Dissabte poesia.....Joan Vinyoli

Avui volia recomanar als pares i mares de l'escola la "Poesia completa" de Joan Vinyoli.
Edicions 62 ens presenta en la col·lecció labutxaca el text establert per Xavier Macià a la seva edició de l'Obra poètica complerta; publicada al 2001 per edicions 62. La butxaca ofereix als lectors edicions molt dignes i a molt bon preu d'obres fonamentals.

L'Enric Casasses ens diu al pròleg del llibre: Si el llegidor s'enamora d'algun d'aquests poemes, de seguida notarà que l'amor és mutu: "Algú va enamorar-se del que jo tenia/ i va ser correspost". Des del primer poema fins al darrer tot està escrit pensant en tu.

Un tastet...Del llibre Domini màgic un magnífic poema d'amor "Cançó d'amor"
Cançó d'amor

No diré mai, no diré mai l'amor,
perquè l'amor no pot ser dit.
No intentaré - no gosaré - l'amor,
perquè del tot no pot ser assumit.
Potser, qui sap si per l'areny dels anys
m'acostaré silenciós al riu
on pesca absort l'home que no somriu,
capblanc, mirant com llisca, sense afanys,
la vida i sent el cant d'un negre ocell.
Potser d'amor li parlaré a ell.

Atentament
Senyor i

Quin esberlador serà?

Recordeu que cal descobrir l'escultura d'en Cristòfol on hi ha un esberlador.Aquesta eina de fusta molt resistent ( de boix, de coscoll o garric,...), serveix per obrir canyes o vímets.
Aprofito per fer-vos pensar una mica més: tots els esberladors divideixen la planta en el mateix nombre de tires?
Mireu la fotografia


En quantes tires obrirà la canya l'esberlador de l'esquerra ? I el de la dreta? Per què?
Última pista. L'escultura del Cristòfol que cal trobar és: " L'aureola astral i impassible està a punt de sortir".
I l'esberlador del Cristòfol en quantes tires dividiria?
Atentament.
Senyor i

Parlar i parlar...

He tornat a parlar amb la gent de la Palmera de Solsona per preguntar com li diuen a l'eina per trencar les canyes i vímets. Parlar amb la gent us donarà moltes sorpreses,aprendreu moltes coses...Mireu a Solsona li diuen escaiador. Però ja coneixeu una mica al senyor i, ho he preguntat en altres llocs i el nom és diferent.Al sud de Lleida és un esberlacanyes o esberlador. Però si parlem amb la gent de les Gavarres, a Girona,és una partidora o un esquerdador (podeu consultar el dossier dedicat als oficis de la revista gavarres nº5 .L'article "Els coves de Corçà"). La gent de La Rioja li diu abrecañas si és per obrir canyes, o rajador si és per obrir vímets. Segur que hi ha més paraules per anomenar aquesta eina. Si en sabeu alguna més afegiu-la!

A la fotografia podeu veure a la falda d'en Toni un escaiador.
Recordeu que tenim un joc pendent, cal descobrir en quina de les obres d'en Leandre Cristòfol de l'exposició De l'aire a l'aire hi ha un escaiador.
Una pista. Els materials de l'obra que cal descobrir són la fusta, el suro i el metall. L'escultura és de l'any 1936. L'escaiador no està amagat, es veu molt bé.
Molt aviat la resposta al bloc de la biblioteca.
Atentament
Senyor i

Projecte Orenetes.

L'Anna Dalmau de l'Institut Català D'Ornitologia i coordinadora del Projecte Orenetes felicita a les nenes i nens de cicle inicial per la feina feta estudiant les orenetes cuablanques de l'escola.
Aquí teniu la seva carta:

Benvolguts nens i nenes de l'escola de Gualda:
Des de la coordinació del Projecte Orenetes volem agrair el vostre esforç i compromís. La vostra col·laboració ha aportat il·lusió i ha demostrat una gran capacitat de treball col·lectiu. L'any passat, entre tots vam arribar a contar més de 40.000 nius al llarg de 200 pobles de tot Catalunya!
Queda clar que el motor del Projecte Orenetes sou vosaltres, els més de 600 col·laboradors. Menuts i grans, col·lectius ben diversos i un munt de gent que heu deixat que les orenetes us mostrin el vostre entorn més proper des d’un punt de vista fins ara potser desconegut.
En reconeixement al vostre interès, així com també per encoratjar-vos a seguir col·laborant amb el Projecte, us farem arribar a la vostra escola un pòster del Projecte.La vostra col·laboració al Projecte Orenetes, per petita que sigui, sempre serà ben rebuda. Així doncs, comptem amb vosaltres per conèixer millor la població d’oreneta cuablanca a Catalunya. Perquè conèixer és estimar!
Moltes Gràcies!

Anna Dalmau
Institut Català d'Ornitologia
Coordinadora del Projecte Orenetes

Estic molt content de la feina que heu fet i La Floreta també.
Atentament
Senyor i

L'home manuscrit

Avui volia recomanar un llibre que m'ha sorprès.Ha estat un plaer llegir-lo i cal reconèixer que és un llibre molt, però que molt ben escrit.
L'home manuscrit és la història d'un misteri i el protagonista mentre estira el fil de la seva recerca personal ens submergeix en el fet de ser lector i gaudir del nostre paper com a tal.

Editorial Moll ens posa a les mans aquest petit tresor.
Manuel Baixauli va guanyar amb aquest llibre el Premi Mallorca de Narrativa 2006.Nascut a Sueca al 1963, Baixauli ens sedueix amb el seu llenguatge.
Al programa l'hora del lector del canal 33 va ser molt interessant escoltar-lo i els comentaris al bloc del senyor Boix demostren com el públic va xalar amb ell.
Aviat agafareu les tovalloles, els banyadors,; o les botes de muntanya, o..... Agafeu el que agafeu no oblideu L'home manuscrit.

Atentament.

Senyor i

De l'aire a l'aire....l'ofici d'escultor.

Avui volia convidar a les families de l'escola a passejar fins al Museu d'Art Jaume Morera on del 3 de juny al 5 d'octubre podrem gaudir de l'exposisió "De l'aire a l'aire" .

Leandre Cristòfol ( Os de Balaguer,1908 - Lleida 1998) va ser un dels renovadors indiscutibles de l'escultura espanyola del segle XX.

 

Si voleu fer un tastet,...aquí teniu un vídeo de Televisó de Catalunya sobre l'exposició.

Obriu bé els ulls i podreu gaudir de la màgia de la seva obra....

Volia proposar un joc als nens i nenes, de forma especial als de cicle inicial. Recordeu a en Toni Canals el cistellaire de Solsona? 
 

Els altres nens mireu la fotografia de les mans d'en Toni i l'eina amb la que treballa.

Tenia una eina per obrir les canyes i els vimets...Mireu,mireu,les obres d'en Cristòfol on és aquesta eina? La resposta al misteri... aviat al blog de la biblioteca.

De l'1 al 25 de Juliol el museu organitza activitats per a nenes i nens de 6 a 13 anys.Els dimarts: "Cristòfol generador de moviment";els dimecres: "Cristòfol generador de somnis";els dijous : "Cristòfol generador d'artefactes" i els divendres"Cristòfol generador de formes".Horari d'11 a 14h. Preu de tota la setmana és de 10 € , un dia 3 €. Si voleu més informació: mebosc@paeria.cat

Atentament

Senyor i

DISSABTE POESIA...PALESTINA

Avui volia recomanar a les mares i pares de l’escola la lectura de Menos rosas d’en Mahmud Darwish editat per poesía Hiperión al 2001. Aquesta edició bilingüe traduïda per Maria Luisa Prieto professora de llengua i literatura àrab a la Complutense, ens permet descobrir a un dels principals poetes àrabs contemporanis.

