dijous, 13 de juliol de 2017

El temple d'Hefest.

Quan visitàrem la Biblioteca Nacional de Grècia a finals del passat mes de juny, vaig dir-vos que la seva façana neoclàssica amb sis columnes dòriques recorda el temple d'Hefest situat a l'àgora antiga de la capital grega. A la propera fotografia, feta des de l'Acròpoli, el podeu veure enfilat al cim del turó Kolonos Agoraios, que significa el turó al costat de l'àgora.


Quan arribem a l'àgora antiga, accedint  per qualsevol de les tres entrades, el veurem enfilat dalt del turonet. Passejar en silenci pels caminets que hi porten és impressionant. Penseu que en aquest espai Sòcrates qüestionà a la gent que hi havia al mercat, el significat de la vida...


És molt agradable pujar fins al temple envoltats d'arbres i arbustos que ens recorden que estem a la mediterrània. Quan ens apropem gairebé "al cim", la primera imatge de la façana, les columnes dòriques i el frontó sembla donar-nos la benvinguda.


Estem davant del temple dòric millor conservat d'Atenes. Dedicat a Hefest, fill de Zeus i d'Hera, déu del foc i la forja, el temple es construí entre els anys 449aC i 420aC. Més de dos mil cinc-cents anys coronant el turó de l'àgora antiga.
A la propera fotografia podeu veure els tríglifs ( blocs quadrats amb tres estries verticals ) i mètopes ( blocs rectangulars o quadrats situats entre dos tríglifs, i decorats - o no- amb un baix relleu). Els dos elements arquitectònics formen part del fris dòric.


És un temple perípter ( amb una o més d'una renglera de columnes que envolten la cel·la) i  hexàstil ( de sis columnes a la part frontal ). La cel·la, també anomenada naos o santuari,  és la sala que contenia la imatge de la divinitat. A cada costat llarg del rectangle hi ha 13 columnes, com podeu veure a la propera fotografia del costat sud. Les dimensions són de 13,7 X 31,7 metres.


El material emprat en la construcció es bàsicament el marbre, exceptuant la plataforma que és de pedra calcària. El fris oest mostra la mítica batalla entre centaures ( meitat home, meitat cavall ) i els làpites, un poble de Tessàlia. 


No totes les mètopes del temple foren esculpides, tal com podeu veure a la fotografia següent, que ens mostra l'arquitrau, el fris i el frontó de la façana oest. De les 68 mètopes del temple només 18 poden presumir del seu baix relleu, la resta probablement van ser pintades.


La bona conservació del temple d'Hefest té una relació directa amb el fet que durant l'època bizantina fou transformat en església cristiana. Al segle VIII, i fins al1.834, era l'església ortodoxa de Sant Jordi Akamatis.


L'acabat dels temples grecs era acuradíssim. No es consideraven acabats fins que es col·locaven els elements decoratius i es pintaven. Els relleus eren els protagonistes del fris ( als tríglifs i mètopes ), a la cornisa i al frontó. La pintura decorativa s'aplicava al frontó, tríglifs i mètopes. Els colors emprats eren el blau, el vermelló i el groc daurat.
Deixem el temple, baixem lentament de turó i gaudim de lAcròpoli que sembla que ens observa...


Sortim de l'àgora antiga i a pocs metres ens espera l'àgora romana on descobrirem la misteriosa Torre dels Vents. Segur que quedareu bocabadats.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada