Una Biblioteca Nacional als Pirineus ( i 3 )

Vaig dir-vos que deixava la Biblioteca Nacional d'Andorra i xino-xano sortia del barri antic per baixar a l'Arxiu Nacional.... Però a la blogosfera hi ha sorpreses.

En Xavier Caballé ens ha fet el comentari següent a la segona entrada dedicada a la Biblioteca Nacional del petit país dels Pirineus : " En aquest edifici s'ambienta una novel·la centrada en la cerca d'un llibre antic". Gairebé sempre són interessants els comentaris i aportacions dels lectors del blog, i encara més quan venen del responsable de Diari d'un llibre vell, blog imprescindible pels enamorats del món del llibre , que hem recomanat diverses vegades i al que estem enllaçats.

Per això abans de descobrir l'Arxiu Nacional, volia donar les gràcies a en Xavier pel comentari i l'enllaç a la seva ressenya: "La república invisible" del 22 de juliol, que en el seu moment no vaig llegir. He de confessar-vos que la lectura de la seva entrada descriu perfectament el camí que hem de seguir algunes vegades per cercar un llibre: llibreries, distribuïdors, cercadors de llibre de segona mà,... tota una aventura!

En aquesta novel·la de Joan Peruga publicada per Proa al 2.004, un periodista català que treballa a un diari d'Andorra, visita la Biblioteca Nacional d'Andorra on entrevista a la bibliotecària. Parlen de llibres que tracten del petit país dels Pirineus. El protagonista de la conversa és el llibre "Travel to the mysterious Republic of Andorra" de Marian Eyre , publicat a Londres l'any 1.865. És un llibre molt rar, només saben que un llibreter anglès el va incloure, fa anys, en un catàleg. A la Biblioteca Nacional d'Andorra, no el tenen.El periodista i la bibliotecària comencen la cerca del llibre....

En Xavier Caballé, gran lector, ens diu al final de la ressenya: " Un llibre imprescindible per a tots els interessats en el món del llibre vell! És d'aquelles aventures que no pots deixar de llegir...I un final d'allò més sorprenent." He començat la cerca del llibre i , evidentment, a Lleida no el trobo, els distribuïdors no el tenen; però sembla que la llibreria la puça d'Andorra pot atendre la meva petició....Espero el paquet per poder devorar el llibre! Ara ja baixo a l'Arxiu Nacional d'Andorra al que podreu entrar virtualment molt aviat si seguiu el blog de la biblioteca.

Atentament.

Senyor i

Una Biblioteca Nacional als Pirineus ( 2 ).

Ara que ja coneixeu la història de la Biblioteca Nacional d'Andorra i els canvis d'ubicació al llarg del temps, ens centrarem en la Casa Bauró que, des de 1.996, és la seu actual.

La Casa Bauró és una antiga casa pairal situada al bell mig del barri antic de la capital andorrana. Hi podem trobar gairebé 10.000 llibres i la pràctica totalitat de les publicacions periòdiques editades al país.

Entre altres funcions cal destacar la cura del patrimoni bibliogràfic andorrà i la seva preservació per als andorrans del futur. Es dedica a recollir i catalogar les publicacions en qualsevol suport que es fan al país i la documentació relacionada amb Andorra publicada a l'estranger.

També es dedica a la recerca i adquisició de llibres antics i rars amb l'objectiu d'ampliar el seu patrimoni bibliogràfic.
La Casa Bauró té quatre plantes, cadascuna acull una part concreta dels fons.

A l'hemeroteca trobem les publicacions periòdiques que s'editen al país enquadernades. Les anteriors a 1.985 s'anomenen antigues.
El racó d'audiovisuals és l'espai per veure i escoltar aquest tipus de documentació.

El fons actual recull els llibres publicats a partir de 1.960. És d'accés lliure al públic.
Al fons antic podem consultar documents des de l'inici del segle XIX fins al 1.960. També hi ha obres difícils de trobar per la seva raresa, o perquè estan exhaurides. Per consultar els documents d'aquest fons cal demanar-ho al personal de la biblioteca.

