents llibres amb els que treballem .Només cal girar la roda per canviar de llibre. Està feta de fusta amb incrustacions i la va encarregar l'any 1.678 l'abat Hirnheim.

Les escenes del sostre estan inspirades en el llibre de la Saviesa , Proverbis i el Nou Testament. En aquesta sala podeu trobar 16.000 volums de literatura teològica.

A la part dreta de la sala, podeu veure una estàtua de Sant Joan Evangelista d'estil gòtic tardà. És curiós el llibre que té a la mà , amb una enquadernació medieval en sac.

 

La col·lecció de globus geogràfics i astronòmics, és dels segles XVII i XVIII i , per regla general, de procedència holandesa.

 

Malgrat no poder entra-hi no deixeu de visitar-la si aneu a Praha.

Atentament.

Senyor i

Un cop d'ull a l'AMBA ( i 6 ).

Deixem la sala de treball i consulta per anar al dipòsit. Una part és una planta baixa a peu de carrer i l'altra està soterrada. Al fons de la sala de treball i consulta, al costat dels dos únics armaris metàl·lics que contenen el fons antic dels premostratencs, tenim la porta i l'ascensor per baixar al dipòsit.

La part central està equipada amb un conjunt d'armaris compactes. Tot al voltant i l'altell les prestatgeries plenes de caixes amb documentació, són les protagonistes.

També hi ha una taula amb l'ordinador de treball. El dipòsit està equipat amb un aparell de climatització artificial per facilitar la conservació dels documents.

El dipòsit és un espai de 142 metres quadrats en el que hi ha 600 metres lineals de prestatgeria. El fons principal de l'Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes prové de l' Institut dels Germans Maristes de Catalunya.. L' AMBA disposa d'un catàleg automatitzat anomenat ARCHIVUM, basat en el programa Documentum.

La documentació es conserva en caixes i carpetes que tenen unes etiquetes amb codis de localització que funcionen de la manera següent: AVE.02/01-03-06/09. AVE.02 vol dir Avellanes dipòsit planta 2; el primer número( 01) identifica l'armari compacte, el segon número (03) la prestatgeria, el tercer número (06) la caixa, i l'últim ( 09) la carpeta.

Amb el dipòsit acabem la visita a l'AMBA. Dono les gràcies a l'arxiver, Robert Porta i Roigé, per les seves explicacions i el magnífic tracte rebut.

Recordeu que al monestir encara ens falta descobrir la biblioteca i l'arxiu Gavín. Aprofitant un petit descans del curs que hi estan impartint, donarem un cop d'ull a la biblioteca. Voleu entrar-hi ?

Atentament.

Senyor i

Fa 100 anys a la Vall Fosca ...

El passat 28 d'agost, a l'entrada La posada,  explicava la iniciativa dels cunyats Leonardo Vidal i Josep Gallart, construint a principis del segle XX una posada i una botiga d'ultramarins al poble de Senterada. L'objectiu era donar hostalatge i subministrar aliments a la gran quantitat de treballadors que anaven al nord de la Vall Fosca per fer una feina molt dura que revolucionaria el país. 

L'enginyer i polític Emili Riu i Periquet, nascut a Sort , tenia un projecte visionari, però ningú l'escoltava ni a Catalunya, ni a l'Estat Espanyol...

Font fotografia: El blog de l'oficina de turisme del Pallars Sobirà.

Però ell creia fermament en el seu projecte, i finalment va convèncer a empresaris franco- suïssos  per engegar el 18 de novembre de 1.911 la companyia Energia Elèctrica de Catalunya (EEC).El somni de l'Emili es va fer realitat i entre els anys 1.911 i 1.914, es va construir al nord de la Vall Fosca la central hidroelèctrica de Capdella. Ara ja sabeu perquè hi havia tantíssims treballadors a la vall.

Tothom reconeix el paper de l'enginyer nord-americà Frederick Stark Pearson i la feina de la companyia la Canadenca, però el pallarès Emili Riu i Periquet  ha quedat oblidat malgrat el seu paper fonamental.La central de Capdella va permetre, per primera vegada, transportar l'energia a més de 200 quilòmetres del centre de producció.

La central hidroelèctrica va començar a funcionar al gener de 1.914 . Formada per cinc grups, cadascun dels quals té una turbina ( verda ) i un alternador ( gris). Porta cent anys generant electricitat ... Hi van arribar a treballar , per torns, fins a 40 persones.

Als anys 90 del segle passat la van automatitzar i es controla remotament des de Lleida. Amb només tres minuts es pot aturar o engegar. A l'alternador ( gris ), la força de l'aigua es transforma en energia elèctrica.
Aprofiteu per fer una visita guiada al Museu Hidroelèctric de Capdella, tot un luxe ! 

La Vall Fosca, 100 anys il·luminant Catalunya.
Atentament.
Senyor i