Deixem els cinc edificis singulars contigus, del número vint-i-tres al quinze de l'avinguda de Blondel. Només creuar-la trobem el Pati de les Comèdies on ens espera, il·lusionat l'Antic Casal de Joventut Republicana.
D'estil noucentista, fou construït per subscripció popular l'any 1.919 seguint el projecte de l'arquitecte lleidatà Adolf Florensa Ferrer. Un edifici en cantonera amb planta baixa, tres pisos i semisoterrani. Les façanes estan arrebossades i pintades. Cal destacar la façana principal, la de l'avinguda de Blondel, el cos de tribunes coronades per la balconera amb balustres.
Inaugurat com a seu de Joventut Republicana, va ser un centre cultural molt important de Lleida. S'edificà on hi havia el Pati de les Comèdies en el que des de 1.630 es feien funcions teatrals. La tradició teatral fou la protagonista fins al segle XIX.
A la fotografia anterior de detall podeu observar la decoració de quatre de les vuit les mènsules que sostenen la tribuna.
L'any 1.938 fou ocupat per les tropes franquistes i el convertiren en caserna de la Guàrdia Civil. Entrem a l'antic casal i enfilem les escales que ens condueixen a una "casa" molt estimada pels lleidatans...
Al 2.004 començaren les obres de remodelació seguint el projecte dels arquitectes Carles Sàez Llorca i Ferran Florensa Mayoral. L'edifici, que acull les dependències de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Lleida, té la catalogació de Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL ). Mentre enfilem l'escala podem veure a l'arrimador un esgrafiat molt semblant al que vàrem observar atentament a l'antiga Banca Llorens de la plaça de la Paeria. Si el voleu veure cliqueu l'enllaç anterior.
A la primera planta trobem la Casa dels Gegants, un espai en el que es troba la col·lecció de la comparseria festiva de la ciutat de Lleida.
Hi podeu veure: Gegants, Capgrossos, Cavallets, les Trampes i el Penó amb els vestits dels Heralds, Signífreds i Pregoner, Marraquets, Ball de Bastonets, Ball de Moros i Cristians i la Moixiganga.
Sortim de l'Antic Casal de Joventut Republicana però abans de continuar passejant donem un cop d'ull al ràfec i cornisa. La propera fotografia de detall és de la façana del carrer de l'Alcalde Mestre.
Anem ara del número seixanta-quatre de l'avinguda de Blondel al cinquanta-dos. La planta baixa comercial de l'edifici, molt modificada, no té res a veure amb la resta de la casa que Ramon Montull encarregà a l'arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell.
L'edifici entre mitgeres construït l'any 1.922 té dues façanes, una a l'avinguda de Blondel i l'altra al carrer Major número cinquanta-u. Quan es construeix en zones urbanes és habitual edificar les cases una al costat de l'altra. Les façanes de dos edificis contigus s'anomenen façanes mitgeres o senzillament mitgeres.
De la façana de Blondel cal destacar els cossos de tribunes sobre les que hi una terrassa amb balustrada. A l'última planta hi ha una balconada amb barana de ferro forjat. L'edifici està coronat per una balustrada de pedra del terrat.
Si anem al carrer Major veurem que els balustres ( de les balconades i terrat ), la gran tribuna i les balconades amb baranes de ferro forjat són els elements arquitectònics més importants de la façana. Els baixos comercials no han respectat res del projecte de Morera i Gatell.
Els nombres parells de l'avinguda de Blondel ens porten fins a l'Arc del Pont, on comença la numeració. Però els senars ho fan on es troben les avingudes de Blondel i de Madrid. Gairebé a tocar de la casa d'en Ramon Montull trobem el número u , on hi ha l'imponent edifici de l'Antic Monte Pío construït entre 1.945 i 1.948 per Marià Gomà i José Rodríguez Mijares. Fou, amb les seves dotze plantes, el primer "gratacel" de Lleida.
L'edifici de tres plantes, que pertany a l'historicisme classicista, és una superposició de volums que van decreixent en alçària. A les fotografies anterior i següent podeu veure les tres façanes que donen a les avingudes de Blondel, de Madrid i a la plaça.
Es va construir per acollir la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Lérida perquè l'edifici historicista i modernista edificat l'any 1.905 al número vuit de la rambla d'Aragó havia quedat petit. Si voleu recordar l'agitada història del centenari edifici cliqueu al proper enllaç: "Cases singulars de Lleida ( 12 a )".
A l'avinguda de Blondel trobareu una placa que ens fa una pinzellada històrica del Monte Pío lleidatà en la que podem llegir: "Aquest edifici fou seu central de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Lleida ( 1.880 - 1.979 ) integrada a la Caixa de Pensions "la Caixa".
