A la Biblioteca Lenin hi ha trenta-quatre sales de lectura, i a vuitanta ciutats russes i de la Confederació d'Estats Independents ( C.E.I ) - una aliança d'onze de les quinze exrepúbliques soviètiques- existeixen sales virtuals que diàriament visiten vuit mil lectors.
A la fotografia anterior podeu veure El Corredor Rosa on hi ha exposicions temporals, i a la propera un plafó que presentava els incunables. El problema és que el text estava escrit en rus, idioma que utilitza un alfabet que és una variant del ciríl·lic. Evidentment no vaig entendre el text . Malgrat tot, el foli de l'esquerra em resultava familiar...
Un cop a Lleida vaig escriure un correu electrònic a la Biblioteca Lenin i, com en altres consultes que he fet a diferents estaments russos per documentar-me, la resposta va ser molt ràpida i cordial. La Cap del Departament d'Exposicions, Перевезенцева Анастасия Сергеевна , em confirmà que era un foli del Liber Chronicarum -també conegut com Crónica de Nuremberg- un incunable publicat al 1.493 del que es conserven al món 400 còpies en llatí i 300 en alemany. Una d'aquestes còpies la tenim a l'arxiu Capitular de Lleida i la veurem detalladament aviat al blog. Gràcies Anastàsia per la teva gentilesa.
L'ampliació de la Biblioteca Estatal de Rússia s'inicià l'any 1.930 i finalitzà al 1.945. El projecte és dels arquitectes Vladimir Shchuko i Vladimir Gelfreikh. Aquesta ampliació fou imprescindible pel gran volum dels seus fons...
Penseu que parlem, a més a més dels llibres, de 13 milions de publicacions periòdiques, 150.000 mapes, i 350.000 partitures musicals i registres sonors. Podeu imaginar-vos fàcilment la grandària de la Biblioteca Lenin.
Entre els anys 1.922 i 1.991 era obligatori dipositar un exemplar de cada llibre que es publicava a l'U.R.R.S, la Federació de Rússia continua fent-ho.
A la fotografia anterior, entre els prestatges i el quadre, es pot llegir: "Универсальные справочные издания" ( Edicions de referència universal ).
A la fotografia de detall podeu observar l'oli sobre tela " Lenin a Smolni el 1.917", obra del 1.930 d'Isaak Izràilevich Brodski ( 1.889 - 1.939 ), un dels principals representants del realisme socialista. Va dirigir un temps l'Acadèmia de les Arts de l' U.R.S.S. L'Institut Smolni de Sant Petesburg fou l'edifici triat per Vladímir Lenin com a Caserna General Bolxevic durant la revolució d'octubre de 1.917.
Per triar el llibre que voleu consultar cal buscar la informació corresponent als petits arxivadors de fusta que trobareu arreu. Si us fixeu en la part inferior de la fotografia anterior veureu que entre els petits calaixets - amb dos tiradors cadascun-que guarden milers de fitxes, hi ha una peça de fusta més estreta de l'amplada de dos calaixets amb un sol tirador. Si estireu d'ell apareix una fusta rectangular amb funcions de petita taula per poder escriure i copiar a la fitxa de la biblioteca la vostra sol·licitud.
El que cal fer amb la fitxa en la que demaneu el llibre o document que voleu consultar sembla part del guió d'una pel·lícula d'espies. Cal posar la vostra petició a l'interior d'un cartutx i mitjançant un sistema de correu pneumàtic i la vostra demanda circularà per l'interior d'uns tubs que la duran fins al soterrani de la biblioteca...
El misteriós aparell de la fotografia anterior és una estació de recepció i enviament d'informació. Quan han trobat el llibre o document que heu demanat el duen a la sala que podeu veure a la propera fotografia. Ara ja us el donaran aviat...
Una curiositat divertida, quan arriba l'any nou els moscovites, a més a més de la fitxa demanant un llibre pel correu pneumàtic, introdueixen al cartutx caramels per endolcir la feina dels treballadors de la Biblioteca Lenin. El sistema de correu pneumàtic es va instal·lar als anys 70 de segle passat.
Les sales de lectura de la Biblioteca Estatal de Rússia han acollit com lectors als escriptors Tolstoi, Dostoievski, Txékhov, Korolenko; i als científics Timiriázev, Mendeléiev, Tsiokovski... poca broma.
