Els molins fariners d'Algaida ( 2 ).

Continuem passejant per Algaida  on a l'entrada anterior dedicada als molins fariners de la vila vàrem donar un cop d'ull als molins de Sa Punta i d'en Bosso. Al mateix carrer des Sol, a tocar del molí d'en Bosso trobem el molí d'en Roig.

Al terme d'Algaida hi ha tres tipis de molins fariners: els de torre senzilla, amb cinyell ( plataforma de poca alçada que envolta la torre del molí de vent ), i els que tenen la torre damunt d'una edificació.

Els molins fariners s'estengueren per Mallorca a partit del segle XVI, majoritàriament als afores de les viles.

No hi ha escrita enlloc la data de la seva construcció però en Fiolet ens explica al seu llibre "Els molins fariners del terme d'Algaida" que deu ser de mitjans del segle XVIII perquè els moliners que van construir el molí de Sa Punta ( que observàrem a l'entrada anterior ) entre els anys 1.789 i 1.800 vivien i treballaven de moliners al molí d'en Roig.

L'estructura d'aquest molí ha estat poc modificada. La torre quedava emmarcada amb l'habitatge del moliner que era una nau i mitja amb volta de canó. L'any 1.919 es va fer una reforma en la que desaparegué l'accés primitiu a la torre del molí passant per la sala-menjador. Cal pujar a la terrassa d'envelar per l'escala exterior per entrar a la torre i enfilar l'escala de caragol interior per arribar a les diferents plantes.

Actualment no queda gairebé res dels mecanismes originals del molí. A les dues fotografies anteriors i a la següent podeu veure el capell ( 1 ) de zinc coronat pel bisbe ( 2 ) ( peça de fusta col·locada a l'extrem superior del capell del molí de vent on es troben els xabrons ( 3 ) -les "costelles" de fusta que hi ha a l'interior del capell- ), el caparrot ( 4) -que és la part anterior i mes gruixuda de l'arbre que surt de la torre- i l'estrella ( 5 ) on es col·loca l'antenada.

Les moles les varen baixar de la torre l'any 1.930 els mateixos dies que les dels molins de Sa Punta, d'en Bosso i d'en Nofre. Les moles del molí d'en Roig les van portar a una cimentera de Lloseta per seguir molent.

L'any 1.999 els llogaters van deixar el molí i llavors fou reformat pel picapedrer Tomeu Vila que feia poc havia reformat el molí d'en Falconer. L'any 2.002 finalitzà l'any 2.002. En Guillem Vanrell, ajudat pel Departament de Patrimoni del Consell de Mallorca, col·locà l'antenada  però un fibló la va tirar a terra l'any 2.007 i no l'han tornat a reconstruir.

Continuo passejant pel carrer d'es Sol per ensenyar-vos el següent molí però m'aturo un moment per girar-me i fer un últim cop d'ull al molí d'en Roig que podeu veure a la fotografia anterior.

Caminem fins al començament del carrer d'es Sol i prop del creuament amb el carrer des Colomer faig la propera fotografia en la que podeu veure el molí d'en Nofre.

Si no fos per la torre ens costaria localitzar el molí perquè a la reforma del 1.947 es van construir sobre el terrat d'envelar una nova planta i una barana de marès. Durant aquella reforma la part baixa de la torre del molí es transformà en un traster perdent l'escala interior de caragol.

No es port concretar la data de construcció del molí perquè sobre el portal principal d'accés hi ha la data de 1.854 però al sòtil de la volta la data gravada és la de 1.863.

Sobre la terrassa d'envelar hi van edificar magatzems i altres dependències, la barana i el capell de la torre fou retirat i substituït per una coberta plana a l'altura dels congrenys.

Abans de transformar el molí en habitatge, s'utilitzà per fer-hi la festa de Carnestoltes fins al 1.936. A la terrassa d'envelar, quan encara no s´hi havia afegit la nova planta ni la barana, s'escenificava el judici del Carnestoltes. 

Dels antics mecanismes del molí fariner no en queda res. Explica en Fiolet al seu llibre que una de les moles, quan el molí deixà de funcionar, es col·locà davant del portal del carrer des Colomer. Durant les obres per anivellar i asfaltar el carrer diuen que la mola quedà enterrada. L'altra mola li van regalar al metge Guillem Verger per fer una taula pel seu jardí.

A la fotografia anterior i a la propera de detall podeu observar l'antiestètica xemeneia de la cuina que s'enfila adossada a la torre del molí fariner.

Si continuem passejant cap a la dreta pel carrer des Colomer, entre el molí d'en Nofre i la sortida d'Algaida en direcció a Llucmajor trobem una torre solitària, una mica atrotinada. És el que queda del molí Nou. He de confessar-vos que em va costar una mica veure-la perquè està amagada per l'heura que s'enfila per la torre.

A la fotografia següent podeu veure, al centre la torre del molí Nou ( 1 ), a la seva esquerra la torre del molí d'en Nofre ( 2 ), i a la seva esquerra el campanar de l'església de Sant Pere i Sant Pau ( 3 ).

Es curiós que el molí es conegui amb el nom de Nou perquè va ser un dels primers que funcionà a Algaida. Al lateral del portal d'accés es pot llegir l'any 1.673. Desprès d'una colla d'anys de moldre i moldre, a principis del segle XX deixà de fer-ho.

Als anys seixanta del segle passat el Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo construí la nova carretera d'Algaida a Llucmajor. Com que el molí feia nosa es va expropiar una part de l'edifici i de les terres.

El molí primitiu tenia tres naus amb coberta de volta de canó gairebé paral·leles al carrer des Colomer. De l'antiga cuina en queda el tros de la xemeneia que s'enfila adossada a la torre. La podeu veure, parcialment tapada per l'heura, a les fotografies anterior i propera.

Quan el molí deixà de moldre les moles es van baixar de la torre i es van posar de cantell al costat al costat del portal. Quan es van enfonsar les voltes, van desaparèixer les moles...

Per accedir actualment a la torre cal emprar una escala de peu i després entrar per la porta que veiem a les fotografies anteriors i enfilar l'escala de caragol interior.

A la propera entrada dedicada als molins fariners d'Algaida ens aproparem al carrer de sa Farinera per continuar la nostra descoberta.

Atentament.

Senyor i

Passejant per la Serra de Cantaperdius ( 2 ).

A l'entrada anterior us convidava a passejar per la Serra de Cantaperdius situada al municipi de Castelldans a les Garrigues Altes. Vàrem visitar virtualment dues construccions de pedra seca, una cisterna construïda sobre un rocallís a tocar de la Cabana del Bessó de Cantaperdius i una curiosa cabana de planta rectangular amb unes parets adossades que probablement formaven part d'un cobert, una coberta de volta de canó i dos habitacles al fons excavats a la roca. Després d'observar-les detalladament vàrem fer mitja volta per tornar a la Cabana del Bessó de Cantaperdius.

Baixem fins al camí de Matxerri i continuem uns metres fins trobar la primera sendera a l'esquerra que en uns minuts ens deixa al costat de la Cabana d'en Baluard. 

Com podeu veure a la fotografia anterior, a tocar de la cabana i a la dreta de la fotografia hi ha la ginesta vimetera ( Retama sphaerocarpa ), un arbust que veureu sovint a la Reserva Natural de Mas de Melons. Aquest arbust dificulta la reproducció de la ganga ( Pterocles alchata ) un ocell en perill d'extinció. Per això els Agents Rurals l'estan eliminant de les zones de cria perquè no produeixin més llavors i acabi envaint els guarets on nidifica la ganga. 

Com podeu apreciar a la fotografia anterior l'aparell constructiu de la cabana és de carreus  irregulars excepte a les cantonades i les obertures. A la part superior podeu veure una de les caixes niu que hi ha a la cabana. Aquesta és perquè hi criï l'òliba ( Tyto alba ).

Com podeu constatar a la fotografia anterior la porta més gran de la Cabana d'en Baluard té un arc carpanell de maó vist.

Vaig a la dreta per resseguir perimetralment i mostrar-vos  la cabana que té una coberta a una aigua de teula àrab.

Constatareu a la sèrie de fotografies que mostren totes les façanes de la cabana que les úniques obertures que té estan a la façana principal.

A la fotografia anterior no ho podeu apreciar però gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos algunes de les teules-niu perquè hi criï el xoriguer petit ( Falco naumanni ) que també està en perill d'extinció.

Acabo el recorregut perimetral per mostrar-vos la quarta façana de la cabana. A l'esquerra podeu veure una estructura metàl·lica amb la funció d'impedir que els predadors s'enfilin a la teulada.. Darrere de la cabana treu el nas la Serra de Cantaperdius.

Deixem el recorregut perimetral i tornem a la façana principal per accedir a l'interior de la cabana. A les fotografies següents podeu veure diverses caixes niu i el que fou la llar de fos de la que només queda et sutge enganxat a la paret.

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica podem constatar que les caixes niu que podeu veure a la part superior de la fotografia anterior, estan ocupades.

Sortim de la cabana d'en Baluard per apropar-nos a una construcció de pedra seca propera. Continuem passejant pel camí de Matxerri en direcció al gran mas. M'aturo un moment i em giro per fer la propera fotografia en la que podeu veure la Vall de Matxerri, la Serra de Cantaperdius i la solitud en la que està ubicada la Cabana d'en Baluard.

En pocs minuts, mig amagada entre la vegetació estepària, trobem les restes d'una construcció de pedra seca que a la fotografia següent podeu veure dins de l'el·lipse de color groc.

Només cal caminar uns metres més per veure clarament el que queda de la cabana que a la Wikipedra té la fitxa 18.392 feta també per Jordi Molina Pérez.

Com podeu veure la cabana està a l'esquerra d'una balma que forma part d'un petit aflorament rocós. En aquesta balma es recolzava la coberta de la construcció de pedra seca.

És una construcció aèria aïllada de planta rectangular amb porta de llinda plana. La petita cabana està orientada a l'est.

La coberta de volta de canó ha caigut però a la façana principal podem veure perfectament les pedres de la volta, algunes falques, la llinda i els muntants de la porta. Quan entrem a la cabana constatem que el seu interior està ocupat per la vegetació.

Surto de la cabana i vaig a la dreta per mostrar-vos la paret lateral que, com podeu veure a la propera fotografia, presenta un petit enderroc.

Tornem al camí de Matxerri per continuar avançant fins al gran mas i en pocs minuts veiem al fons del camí el Mas de Matxerri, que juntament amb el Mas de Melons són les dues masies més importants del terme. 

 

 

La funció actual del mas és guardar els grans ramats, més de set-cents corders, que cada dia els pastors porten a pasturar des del migdia fins que s'acaba la llum solar.

Al febrer del 2.014, a l'entrada "Mas de Melons, una joia a prop de Lleida ( 6 )", vàrem visitar el Mas de Matxerri i veiérem els ramats de corders. Si ho voleu recordar cliqueu sobre l'enllaç anterior.

A la vora del mas hi ha una bassa temporal que es pot arribar a assecar durant l'estiu o en els grans períodes de sequera en la que beuen els corders i la fauna salvatge. És una de les basses més importants de l'Espai Natural Protegit de Mas de Melons-Alfés. L'altra és la que hi ha al costat de l'altre gran mas, el Mas de Melons.

A tocar de la bassa de Matxerri hi ha, com podeu veure a la fotografia següent, uns arbres i arbustos estan protegits per un tancat. Hi ha un aqüífer subterrani, que és el que aporta l'aigua a la bassa i possibilita aquest punt verd. Però els arbres estan molt malmesos, n'hi ha que s'han mort i altres els ha matat una nevada. 

 

 

El tancat es va fer per protegir-los del pasturatge però al seu interior sempre hi ha alguna guineu, algun senglar petit i molts conills.

Deixem la Vall de Matxerri per continuar gaudint en properes entrades de l'Espai Natural Protegit de Mas de Melons-Alfés.

Atentament.

Senyor i

El castell de Bellver.

Les últimes setmanes de l'estiu del 2.022, mitjançant tres entrades al blog, ens vàrem enfilar a les terrasses de la Catedral de Mallorca per observar a les dues primeres els elements arquitectònics que teníem a tocar i les vistes espectaculars de Palma a la tercera, que podeu recordar clicant sobre l'enllaç "Passejant per les terrasses de la Catedral ( i 3 )".

En una de les fotografies el castell de Bellver, ubicat a tres quilòmetres del centre de la ciutat, corona un puig de cent dotze metres d'altitud.

Avui ens hi apropem per observar detalladament aquest edifici construït entre 1.300 i 1.311 per ordre de Jaume II de Mallorca, que fou el segon fill de Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria.

Quan ja estic al costat del castell faig la fotografia següent en la que podeu veure, a l'interior de la circumferència groga que he dibuixat, la Catedral de Mallorca. Des de les seves terrasses vaig fer la primera fotografia de l'entrada d'avui.

El castell de Bellver és un edifici d'estil gòtic de planta circular que s'organitza a partir del pati d'armes que, evidentment, també és circular. Té quatre grans torres que estan orientades als quatre punts cardinals.

