Encara assaborint la història de la Casa Clavera, caminem lentament fins al punt on es troben els carrers del Carme i Magdalena per aturar-nos a la placeta de davant de la Diputació de Lleida, on ens espera la protagonista d'avui: la Casa Sauces.
Aquest petit espai abans era conegut com a plaça de la Carnisseria, en la que hi havia els Porxos d'en Massot que es van enderrocar l'any 1.937. Just aquí hi ha una de les nostres estimades botigues centenàries, la pastisseria Monrabà, que endolceix la vida lleidatana des de l'any 1.850.
Font fotografia: blog Quina la fem?
El gran casalot, d'estil neoclàssic amb influències d'arquitectura aragonesa, es construí entre els anys 1.808 i 1.833. Arquitectònicament destaquen les tres façanes de maó massís de cara vista, la pedra de la planta baixa, els grans finestrals del primer i segon pis, i la galeria de petites finestres amb arcs de mig punt entre les quals hi ha òculs cecs de l'últim pis. Un racó de Lleida amb disset finestres i uns vint-mil maons...
Des de la façana de la fotografia, la que mira al carrer del Carme, es veu un balcó de llegenda... Diuen que aquesta casa era del ferrer Josep Sauces, la família del qual la va ocupar fins al segle XX. L'origen del balcó del Serraller, el magnífic treball de forja que presideix la façana de la Diputació de Lleida, cal buscar-lo en l'Adrià, un jove aprenent de serraller enamorat de la Maria, la filla de Josep Sauces.
Enamorat de la filla de l'amo l'Adrià li va demanar al seu pare, el ferrer Josep Sauces, per casar-s'hi. El pare li contestà que només es casaria amb ella qui demostrés ser un bon serraller. L'Adrià va fer el magnífic balcó de forja, demostrant a tothom que era un gran serraller. Si voleu llegir tota la llegenda cliqueu aquí.
Fins a finals del passat mes de gener la històrica botiga de roba de dona Mael ocupava la Casa Sauces. Fundada fa més de cinquanta ants a la cantonada del carrer del Carme amb la travessera del Carme, el nom és un acrònim dels noms de les primeres propietàries, Magdalena i Elvira. Quan els propietaris ja només eren la família Jové-Górriz, van comprar la Casa Sauces i encarregaren a l'arquitecte Àngel Corbella la seva restauració.
L'Eix comercial de Lleida torna a perdre una de les seves botigues amb personalitat com a conseqüència dels problemes que té el petit comerç que no pot competir amb els grans grups. Com en moltes ciutats les franquícies acaben amb els botiguers de soca-rel...
L'edifici està inclòs en el Catàleg i Inventari dels Elements d'Interès Històric- Artístic i Arquitectònic de Lleida. Diuen que el ferrer Josep Sauces, d'origen gascó, en la primera època del barroc al segle XVII ocupà aquesta casa abandonada pels moriscos.
La coberta plana, de menys d'un 5% de pendent, recull l'aigua de pluja cap als desaigües a diferència de la teulada o coberta inclinada que tenen per funció evacuar l'aigua. Al terrat superior hi ha unes golfes afegides com podeu apreciar a la propera fotografia.
Abans de continuar la vostra passejada per la ciutat de Lleida després de gaudir de la casa Sauces, no deixeu de donar un últim cop d'ull al balcó barroc de forja del 1.761.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada