Can Forteza-Rey.

Deixem l'antic barri de pescadors d'Es Jonquet, on a les últimes entrades dedicades a Palma vàrem observar detalladament els seus molins, per tornar al centre de la ciutat i gaudir d'un dels seus edificis modernistes. Parlo de Can Forteza-Rey. 

 

 

El passat mes de juny a l'entrada "Colmado La Luna" ja us vaig fer una pinzellada d'alguns edificis modernistes de Sóller. Si ho voleu recordar només us cal clicar sobre l'enllaç anterior.

Però tornem al centre de Palma, concretament a la plaça del Marquès de Palmer, situada a tocar de la plaça Major. El número u és l'edifici protagonista de l'entrada d'avui. L'orfebre de la catedral de Mallorca, Josep Forteza-Rey Aguiló ( 1.853 - 1.935 ), construí aquest edifici per als seus fills.

No està documentada la data exacta de la seva construcció. Alguns diuen que fou al 1.909 i altres al 1.911. El que sabem és que el solar el va comprar al desembre de 1.906 per 40.237 pessetes amb 75 cèntims. Josep Forteza-Rey Aguiló fou el promotor de l'edifici. En el disseny va intervenir el seu fill Lluís, que també era joier. Al plànol original hi ha les signatures de Gabriel Juan i Ribas i de l'arquitecte Josep Alomar.

Un altre fill de Josep Forteza-Rey Aguiló, l'Ignasi Fortez-Rey Forteza, hi tenia la seva clínica dental. A la fotografia anterior podeu llegir a la part superior de la tribuna del segon pis "Cínica Dental I.F.Rey.". Les inicials I.F corresponen a Ignasi Forteza, que va ser el primer president, del 1.930 al 1.932, del Col·legi de Dentistes de les Balears.

Quan mirem i admirem Can Forteza-Rey, a la base de la tribuna del segon pis, ens sorprèn la gran cara monstruosa flanquejada per dos dracs. La veritat és que aquesta decoració no convida gaire a anar al dentista... 

De l'edifici de cinc plantes destinat a habitatges Josep Forteza-Rey Aguiló en va fer la decoració interior i el projecte de façana en la que predomina el trencadís de les plantes tercera,quarta i cinquena. Actualment, exceptuant la planta baixa, la resta de l'edifici està ocupat per oficines.

 

 

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica podem observar una mica millor el curiós treball de forja del balcó de la quarta planta i part del trencadís de les plantes quarta i cinquena.

Josep Forteza-Rey Aguiló probablement conegué a Antoni Gaudí. El genial arquitecte modernista reformà la catedral de Mallorca entre els anys 1.904 i 1.914, com vaig explicar-vos l'agost passat a l'entrada "Gaudí a la Catedral de Mallorca". Recordeu que en Josep Forteza-Rey era l'orfebre de la catedral.

Al centre del primer pis, sota la tribuna central dels pisos segon i tercer, el protagonisme és per la gran finestra semicircular tripartida. 

 

 

Cal destacar el treball de forja de la gran balconada del primer pis i de la resta de balcons. A la tribuna cantonera del segon pis també podem assaborir el delicat treball de forja de Can Forteza-Rey.

A l'esquerra de la fotografia anterior podeu veure la bella tribuna poligonal cantonera del primer i segon pis i a la propera fotografia de detall la decoració de la part superior de la porta petita d'accés a la balconada del primer pis, que està a la dreta de la tribuna poligonal.

 

 

Si observeu atentament la fotografia següent apreciareu el treball de forja als vèrtex i al coronament de la tribuna del segon pis i constatareu que a la base hi ha cinc caps d'animal amb la boca oberta i traient la llengua. Potser són serps, animal que forma part del símbol de la farmàcia. Penseu que a la planta baixa hi havia la farmàcia dels germans Josep i Alonso Forteza-Rey Forteza.

La fotografia de detall ens permet veure la base de la tribuna cantonera i el treball floral i ceràmic de la part baixa de la tribuna del primer pis.

El local comercial de la planta baixa va ser dissenyat per Josep Forteza-Rey Aguiló per als seus fills Josep i Alonso. A la fotografia següent podeu veure la cantonada d'aquest local comercial.

Des de fa uns sis anys aquests baixos estan ocupats pel Forn del Santo Cristo, un negoci que ofereix els seus serveis en diferents locals des de 1.910. Abans hi hagué un capuchino i una merceria durant una colla d'anys. El primer negoci, com us he explicat abans, fou la farmàcia dels germans Josep i Alonso Forteza-Rey Forteza.

Deixem Can Forteza-Rey per observar atentament, a la propera entrada dedicada al modernisme de Palma, l'edifici contigu, el dels magatzems l'Àguila.

Atentament.

Senyor i

Gràcies Antoon van den Wijngaerde...

El passat mes d'abril, a l'entrada " Imago Urbis. La Lleida del segle XVI " us recomanava la visita a la sala d'exposicions temporals del Museu de Lleida. Gràcies a la reproducció a gran escala del dibuix Vista de Lleida, que el pintor i dibuixant d'origen flamenc Antoon van den Wijngaerde va fer des de l'actual barri de la Bordeta, durant gairebé quatre mesos vàrem poder "passejar" per la Lleida del segle XVI.

Només entrar a la sala d'exposicions temporals, abans de baixar-hi, aquest dibuix et deixava bocabadat. A la barana, en un plafó de dimensions més reduïdes, hi havia indicats els edificis singulars més destacats.

En aquella entrada ja vaig explicar-vos que en una de propera observaríem amb més detall el dibuix que Antoon van den Wijngaerde va fer l'any 1.563. El rei Felip II li encarregà una col·lecció de vistes de les ciutats més importants de la Península que l'artista d'origen flamenc va fer entre 1.561 i 1.571.

D'esquerra a dreta de la reproducció a gran escala del dibuix, seguint el model de les dues fotografies anteriors, avui us mostraré primer la fotografia de detall de Vista de Lleida seguida de la del petit plafó informatiu que hi havia sota del gran dibuix. Aquets plafons els podeu veure a les dues primeres fotografies de l'entrada d'avui. Si cliqueu sobre els enllaços podreu recordar algunes de les entrades del blog que en fan referència.

A les dues fotografies anteriors el protagonista és el castell templer de Gardeny i a les dues properes l'hospital de Santa Maria, una joia de l'arquitectura del gòtic civil català dels segles XV i XVI.

Les properes fotografies són de la part del dibuix de Vista de Lleida - on es veuen les esglésies de Sant Llorenç ( centre esquerra ) i de Sant Martí ( centre dreta ) - i dels dos plafons informatius. L'església de Sant Llorenç té una nau central romànica ( de la segona meitat del segle XII )  i dues naus laterals  i una torre campanar ( de la segona meitat del segle XIV o la primera meitat del segle XV ). L'església de Sant Martí és una petita joia romànica datada al segle XIII, però la parròquia de Sant Martí ja està citada en un document del 1.168.

El castell de la Suda ( a l'esquerra de la fotografia de detall de Vista de Lleida ), la Seu Vella ( al centre ) i el Palau del Bisbe - enderrocat l'any 1.707- ( a la dreta ) coronaven el turó. Malauradament les diferents guerres van esguerrar o eliminar tor aquest espectacular patrimoni.

 

A les dues fotografies següents podeu observar i comparar la zona del palau de la Paeria ( construït a principis del segle XIII ), el portal de Pont  ( obra neoclàssica que substitueix l'antiga porta d'Alcàntara ja documentada al segle XII ),  el pont vell ( que s'endugué parcialment la riuada del 1.866 i que els republicans en van volar la resta durant la seva retirada )  i el riu.

Continuem passejant per la Lleida de fa gairebé quatre-cents setanta anys per aturar-nos en una de les esglésies de la ciutat amb una història més trista. Penseu que l'església de Sant Joan, la romànica, fou enderrocada per una equivocadíssima decisió dels polítics lleidatans...

 

De drama a drama, de l'església romànica de Sant Joan passem a l'església de Santa Maria Magdalena construïda en l'época de transició del romànic al gòtic. Amb unes dimensions similars a l'església de Sant Llorenç fou víctima de l'explosió del polvorí de la Suda del 1.812. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior veureu el poc que queda de l'antic edifici.

Per acabar, l'últim punt assenyalat a Vista de Lleida no és un edifici singular de Lleida sinó el barri de Cappont, el que hi ha al marge esquerre del riu Segre. Recordeu que l'Antoon van den Wijngaerde va fer el dibuix l'any 1.561, per això del que dibuixà no en queda res perquè l'any 1.642 durant la Guerra dels Segadors les tropes castellanes van conquerir i destruir la Pobla de Cappont. Pobre Lleida, amb tanta destrucció...

 

Gràcies a Antoon van den Wijngaerde els lleidatans ens podem imaginar la bellesa de la nostra ciutat al segle XVI que en aquell moment d'esplendor superava els sis mil habitants i era la quarta més gran del Principat de Catalunya. Però els conflictes bèl·lics posteriors suposaren la fortificació i enderroc de bona part de la ciutat i del seu patrimoni monumental. Lleida no va començar a recuperar-se parcialment fins a la segona meitat del segle XVIII...

Acabem l'entrada d'avui a Cappont, barri que serà protagonista d'una propera entrada da l'exposició Imago Urbis. La Lleida del segle XVI.

Atentament.

Senyor i

Cases singulars de Lleida ( 59 ).

El passat nou d'octubre vàrem observar detalladament l'edifici rehabilitat de la Rambla de Ferran número onze, contigu a l'antiga Audiència Provincial de Lleida. Al final de l'entrada explicava que en una propera entrada us mostraria la rehabilitació de la casa ubicada a la plaça de Sant Llorenç cantonera amb el carrer la Palma, on hi ha la Font de les Piques. Tornem a visitar virtualment aquesta plaça del cor de Lleida en la que hem observar a fons l'església de Sant Llorenç, una de les joies arquitectòniques de la capital del Segrià, la font de les Piques i la Casa del Pançà.

La font barroca-classicista de les Piques. del segle XVIII, estava al costat de la Porta de Boters ( actual carrer Boters ) una de les entrades a la Lleida emmurallada. L'any 1.950 fou traslladada dels abeuradors que hi havia prop de l'actual plaça Cervantes a la plaça Sant Llorenç.

A la propera fotografia podeu veure la façana, una mica atrotinada abans de la rehabilitació, orientada a la plaça de Sant Llorenç. La casa, obre popular, és un edifici entre mitgeres amb planta baixa i dos pisos d'alçaria.

Pel que fa referència a l'estructura del vell edifici cal destacar que les bigues descansen només sobre les parets exteriors.

Com podeu constatar a les dues fotografies anteriors a la planta baixa de la casa cantonera hi havia un evident problema d'humitats.

Els materials emprats en les tres façanes són el maó cara vista, els carreus de pedra i la fusta de les bigues i el ràfec de la teulada.

Com podeu constatar a les dues fotografies anteriors quan van rehabilitar l'edifici es va protegir la font de les Piques amb una estructura de fusta.

A les façanes de la Plaça de Sant Llorenç i del carrer la Palma es va retirar l'arrebossat de la planta baixa per recuperar el maó cara vista i els carreus de pedra. La propera fotografia ens permet apreciar més detalladament la porta d'accés i les finestres, amb reixes de forja, que la flanquegen.

Des de que van retirar les tanques al mes de novembre de l'any passat podem apreciar la feina feta. Està clar que gràcies a la rehabilitació podem gaudir molt millor de la bellesa de l'edifici.

Per acabar, a la fotografia següent podeu observar el resultat de la rehabilitació a la façana del carrer la Palma.

Deixem el carrer la Palma i la plaça de Sant Llorenç per continuar gaudint de les cases singulars de Lleida en una propera entrada del blog.

Atentament.

Senyor i

Els molins del barri des Jonquet ( i 2 ).

A la primera entrada dedicada a l'antic barri de pescadors des Jonquet vàrem observar, entristits, els tres molins de propietat privada d'en Celos, de Sa Garriguera i d'en Carreres que tenen un lamentable estat de conservació. Però ja al carrer del Molí d'en Garleta l'aspecte era molt diferent, amb les petites cases blanques fetes pels mariners i les famílies dels pescadors, molt ben cuidades i lluminoses. Ens vàrem quedar a tocar del molí del Nom de Déu, que podeu veure a la propera fotografia. A la seva dreta treu el nas el campanar de la parròquia de la Immaculada Concepció ( Sant Magí ).

 

Des de la cantonada dels carrers del Molí d'en Garleta i del Pescall faig la fotografia següent en la que comparteixen protagonisme el molí del Nom de Déu i la placa amb el nom Carrer del Pescall. Recordeu que estem a l'antic barri de pescadors de Palma. El pescall és un ormeig  infantil de pesca amb un fil de pescar que en un dels extrems té un ham i l'altre està lligat a una fusteta o un tros de canya.

 

A l'illa de Mallorca hi ha 3.308 molins ( 796 fariners i 2.512 aiguaders ) repartits en 46 municipis. A la ciutat de Palma en trobareu 1.112 d'aiguaders ( la majoria al Pla de Sant Jordi i voltants de l'aeroport - quan baixa l'avió per aterrar si mireu per les finestretes en veureu una colla ), i 72 de fariners.

Al cintell ( plataforma de poca alçada que envolta la torre del molí de vent ) del molí del Nom de Déu, a la part superior esquerra hi ha una placa que ens informa de la seva funció Casal de Barri El Jonquet. La  podeu observar a la fotografia següent de detall.

Aquest molí fins que l'any 1.987 el comprà l'Ajuntament de Palma per rehabilitar-lo i transformar-lo en centre cultural, tenia funció d'habitatge i magatzem. El seu estat de conservació era molt dolent.

Entre el molí del Nom de Déu i el molí d'en Garleta hi ha una curiosa construcció que podeu veure a la fotografia anterior. Bartomeu Bestard Cladera, cronista de la ciutat de Palma, m'explicà que era una païssa ( pallissa, un cobert per guardar la palla ), on descansaven els muls i podien menjar entre viatge i viatge traginant sacs de blat o de farina. Actualment acull els banys del Museu dels Molins i hi ha un bar sense activitat. Moltes gràcies Bartomeu per la teva gentilesa.

A la fotografia anterior podeu veure part del cintell del molí d'en Garleta. A la dreta hi podem llegir Museu dels Molins, com podeu constatar a la propera fotografia de detall.

El molí d'en Garleta ja tenia aquest nom l'any 1.881. Hi va viure Gaspar Flexes i Balaguer "Garleta", que pertanyia a una llarga nissaga de moliners. L'any 1.993 el comprà l'Ajuntament de Palma i al 2.005 obrí el Museu dels Molins per ajudar-nos a conèixer i valorar els molins tradicionals mallorquins.

A la fotografia anterior podeu veure l'antenada i la torre del molí d'en Garleta. Gairebé a tocar hi ha una casa senyorial del principis del segle XX, que fou promoguda per l'empresari català Ignasi Figuerola i que l'any 1.952 fou transformada en la Residència dels Molins. 

A la fotografia següent també és veu part de l'antenada i la torre del molí d'en Garleta però des d'una perspectiva diferent que ens permet observar l'eix de l'antenada que transmet el moviment a l'interior de la torre on hi ha la roda i les moles.

Com podeu constatar a les fotografies anteriors dels molins d'en Garleta i del Nom de Déu, les antenades estan formades per sis antenes. Cada antena té un engraellat de sis perllongues ( cadascun dels pas llargs de l'antena del molí de vent).

La fotografia de detall següent és tot un regal de llum i dels colors del cel, la torre i la fusta de l'engraellat de les perllongues que formen les antenes del molí d'en Garleta..

 

 

A la propera fotografia en primer terme podeu veure part d'una de les antenes del molí d'en Garleta i, darrere, el port de Palma. 

Les perllongues, com podeu veure a la fotografia anterior, són paral·leles a la biga central de l'antena. Les barres perpendiculars que travessen les perllongues formant un engraellat s'anomenen velerons. Com podeu constatar aquesta fotografia la vaig fer enfilat al cintell. Des del mateix punt, girant noranta graus a l'esquerra puc fer la fotografia següent en la que podeu veure el molí del Nom de Déu i, més lluny, l'antenada i el capell del molí de Sa Garriguera.

Baixo del cintell del molí d'en Garleta pel tram d'escales que podeu veure a la propera fotografia l'esquerra del cotxe.

El cintell del molí tenia diferents utilitats. Era l'habitatge dels moliners, el magatzem per guardar els sacs de blat i de farina, i feia que la torre del molí i l'antenada quedessin a més alçària per rebre millor el vent. A la part inferior de la fotografia podeu veure la part superior de la païssa, on menjaven i descansaven els muls entre viatge i viatge traginant els sacs.

La fotografia anterior és de part del cintell del molí del Nom de Déu i a la següent també podeu observar una part del cintell, la torre, el capell i quatre de les sis antenes de l'antenada del mateix molí.

Ja de tornada, al carrer del Molí d'en Garleta, em giro i aprofito per donar un últim cop d'ull als molins del Nom de Déu i d'en Garleta, d'una bellesa evident.

Continuo pel carrer Terrer i giro a l'esquerra  per la plaça Vapor anar  al carrer Sardinal  per continuar pel carrer dels Gambins i mostrar-vos per darrere els molins d'en Carreres, de Sa Garriguera i d'en Celos.

A la fotografia anterior podeu veure a l'esquerra el molí de Sa Garriguera ( amb capell, però sense antenada ), i a la dreta el molí d'en Carreres ( amb capell i antenada ).

A la propera i última fotografia de l'entrada d'avui, a l'esquerra hi ha el molí d'en Celos ( amb el capell mig trencat i petits fragments de l'antenada ) i el molí de Sa Garrigella.

Deixem els molins del barri des Jonquet per continuar gaudint de la ciutat. Si aneu a Palma no oblideu reservar una part del vostre temps per passejar per l'antic barri de pescadors des Jonquet, una visita difícil d'oblidar.

Atentament.

Senyor i