Postals antigues de Lleida a l'Arxiu Gavín ( 3 ).

Després d'observar detingudament les targetes postals, algunes centenàries, de la Seu Vella, les esglésies de Sant Llorenç i Sant Martí, la Catedral Nova i el Monestir de Sant Ruf continuem amb una de la plaça de Sant Francesc, que en aquell moment s'anomenava plaça de la Llibertat. Al text de la part inferior podem llegir: "A.T.V 745. Lérida. Plazuela de la Libertad. Iglesia de San Pedro" i al darrere: "Tarjeta Postal. Unión Postal Universal. Ed. Àngel Toldrà Viazo. Barcelona 1.910". La fotografia actual de la plaça la vaig fer des del terrat de la Casa Melcior, una de les joies modernistes de la ciutat de Lleida.

A la propera fotografia de detall de la targeta postal anterior i a la següent  de l'església de Sant Pere constatareu que les portalades són diferents. La portalada barroca actual és molt viatgera... Durant la Guerra Civil l'església de Sant Pere fou parcialment destruïda. Es reconstruí i al 1.943 Regiones Devastadas col·locà la portalada que estava al convent de l'Ensenyança de la Plaça de l'Ereta, i que abans era la portalada d'accés al convent dels Mercedaris del carrer Sant Antoni...

Continuem amb la targeta postal en la que podeu veure l'edifici Pal·las, encarregat l'any 1.912 per Eduardo Aunós a l'arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell. El preciós edifici modernista es construí entre 1.912 i 1.915. A la part inferior de la postal podem llegir: "Hotel Palacio. Lérida. Foto-Porta".

Aprofitem per passejar virtualment fins a la plaça Borés per comparar l'antiga postal i la fotografia actual de l'Entrada als Camps Elisis. A la targeta postal podem llegir: "Lérida. Entrada Principal a los Campos Eliseos. L.Roisin fot. Barcelona". La primera porta principal dels Camps Elisis, inaugurats l'any 1.864, estava formada per dues pilastres de tres metres coronades amb una panera amb fruites i flors de pedra. La riuada del 1.907 va destruir-les. La segona porta ( la que veieu a la targeta postal ) fou dissenyada per Francesc de Paula Morera i Gatell. De clara inspiració modernista està formada per dues columnes amb rajoles de ceràmica vidrada. Fou la porta d'accés estre 1.908 i 1.938. La tercera del 1.946, neoclàssica, obra de Lluís Domènec és l'actual.

Tornem a creuar el riu Segre per anar al cor de la ciutat i veure les dues postals de l'Antic Hospital de Santa Maria. A la primera podem llegir: "60. Lérida-Claustro y fuente del Hospital Civil" i darrere: "Unión Postal Universal. Colección Urriza Lérida". La font neoclàssica, construïda l'any 1.802 es traslladà a l'exterior de l'antic hospital ( actual Institut d'Estudis Ilerdencs -I.E.I-) i està col·locada en un dels laterals del Casal de la Joventut Republicana, un edifici noucentista construït l'any 1.919.

A la segona targeta postal podem veure el pati central del preciós edifici d'estil gòtic tardà. A la part de darrere el text: "13. Antiguo Hospital de Santa Maria. Ediciones Sicilia Zaragoza. Distribuidor V.J.Sarrià".

A tocar de l' I.E.I hi havia l'edifici del Liceu Escolar, una escola lleidatana molt innovadora bombardejada per l'aviació feixista italiana el dia 2 de novembre del 1.937. Hi van morir quaranta-vuit nens i nenes i diversos mestres. La curiosa postal ré el text següent: "Liceo Escolar Colegio de 1ª y 2ª enseñanza. Alumnos internos, medio pensionistas y externos. Bachillerato, Magisterio, Comercio, Francés, Dibujo y Música. Lérida. Teléfono núm 62. Cromos Friedrich. Barcelona".

Sota el dibuix de la classe de nenes amb la seva mestra hi ha el text: "Una de las clases de la sección especial para señoritas". Podeu observar la part del darrere de la postal, datada i signada el mes d'agost del 1.918. A la part inferior dreta el segell de 10 cèntims d'Alfons XIII.

A la fotografia actual podeu veure un edifici en el que als baixos hi ha unes finques. Aquí hi havia el Liceu Escolar. Davant, el monument que recorda el bombardeig, i a l'esquerra la casa Xam-mar obra de Francesc de Paula Morera i Gatell del 1.920.

A la propera i última entrada dedicada a les postals antigues de la ciutat de Lleida custodiades a l'Arxiu Gavín us ensenyaré unes targetes postals de tres edificis singulars que desgraciadament ja no existeixen, i una misteriosa industria lleidatana...
Atentament.
Senyor i

Al turó de Gardeny ( 1 ).

De la capital de les Terres de Ponent molta gent coneix el turó de la Seu Vella, eix vertebrador de la ciutat des de fa dos mil·lennis. Avui començo una sèrie de tres entrades dedicades al segon turó de la ciutat enfilat al punt més alt de la ciutat de Lleida, la coberta del campanar de la Seu Vella. Un imponent campanar octogonal, de seixanta metres d'alçària, erigit entre la segona meitat del segle XIV i el primer terç del segle XV. Després de pujar els dos-cents trenta-vuit graons de l'escala de cargol, el premi visual és espectacular...
Al centreesquerra de la fotografia següent, d'esquerra a dreta podeu observar el Museu de Lleida, el campanar de l'església de Sant Llorenç i darrere seu la Biblioteca Pública. A la part superior hi ha el turó de Gardeny, amb el castell templer i l'església romànica ( a l'esquerra ), i les antigues casernes ( a la dreta ).

Per fer la propera fotografia continuo enfilat al campanar, però no al de la Seu Vella sinó al de l'església de Sant Llorenç. Una torre-campanar octogonal, d'estil gòtic, de principis del segle XV. En primer terme, la coberta de la Biblioteca Pública. Al fons el turó de Gardeny amb el castell i l'església ( al centre ) i el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida i les antigues casernes ( a la dreta).

Deixem el centre de Lleida, pugem al turó de Gardeny i deixem el cotxe a l'aparcament. A tocar de la reixa trobem un plafó informatiu de la proposta cultural Castells de Frontera que ens fa una pinzellada històrica del castell templer de Gardeny. Al plafó podem llegir: " El castell de Gardeny es troba ubicat sobre el puig del mateix nom, a la dreta del Segre. Aquest puig fou donat per Ramon Berenguer IV a l'ordre del Temple com a recompensa per la participació en la conquesta de Lleida. El 1.156 els templers hi van organitzar una important comanda. En abolir-se aquest ordre el 1.314 el castell passà a mans de l'ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. L'espai de residència és un edifici rectangular amb dues plantes i voltes de canó apuntades. Adossada a aquest espai hi ha una torre amb volta de quart de canó a la planta baixa i una de canó apuntada a la superior. L'església resta unida al castell per un corredor. Consta d'una sola nau coberta amb volta de canó puntada, absis poligonal i dues capelles".

Al centre del plafó, entre les explicacions en català, castellà, anglès i francès, hi ha una representació idealitzada del castell al voltant del segle XIV feta per l'il·lustrador tarragoní Hugo Prades. Darrere del castell de Gardeny podeu observar l'altre turó de la ciutat amb Lleida emmurallada i coronada pel Castell del Rei ( la Suda , i la Seu Vella en construcció.

En un altre plafó, ja a l'interior del recinte a pocs metres de la reixa, podem veure un plànol que ens mostra la muralla i el perímetre defensiu, el pati, la mina subterrània ( cisterna ), el celler ( on veureu l'audiovisual  "La història de l'Ordre del Temple" ), la torre de l'homenatge, el refetor, l'espectacular terrassa mirador i l'església romànica de Sant Maria de Gardeny ( del segle XII ).

Només entrar, vaig a l'esquerra, gairebé a tocar de la muralla, i faig la propera fotografia en la que podeu veure a l'esquerra el castell templer i a la dreta l'església romànica de Santa Maria.

Si em giro, en el lloc on he fet la fotografia anterior, em queda molt clar que estic a l'interior d'una fortificació. Cal recordar que els militars van estar al turó de Gardeny de 1.945 fins al 1.996. La Paeria comprà totes les instal·lacions l'any 1.999.

A les dues properes entrades dedicades al turó de Gardeny entrarem virtualment a l'esglésai romànica i al castell templer. A la d'avui passejarem per l'exterior per gaudir de les vistes de la ciutat i donar un cop d'ull a la muralla i el perímetre defensiu.
Si a la primera fotografia de l'entrada d'avui veiem el turó de Gardeny des de la coberta del campanar de la Seu Vella, a la propera podeu mirar i admirar el turó de la Seu Vella. A l'esquerra coronant el turó, el Castell de Rei ( la Suda ) i a la dreta la Seu Vella. Si mireu l'antiga catedral de Lleida, concretament el cimbori, a sota treu el nas el campanar de l'església de Sant Llorenç ( des d'on he fet la segona fotografia de turó de Gardeny ).

Si resseguim el perímetre del castell veurem el recinte emmurallat. El castell tingué un paper molt important durant la Guerra dels Segadors ( 1.641 - 1.652 ) i la Guerra de Successió ( 1.700 - 1.715 ). Les necessitats defensives van suposar la construcció de baluards, fosses i murs de contenció; transformant el recinte en un fortí. A la fotografia següent podeu veure la porta d'accés al recinte emmurallat, sobre la que hi ha l'escut d'armes de Felip V amb el lema PHILIPPVS V HISPANIARVM REX.

Continuem passejant per les muralles i amb pocs minuts veurem la porta d'accés a la fortificació des del seu interior. Sobre la porta, un nou escut... Darrere treuen el nas el Castell del Rei ( la Suda ) i la Seu Vella.

La fotografia de detall d'aquest escut, malgrat la degradació de la pedra sorrenca en la que està esculpit, ens torna a recordar a Joan Carles Cristià de Landas - comte de Louvigny, primer Governador de Lleida. Un personatge sinistre de la història de la ciutat que reprimí al lleidatans de forma brutal...
Recordeu que al maig de l'any passat, a l'entrada "Restauració aturada" us vaig ensenyar les tres làpides que recorden al funest Governador en tres de les portes de la fortificació de la Seu Vella. A l'escut d'armes la meteorització ja s'ha "menjat" el text i gairebé el relleu de l'escut.

Quan arribem als baluards trobarem canons de plaça, els que estaven dissenyats per estar en posició estàtica en una fortalesa o en un vaixell. Estaven col·locats en una curenya , un carro de fusta sobre el que esposava la peça d'artilleria per elevar-la del sòl. Les rodes de la curenya eren petites perquè no calia transportar-los, a diferència del canons de campanya, amb grans rodes. Per la tronera, treu el nas la Seu Vella...

Mentre caminem a tocar de la fortificació constatem signes evidents de degradació dels carreus en alguns indrets de les muralles i els baluards. Hi ha moments d'aquesta passejada en els que els dos turons i els seus històrics coronaments es miren i "potser recorden" la dura història viscuda per la colla de guerres patides per la maltractada ciutat dues vegades mil·lenària..

Quan les muralles s'acaben donem mitja volta. i prop de la porta principal d'accés al recinte emmurallat donem un cop d'ull al castell templer. La presència dels templers al turó de Gardeny està documentada per primera vegada l'any 1.152.

Tornem al punt de partida i ens preparem per entrar a l'església de Sant Maria de Gardeny, un petit temple romànic d'una sola nau amb coberta de volta de canó apuntada i absis poligonal.

El primer document en el que es fa referència a l'església de Santa Maria és del 1.156. Pertany al romànic de transició de la segona meitat del segle XII.
Preparats per entrar-hi ?
Atentament.
Senyor i

Fallar ( 4 b ).

Per acabar la visita virtual al nou àmbit expositiu del gòtic del Museu de Lleida observarem detalladament una sèrie d'obres que són dipòsit del Museu Nacional de Catalunya ( MNAC ) i que ja formen part del fons del Museu de Lleida.

Començant per l'esquerra de la fotografia anterior hi ha la talla de fusta policromada del Sant Bisbe del degon quart del segle XV.

 

El sacerdot, arqueòleg i historiador de l'art català Mossèn Josep Gudiol i Cunill ( 1.872-1.931 ), en un article sobre la col·lecció Plandiura afirmà que aquesta talla de fusta policromada i daurada amb pa d'or procedeix de l'església de Bellpuig. Si aquesta hipòtesi es certa podria ser una imatge de Sant Nicolau de Bari, un dels patrons de Bellpuig. Es desconeix l'autor d'aquesta talla que mesura 164,5 X 48 X 27 centímetres.

Els tres primers decennis del segle XX el MNAC tingué nombrosos ingressos d'obres d'art. El més espectacular fou la compra l'any 1.932, per set milions de pessetes ( una fortuna als inicis dels anys trenta del segle passat ) de la Col·lecció Plandiura considerada la més important del país formada per 1.869 obres de les que destaquen les d'arqueologia, les pintures i les escultures. La talla del Sant Bisbe, és una d'elles.

A la dreta de la talla del segle XV hi ha tres taules d'un retaule dedicat a Sant Joan del monestir de Santa Maria de Sixena que fou encarregat per la confraria de Sant Joan del monestir. El conjunt mesura 165,5 X 223 X 7,3 centímetres.

El retaule de 1.494 és obra de Miquel Ximénez, el pintor més important del gòtic aragonès de la segona meitat del segle XV. Col·laborà amb Bartolomé Bermejo del que té una clara influència. L'any 1.484 fou nomenat pintor reial de Ferran el Catòlic.

A la fotografia anterior podeu veure les tres taules de fusta pintades a l'oli i daurades amb pa d'or. Al centre hi ha Sant Joan Baptista, a l'esquerra Sant Fabià i a la dreta Sant Sebastià. La propera fotografia és de la taula de Sant Fabià.

Sant Fabià fou Papa de Roma de l'any 236 al 250. Un dels símbols de la seva iconografia és el rasclet amb el que fou martiritzat. També s'acostuma a representar vestit de Papa, amb tiara ( capell pontifici cenyit de tres corones sobreposades coronat per una creu ), guants i capa. A la fotografia de detall podeu veure la tiara i el rasclet.

Podria ser que les tres taules fossin un tríptic, però alguns experts creuen que potser eren les taules centrals d'un retaule més gran. El MNAC adquirí les tres taules,  l'any 1.918.

A la fotografia següent podeu veure la taula central dedicada a Sant Joan Baptista vestit amb túnica de pell de camell i un mantell de color porpra sobre les espatlles.

Tríptic o part central d'un retaule, estava en un dels absis laterals de l'església del monestir de Santa Maria de Sixena, a la capella de Sant Joan Baptista.

A la propera fotografia de detall podeu veure com amb la seva mà dreta assenyala amb el dit l'Agnus Dei ( l'Anyell de Déu ).

La tercera taula està dedicada a Sant Sebastià vestit de cavaller de forma molt luxosa pròpia de la seva condició de guàrdia imperial. A l'edat mitjana també es representava amb una clàmide ( una mena de capa ). A partir del renaixement es representava nu, lligat a un tronc i amb diverses fletxes clavades.

A la propera fotografia de detall podeu observar que el sant agafa amb la  mà dreta una fletxa, símbol del seu martiri.

 

 

A la dreta de les tres taules del monestir de Sixena trobem dos compartiments d'un retaule dedicat a la Mare de Déu de Peralta de la Sal ( Osca ). La Dormició de la Verge de Pere Garcia de Benavarri i el Calvari de Jaume Ferrer II. El retaule fou pintat pels dos grans mestres del gòtic entre 1.450 i 1.457.

En un petit plafó informatiu podem veure la hipotètica reconstrucció del retaule major de l'església parroquial de Nostra Senyora de l'Assumpció de Peralta de la Sal ( La Llitera, Osca ). Com podeu constatar a la fotografia següent els dos compartiments ocupen el carrer central del retaule.

A la propera fotografia podeu mirar i admirar el compartiment de la Dormició de la Verge que Pere Garcia de Benavarri pintà cap a 1.450 - 1.455. La taula representa la Dormició de Maria en la que segons l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa el cos i l'ànima de la Mare de Déu van ser duts al cel quan van acabar els seus dies a la Terra.

El compartiment central del retaule és un tremp sobre fusta amb relleus d'estuc i daurat amb pa d'or que mesura 277,2 X 168,5 X 19 centímetres.

A la propera fotografia de detall  podeu observar a la Mare de Déu ajaguda al llit acompanyada de nou apòstols. Sant Pere, revestit de pontífex fa d'oficiant i Sant Joan es prepara per dipositar la palma del Paradís. 

Quan el retaule es desmuntà, el compartiment fou adquirit per l'industrial Maties Muntadas i Rovira i passà a la seva prestigiosa col·lecció privada d'art. L'any 1.956 l'Ajuntament de Barcelona comprà la col·lecció als hereus de Muntadas i fou incorporada al Museu d'Art de Catalunya ( actualment MNAC ).

A la fotografia de detall podeu veure a la Mare de Déu amb els ulls tancats.

Aquesta taula i la del Calvari foren identificades l'any 2.013 per Francesc Ruiz i Alberto Velasco com a parts integrants de l'antic retaule major de l'església parroquial de Peralta de la Sal. Les dues, superposades, ocupaven el carrer central del retaule.

A la fotografia següent de detall podeu veure dos apòstols llegint. No sabem qui són perquè no porten cap atribut personal. 

 

 

A la dreta del compartiment de la Dormició de la Verge de Pere Garcia de Benavarri, hi ha el del Calvari, pintat per Jaume Ferrer. Penseu que aquests foren els dos grans pintors d'aquell temps a Catalunya i Aragó.

El retaule major de l'església parroquial de Peralta de la Sal era un moble litúrgic format per vint-i-sis taules de fusta pintades al tremp, amb relleus d'estuc i daurats amb pa d'or en les que s'explicava la vida de la Mare de Déu.

El retaule fou desmembrat l'any 1.908 amb l'objectiu de vendre les seves taules. L'antiquari Celestí Dupont les comprà per 15.000 pessetes.

A la propera fotografia de detall podeu observar a Dimes, conegut com el Bon Lladre, que fou crucificat ( però lligat amb cordes ) a la dreta de Jesús.

 

 

Gestas, conegut com el Mal Lladre, fou també crucificat lligat amb cordes, a l'esquerra de Jesús, però a diferència de Dimes ( que es penedí dels seus pecats ), ell l'insultà i no es penedí de res.

La taula del Calvari, pintada al tremp sobre fusta per Jaume Ferrer cap a 1.450 - 1.455, mesura 162,2 X 147,5 X 8 centímetres. Jaume Ferrer va ser el principal pintor lleidatà de la segona etapa del gòtic internacional. Aquest compartiment del retaule també fou adquirit l'any 1.956 per Maties Muntadas i Rovira.

A la fotografia anterior de detall podeu veure a Sant Joan aguantant el cap de Maria que també està acompanyada per les tres maries ( Maria de Cleofàs, Maria Magdalena i Maria Salomé ). La fotografia següent, també de detall, és dels soldats jugant-se als daus la vestimenta de Jesucrist.

Quan sortiu a passejar per Lleida no oblideu reservar part del vostre temps per donar un cop d'ull al nou àmbit expositiu del gòtic del Museu de Lleida.

Atentament.

Senyor i