Professor Doctor Sülük...

Passejar pels mercats és una bona oportunitat per obrir bé els ulls i les orelles. A més a més, si la ciutat per la que et mous és força diferent a la teva, encara cal estar més atent.
Nenes i nens estava per Yeni Camii Caddesi bocabadat amb la bellesa de la mesquita Yeni Camii iniciada l'any 1.597 per Valideu Saliye, mare del sultà Melmet III.

Istanbul és una ciutat màgica en la que descobrirem una colla de coses molt interessants . El meu primer objectiu és compartir amb vosaltres els colors, ( les olors de moment no ho permet l'ordinador), del Basar de les Espècies també conegut per Basar Egipci ( Misir Çarsisi). Però a l'exterior d'aquest basar hi ha un fantàstic mercat d'aus, flors, plantes, hortalisses,...No puc creure el que veig, agafo la càmera per poder presentar-vos al Professor Doctor Sülük...

En uns bidons de plàstic plens d'aigua hi ha una colla de sangoneres ( en turc sülük ), i el cartell que tenen els venedors deixa molt clar que és un remei molt efectiu per: varise ( varius), egzamaya ( èczema ), migrene ( migranya), bel agrisina ( mal d'esquena), mantara ( fongs), kasintiya ( picor), romatizmaya ( reumatisme),....

La hirudoterapia és un tractament utilitzat des de l'antiguitat en el que les sangoneres ens xuclen sang de la zona afectada i al teixit congestionat s'alleugereix la pressió. Al segle III abans de Crist era un mètode imprescindible pels metges d'Egipte. A l'Edat Mitjana era una pràctica molt estesa. Nosaltres fa molts anys que no utilitzem sangoneres, però com podeu veure hi ha llocs en que és tan normal que fins i tot les venen al mercat.
Encara sorprès pel Professor Doctor Sülük, entro al Basar de les Espècies.
El voleu veure?
Atentament.
Senyor i

Lectura compartida.

Remenar llibres el dia de Sant Jordi és molt gratificant. He de confessar-vos que el passat dissabte em vaig quedar bocabadat, a la mateixa parada hi havia dues cobertes bessones...
Dues novetats exposades compartien la fotografia d'Eugeni Fornaco "Lectura compartida" del 1.961.
A la col·lecció A tot vent de Proa , la coberta del llibre de Xavier Vernetta "País de llops" podem veure com un enllustrador aprofita per donar un cop d'ull al diari del client...



L'última novel·la de Ignacio Martínez de Pisón " El día de mañana" editada per Seix Barral Biblioteca Breve, utilitza la mateixa fotografia!

Eugeni Forcano va fotografiar magistralment els carrers de Barcelona durant la dècada dels seixanta del segle XX. Fornano de 83 anys té els premis Ciutat de Barcelona dels anys 1.963 i 1.975. Al 2.005 al Palau de la Virreina es va fer una antològica de la seva obra. Un dels grans de la fotografia catalana , comparable a Francesc Català-Roca i Xavier Miserachs , va rebre al 2.009 la Medalla d'Or al Merit Artístic.
Atentament.
Senyor i

El viatge real.

Després de la diada de Sant Jordi sempre surten les llistes dels més venuts, i enguany una de les novel·les preferides ha estat L'arqueòleg que ens explica el viatge de Bonaventura Ubach, monjo de Montserrat, a l'Orient Mitjà. Martí Gironell ens explica de forma novel·lada aquest viatge.

Però no volia parlar-vos d'aquest llibre del que s'han fet moltes ressenyes últimament, sinó del dietari editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat, en el que Bonaventura Ubach ( 1.879 - 1.960 ) , narra la seva estada durant quinze mesos a l'Iraq entre 1.922 i 1.923.

Dietari d'un viatge per les regions de l'Iraq ( 1.922 - 1.923 ) de P.Bonaventura Ubach ens permet viatjar per un món molt diferent a l'actual. El pare Ubach era un erudit i un gran viatger i negociant. Es va instal·lar a Bagdad com a centre d'operacions i va organitzar expedicions per Babilònia, Ur dels Caldeus, Susa, Bàssora , Pèrsia, Mossul, part del Kurdistan seguint el Tigris i l'Eufrates, ... El seu objectiu era conèixer les antigues cultures de l'Orient Mitjà i comprar material per a la il·lustració de la Bíblia que preparava.

El llibre està molt ben editat i és tot un plaer llegir-lo i que formi part de la biblioteca personal. Hi ha molt material fotogràfic fet pel mateix monjo de Montserrat. Fotografies de monuments, de la vida quotidiana, de persones,...

Font : pàgina 69. Cuffes fotografiades per Bonaventura Ubach

A la pàgina 69 escriu les experiències del 30 de setembre de 1.922 i ens explica: " Una altra curiositat remarcable d'aquest riu ( parla del Tigris ), és la que fa referència a les petites embarcacions per passar d'una riba a l'altra, o per a un reduït trajecte: més que no pas una barqueta, hom utilitza uns grans coves rodons, nomenats cuffa, fets de nervis de fulles de palmera lligats entre ells i recoberts amb una capa de betum. Són sòlides, desplacen un volum d'aigua considerable, i poden encabir unes trenta i més persones.
Un any després, el 30 de setembre de 1.923 podem llegir el comentari sorprenent de la seva visita al Museu Egipci a El Caire. A la pàgina 181 escriu: " La meva primera i gairebé única visita ha estat al Museu Egipci. El Director m'ha fet un molt amable acolliment i després d'una llarga conversació, m'ha introduït als soterranis del susdit Museu, on m'ha deixat tota llibertat per a escollir els següents objectes: dos sarcòfags, una mòmia de l'època ptolemaica ( 10 esterlines). Una mòmia de cocodril, molts altres objectes de l'antiga civilització egípcia. En conjunt 27 esterlines .
Una col·lecció de déus egipcis, molts d'ells en bronze; un cofre amb inscripció per a les entranyes de mòmia; tot plegat: 15 esterlines.
Al P.Bovier la-Pierre, per diferents objectes i menudalles d'etnologia àrabs: 3 esterlines. Per altres objectes antics: 1,4 esterlines.
Un llibre magnífic, no espereu al proper Sant Jordi per compar i llegir aquesta joia.
Atentament.
Senyor i

Un cop d'ull a la Biblioteca Pública del Govern (i 3).

Tal com havia promès, nenes i nens us explico qui era el professor Sr. Philippe Wolff. Membre de l'Institut de França i professor d'història medieval a la Universitat de Toulouse- le Mirail, al jubilar-se va donar a la Biblioteca Publica del Govern d'Andorra un dipòsit molt important de documents d'història medieval ( la seva especialitat acadèmica).

A la Sala Wolff i poden treballar estudiants universitaris, investigadors o persones interessades en aquest període històric . Cal demanar per escrit una autorització.

Els llibres que a la biblioteca saben que es demanen molt per a treballs i recerques es guarden amb molta cura al dipòsit de llibres que podeu veure a la fotografia següent.

A la Sala d'Adults tenim un petit espai de consulta multimèdia on es pot accedir a internet mitjançant tres ordinadors. També hi ha 2 PCs per treballs d'ofimàtica.

La biblioteca organitza activitats d'animació a la lectura obertes a tothom. Reben visites d'autors. Tenen guies de lectura. A la sala infantil les famílies poden gaudir d'animacions trimestrals amb tallers, jocs, concursos, l'hora del conte i projeccions de pel·lícules. S'organitzen diversos concursos literaris.
Surto de la biblioteca després d'agrair altra vegada l'amabilitat i el tracte rebut. Tinc ganes de passejar per la capital andorrana perquè ja porto molta estona entre llibres.

Sense gairebé adonar-me, xino-xano arribo a Escaldes-Engordany. Andorra és un petit país dels Pirineus on es donen la mà el passat i el present. Podeu gaudir d'arquitectures molt diferents...


Abans de tancar l'última entrada d'aquesta petita descoberta, volia agrair al Govern Andorrà, concretament al Ministeri d'Educació i Cultura, les facilitats per visitar i fotografiar la Biblioteca Nacional, l'Arxiu Nacional i la Biblioteca Pública del Govern.
Atentament.
Senyor i

Un cop d'ull a la Biblioteca Pública del Govern ( 2 ).

El Servei d'informació i préstec ens permet el lliure accés als fons de la biblioteca que estan ordenats seguint la Classificació Decimal Universal ( C.D.U).
Qualsevol persona amb més d'un any de residència al Principat d'Andorra pot fer ús del préstec de documents.

Els usuaris de la biblioteca tenen a la seva disposició una fotocopiadora. A la Sala Audiovisuals-Fonoteca hi ha 12 espais per veure documents en vídeo o DVD, escoltar compactes o consultar enciclopèdies en disc compacte interactiu.

L'any 1.987 es va crear la videoteca, en la que tenim 1.800 documents ( 900 films, 19 sèries de TV , 450 pel·lícules infantils i 450 documentals).

La Sala Uned és un servei de suport per als estudiants inscrits a la Universitat Nacional d'Educació a Distància residents al Principat.
Segueixo a les bibliotecàries i arribem a una de les joies de la Biblioteca Pública del Govern, la Sala Wolff.

Si voleu saber qui era el professor Sr. Philippe Wolff i remenar per aquesta sala, no deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

Un cop d'ull a la Biblioteca Pública del Govern.

Una mica accelerat entro a la biblioteca, perquè m'agrada ser puntual però m'he distret parlant amb les responsables de l'Arxiu Nacional. Em disculpo i molt amablement les bibliotecàries em comencen a explicar la història, les sales i els serveis que ofereix la biblioteca.
L'any 1.996 és va inaugurar a la Casa Bauró la nova Biblioteca Nacional ( creada l'any 1.930). La biblioteca de l'edifici Prada Casadet va passar a ser la Biblioteca Pública del Govern.

Podem consultar un important fons de llibres, revistes, diaris, vídeos, CDs... A la Sala infantil i juvenil hi ha 10.000 documents ( 3.000 de coneixements i 7.000 d'imaginació). També podem triar entre 8 revistes.

Un espai molt agradable i ple de llum, és el racó dels més petits, en el que els pares poden acompanyar als seus fills en la magnífica descoberta de la lectura.

La Sala d'adults, de lectura i consulta, té un fons de 18.000 documents ( 10.000 de matèries i 8.000 de lectura). A la secció de revistes es pot triar entre 64 títols ! Si vols llegir el diari cal escollir-ne un dels 12 entre nacionals i internacionals.

Sec una estona en aquesta sala per gaudir dels seus fons. El silenci és absolut...
Molt aviat al blog descobrirem altres espais i serveis de la biblioteca de la capital andorrana.
Atentament.
Senyor i

Un Arxiu Nacional als Pirineus ( i 5 ).

Quan els documents estan perfectament conservats i restaurats, els arxivers del servei fotogràfic i reprografia s'encarreguen de la reproducció de la documentació original en microfilms. Gràcies a la seva feina és més fàcil l'accés i la consulta dels fons de l'arxiu.

Tots els fons poden ser reproduïts, però la reproducció de fons privats requereix un permís dels propietaris. Cada còpia que surt de l'arxiu té un contracte especificant quin ús se li donarà.
Les reproduccions fotogràfiques es lliuren en format CD.


Un dels fons més importants és l'Arxiu de les Set Claus que possiblement es va crear al segle XV, a partir del 1.419 ; any en el que els consenyors d'Andorra reconeixen i legitimen l'òrgan politicoadministratiu del poble andorrà, el Consell de la Terra, que posteriorment fou el Consell General de les Valls d'Andorra.

L'any 1.580 tenim la primera referència documental de l'Arxiu de les Set Claus. Des de 1.993 la documentació original està a l'Arxiu Nacional. Hi ha documents que van del 1.176 al 1.978, i es poden consultar en suport microfilm.
El fons aplega 5.525 documents en paper, 190 peces en pergamí i 39 llibres manuscrits.

Deixo l'Arxiu Nacional després d'agrair el tracte rebut . Als baixos del mateix edifici Prada Casadet ja m'esperen a la Biblioteca Pública del Govern.
Hi voleu entrar?
Atentament.
Senyor i

Un Arxiu Nacional als Pirineus ( 4 ) .

El servei de conservació i restauració pretén restaurar la major part possible de documentació al taller que estem visitant virtualment. Però hi ha moments en que la quantitat de fons amb els que cal treballar, desborda les possibilitats del taller de l'Arxiu Nacional d'Andorra.

En aquestes ocasions es contracten els serveis d'altres tècnics o tallers de restauració externs a l'Administració.
També hi ha fons documentals que són custodiats per les institucions que els generen, com per exemple els arxius comunals, parroquials i familiars.

L'Arxiu Nacional controla periòdicament aquests fons , però la seva conservació és responsabilitat de les institucions que els custodien.
Són importants les desinfeccions i tractament de plagues, que poden destruir els llibres, pergamins i altres documents.


En tot moment es tria la millor opció per restaurar i conservar cada peça. Si parlem d'un llibre antic, primer es desmunta separant la coberta del bloc del llibre. Es separen els bifolis i es fa la neteja dels fulls. Aquesta neteja pot ser mecànica, fisicoquímica o biològica.

És molt important la desacidificació, ja que la tinta acaba transformant-se en àcid que fa malbé el document.S'assequen els fulls i la premsa s'encarrega d'aplanar-los. Tornem a muntar els bifolis en quadernets i posem la coberta novament.
Apunto les explicacions al quadern de notes i vaig fotografiant tots els racons del taller.Les treballadores de l'arxiu tota l'estona demostren que s'estrien la feina que fan...
Molt aviat al blog de la biblioteca donarem l'últim cop d'ull al servei de conservació i restauració.
Atentament.
Senyor i

Un Arxiu Nacional als Pirineus ( 3 ) .

Només entrar veig que m'he equivocat, la primera màquina que trobo és una incubadora. No sabia que la maternitat estava al mateix edifici...
A punt de marxar m'aturen i m'expliquen que estic a l'arxiu i la màquina és per tenir molta cura dels llibres i controlar el grau d'humitat.

La secció de conservació de l'Arxiu Nacional d'Andorra és un espai màgic. Els nens de segon i tercer segur que recordeu la visita de l'abril passat en la que en Jesús de Documenta ens va explicar una petita història del llibre i després vam fer tinta i vam escriure amb ella.
L'octubre del 2.009 vam descobrir a les entrades El misteri del carrer Humbert Torres, (2), (3), i (4) ; el taller Documenta. Conservació i Restauració de Béns Culturals i Artístics. Si ho voleu reviure només cal clicar!

La secció de conservació em recorda aquest petit taller en el que vam aprendre tantes coses. Evidentment, aquí tenen molts més mitjans; però la mateixa il·lusió i estima per la feina ben feta.

A la fotografia podeu veure un vas de precipitats amb una pasta que servirà per omplir els forats dels documents i per fer-ne posteriorment la restauració.
El servei de conservació i restauració es va crear l'any 1.990. S'apliquen una sèrie de mesures per tal de conservar els fons, com la desinfecció, el control de la temperatura i humitat als dipòsits, la microfimació...

La restauració dels documents es fa segons l'estat de conservació i seguint criteris d'importància històrica.
Pinzells, bisturís, polvoritzadors, documents,... omplen la taula principal. Voleu donar-hi un cop d'ull?
Atentament.
Senyor i

Un Arxiu Nacional als Pirineus ( 2) .

Un dels objectius del servei pedagògic és convertir als alumnes en investigadors i usuaris de l'arxiu. Una de les propostes, després de veure l'arxiu i saber què és un document i els diferents suports en que el podem trobar; és que els alumnes - per unes hores- es transformin en arxivers. Amb petits grups de tres a cinc alumnes han de buscar a casa diferents documents: cartes, postals, cartes informatives ( del Govern, del Comú,...), fotografies, llibres, CDs,...

Ara cal ordenar i classificar els documents segons la fitxa T'agradaria fer d'arxiver/a ? que els facilita l'arxiu. Les nenes i nens han de buscar i completar la fitxa que els demana: Data de document ( any/mes/dia), lloc ( poble, ciutat) on s'ha originat el document, suport ( pergamí, paper, fotografia, vídeo, CDs,...).

Cal que facin una descripció -un resum del document- . També han de descobrir la procedència : qui l'ha fet? On es troba?. Per acabar els alumnes aprenen a desxifrar el codi que els indica on buscar-lo un cop classificat.

La secció pedagògica té molt clara la necessitat de fer més interactiu el coneixement de la història als alumnes andorrans, vol donar a conèixer el seu patrimoni documental. A més a més de fer d'arxivers els alumnes, entre altres propostes, poden investigar sobre el bandolerisme, les repercussions a Andorra de la Segona Guerra Mundial, o l'inici del desenvolupament.

Com ja vam veure L'Arxiu Històric de Lleida, els dipòsits estan a una temperatura determinada per tal de conservar perfectament el suport sobre el que estan els documents ( pergamí, paper, fotografies, pel·lícules,...).
Surto de les dependències on estic i en un altre espai dels baixos de l'edifici Prada Casadet, visito l'espai més màgic de l'Arxiu Nacional, la secció de conservació. Voleu entrar-hi?
Atentament.
Senyor i

Un Arxiu Nacional als Pirineus.

Deixo, ara sí, el barri antic on hem visitat virtualment la Biblioteca Nacional d'Andorra i baixo a l'Arxiu Nacional situat a l'edifici Prada Casadet que va ser un projecte del 1.982 d'habitatges i equipaments culturals. Als baixos hi trobem l'Arxiu Nacional d'Andorra i la Biblioteca Pública del Govern.

Al 1.975 El Consell General crea els Arxius Nacionals d'Andorra. Des de 1.989 forma part del Consell Internacional d'Arxius.

Al 2.003., l'Arxiu Nacional d'Andorra i l'Arxiu Administratiu queden englobats sota el nom d'Arxiu Nacional d'Andorra que té per funció recollir, conservar i difondre la documentació de l'Administració de l'Estat i la documentació rellevant relacionada amb Andorra i la seva història.

Els fons documentals que hi ha en diferents arxius estrangers, es poden recuperar mitjançant la microfilmació. He de confessar que em sento molt ben rebut per les professionals de l'arxiu, que amablement m'expliquen els secrets i m'ensenyen els diferents espais.

L'Arxiu Nacional s'estructura en diferents seccions: Cap d'unitat, secció de fons històrics, secció de fons administratius, secció de conservació - que m'ha deixat bocabadat i que explicarem detalladament en posteriors entrades-, secció de fons d'imatges, gràfics i audiovisuals; i la secció d'atenció pedagògica i de l'usuari.

Els vostres companys andorrans poden visitar l'Arxiu Nacional i la secció d'atenció pedagògica els permet fer d'arxiver. Si voleu descobrir com ho fan no deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

Flaixos...

He de confessar-vos que la lectura del llibre L'últim dia abans de demà escrit per Eduard Márquez m'ha deixat totalment bocabadat. Feia temps que no trobava una proposta tan engrescadora i m'ha costat deixar de llegir. És un d'aquells llibres per devorar....
La novel·la neix a partir d'una vivència sorprenent. Un dia Eduard Márquez estava passejant pel Portal de l'Àngel i casualment troba en Robert l'amic de fa vint-i-dos anys amb una llauna entre les cames on recull almoina mentre toca l'harmònica... Al costat té un carro del súper ple de cartrons i bosses...Es queda gelat i és incapaç d'anar a parlar amb ell. S'amaga i està una estona observant-lo... No el tornarà a veure mai més malgrat haver-lo buscat posteriorment. Aquest fet li ha servit per parlar del seu passat.

La novel·la explica la història real comuna amb aquest gran amic i una part de ficció. No trobareu el llibre estructurat en capítols; llegireu flaixos que s'encadenen i que fan molt difícil aturar-se i deixar-ho per un altre dia....
Molts dels fets explicats encara que semblen estranys, són reals: La primera feina remunerada que va fer l'Eduard Márquez era empaquetar jocs de cartes de futbol de la lliga espanyola amb noies lleugeres de roba de protagonistes. El pot de Nivea amb figuretes fetes amb escuradents i cigrons és real. L'Eduard va demanar fa una colla d'anys a l'Antoni Tàpies un dibuix per la portada de la revista de la facultat; el pintor li va fer. També és real la conversa amb Jaime Gil de Biedma en la que li va trencar els poemes que havia escrit però li va donar magnífics consells que han estat fonamentals per l'Eduard...
Retrobeu el plaer de llegir amb L'últim dia abans de demà.
Atentament.
Senyor i

Mirades.

Fins al 17 d'abril a la Sala Montsuar de l'Institut d'Estudis Ilerdencs i en el marc de la 17ª Mostra Cinema Llatinoamericà de Catalunya , podem veure l'exposició A través de mis ojos , del fotògraf Oscar Fernández Orengo.

Oscar Fernández Orengo és un enamorat del cinema i a l'exposició ens presenta retrats en blanc i negre en format panoràmic de cineastes espanyols i llatinoamericans en entorns quotidians.
Agustí Villalonga li va encarregar la fotografia per al cartell de la pel·lícula El Mar . L'Oscar li va proposar fer-li un retrat a casa seva i així va començar, fa deu anys , aquesta aventura en la que ha retratat varies generacions de gent del cinema.

Els espais per fer el retrat l'han triat els diferents directors: Marc Recha, Isabel Coixet, Carlos Saura, José Luís Borau, Carlos Sarín, Pere Portabella, Montxo Armendáriz ....

La llum d'aquestes fotografies de 22 X 50 cm és impressionant.... Aprofiteu per passejar fins a l'I.EI per gaudir d'aquestes mirades.
Atentament.
Senyor i