A la dreta de la placa, a l'interior del frontó circular que corona la porta, veureu l'escut de Lleida emmarcat per les inicials CA ( Caja de Ahorros ), MP ( Monte de Piedad ) i L ( Lérida ).
Les grans pilastres entre els balcons ressalten la verticalitat de l'Antic Monte Pío. També cal destacar les balconades que ressegueixen el perímetre de les tres façanes, amb grans mènsules i balustrades de pedra a la quarta planta i baranes de ferro forjat a la vuitena. El primer gran bloc de la façana orientada a la plaça està coronat per un gran rellotge.
La propera fotografia de detall ens permet observar atentament part de les pilastres i quatre dels balcons amb les seves lleugeres baranes de ferro forjat.
Deixem l'Antic Monte Pío per fixar-nos en el punt on es troben l'avinguda de Blondel amb el carrer Cavallers, concretament en la cantonada dreta, on hi ha la propera casa singular a la que donarem un cop d'ull, la Casa Aldomà.
Atentament.
Senyor i
Sortim de l'Antic Casal de Joventut Republicana però abans de continuar passejant donem un cop d'ull al ràfec i cornisa. La propera fotografia de detall és de la façana del carrer de l'Alcalde Mestre.
Anem ara del número seixanta-quatre de l'avinguda de Blondel al cinquanta-dos. La planta baixa comercial de l'edifici, molt modificada, no té res a veure amb la resta de la casa que Ramon Montull encarregà a l'arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell.
L'edifici entre mitgeres construït l'any 1.922 té dues façanes, una a l'avinguda de Blondel i l'altra al carrer Major número cinquanta-u. Quan es construeix en zones urbanes és habitual edificar les cases una al costat de l'altra. Les façanes de dos edificis contigus s'anomenen façanes mitgeres o senzillament mitgeres.
De la façana de Blondel cal destacar els cossos de tribunes sobre les que hi una terrassa amb balustrada. A l'última planta hi ha una balconada amb barana de ferro forjat. L'edifici està coronat per una balustrada de pedra del terrat.
Si anem al carrer Major veurem que els balustres ( de les balconades i terrat ), la gran tribuna i les balconades amb baranes de ferro forjat són els elements arquitectònics més importants de la façana. Els baixos comercials no han respectat res del projecte de Morera i Gatell.
Els nombres parells de l'avinguda de Blondel ens porten fins a l'Arc del Pont, on comença la numeració. Però els senars ho fan on es troben les avingudes de Blondel i de Madrid. Gairebé a tocar de la casa d'en Ramon Montull trobem el número u , on hi ha l'imponent edifici de l'Antic Monte Pío construït entre 1.945 i 1.948 per Marià Gomà i José Rodríguez Mijares. Fou, amb les seves dotze plantes, el primer "gratacel" de Lleida.
L'edifici de tres plantes, que pertany a l'historicisme classicista, és una superposició de volums que van decreixent en alçària. A les fotografies anterior i següent podeu veure les tres façanes que donen a les avingudes de Blondel, de Madrid i a la plaça.
Es va construir per acollir la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Lérida perquè l'edifici historicista i modernista edificat l'any 1.905 al número vuit de la rambla d'Aragó havia quedat petit. Si voleu recordar l'agitada història del centenari edifici cliqueu al proper enllaç: "Cases singulars de Lleida ( 12 a )".
A l'avinguda de Blondel trobareu una placa que ens fa una pinzellada històrica del Monte Pío lleidatà en la que podem llegir: "Aquest edifici fou seu central de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Lleida ( 1.880 - 1.979 ) integrada a la Caixa de Pensions "la Caixa".
A la dreta de la placa, a l'interior del frontó circular que corona la porta, veureu l'escut de Lleida emmarcat per les inicials CA ( Caja de Ahorros ), MP ( Monte de Piedad ) i L ( Lérida ).
Les grans pilastres entre els balcons ressalten la verticalitat de l'Antic Monte Pío. També cal destacar les balconades que ressegueixen el perímetre de les tres façanes, amb grans mènsules i balustrades de pedra a la quarta planta i baranes de ferro forjat a la vuitena. El primer gran bloc de la façana orientada a la plaça està coronat per un gran rellotge.
La propera fotografia de detall ens permet observar atentament part de les pilastres i quatre dels balcons amb les seves lleugeres baranes de ferro forjat.
Deixem l'Antic Monte Pío per fixar-nos en el punt on es troben l'avinguda de Blondel amb el carrer Cavallers, concretament en la cantonada dreta, on hi ha la propera casa singular a la que donarem un cop d'ull, la Casa Aldomà.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada