Rehabilitació de la Casa Joan Roure ( i 2 ).

El dissabte sis d'abril us explicava, satisfet, que estaven rehabilitant la Casa Joan Roure de Solsona situada  a la cantonada del passeig de Sant Antoni Maria Claret amb el carrer del bisbe Vidal i Barraques i que feia anys que demanava una actuació urgent pel seu mal estat.

Les arcades amb arc conopial de ferradura de la planta baixa són un dels elements arquitectònics que criden l'atenció dels passejants, però també cal destacar les balconades i balcons del primer i segon pis.

Tres setmanes després torno a Solsona, mai em fa mandra tornar-hi, per veure si han acabat. Si us atureu una estona per observar atentament l'edifici també podreu valorar el delicat treball de ferro forjat de les baranes i de les columnes que sostenen la balconada del segon pis.

La rehabilitació va començar els primers dies d'octubre i estava previst acabar-la al desembre, però moltes vegades la previsió de la durada de les obres s'allarga i l'empresa Cardona Casafont aviat acabarà la feina amb uns mesos de retard. 

Les taques d'humitat i el mal estat de l'estucat de la façana demanava una actuació urgent. L'arc conopial de ferradura més petit és el de la porta d'accés a l'edifici. El podeu veure abans de les obres ( a la fotografia anterior ) i ja gairebé acabades ( propera fotografia ).

Joan Roue i Torres i la seva dona Maria Aubets Mosella van comprar el terreny al Camp del Jalmar l'any 1.924 i demanaren el permís per construir la casa l'any 1.935.

Tiro una mica enrere per veure millor la recuperada balustrada que corona la Casa Joan Roure. A la segona fotografia podeu veure la senzilla barana de ferro que l'havia substituït.

Entre les branques i fulles primaverals dels plàtans del passeig "descobreixo" , gràcies al zoom de la càmera, el renom de la cas Cal Rampillaire. A sota podem llegir l'any de construcció ( 1.935 )  i de rehabilitació ( 2.019 ) de la casa.

Cal Rampillaire és propietat de la Confraria del Claustre, fundada l'any 1.475 amb l'objectiu principal de mantenir el culte a la imatge romànica del segle XII de la Mare de Déu del Claustre.

La imatge de pedra, que els experts consideren una de les millors escultures en pedra del romànic, amb el pas dels anys s'ha anat ennegrint. Fa 105 centímetres d'alçària, està asseguda  en un tron amb el Nen Jesús a la falda i sota dels peus hi ha dos monstres. És obra de Gilabert de Tolosa.. La Mare de Déu del Claustre fou proclamada patrona de Solsona l'any 1.653.

Passejant per la ciutat molts dels seus racons ens parlen de les antigues tradicions d'aquesta petita i acollidora ciutat de la Catalunya Central.

Atentament.

Senyor i

La Bíblia de Lleida.

Sempre és una bona idea reservar una part del nostre temps per visitar el Museu de Lleida. A la Planta 0, concretament a l'espai dedicat al romànic, una gran vitrina mostra "orgullosa" la Bíblia de Lleida; un impressionant còdex elaborat aproximadament entre 1.155 i 1.175.

Si ens apropem una mica més podrem apreciar, a la dreta, una caplletra monumental il·luminada i molt decorada. Recordeu que la caplletra és una lletra majúscula emprada per iniciar un text, un capítol o un paràgraf i que sovint està ornamentada. A la Bíblia de Lleida  es conserven setanta-sis caplletres , però malauradament les altres les van retallar...

La vitrina no ens permet el contacte amb el còdex, però si les parets de vidre desapareguessin màgicament i poguéssim posar-nos els guants protectors per contemplar els altres folis, ens quedaríem amb un pam de nas perquè es tracta d'una reproducció i a la resta de llibre no hi ha res de res...

L'original  el trobarem a l'Arxiu Capitular de Lleida, per això sortim del museu i en pocs minuts - gràcies a la gentilesa de les arxiveres del Capitular- en podem gaudir.

Afortunadament quan vaig visitar l'exposició Aqua - que la gent de l'Arxiu Captitular preparà per celebrar el Dia Internacional dels Arxius- també em van convidar a donar un cop d'ull, entre altres còdex, a la Bíblia de Lleida a la que acabaven de restaurar la coberta. A la fotografia anterior podeu veure el còdex original.

Amablement les arxiveres van mostrar-me els folis que estan reproduïts a la Bíblia de Lleida exposada al Museu de Lleida. Els podeu veure a la fotografia anterior, i a la següent de detall la caplletra il·luminada i decorada.

El còdex té 613 folis de pergamí i mesura 62,5 X 42 X 22 centímetres. L'enquadernació es restaurà aproximadament al segle XVIII  i  al segle XXI l'han tornat a restaurar..

L'ardiaca D. Vicente Higueras de la diòcesi de Lleida en va fer donació a l'Arxiu Capitular de Lleida el 22 de juliol del 1.889. Aquesta donació consta a les actes capitulars de Lleida, concretament al foli 237v. Fou la primera vegada que la gran Bíblia apareix documentada.

La Bíblia de Lleida és un dels còdex bíblics més grans que s'han conservat, concretament el segon d'Europa, només superat pel Còdex Gigas, conegut com la Bíblia del diable que es conserva a Estocolm i mesura 92 X 50,5 X 22 centímetres i pesa 75 quilograms...

Un copista escrigué al foli 322r que havien transcorregut 1.165 anys des del naixement de Crist, fet que ajudà en la datació del còdex.

Aquest llibre manuscrit al pergamí és un còdex bíblic hispà amb text de l'Antic i Nou Testament, amb pròlegs de Sant Jeroni i tres texts apòcrifs ( llibres religiosos que no són considerats canònics ) : l'Oratio Salomonis, el Salm 151 i el llibre de la Sibil·la.

L'historiador de l'art Joaquín Yarza Luaces afirmava que a la Bíblia de Lleida podien haver intervingut fins a quatre mans diferents per fer les miniatures il·luminades.

Procedien de corrents internacionals i utilitzaven pigments orgànics amb predomini del blau, verd i vermell. També trobem la presència d'or i colrada de plata. La colradura consisteix en aplicar un vernís transparent tenyit de color groguenc sobre una superfície metàl·lica, en aquest cas plata, que l'acoloreix de manera que sembla or.

Un dels miniaturistes s'encarregava de les inicials de grans dimensions. La seva manera de fer-les correspon a la de l'àrea del Masa o del Rin. Els diferents miniaturistes que van treballar al còdex lleidatà presenten paral·lelismes amb l'entorn germànic i anglès. Sembla clar que un d'ells també va treballar en la producció de la Bíblia de Winchester.

Aquells dies es podia veure al taller de l'arxiu el resultat de la restauració. El gran còdex bíblic estava enquadernat amb tapes de fusta folrades de pell clavetejada i amb fermalls metàl·lics per tancar-la. Totes les fotografies d'aquesta entrada són meves excepte la següent que és de l'Arxiu Capitular de Lleida en la que podeu veure el monumental còdex abans de restaurar-lo.

Font fotografia: Arxiu Capitular de Lleida.

Al costat de la Bíblia de Lleida es podia veure l'antiga pell de la coberta que folrava les tapes de fusta i ,a dreta i esquerra, els claus. També els fragments de pergamí i restes de pell trobades al restaurar la coberta.

La propera fotografia de detall és de les bosses que contenen restes de pell trobades al desmuntar la coberta del còdex. A la superior podem llegir: "Fragments pell peluda".

Al restaurar la coberta també han trobar restes de pergamins, alguns il·luminats, com el que podeu veure a la propera fotografia de detall.

Visiteu l'Arxiu Capitular de Lleida on podreu descobrir magnífics tresors desconeguts per a la gran majoria de lleidatans.

Atentament.

Senyor i

Sant Jordi a Sant Petersburg.

Si l'any passat amb l'entrada "Al turó dels llops..." celebràvem al blog la diada de Sant Jordi, avui farem un gran salt des de la capital de Grècia fins a Sant Petersburg per recordar al cavaller nascut a la colònia romana de Diòpolis ( Palestina ) l'any 270. Actualment s'anomena Lod ( Ludd en llengua àrab ) i és una ciutat de 65.000 habitants d'Israel.

Veurem al nostre patró en dos espais del Museu de l'Ermitage que acull una de les col·leccions d'art més importants del món.

El Museu Estatal de l'Ermitage ocupa un complex format per sis edificis, dels que el més important és el Palau d'Hivern construït per ordre d'Elisabet I de Rússia entre 1.754 i 1.762. Va ser la residència oficial dels tsars fins al 1.917. Observar el Museu de l'Ermitage des del riu Neva és difícil d'oblidar...

Avui no visitarem virtualment el museu, al que posteriorment dedicaré una sèrie d'entrades, sinó dos espais que ens parlen del patró de Catalunya. Entrarem primer al Palau d'Hivern on, després de quedar bocabadats pujant per l'Escala del Jordà, anirem sense aturar-nos a la Sala Gran del Tron, també coneguda com Sala de Sant Jordi.

L'epicentre de la Sala Gran del Tron és el tron on seia el tsar. Aquest gran espai servia per fer les cerimònies oficials i encara avui acull algun acte solemne.

Com podeu veure a la fotografia anterior i a la propera de detall, el treball de marqueteria del terra de la Sala Gran del Tron és una autentica filigrana, un treball artesà impressionant.

Deixem el terra de marqueteria per observar el sostre on dominen el blanc i els daurats com, exceptuant el terra, a la resta de la gran sala. Al centre, damunt de l'estructura que acull el tron del tsar, podem veure el relleu del patró dels catalans i els russos.

A la propera fotografia, el zoom em permet ensenyar-vos més detalladament a Sant Jordi matant al drac. Un Sant Jordi que des de aquesta posició privilegiada ha vist part de la història de Rússia.

Deixem la Sala Gran del Tron i sortim del Palau d'Hivern per anar a l'edifici de l'Estat Major que envolta la gran plaça del Palau. Aquest gran edifici, que combina els interiors restaurats amb l'arquitectura contemporània, acull a la tercera planta les obres impressionistes i postimpressionistes. Però nosaltres anem a la segona planta on trobarem l'art rus.

Ens aturem davant del quadre " Life Guards Horse Regiment's Private on Guard Duty", de l'any 1.889 obra del pintor rus Narkiz Nikolaevich Bunin ( 1.856 - 1.812 ). Podem veure un elegant vigilant de la guàrdia privada del tsar del regiment de cavalleria del Palau d'Hivern.

A tocar del quadre de Narkiz Nikolaevich Bunin, en una vitrina podem observar detalladament els diferents complements que duien, segons el protocol, els vigilants del regiment de cavalleria. 

Si ens apropem al peto vermell comprovarem que el protagonisme d'aquesta peça de roba és per l'escut de Rússia. L'àguila bicèfala amb les ales esteses té al centre un escussó. Recordeu que en llenguatge heràldic un escussó és un petit escut posat al centre d'un escut més gran. Segur que coneixeu al personatge representat a l'escussó...

Si encara no ho veieu clar el zoom ens permet altra vegada veure més detalladament el personatge representat a l'escussó...

Gaudiu d'un dia molt especial per Catalunya recordant que el nostre patró també és molt estimat en altres països.

Atentament.

Senyor i

Botigues amb restes arqueològiques ( 5 ).

Marxem del Clot de les Monges, on vàrem acabar l'entrada anterior dedicada a les restes arqueològiques de les que podem gaudir en una colla d'establiments de l'Eix Comercial de Lleida, per passejar fins a la plaça sant Joan número vint-i-dos on entrarem virtualment a la botiga Artfang especialitzada en articles de regal, decoració, mobles, bijuteria...

Només entrar ens trobem un espai amb el sostre embigat on, a l'esquerra, ens observa atentament una gran arcada de pedra dels segles XIII - XIV.

Les dovelles i els carreus de pedra estan acompanyats de molta articles a la venda. Una mica més endavant de la botiga trobem una nova arcada que podeu veure a la propera fotografia.

Per una escala amb els graons de maó accedim al soterrani que inicialment no formava part de la botiga però la van ampliar. Ara els clients i curiosos podem baixar a un espai que ens transporta a la Lleida medieval.

L'antic celler, avui ple d'objectes exposats, conserva una volta de pedra on encara es veuen perfectament les trapes, com podeu apreciar al centre de la fotografia següent.

Al fons del llarg celler del soterrani trobem una part de la volta feta amb maó pla. Aquest tipus de volta el podem trobar en les construccions populars i en les monumentals. Podeu valorar l'estat de conservació a la propera fotografia.

En alguns racons d'aquest espai medieval hi ha tants objectes exposats per vendre que costa veure els carreus de pedra o els maons de la volta.

Sortim d'Artfang per continuar passejant per la plaça sant Joan fins trobar el carrer de Saragossa que agafarem per baixar a l'avinguda de Francesc Macià on, al número onze, ens espera una gran sorpresa...

Entrar a la botiga Albert Lajara, dedicada a l'interiorisme, no us deixarà indiferents. Només baixar sis graons descobrireu que esteu a punt d'entrar en un espai màgic de la ciutat.

El bon gust combinant els objectes amb les antigues estructures arquitectòniques és la característica d'aquest establiment que es troba darrere de la plaça de sant Joan i conserva arcs de maó del segle XIX.

Abans de la gran transformació de Lleida promoguda al segle XVIII per Lluís de Blondel de Drouhort i Dàvalos, primer Marqués de Blondel de l'Estany, aquesta zona de la ciutat estava gairebé a tocar del riu Segre.Ell va fer construir un mur de pedra al costat dret del riu amb la finalitat de protegir les cases de les riuades. 

A més a més dels arcs i l'arcada de maó veureu també mentre gaudiu d'aquesta botiga pilars de maó i murs amb carreus de pedra.

A la propera fotografia per la finestra de la dreta es veuen els cotxes que circulen per l'avinguda de Francesc Macià. La botiga d'interiorisme s'adapta com un guant a les velles estructures arquitectòniques.

Si alceu la mirada també podreu gaudir del sostre embigat que embelleix encara més aquest espai on treballen els professionals del disseny.

La il·luminació i distribució dels objectes fan molt agradable l'estada en aquesta botiga en la que no us cansareu de mirar i admirar les propostes per decorar casa vostra.

Al fons de l'establiment ens espera la volta de pedra d'un antic celler amb els carreus amb bon estat i les trapes perfectament visibles.

L'Ajuntament de Lleida organitza periòdicament visites guiades conegudes amb el nom de "La botiga dels secrets" que us permetran visitar-ne algunes i conèixer millor la història de la ciutat.

Les solucions per a cada racó de la botiga deixen molt clar el  savoir faire dels responsables d'aquest establiment ple de sorpreses. Es molt evident que són experts en interiorisme

És difícil resistir-se a la temptació d'agafar un bon llibre, seure tranquil·lament i gaudir una estona en aquest racó de l'íntim plaer de llegir...

Sortim de la botiga i continuem passejant per l'avinguda de Francesc Macià fins arribar a l'estàtua d'Indíbil i Mandoni. Anem per l'Arc del Pont fins a la plaça de la Paeria per començar a visitar les botigues del carrer Major. Començarem per la joieria Gorné, Franquesa, Muy Mucho ( abans Innovació ) i Ibericus que ja frisen per ensenyar-nos les seves restes arqueològiques.
Atentament.
Senyor i