Menos rosas pertany a la època de maduresa de l’autor i es considera una de les seves millors obres

Un tastet


Cielo para un mar

Cielo para un mar. Cielo para que la hija de la mariposa dibuje una madre,
cielo para una silla.
Me reconcilio conmigo, aunque el jazmín se retrase. Me reconcilio con el
domingo.
Haré descender de tu mano el río para que se desnude y sepa cómo el rayo
del sol se torna cuerpo.
Alejaré de ti mi brazo para hacer sentar sobre tus manos, cual niño, esta
belleza definitiva.
Cielo para un mar. Mar para la tapia del jardín. Este día es un lecho
para mi boda.
Las palomas se posan sobre las insignias del militar. Una enamorada escapa
de su amante para tomar un fragmento de sol.
Hoy te amo como nunca te había amado. Espumo la ola del jazmín.
¿Hay algo en la tierra sino la paz? ¿Hay algo en la gente sino alegría?
Me reconcilio conmigo y todos los pueblos entran en los elogios de mi vino...
en los olivos de mi arco.
¿Pueden morir los pájaros de plata en un día como éste?
¿Puede alguien morir?

- Si el vols sentir recitar:
http://www.mahmouddarwish.com/english/audio.htm

EL DRAC I LA BALDUFA...

Apreciada senyora:

Estava passejant per Barcelona i vaig veure una porta oberta....Encara que és difícil de creure, un drac em cridava. He de reconèixer que d’entrada em feia una mica de por parlar amb ell, però la curiositat va poder més i a poc a poc em vaig atansar.

• La seva figura era magnífica ...
• - Hola Senyor i
• - Hola drac, em coneixes?
• - Es clar que sí! Estàs parlant amb el drac de l’escola Sant Jordi de Lleida...

Com podeu imaginar, en sentir aquestes paraules...quina emoció! Encara recordo als nens i a les nenes de cicle inicial en la seva descoberta de Solsona; també recordo tota la vostra curiositat en els comentaris del vostre blog de la biblioteca,...

• - I que fas per Barcelona?
• - Acompanyo a dos mestres de l’escola, han de recollir una Baldufa.
• - Una baldufa?
• - Si. És que al blog de la biblioteca de la nostra escola li han donat el primer premi Edublogs de centres Espiral 08.

Vaig pujar per aquelles magnífiques escales... Hi havia mestres i professors de tot l’Estat. Els vostres mestres parlant amb gent de Galícia, País Basc, Andalusia, País Valencià,... Desprès de parlar, escoltar i aprendre van lliurar els premis....

Nens i nenes del Sant Jordi:

Moltes felicitats, continueu remenant i remenant per aquesta finestra a la descoberta que és el blog de la vostra biblioteca!!

Com sempre vaig aprofitar per fer unes fotografies...

Foto feta pel Toni Solano de Re(paso) de lengua

Atentament

Senyor iP.D.

http://www.teamboard.com/products/tablet.php

DISSABTE POESIA....BASCA

Apreciada senyora:

Avui volia recomanar a les mares i pares de l’escola la lectura del primer llibre de poemes del poeta basc Kirmen Uribe ( Ondarroa, Bizkaia 1970) “Mientras tanto dame la mano”, (Colección Visor de Poesía nº 548); amb el que l’any 2002 va guanyar el Premio de la crítica i fou finalista del Premio Nacional de Poesia.

Diu en Kirmen Uribe que un bon llibre de poemes és com escoltar la vida....Mientras tanto dame la mano, li dona tota la raó.


Un petit tastet....

 Te quiero, no
Aunque trabajó durante cuarenta años

en los Altos Hornos,

en su interior había todavía un labrador.

En octubre, asaba pimientos rojos
con un soldador
en el balcón de su casa de barrio.

Su voz era capaz de hacer callar
a cualquiera.
Sólo su hija se atrevía con él.

Él nunca decía te quiero.

El tabaco y el polvo de acero
quemaron sus cuerdas vocales.
Dos amapolas a punto de caer.

Cuando se jubiló,
su hija se casó en otra ciudad.
Él le hizo un regalo.

No eran rubíes, ni siquiera seda roja.
Había ido sacando piezas de la fábrica.

Poco a poco, sus manos soldaron una cama de acero.

Él nunca decía te quiero.

- Si voleu remenar una mica.... http://www.basqueliterature.com/Katalogoak/obrak/uribe agafeu forces i llegiu Visita, molt dur, però un poema fantàstic!!.

Un petit regal...en Jabier Muguruza ens fa una versió del poema

Maite zaitut, ez (Te quiero, no).

http://www.youtube.com/watch?v=Mj4vBzG1KJU

Atentament
Senyor i