Restauració de la imatge de Santa Maria d'Almatà.

Deixem el poc que queda de l'església romànica de Santa Maria d'Almatà, del segle XIII. Recordeu que la façana oest, la portalada i la rosassa formen part actualment de la façana de ponent del santuari. Entrant al santuari del Sant Crist de Balaguer ràpidament descobrim que el protagonisme es per la imatge, molt venerada popularment, que presideix la nau central.

Ens dirigim al presbiteri, al fons de la nau central, on a la dreta - a la capella del cor baix de les Monges Clarisses- es venera la imatge de Santa Maria d'Almatà.

La imatge original estava molt deteriorada pel corc de la fusta i era imprescindible restaurar-la. L'any 1.991 fou retirada del culte i substituïda per una reproducció. Després d'una magnífica feina del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, al 2.014 la talla de fusta policromada de finals del segle XIII-principis del XIV tornà al seu lloc de culte original protegida per una urna de seguretat.

La talla, atribuïda al taller del mestre d'Anglesola, fou entregada pel Comte d'Urgell a l'abadessa Margarita de Montcada. Amb la restauració s'ha consolidat la fusta de la talla, molt afectada per l'atac del cors de la fusta, i en la neteja de la policromia.

La Mare de Déu d'Almatà fou la patrona de l'església fins al canvi d'advocació del segle XVI a favor del Sant Crist. Diu la tradició que la talla, d'uns vint-i-cinc centímetres, la portaven els Comtes d'Urgell a les seves batalles.

A la propera imatge podeu veure la part superior de la petita talla abans i després de la restauració. La fotografia és de la web de Catalunya Religió.

Font fotografia: web Catalunya Religió

Les  petites dimensions de la talla i la tija de ferro que conserva clavada a la base podrien confirmar que acompanyava als Comtes d'Urgell...

Sortim de la capella del cor baix i pugem per les escales que hi ha a la dreta per accedir al cambril on veurem la imatge del Sant Crist des de ben a prop.

El Sant Crist original, una escultura gòtica del segle XIV, fou cremada al  juliol de 1.936. La còpia actual s'encarregà l'any 1.944 a l'escultor barceloní Joaquim Ros i Bofarull.

L'obra de Joaquim Ros conserva el peu dret de la imatge gòtica. Un fil d'or separa el peu del Sant Crist antic del treball escultòric de Ros i Bofarull.

Diu la tradició que la imatge fou esculpida per Nicodem - personatge bíblic documentat en l'evangeli de Joan- ( recordeu que és una imatge gòtica del segle XIV ), però que no podia fer-li la cara. Mentre dormia els àngels van esculpir el rostre. La imatge va ser molt venerada a Jerusalem, però es traslladà a Beirut per protegir-la de les persecucions que patien els cristians. Els àrabs  van envair Beirut i la imatge la llançaren al riu Adonis. Des del riu va arribar al Mediterrani, el creuà i contra corrent enfilà el riu Segre fina arribar a Balaguer. Les monges del monestir d'Almatà van anar a buscar-la al riu i la mare abadessa pujà la imatge fins a l'església...

Marxem del santuari i baixam tranquil·lament fins al cor de la ciutat de Balaguer on ens esperen noves descobertes. Només iniciar el descens ens esperen les restes del Castell Formós, fundat per Lubb b Ahmat al-Qasi els anys 897 - 898.

Al segle XI fou suda, palau del governador andalusí de Lleida. Al 1.105 Balaguer i el seu castell foren conquerits pel Comte d'Urgell. Malauradament al 1.413 el castell va ser destruït.

A la fotografia anterior, del plafó informatiu, podeu veure la representació idealitzada del Castell Formós al segle XI.
Al Museu de la Noguera podeu veure diferents peces procedents del Castell Formós: guixeries, alicatats, un fragment d'alfabreguer, l'escut d'Urgell, una pugesa ( moneda ), i la més espectacular, dues arcades del castell.

Acabem de baixar el turó, creuem el riu Segre, i anem al nostre proper objectiu: l'antic convent de sant Domènec que visitarem aviat en una propera entrada del blog.

Atentament.

Senyor i

Monestir de Santa Maria de Ripoll ( i 2 ).

Ja vaig dir-vos a la primera entrada dedicada al monestir de Santa Maria de Ripoll, fundat al 880 per Guifré el Pilós, que en una de posterior ens aturaríem a la magnífica portalada datada a mitjans del segle XII, entre 1.140 i 1.160, que substituí la primitiva porta del temple.

La protagonista d'avui és una gran estructura rectangular ( 11,60 x 7,27 x 1 metres ) de pedra de gres local adossada al mur de l'església. Us deixaran bocabadats els relleus amb escenes de la Bíblia, motius vegetals i geomètrics. És difícil fer una fotografia frontal que abasti tota la portalada perquè des de 1.973 està protegida per un tancament de vidre que no permet al fotògraf situar-se més endarrere. La portalada està flanquejada per dos cossos horitzontals emmarcats per columnes als extrems. A la part inferior hi ha un magnífic sòcol, al centre un fris corregut i damunt l'àtic presidit - al centre- per la figura de Crist el Majestat.

A la fotografia anterior podeu veure el sòcol de l'esquerra i part del fris. Al centre de la part inferior hi ha una lluita de feres que podria ser una possible visió de les quatre bèsties vençudes pel Fill de l'Home. Damunt seu , el rei David flanquejat per quatre músics, i al fris la ciutat de Jerusalem afectada per la pesta.

Podeu observar la part esquerra del fris a la fotografia anterior. Al centre a l'esquerra hi ha representat el somni del rei Salomó en el que veu la majestat del Senyor en una aureola: a la dreta una cigonya o grua i damunt seu el lleó que és el símbol de l'evangelista Marc. Per llegir la iconografia de la portalada cal començar per la porta i continuar pels cossos horitzontals de baix a dalt.

Al centre de l'àtic sobre les arquivoltes, ens observa Crist en Majestat que és l'epicentre de tota la portalada. A l'esquerra de les arquivoltes veieu el lleó, que com he dit abans és el símbol de l'evangelista Marc, i a la dreta el toro símbol de l'evangelista Lluc. A la segona arquivolta hi ha episodis de la vida dels profetes Jonàs i Daniel inspirades en l'Antic Testament. La cinquena arquivolta està dedicada a sant Pere i sant Pau. A la propera fotografia podeu observar més detalladament les arquivoltes.

Al centre del sòcol del cos de la dreta, a la part baixa - com en el cos de l'esquerra- el protagonisme és per una lluita de feres que podria ser la visió de Daniel. Damunt seu veiem - a l'esquerra- com Yavhé ( Déu ) entrega la Llei a Moisès seguit d'un guerrer, un eclesiàstic i un cavaller. La primera franja del fris representa la batalla de Refidim entre Josuè i Amelec.

A la segona franja del fris, d'esquerra a dreta tornem a veure la cigonya o grua, Aaron i Moisès que fa brollar un font d'aigua de la roca, i tres escenes amb el israelites: demanat aigua, guiats per un àngel recollint guatlles, i recollint el manà que cau del cel.

Al centre de la portalada hi ha la porta emmarcada per set arquivoltes. La cinquena arquivolta  dedicada a sant Pere i sant Pau, com us he explicat abans, descansa a l'esquerra sobre una gran estàtua columna que representa a sant Pere ( decapitat ) amb les claus del cel i un volum a les mas. 

A la part dreta, la cinquena arquivolta també descansa sobre una estàtua columna - també decapitada , en aquest cas dedicada a sant Pau que porta un document desplegat.

Els muntants de la porta també poden presumir de bells relleus que representen els mesos de l'any. A la propera fotografia podeu veure alguns de la part esquerra. De dalt a baix teniu els relleus del juliol ( un pagès que carrega una garba de blat ajudat per la seva dona ), l'agost (  homes que encerclen la bóta per a la verema ), i el setembre (  un home i una dona veremant ).

A la part dreta de la porta al muntant veiem, també de dalt a baix: juny ( la sega de les messes ), maig ( un home i dues noies collint fruita primerenca ), i abril ( el pagès contempla el blat que creix a l'ombra d'un arbre florit pastura un corder ).

Per "llegir" els relleus d' aquesta magnífica portalada és imprescindible conèixer la Bíblia i la història de mitjans del segle XII. Només hem donat un cop d'ull a alguns dels vuitanta-sis relleus de la portalada. Per acabar si observeu la fotografia anterior atentament, damunt del relleu que representa el mes de juny ( el de la sega ), podeu veure com Caín sepulta les despulles del seu germà Abel.
Si esteu enamorats de l'art romànic la portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll us robarà el cor.
Atentament.
Senyor i

Cases singulars de Lleida ( 40 a ).

Ja són una colla les cases singulars de Lleida que hem descobert virtualment al blog, però avui comencem una visita especial perquè la protagonista és la casa de tots els lleidatans. Parlo evidentment del Palau de la Paeria, i més concretament del seu soterrani. Entrarem al palau per la plaça de la Paeria gaudint de la seva extraordinària façana d'estil romànic civil tardà.

El palau fou construït a principis del segle XIII pels senyors de Sanaüja. L'any 1.334 va morir Pere de Sanaüja i els seus marmessors van vendre el palau l'any 1.342 per 450 sous als paers de Lleida. Des de 1.383 l'edifici és la seu de l'Ajuntament de Lleida, que els lleidatans anomenem la Paeria. La paraula paer - del llatí paciarium - significa persona de pau. El rei Jaume I, l'any 1.264 donà el privilegi als antics cònsols de la ciutat d'anomenar-se paers. El  paer en cap és l'alcalde.

Només entrar al palau, anem a l'esquerra i ens preparem per baixar les escales que ens condueixen al Museu de la Paeria.                                                      

El soterrani del palau de la Paeria és tota una lliçó d'arqueologia i d'història. Penseu que a les excavacions arqueològiques dels primers anys 80 del segle passat es van trobar les restes d'un gran edifici romà del que només se'n pot veure una part a més de sis metres sota la plaça de la Paeria. Aquests sis metres marquen la diferència entre el nivell de la ciutat antiga i la d'avui. Abans d'entrar al museu ens girem un moment per observar un raconet del pati del palau de la Paeria.

Al museu es barregen la fonamentació de l'edifici romà del segle I, les restes dels baix imperi dels segles IV i V, banys andalusins, el palau medieval i les construccions modernes. Obriu molt bé els ulls !

Ens donen la benvinguda unes magnífiques arcades gòtiques del palau dels Sanaüja. Però abans d'anar a la dreta per d'endinsar-nos en les diferents estructures del soterrani, ens dirigim al fons on una senzilla exposició ens explica les obres d'excavació i reconstrucció del soterrani mitjançant una sèrie de plafons informatius.

Plànols d'alçat de façana, gravats i antigues fotografies ens ajuden a comprendre la dilatada història del palau de la Paeria.

A la propera fotografia podeu veure el plànol d'alçat de la façana de l'avinguda de Blondel - escala 1 : 50-. El document està signat per l'arquitecte Ramon Argilés el dia 6 de febrer del 1.929. Quan es restaurà l'edifici l'any 1.929 el projecte de Ramon Argilés va afegir el segon i tercer pis.

La planta baixa i el primer pis de la façana que dóna al riu Segre es va construir al 1.867 seguint el projecte en estil neoclàssic de l'arquitecte Agapit Lamarca. També de Ramon Argilés és el plànol d'alçat de la façana de la plaça de la Paeria - escala  1 : 50 - . Podem llegir a la part inferior: " Fachada Plaza de la Paeria. Proyecto de Restauración".

L'antiga postal de la plaça de la Paeria ens mostra la façana del palau abans de la restauració de Ramon Argilés, en la que foren eliminats els finestrals del segon pis, el rellotge que coronava l'edifici, i bona part de la planta baixa. Com podeu veure a la propera fotografia els lleidatans de principis del segle passat no podien seure al banc del si no fos...

Mentre van durar les obres l'ajuntament es traslladà al Dispensari Municipal conegut pels lleidatans com la Gota de la Llet., on actualment hi ha els blocs que acullen l'atrotinada estació d'autobusos. Si cliqueu a l'enllaç anterior podreu descobrir molts secrets de la Gota de la Llet gràcies al blog Quina la fem?
En un programa de les festes de maig del 1.928 he trobat la propera fotografia amb el text: "Edificio construido para Dispensario y Gota de Leche, actualmente Ayuntamniento".

Us sorprendran les antigues fotografies com la següent en la que podeu veure una tàpia que tapa el palau de la Paeria mentre es fan els treballs d'enderrocament.

La publicitat que lluïa la gran tàpia és molt curiosa: " Anis Morera, ron Manzanillo, ponche Morera - de Barcelona". "Bombones de Chocolate Bubi mejores que todos los extranjeros i a la seva esquerra el de Chocolates Bubi de los mejores, el mejor - de Madrid  que feien els seus productes amb els  exquisitos cacaos de sus plantaciones en la Guinea Española ( Fernando Poo )". "Joyeria Relojeria S.Gorne. Mayor 3" , aquesta joieria encara existeix al mateix lloc però al número 1 perquè l'edifici que veieu a la dreta de la paeria tapiada es va enderrocar-. " Unión Aseguradora Ibérica" de Barcelona. " Calculadora Brunsviga, mas que sus similares porque los que la usan la recomiendan" , una calculadora mecànica de fabricació alemanya. " Soda Gremial, Real Ponche, Cerveza Moritz" productes de la cooperativa Gremial de Lleida que encara existeix.

A la fotografia anterior podeu veure el plànol d'alçat amb el projecte de restauració de la façana romànica, signat per Ramon Argilés el dia 9 de maig de 1.930 on ja apareix la torre de la dreta. A la propera entrada acabarem de visitar l'exposició que explica les obres d'excavació i reconstrucció del soterrani.
Atentament.
Senyor i.

Un cop d'ull a la planoteca ( 3 ).

El calaix del moble arxivador horitzontal que custodia els projectes de Francesc de Paula Morera i Gatell, és tot un tresor. Després de deixar l'aquarel·la amb el projecte del panteó d'Enric Nuet, agafo el classificador on es conserva el document de l'Arxiu Morera:  "48/316 Josep Melcior Banyeres. Projecte de Reforma casa Plaça de la Llibertat ( Sant Francesc / Blondel ) 1 plànol + 3 plànols a la planoteca".

A la fotografia anterior podeu veure el plànol d'alçat de la façana orientada a la plaça de sant Francesc. A la part superior podem llegir: "Proyecto de reforma de la casa de la Plaza de la libertad Nº    propiedad de Don José Melcior". La propera fotografia us permet comparar el plànol amb l'edifici.

La següent fotografia de detall del plànol d'alçada correspon als baixos i l'escrit de la part inferior ens explica: "Escala de 1 : 50. Lérida Septiembre de 1.909. El Propietario" ( el document està signat per ordre P.O ).

Comparant la fotografia anterior del disseny dels baixos amb la propera on els podeu veure, és difícil trobar-hi diferències.

L'ordre perfecte dels balcons de les dues façanes només es trenca a la magnífica tribuna que dóna a la plaça de sant Francesc. un important regal visual de Morera i Gatell.

Si compareu l'anterior fotografia amb la propera, constatareu que Morera i Gatell no va dibuixar al plànol de l'alçat de la façana els dos medallons amb rostres femenins que flanquegen el que té escrites les inicials J i M del propietari de la casa: Josep Melcior. Al medalló del balcó que corona la tribuna podem llegir: Any 1.910.

La porta d'accés als habitatges, situada a la plaça de sant Francesc, i el finestral de la seva dreta foren dibuixats per Morera i Gatell amb tota mena de detalls. El treball amb ferro forjat està en color blau i el de fusta en color marró-taronja.

La fidelitat amb el plànol al construir la casa Melcior és gairebé total, però si compareu la fotografia anterior i la propera podreu apreciar que al plànol la porta d'entrada té tres batents i la que hi ha a l'edifici només en té dos.

A més a més del plànol d'alçada de la façana, al classificador es conserven tres plànols més del projecte de Morera i Gatell. Com podeu observar a les tres properes fotografies, els plànols de planta de la casa Melcior presenten un pitjor estat de conservació que el de l'alçat de la façana.

La fotografia anterior és d'un dels plànols de distribució de planta. A la dreta hi podeu llegir Plassa de la Llibertat ( actualment de sant Francesc ). A la propera fotografia podeu constatar moltes taques d'humitat i que en el plànol l'arquitecte escriu tres vegades D. José Melcior gairebé emmarcant l'estranya planta... A la part inferior hi escriu: Plaza de la Libertad.

El text de la dreta ens aclareix en misteri: "Plano de la parcela propiedad  del Exmo Ayuntamineto que solicita D. Jose Melcior como sobrantes de la via pública. Escala de 1 : 20 Lérida Abril de 1.909. El Arquitecto Municipal ( el document no està signat ) ".

Tornem al plànol d'alçada de la façana per observar el coronament dissenyat per Morera i Gatell per la casa Melcior, un coronament una mica diferent al que finalment tingué l'edifici.

Com podeu veure a la propera fotografia de detall, les volutes estan partides i al centre hi ha un floró. Al plànol el protagonisme és per les esferes de pedra sense volutes.

Guardo els quatre plànols al classificador de l'Arxiu Morera 45/316 i em preparo per gaudir dels d'un altre edifici de l'arquitecte modernista.
Atentament.
Senyor i

Santa Maria d'Almatà.

Avui ens desplacem virtualment a la capital de la Noguera per gaudir d'un dels racons poc coneguts de Balaguer. Concretament ens enfilarem fins al santuari del Sant Crist, situat en un altiplà sobre un meandre del riu Segre, el Pla d'Almatà, des d'on observar atentament la ciutat de Balaguer. Em direu que el santuari no és un racó desconegut, i tindreu raó, però el nostre objectiu no és aquest conjunt arquitectònic sinó el que es conserva d'una antiga església romànica...

Quan al segle VIII les tropes àrabs i berbers van arribar a Balaguer, es probable que instal·lessin el seu campament militar al Pla d'Almatà, campament que amb el pas dels anys formà un barri de la Madina Balaguer. Així s'originà la ciutat de Balaguer. La primera edificació sobre la que tenim referències és l'antiga mesquita que a finals del segle XII i primera meitat del XIII fou enderrocada per construir l'església de Santa Maria d'Almatà.

Era una església amb planta de creu llatina, amb la façana orientada a l'oest i el presbiteri a l'est. Amb el pas dels segles la petita església ha quedat incorporada al santuari del Sant Crist. Quan hi entrem, a l'esquerra, està exposat el projecte de restauració de la façana romànica de l'església d'Almatà. Sortim i anem a la dreta on ens espera el poc que queda d'aquesta antiga església.

Al proper fotomuntage, que forma part del projecte exposat, podeu veure on estava l'antiga església de Santa Maria d'Almatà. La façana, la portalada i la rosassa formen part de la façana de ponent de l'actual santuari.

Santa Maria d'Almatà esdevingué, al segle XIV, església conventual de les monges Clarisses. A partir d'aquell moment va perdre les funcions de parròquia. Les monges crearen diverses dependències i infraestructures adossades a l'església romànica.

Les imatges d' alarcón & matosas arquitectura i disseny ens permeten observar perfectament el projecte d'adequació de l'entorn de la façana.

Algunes d'aquestes estructures d'edificacions s'han trobat en la primera fase de la restauració de l'antiga església. S'ha arranjat la teulada i una part del pati del convent de les Clarisses que ara és un espai públic. Durant les obres s'han trobat 116 enterraments del cementiri parroquial que probablement es va usar des de principis del segle XII fins a mitjans del XIV. També s'han descobert cinc enterraments del període andalusí.

Si us apropeu a la portalada, al mur de la dreta encara s'aprecien els impactes de projectils que no són de la Guerra Civil sinó de la Guerra dels Carlins. 

La rosassa actualment llueix la seva bellesa, però abans de la restauració la part interior estava tapada per l'estructura del sistema de calefacció del santuari del Sant Crist.

La costosa restauració de la façana s'ha pogut fer gràcies a la col·laboració del Centre de Restauració de Bens Mobles de la Generalitat de Catalunya, al testament de la senyora Maria Mata, als donatius d'alguns balaguerins i a les facilitats de l'Ajuntament de Balaguer.

Al butlletí del Santuari del Sant Crist de Balaguer, Des del Santuari, número 85 del maig-juny del 2.018, podem veure una fotografia de la façana romànica a principis del segle XX. La rosassa i la portalada estan tapades i el camí d'entrada a l'hort de les monges cobreix bona part de la porta d'entrada. El butlletí no especifica qui fou l'autor de la fotografia.

Font fotografia: Des del Santuari.

Si aixequem una mica més la mirada, a la dreta de la rosassa veurem el campanar del Santuari del Sant Crist de Balaguer. La façana actual del Santuari, d'estil neoclàssic, dissenyada per l'arquitecte Bernat Pejoan i Sanmartí, fou edificada entre 1.912 i 1.930.

Al segle XVII l'església s'amplià cap al nord i la façana nova mirava al sud. Es començava a conèixer com a Santuari del Sant Crist. Al segle XVIII es dinamità la volta per fer-ne una de més alta. L'increment de visitants implicà la construcció d'un cambril dedicat al Sant Crist.
Deixem la façana romànica restaurada per anar al Santuari, al que el papa Francesc concedí el títol de basílica menor el dia 9 de novembre del 2.016. A tocar de la portalada d'accés, un punt informatiu ens dóna una petita lliçó d'història.

El text ens explica: " Originalment era la mesquita-aljama de la ciutat andalusí. Amb la conquesta feudal de 1.105 fou convertida en parròquia de santa Maria d'Almatà. La fundació del convent annex de les monges de santa Clara al segle XIV inicià el culte a la imatge miraculosa del sant Crist".
Entrem al santuari on podrem veure aviat al blog la imatge del segle XIV restaurada de la Mare de Déu d'Almatà.
Atentament.
Senyor i