El castell es construí amb marès, una roca sedimentària detrítica molt emprada en la construcció d'edificis a les Illes Balears. Edificis tan singulars com la Catedral de Mallorca o el Palau de l'Almudaina també estan fets de marès.

A la propera fotografia podeu veure molt bé la planta del castell de Bellver gràcies a la vista d'ocell de Mazmen Fotografia del fullet de l'Ajuntament de Palma.

A la fotografia anterior i a la propera podeu constatar  que la torre major ( orientada al nord ) està aïllada de la resta de la fortalesa i les altres tres torres formen part de l'edifici.

A més a més de ser l'últim reducte de resistència del castell de Bellver, la torre major durant molts anys tingué la trista funció de presó.

Algunes de les sales del castell de Bellver acullen el Museu d'Història de la Ciutat que ens la mostra des dels assentament talaiòtics fins al segle XX. Al museu es pot veure part de la col·lecció d'Antoni Despuig ( 1.745-1.813 ), fill dels comtes de Montenegro. La seva col·lecció de peces escultòriques i epigràfiques la comprà l'Ajuntament de Palma gràcies a la Societat Arqueològica Lul·liana i d'alguns intel·lectuals mallorquins.

El castell, a més a més de fortalesa, fou dissenyat com a residència reial tenint molta cura dels acabats de l'obra. A la planta baixa hi havia les estances dedicades a l'abastiment del castell i a la planta noble s'ubicaven les habitacions i dependències de la família reial, les sales d'oficials i la capella de Sant Marc.

 

A la fotografia anterior, feta des del pati d'armes, podeu veure part dels arcs de mig punt de la planta baixa que estan suportats per vint-i-una columnes quadrades i dels arcs ogivals amb obertura trilobulada de la planta noble suportats per quaranta-dues columnetes octogonals.

Si aixequem la mirada podem veure com la torre major treu el nas sobre la coberta de la galeria de la planta noble.

 

 

Passejant per la galeria de la planta noble un senzill plafó informatiu ens recorda que en aquest castell l'escriptor i polític asturià Gaspar Melchor de Jovellanos, una de les persones més influents en la política espanyola en temps de la il·lustració, hi estigué empresonat gairebé sis anys...

 

 

El text del plafó, Jovellanos presoner il·lustre, acompanya una reproducció parcial de l'oli sobre tela que l'any 1.798 Francisco de Goya y Lucientes dedicà al que fou ministre de Justícia de Carles IV. Però les idees avançades de Jovellanos no agradaven a Manuel Godoy, primer ministre de Carles IV, i ordenà que el desterressin a la Cartoixa de Valldemosa, a la Serra de Tramuntana. 

A l'entrada del juliol del 2.022 "La torre dels hostes i l'església de la cartoixa" vàrem visitar virtualment la torre del hostes on visqué Jovellanos del març del 1.801 al maig del 1.802. Us explicava en aquella entrada que els monjos cartoixans no el van tractar com un pres sinó com un hoste. Ell, agraït, recompensà als monjos finançant part de les obres de la nova església i comprant llibres per a la seva biblioteca.

 

 

Com podeu constatar a la fotografia anterior a la torre dels hostes de la Cartoixa de Valldemosa una làmina que reprodueix el mateix l'oli sobre tela de Goya.

Durant la seva estada s'inspirà per escriure els llibres Memoria sobre la instrucción pública, una Historia de la Cartuja de Valldemosa i un diari. També aprofità per estudiar botànica i ajudat per l'apotecari del monestir, el monjo Marià Cortès, escrigué el Tratado de botànica o Flora medicinal de Valldemosa.

 

Però quan Carles IV descobrí el tracte que rebia Jovellanos ordenà, el cinc de maig de 1.802, el seu trasllat al Castell de Bellver on estigués empresonat amb condicions molt dures fins al 1.806. Posteriorment continuà empresonat en condicions menys estrictes fins al març del 1.808...

Quan caminant per la galeria de la planta noble trobem l'escala, aprofitem per enfilar-nos fins a la coberta dels castell de Bellver.

El castell després de ser residència reial allotjà molts anys a les principals autoritats de l'illa. A partir de la Guerra de Successió es transformà en una de les principals presons de Mallorca. Durant la Guerra Civil s'hi van empresonar més de vuit-cents republicans...

Deixem el castell de Bellver per tornar al centre de la ciutat i entrar novament a la Catedral de Mallorca per veure el poc que queda del corredor dels ciris.

Atentament.

Senyor i