Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià (1).

El Jordi i la seva família ens han ajudat a recordar de qui eren la taula i la màquina d'escriure amb història.

El 10 de febrer del 1978 en Josep Tarradellas va visitar oficialment Poblet per primera vegada.Així va començar una molt bona relació amb la comunitat del monestir. Al desembre de 1981, el President de la Generalitat Molt Honorable Sr. Josep Tarradellas i Joan, va fer donació del seu arxiu personal al Monestir de Poblet. Ell i la seva esposa, la senyora Antònia Macià van decidir que el nom de l'arxiu seria el de la seva filla Montserrat.

Després de la mort del President (1.988) i de la seva esposa (2.001) , l'arxiu és propietat de la comunitat de Poblet. El Patronat que tutela l'arxiu està presidit per l'Abat del Monestir. L'arxiu conté 99.034 cartes escrites o rebudes fins al 1977. La biblioteca personal del President Tarradellas consta d' 11.032 llibres; dels quals 1.527 estan dedicats pels seus autors. També hi ha 6.035 publicacions periòdiques i 33.844 fotografies.
L'arxiu està classificat en quatre períodes:
- Sèrie 1 : Fins a l'any 1.939.
- Sèrie 2: Exili (1.939-1.977).
- Sèrie 3 : President de la Generalitat (1.977-1.980).
- Sèrie 4: A partir de 1.980.
A la classificació inicial s'han afegit tres nous períodes:
- Sèrie 5: Antònia Macià Tarradellas
- Sèrie 6: Documents generats pel propi arxiu.
- Sèrie 7: Donacions.

Si seguiu el blog de la biblioteca, aviat descobrireu més secrets de l'arxiu gràcies a les facilitats donades per la seva directora Montserrat Catalán i les explicacions de la Judith Poblet.
Atentament.
Senyor i

Tallers de llengua al mig de Madrid.

Estava passejant tranquil·lament per la magnífica Calle de Alcalá quan de cop i volta veig un edifici transformat en un joc de llengua gegantí.

Es tracta de El Instituto Cervantes , creat l'any 1991 per a la promoció i ensenyament de la llengua castellana i per a la difusió de la cultura espanyola i la hispanoamericana. Aquesta institució té dues seus a Espanya : la de Madrid i la de Alcalá de Henares , localitat on va néixer Miguel de Cervantes.

Les façanes ens conviden a jugar amb les paraules.Hi podem llegir:

DIAMANTES

AMANTES
ANTES
ES
S

SOBREVIVID
REVIVID
VIVID
VID
ID

REGENTE
GENTE
ENTE

Algunes parules juguen dibuixant circumferències: VISUALVERBAL - VIVIRMORIR.
Omplir edificis amb jocs de llengua és una bona idea.
Atentament.
Senyor i

Taula i màquina d'escriure amb història.

Surto del monestir de Poblet satisfet per la feina feta i em crida l'atenció l'edifici que tinc a l'esquerra. La curiositat, com sempre, fa que la passejada desprès de la llarga estada a la biblioteca tingui un destí clar.


Xino-xano gaudeixo del solet de primavera i de la tranquil·litat que es respira. L' edifici llueix un cartellet que diu: Palau Nou de l'Abat . Segles XVI - XVII. La Judith Poblet molt amablement em convida a entrar i comença a explicar-me moltes coses d'aquest misteriós espai. Saquejat els anys 1822 i 1835 , ha estat gairebé destruït fins que l'any 1982 es va començar la seva restauració.

Gaudeixo de les explicacions i en una de les sales veig una taula amb una màquina d'escriure. Els dos objectes em criden l'atenció.
- T'has quedat parat Senyor i .
- Sí, tens raó Judith. Aquesta taula i la màquina d'escriure tenen una colla d'anys.
- Una colla d'anys i molta història!
- Molta història?
- Encara que ara ja no serveixen, en el seu moment van escriure una part de la història de Catalunya...




Les explicacions fan que em quedi bocabadat.
- En Josep hi va treballar del 1954 al 1977 a la seva residència de Clos-Mosny, a Saint Martin-le-Beau ( França). Amb aquesta màquina va escriure documents històrics, va prendre decisions difícils, va "governar"...
Ara sí que estic fet un embolic . Qui pot ser aquest Josep que mantingué viva una institució fonamental pels catalans aquesta colla d'anys?Per què vivia a França? Què és aquest edifici on estic?Algú em pot ajudar?
Atentament
Senyor i

La Biblioteca del Monestir de Poblet (5).

Nens i nenes, avui per acabar les entrades sobre la biblioteca de Poblet, explicaré com és la biblioteca actual. Està ubicada en dues sales: La sala dels novicis i la sala dels monjos. Està en curs la seva ampliació al pis superior on hi ha el dormitori dels monjos.
La sala dels novicis és del segle XIII i està molt ben conservada. Quan es va construir estava destinada a dos funcions molt diferents : al noviciat i a graner.


No està clara la distribució antiga de la sala, però està documentada aquesta estranya doble funció..Aquesta sala va ser molt castigada pel foc i en la seva restauració es van haver de canviar moltes mènsules.

 
La sala dels monjos és actualment la primera sala de la biblioteca. És més elegant que l'anterior està molt ben conservada i podem dir que ha arribat gairebé intacta als nostres dies.


És del mateix estil que la sala anterior. L'espai és més acollidor i amb unes proporcions més harmòniques.


Tota aquesta descoberta de la biblioteca de Poblet ha estat possible gràcies a la col·laboració de Fra Lluc Torcal, Prior de Poblet que em va autoritzar a fer les fotografies i la visita; Fra Xavier Guanter, bibliotecari de Poblet que em va deixar remenar entre els llibres; i Fra Lluís Solà monjo amb el que vaig contactar mitjançant el seu blog.
Atentament.
Senyor i

La Biblioteca del Monestir de Poblet (4).

Poblet ha viscut una història tràgica. Els monestir va ser saquejat i molts llibres es perderen. Però al 1825 la gran majoria d'aquests llibres van tornar a Poblet. No es van acabar aquí les desgràcies de la biblioteca de Poblet. Al 1835 en Jacint Pla, anomenat "Xafarrucs", era comissionat per la intendència de la província de Tarragona. Va dispersar la biblioteca del monestir emportant-se milers de llibres.

La majoria dels manuscrits es van destruir i només una petita part fou traslladada a Tarragona. Ara aquestes joies estan a la Biblioteca Pública de la ciutat. Destaquen un bon nombre de volums de la col·lecció donada al Monestir pell virrei Pere Antoni d'Aragó ( 1611-1690).

Aquest gravat publicat per Alexandre de Laborde representa la biblioteca donada al monestir per Pere Antoni d'Aragó.
Altres llibres restaren dispersats pels pobles veïns del monestir. L'arxiu va sortir del monestir l'any 1822 carregat en vuit carros. Primer va anar a la Biblioteca de la Real Academia de Historia de Madrid i posteriorment al Archivo Histórico Nacional.
Una part molt petita va anar a parar a l'Arxiu de la Corona d'Aragó a Barcelona.
A partir del mes d'agost del 1835 el monestir queda abandonat.


La biblioteca actual està bàsicament al servei de la comunitat de monjos i cobreix les seves necessitats a nivell de Sagrada Escriptura, Monàstica i Teologia. També cal destacar una bona secció de literatura i clàssics. No és una biblioteca especialitzada , i bàsicament serveix per la formació teològica i filosòfica dels joves monjos que comencen la vida monàstica.
Atentament.
Senyor i

Llegir Centelles.

Agustí Centelles als 25 anys, i desprès de treballar amb els prestigiosos foto periodistes barcelonins Josep Badosa, Josep Maria Sagarra i Pau Lluís Torrents , es va comprar una càmera Leica i va començar la seva feina com a fotògraf independent.
L'any 2007 al Palau de la Virreina de Barcelona vam poder gaudir de l'exposició "Centelles. Les vides d'un fotògraf 1909 - 1985 " .

Memorable exposició on els lleidatans ens vam emocionar amb el muntatge on es recordava el bombardeig del Liceu Escolar . El llibre editat per Lunwerg , dedicat aquesta exposició és una petita joia per als aficionats a la fotografia. La documentalista de l'exposició va ser Teresa Ferré, que ara ha tingut cura de l'edició del diari que va escriure el fotògraf quan estava presoner al camp de Bram.