La Biblioteca Estatal de Rússia ocupa una illa sencera al centre de Moscou. L'edifici més antic de tot el complex és la Casa de Pashkov amb la seva rica història plena de llegendes. Diuen que amagada sota terra hi havia la Biblioteca d'Ivan IV Vassílievitx, conegut com Ivan el Terrible, que fou tsar de Rússia entre 1.547 i 1.584.
La llegenda també explica que aquesta misteriosa biblioteca, coneguda com La Llibreria, era l'antiga biblioteca dels emperadors bizantins que després de la caiguda de Constantinoble fou traslladada a Roma, i posteriorment a Moscou com a dot de Sofia Paleóloga, esposa del príncep rus Iván III i padrina d'Ivan el Terrible...
El temps passa volant i no puc ensenyar-vos més sales d'aquesta magnífica biblioteca. Les seves gegantines proporcions requereixen d'una visita molt més llarga.
Torno la meva acreditació com visitant i una mica trist pel fet de no poder gaudir-ne més he de marxar de la Biblioteca Lenin. Si visiteu Moscou no ho dubteu, demaneu l'acreditació i deixeu-vos seduir per aquest temple de la cultura.
Atentament.
Senyor i
A la fotografia anterior, entre els prestatges i el quadre, es pot llegir: "Универсальные справочные издания" ( Edicions de referència universal ).
A la fotografia de detall podeu observar l'oli sobre tela " Lenin a Smolni el 1.917", obra del 1.930 d'Isaak Izràilevich Brodski ( 1.889 - 1.939 ), un dels principals representants del realisme socialista. Va dirigir un temps l'Acadèmia de les Arts de l' U.R.S.S. L'Institut Smolni de Sant Petesburg fou l'edifici triat per Vladímir Lenin com a Caserna General Bolxevic durant la revolució d'octubre de 1.917.
Per triar el llibre que voleu consultar cal buscar la informació corresponent als petits arxivadors de fusta que trobareu arreu. Si us fixeu en la part inferior de la fotografia anterior veureu que entre els petits calaixets - amb dos tiradors cadascun-que guarden milers de fitxes, hi ha una peça de fusta més estreta de l'amplada de dos calaixets amb un sol tirador. Si estireu d'ell apareix una fusta rectangular amb funcions de petita taula per poder escriure i copiar a la fitxa de la biblioteca la vostra sol·licitud.
El que cal fer amb la fitxa en la que demaneu el llibre o document que voleu consultar sembla part del guió d'una pel·lícula d'espies. Cal posar la vostra petició a l'interior d'un cartutx i mitjançant un sistema de correu pneumàtic i la vostra demanda circularà per l'interior d'uns tubs que la duran fins al soterrani de la biblioteca...
El misteriós aparell de la fotografia anterior és una estació de recepció i enviament d'informació. Quan han trobat el llibre o document que heu demanat el duen a la sala que podeu veure a la propera fotografia. Ara ja us el donaran aviat...
Una curiositat divertida, quan arriba l'any nou els moscovites, a més a més de la fitxa demanant un llibre pel correu pneumàtic, introdueixen al cartutx caramels per endolcir la feina dels treballadors de la Biblioteca Lenin. El sistema de correu pneumàtic es va instal·lar als anys 70 de segle passat.
Les sales de lectura de la Biblioteca Estatal de Rússia han acollit com lectors als escriptors Tolstoi, Dostoievski, Txékhov, Korolenko; i als científics Timiriázev, Mendeléiev, Tsiokovski... poca broma.
La Biblioteca Estatal de Rússia ocupa una illa sencera al centre de Moscou. L'edifici més antic de tot el complex és la Casa de Pashkov amb la seva rica història plena de llegendes. Diuen que amagada sota terra hi havia la Biblioteca d'Ivan IV Vassílievitx, conegut com Ivan el Terrible, que fou tsar de Rússia entre 1.547 i 1.584.
La llegenda també explica que aquesta misteriosa biblioteca, coneguda com La Llibreria, era l'antiga biblioteca dels emperadors bizantins que després de la caiguda de Constantinoble fou traslladada a Roma, i posteriorment a Moscou com a dot de Sofia Paleóloga, esposa del príncep rus Iván III i padrina d'Ivan el Terrible...
El temps passa volant i no puc ensenyar-vos més sales d'aquesta magnífica biblioteca. Les seves gegantines proporcions requereixen d'una visita molt més llarga.
Torno la meva acreditació com visitant i una mica trist pel fet de no poder gaudir-ne més he de marxar de la Biblioteca Lenin. Si visiteu Moscou no ho dubteu, demaneu l'acreditació i deixeu-vos seduir per aquest temple de la cultura.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada