La Fira.

Comprar, vendre, parades, tractants de bestiar, llum de tardor,... tot això i molt més ofereix una de les fires més antigues de Catalunya. El 24 i 25 de novembre s'ha celebrat a Organyà "La Fira de Sant Andreu".

Comprador i venedor discutint el preu és tot un espectacle. El regateig és més vell que els camins! Al nostre país podem gaudir-ne a la fira del cavall de Puigcerdà, Sant Armengol a la Seu d'Urgell ( documentada des de l'any 1.048), la dels Reis de Montclar, la Puríssima a Gironella, la se Sant Llorenç a Bellver,.... i, evidentment, a la de Sant Andreu d'Organyà.

Documentada des de 1.233, la fira d'Organyà és una de les fires de bestiar més importants del Pirineu. Aquesta fira es va especialitzar en el bestiar a causa de la gran demanda. A la primera meitat del segle XX  la fira durava deu dies i acabava el dia de Sant Andreu.

Baixaven a peu ramaders d'Andorra, Pallars,  la Cerdanya, Gósol,.... De la venda  del bestiar depenia una part molt important de la seva economia. Els compradors eren de Lleida, Barcelona, Aragó, Castelló, València, ....

Organyà s'omplia de persones i de bestiar. La gent per allotjar-se els dies de fira es repartia per les cases del poble.

Es pot ven dir que es feia més negoci en els dies de fira que en tota la resta de l'any. Un cop acabada la fira, la gent aprofitava per pagar deutes acumulats durant tot l'any, perquè en aquell moment tenien ingressos.

Però la mecanització del camp va ser el final del periode d'esplendor d'aquest tipus de fires. Les màquines van arraconar els matxos i les mules. La fira d'Organyà va passar de deu dies a un sol dia.

Últimament ha reviscolat i s'hi poden veure una colla de paradetes amb productes artesans, altres amb material per ramaders, i; sobretot altra vegada el bestiar.
Enguany han celebrat la XVIII Mostra de Bestiar i la XIX Fira d'Artesania. A la Plaça de les Homilies i al carrer Nou es podien comprar vehicles i maquinària.

Cavalls de sella i de muntanya, vaques brunes i frisones, cabres, corders,... Xerrar, mercadejar, tancar tractes. El ramader, amb  brusa i bastó , domina perfectament l'art de negociar el preu. Abans no es signava cap paper, la paraula donada era sagrada.

Si voleu aprofundir en aquest tema, la revista cadípedraforca va dedicar el dossier del número 12 a les Fires i Mercats.

Les nostres fires resisteixen el pas del temps i no volen desaparèixer.
Atentament.
Senyor i

Fa gairebé vuitanta anys a Bebelplatz ...

Torno a enfilar l'avinguda Unter den Linden fins a Bebelplatz situada davant de la Universitat Humboldt, a pocs metres de l'Illa dels Museus. El nom actual de la plaça és un homenatge a un dels líders fonamentals del segle XIX del Partit Socialdemòcrata Alemany ( SPD), August Bebel.

Al centre d'aquesta plaça el 10 de maig del 1933 els nacionalsocialistes van cremar l'arxiu i la biblioteca de l'Institut Hirrsschfeld, dedicat a la ciència de la sexualitat i defensor de la tolerància i dels homosexuals. També van cremar milers de llibres de Thomas Mann, Erich Maria Remarque, Karl Marx, Rosa de Luxemburg, Heinrich Heine, Brecht,....

Font fotografia: Bunderarchiv.

La plaça, actualment en obres, està envoltada per l'Òpera Estatal, la catedral catòlica de Santa Eduvigis i la facultat de dret de Humboldt, que abans era l'Antiga Biblioteca.

Entre les llambordes de la plaça podem llegir plaques de bronze que recorden els fets: 

"IN DER MITTE DIESES PLATZES VERBRANNTEN AM 10 MAI 1933 NATIONAL SOCIALISTISCHE STUDENTEN DIE WERKE HUNDERTER FREIER SCHRIFTSTELLER PUBLIZIZTEN PHILOSOPHEN UND WISSENSCHAFTLER ". 

En aquesta plaça el 10 de maig del 1.933 estudiants nacionalsocialistes van cremar obres de centenars d'escriptors independents, filòsofs i científics.

A l'esquerra de la placa hi ha un fragment del poeta alemany Heinrich Heine. Esgarrifa pensar que el va escriure l'any 1.820 !!!

" DAS WAR EIN VOPSPIEL NUR DORT NO MAN BÜCHER VERBRENNT, VERBRENNT MAN AM ENDE AUCH MENSCHEN". 

Només va ser un preludi, allí on cremen llibres s'acaben cremant persones.

Enfront de la facultat de dret impressiona la instal·lació subterrània del professor d'art i escultor israelià Micha Ullman   . La biblioteca buida ( Empty Library ) sota terra i tapada amb un vidre, recorda aquesta nit tràgica i ret homenatge als intel·lectuals i escriptors perseguits pel nazisme.

Els estudiants de la Universitat Humboldt recorden cada aniversari de la crema de llibres amb una venda de llibres.

La Bücherverbrennug ( crema de llibres) s'ha repetit en molts moments històrics. Les ments totalitàries no suporten el lliure pensament.

Atentament.

Senyor i

Sorpresa a Pariser Platz ( i 2 ).

Deixar la terrassa i entrar al restaurant ens deixa clar ràpidament que la paraula escrita és important en aquest establiment.El restaurant-biblioteca ens dona la benvinguda amb un frontal ple de llibres, una llibreria que gairebé omple l'espai amb llibres per llegir a l'alçada dels clients i llibres escultura en la part més alta.

El restaurant té dues plantes. A la primera hi ha el bar, cafè i restaurant i a la part superior un saló de lectura. A la part del darrere s'accedeix al saló literari. El vell saló berlinès està ple de llibres antics. S'hi fan conferències, menús literaris, sopars romàntics,... Al saló de lectura la gent llegeix, discuteix, parla de política, gaudeix de la bona cuina ,...

Les taules estan parades amb tot detall. Sobre les estovalles d'un blanc immaculat, un paper d'embalar de la mida exacta de la taula amb fragments de poemes, cites, ...Entre els coberts, plats  i copes , no falten els llibres.

Si anem a la barra també trobem llibres i al prestatge del darrere les ampolles de vi comparteixen espai amb més i més llibres.

El llibre de visites és impressionant. Polítics que han dirigit el món han visitat l'establiment de Pariser Platz: Bill Clinton i Helmut Kohl ( que podeu veure a la propera fotografia de la web del restaurant), George Bush, Helmut Schmidt, Henry Kissinger, Gerhard Schröder, Tayyip Erdogan,....

Surto del restaurant de Pariser Platz per anar a una plaça on els llibres no van ser tan estimats la nit del 10 de maig del 1.933,  Bebelplatz ....
Atentament.
Senyor i

Sorpresa a Pariser Platz.

Creuo el riu Spree i camino fins arribar a Unter den Linden. Al final d'aquesta avinguda la mítica Pariser Platz té un punt de referència claríssim : Brandenburger Tor ( La Porta de Brandenburg). Construïda l'any 1.791, aquest monument és el símbol de la divisió del món durant la Guerra Freda. És l'única que es conserva de les divuit portes que tenia la  ciutat. Una quadriga conduïda per la deessa alada Victòria, la corona.

Però no parlaré d'història ni mitologia, sinó de gastronomia i literatura. Al costat de Brandenburger Tor hi ha el Restaurant Theodor Tucher amb una combinació molt especial d'alguns dels plaers de la vida: menjar i llegir. El primer que crida l'atenció són les taules de la terrassa. A cada taula, a més a més de les mantetes típiques que trobes al nord d'Europa per tapar-te una mica i protegir-te del fred; hi ha un parell de llibres.

  Llibres i més llibres. Està clar que són els protagonistes d'aquest establiment amb un toc diferent. Us imagineu asseguts a la terrassa, tapats amb la manteta, gaudint de la lectura i el Sol berlinès al costat de Pariser Platz?

Però deixem la terrassa i entrem al restaurant. Voleu comprovar si aquest interès  pels llibres continua a l'interior?

Atentament.

Senyor i

L'aparador màgic enceta el cicle de Nadal.

Els seguidors del blog coneixeu perfectament l'aparador de la llibreria Fregola, un dels deu establiments centenaris que tenim a la ciutat de Lleida. Al passejar per la Plaça de la Sal  cal aprofitar per donar-li  un cop d'ull , ja que ens permet seguir els cicles festius tradicionals.

Aquests dies a l'aparador ja ha començat el Cicle de Nadal i sorprèn alguna de les figures artesanals, com les dels homes enfilats a les palmeres per collir dàtils.

Podem veure una colla de naixements de diferents indrets de l'Estat: català, basc, valencià, aragonès, andalús, canari, murcià, manxec , ... tots fets a mà.

Com tots els anys, no falten els caganers. Podreu enxampar tota mena de personatges reals i del món del còmic molt enfeinats ...

Segur que abans de Nadal canviaran l'aparador i els més petits podreu gaudir del pessebre amb figuretes que tenen moviment.

Atentament.

Senyor i

Del Palau a la plaça...

Surto de la llibreria minilibris i aprofito la passejada per gaudir de la llum de tardor que omple Berlín. Torno a donar un cop d'ull a l'església de Nicolaikirche i camino fins a trobar el riu Spree, al carrer Spreeufer. Aquesta plaça al costat del riu sorprèn per la seva gran escultura de sis metres d'alçària que omple l'espai d'una atmosfera molt especial.

Per un català trobar al nostre patró lluny de casa és emocionant. Els detalls de Sant Jordi lluitant amb el drac, la força del cavaller, la ferocitat de la bèstia,... Un treball magnífic del 1.855 obra de l'escultor alemany August Kiss ( 1.802 - 1.865 ).

Però aquesta és una escultura viatgera. Inicialment estava a l'Antic Palau de la ciutat que va quedar molt malmès pels bombardejos de la Segona Guerra Mundial.  Després de la restauració l'any 1.950 el van traslladar al Friedrichshain park, i al 1.987 va acabar el periple a Nikolaiviertel .

Encara emocionat per la descoberta, començo a caminar xino-xano fins a la porta de Brandenburg. M'han explicat que al costat mateix hi ha un restaurant molt interessant. El que no em podia imaginar és la barreja de gastronomia i literatura que s'hi respira.

Hi voleu anar?

Atentament.

Senyor i

"Petit" tresor a Nikolaiviertel.

Passejant tranquil·lament pel barri Nicolai ( Nikolaiviertel) de Berlín, una llibreria minúscula  em sorprèn. Els col·leccionistes de minillibres tenen un espai de referència al carrer Spandauer 27, entre l'Ajuntament Vermell i el riu Spree.

El barri de Nikolaiviertel és una imitació d'arquitectura barroca i neoclàssica amb carrers empedrats i moltes botiguetes. Una recreació que recorda el vell Berlín, al voltant de l'església més antiga de la ciutat, NikolaiKirche ( Sant Nicolau), del 1.237.

En aquesta església, l'any 1.307, les comunitats de Berlín i Cölln van unir-se per formar una sola ciutat.

La reconstrucció és molt digna. Penseu que la zona va quedar molt malmesa a la Segona Guerra Mundial.

  Però tornem a la llibreria. A minilibris podeu remenar entre una colla de llibres en miniatura. El ventall és immens., de minillibres de butxaca a minillibres de luxe.

Aquest dies un dels protagonistes és el nou volum de la col·lecció mini biblioteca libris. És el llibre 32 - 33, dedicat a l'aniversari de la ciutat. Una edició limitada de 75 exemplars del doble minillibre  " 775 anys de Berlín".

El volum commemoratiu està format per un llibret de text i un llibret de fotografies de Wolfgang Dolgener.

La mida dels llibres que podem fullejar en aquesta llibreria màgica és d'un màxim de 100 X 100 mil·límetres; encara que alguns són més petits, com Johan Strauss ( editor de llibres en miniatura) amb una mida de 38 X 53 mil·límetres.   

Ja no poder ser més petits perquè es pretén que el lector els pugui llegir sense dificultat. La llibreria és molt metita, uns 40 metres quadrats, però la col·lecció de minillibres de tot el món compta amb 4.000 exemplars.

El segon dijous de cada mes, a les 18: 00 hores, els amics dels minillibres es troben per parlar de negocis i d'intercanvi. Hi ha llibres de tota mena i temàtica: clàssic, religió, poesia, ciència, compositors, humor, història, erotisme, cuina, regionals,...

Surto de la llibreria bocabadat i aprofito par atansar-me al riu Spree gaudint dels colors de la tardor berlinesa. En una plaça al costat del riu, una escultura m'emociona i em fa pensar en el nostre petit país.

La voleu veure?

Atentament.

Senyor i