Al 1986 el Sergi, fill de Agustí Centelles, buscava documentació i va trobar dues llibretes que havia escrit el seu pare. Les llibretes eren el diari del fotògraf. Un diari que parla de moments tràgics per milers de persones, de exili, dolor,superació, amistat, desig, idees,...
Centelles va fugir de Catalunya amb les seves càmeres i una maleta amb més de 4000 negatius. Abans de marxar de França al 1944, Agustí Centelles va deixar el seu arxiu fotogràfic a les golfes de la casa d'uns bons amics, els Dejeihl . Trenta anys despès , quan el dictador ja era mort, va tornar a buscar aquella maleta plena amb història gràfica.
Imatges que ens ajuden a entendre el nostre país, van estar durant dècades a les golfes d'una casa al nº 4 de la rue Orliac de Carcassona.És la petita història d'una maleta amb història.
Atentament.
Senyor i

La Biblioteca del Monestir de Poblet (3).

Nens i nenes, ara ja tenim clar que era el scriptorium , però ens quedava per descobrir el misteri de l'alquímia de la tinta.
Llegint i rellegint entre els llibres que em va deixar Fra Xavier Guanter, bibliotecari del monestir, vaig trobar la fórmula de la tinta.
Agustí Altisent , monjo, historiador i escriptor; ens explica en els seus llibres com feien la tinta els monjos. A les pàgines 84 i 85 del llibre Història de Poblet, editat al 1979 per l'Abadia de Poblet, ens diu: "Un monjo de Poblet del S. XIX anotà encara, acuradament en un quadern que usava, la manera com calia tallar les plomes, i les receptes per fer la tinta: nous gàl.liques + vitriol +goma aràbiga + aigua.Altisent va fer també un estudi sobre dues fórmules de Poblet dels segles XVIII I XIX. Als seus llibres: "Libros y economia en los monasterios de la Edad Media" , editat per Yermo al 1967, i "Persistència, als S XVIII i XIX, de la fórmula medieval de la tinta", Estudis d'Història Medieval I del 1969, ho explica molt bé.

Manuscrit de Poblet. Fotografia de la web de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Ens parla de la fórmula que explica Onofrius Povius Gerundensis , en la seva obra Thesaururs puerilis, editada l'any 1591. Onofrius diu: "Recepta de tinta del Brasil. Prengues un fust de Brasil y escates ab troços de vidre y conforme seda la quantita de les peladures se remulle ab vi blanc dos dies y poses al foch temprat y bulla un poquet; coles y pose-si goma arabiga gentil y clara polvorijada, en bona quantitat, y alum de roca. Estara dos dies, y tornar-se a bullir un poquet y guardes de veçar, y colat se guarde be tapat. Y si exira demasiat clar pora si afegir goma y alum. Si se escriu sens coto ha de esser mes espes ho ha de tenir mes goma".Fonts: Llibres ja citats de l'Agustí Altisent i l'article: La tinta y su composición. Cuatro recetas valencianas ( Siglos XV-XVII).Mª M. Carcel Orti i J.Trenchs Odena. Departamento de Paleografía y Diplomática Universidad de Valencia.
Atentament.
Senyor i

La Biblioteca del Monestir de Poblet (2).

Ara que tots sabeu que és l' armarium, avui parlarem del scriptorium. A l'Edat Mitjana a Poblet hi havia monjos que eren molt bons dibuixants i feien molt bona lletra. Es dedicaven a copiar manuscrits i a redactar documents. El taller on feien aquesta feina d'artesania es deia scriptorium i el resultat de l'esforç dels monjos eren veritables obres d'art.

Però abans de començar a copiar els llibres o escriure els documents calia acondicionar tots els elements necessaris per a escriure, per il·lustrar i per relligar els llibres.
En documents de Poblet del S. XII apareix el nom d'un monjo que tenia una feina molt concreta. El pergaminarius era l'encarregat de preparar el pergamí i ho feia posant les pells amb aigua i calç , raspant i tallant les pells.

Molts de vosaltres per escriure heu utilitzat la pauta i gràcies a ella sabeu que el treball queda molt recte al foli. Els monjos també ho feien, no hi havia folis però tenien el seu sistema. Un cop tallades les pells a la mida que volien, hi havia un monjo que procedia al ratllat de les pàgines a punta seca o amb un plom. Amb aquesta feina prèvia, el monjo que escrivia el document o feia la copia, no tenia dificultats per fer ben dretes les ratlles.

El monjo escrivà acostumava a deixar un espai en blanc per les inicials dels capítols. Un altre monjo s'encarregava de dibuixar i pintar aquestes inicials de forma decorativa i amb tinta d'un altre color. Finalment hi havia un monjo encarregat de corregir les possibles equivocacions.

Els monjos no tenien bolígrafs ni retoladors de punta fina, per escriure empraven fragments de canya tallades d'una manera especial. Aquestes canyes tenien el nom de calamus.També feien anar plomes d'ocell que escapçaven per la punta i els hi deien penna.Hi ha un quadern del segle XIX en el que un monjo anotà molt detalladament com calia tallar les plomes i la recepta per fer la tinta.
Voleu conèixer aquesta fórmula misteriosa?
Seguiu el blog de la biblioteca, i descobrireu molt aviat l'alquímia de la tinta.
Atentament.
Senyor i

La Biblioteca del Monestir de Poblet (1).

He de confessar que estic una mica emocionat, tinc l'autoritació de Fr. Lluc Torcal , Prior de Poblet , per visitar la biblioteca del monestir. A les 11 hem quedat amb el bibliotecari Fr. Xavier Guanter i ,com que la puntualitat és un valor important, a l'hora prevista ens saludem.

Fra. Xavier m'autoritza a fer les fotografies de les dues sales que formen l'actual biblioteca:
La sala dels monjos i La sala dels novicis. Em deixa el llibre editat per l'Abadia de Poblet l'any 1974 "Història de Poblet" d'Agustí Altisent, que va ser monjo de Poblet, historiador i escriptor.

Estic una bona estona treballant a la biblioteca, recollint informació envoltat de silenci i de la llum que entra pels finestrals.Decideixo que a poc a poc aniré fent entrades al blog de la biblioteca perquè tinc molta informació i voldria compartir-la amb tot vosaltres.
Avui parlaré de la biblioteca més primitiva dels monestirs cistercencs l' armarium.L'armarium era un armari obert al mur, que estava al Claustre, entre la Sala Capitular i la porta de l'església.

Gravat de Clark, The care of books, 71, fig 19 . Armarium de l'abadia cistercenca de Fossanova (Italia). Font: Pàg 91 Història de Poblet. Aguatí Altisent.L'armarium de Poblet va passar per diferents transformacions i era més gran que el del gravat.
A Poblet tenim l'armarium a la sala nord de l'actual biblioteca, sala que estava dedicada al noviciat. Al S.XIII els novicis utilitzaven aquest armarium per deixar els llibres que feien servis.
Si voleu saber els misteris de l' scriptorium, no deixeu de donar un cop d'ull al blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

Aprendre al costat de la figuera.

Passejant per la Partida de Rufea, veig a la Carme i a la Maria feinejant en una figuera.Ja us he dit moltes vegades que la curiositat és molt important, per això m'apropo i em poso a xerrar amb elles.
- Bon dia. Què feu?
- Estem empeltant, senyor i.
- Empeltant? I què vol dir empeltant?
- Ai, aquest jovent !. Diuen jovent perquè la Carme ja passa del 80 anyets...
- Escolta bé, que t'ho explicarem. Mira aquesta figuera, és del tipus coll de dama negra, i l'empelt el farem amb aquesta branqueta d'una figuera blanca.

- Primer mirem que circuli la saba. No podem empeltar a l'hivern perquè la saba està "adormida". Quan la saba circula ja podem empeltar.

La Carme talla un petit rectangle de l'escorça de la figuera de coll de dama negra, i en posa un de la mateixa mida, de la branqueta de figuera blanca.

- Aquest petit rectangle de figuera blanca és imprescindible que tingui gemma, si només hi ha escorça l'empelt no serveix. D'aquesta gemma en creixerà una branca amb les seves flors i les noves figues que seran diferents a les de coll de dama negra.

-Ara ja tenim els dos rectangles encaixats, premem perquè estiguin en contacte i amb un plàstic ho emboliquem . L'empelt ja està fet.
- Altres vegades fem l'empelt d'escut. Cal fer un tall en forma de T, aixecar l'escorça pels dos angles rectes que fa la T; i en aquest espai posar l'empelt.
Dic adéu a la Carme i a la Maria i continuo passejant content perquè ,escoltant, he après amb aquestes dues dones pageses. Nens i nenes del Sant Jordi no oblideu que la gent gran ens poden ensenyar mil i una coses perquè són molt savis.
Atentament.
Senyor i