Finalment tenim un espai pel material efímer: cartells, fullets informatius, catàlegs i els mapes actuals.
Deixo la Biblioteca Nacional i, xino-xano surto del barri antic i baixo a l'Arxiu Nacional d'Andorra, on ja m'estan esperant.
Voleu acompanyar-me?
Atentament.
Senyor i

Una Biblioteca Nacional als Pirineus.

Recordeu que passejant pel carrer de la Vall, al cor del barri antic d'Andorra la Vella, ens hem quedat aturats davant de la Casa Bauró que és la seu actual de la Biblioteca Nacional d'Andorra. Aquesta Biblioteca Nacional , creada l'any 1.930, va ser iniciativa de la Societat Andorrana de Residents a Barcelona; i la primera seu estava situada en una dependència de la Casa de la Vall anomenada La Sala dels Passos Perduts.

La Casa de la Vall

A més a més d'acollir la biblioteca, en aquesta sala estudiaven els nens d'Andorra que anaven a l'escola francesa.
El fons bibliogràfic va arribar des de diverses entitats i l'encarregat de la petita biblioteca era el mestre Bonaventura Armengol.

Sala dels Passos Perduts.

La nova Biblioteca Nacional es va inaugurar l'any 1.974 amb un fons de 2.500 volums procedents de la Casa de la Vall, i va estar ubicada en diferents locals.
Els aiguats del 1.982 van deteriorar o malmetre totalment una bona part del fons bibliogràfic. Posteriorment es va fer un gran esforç per recuperar els llibres de més valor.


L'any 1.987 les edicions andorranes s'integren a l'ISBN ( International Standard Book Number ).
Al 1.996 el fons bibliogràfic d'Andorra i els serveis propis de la Biblioteca Nacional es traslladen a la Casa Bauró.

La resta de fons i serveis queden com a Biblioteca Pública del Govern , que ja visitarem virtualment més endavant.
Si voleu descobrir els secrets de la Casa Bauró i els seus fons, no deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

No tot són edificis moderns...

Deixo el rec del Solà amb la satisfacció de la descoberta de les xarxes antidespreniments . La baixada fins a la capital andorrana és molt diferent a la pujada, ara no costa gens salvar el desnivell!
En pocs minuts estic al centre, a la Plaça del Príncep Benlloch, on encara es poden veure cases pairals molt antigues com la Casa Guillemó i Cal Cintet.

Casa Guillemó és una de les més grans del país i va ser residència de les famílies Guillemó, Duran i Rebés. L'any 1.883 s'hi allotjà Jacint Verdaguer. A la fotografia següent de la web Andorra ara fa temps , podem veure la casa Guillemó l'any 1.918.

A la mateixa plaça tenim Cal Cintet on hi va haver una comunitat de monjos de Montserrat que fugien de la guerra.

A la part superior de la casa hi ha un espai que era utilitzat per la comunitat com a claustre.

Just davant d'aquestes cases pairals tenim l'església de Sant Esteve , un temple de la segona meitat del segle XII, que s'ha ampliat i modificat al llarg del temps. Malgrat tot , encara es pot gaudir d'un edifici romànic molt interessant. El seu absis és el més gran d'Andorra.
Començo a caminar pel carrer de la Vall i entro al cor del barri antic. Un lloc excel·lent per aturar-se una estona és la llibreria La Puça , especialitzada en llibres d'Andorra i del Pirineu. Un espai petit però d'un encant especial.


Després de remenar, xerrar amb la llibretera i comprar algun llibre torno al carrer de la Vall i a pocs metres de la llibreria trobo la Casa Bauró, on hi ha La Biblioteca Nacional d'Andorra.

Nenes i nens, voleu entrar i descobrir-ne els seus secrets?
No deixeu de visitat el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

Lleida plena de fotografies.

Volia recomanar-vos la visita a les exposicions de fotografia del Museu Morera i de Caixa Forum. ( avui últim dia).

Fins al 12 de juny podeu veure dues propostes al Museu Morera: Catalunya Visió i Ton Sirera. La mirada abstracta.
Catalunya Visió és un projecte editorial en el que es presenten recorreguts descriptius per les comarques catalanes, la Catalunya francesa, el Matarranya, el Baix Cinca, la Llitera i Andorra. Dels deu volums, vuit estaven elaborats amb textos de Josep Vallverdú i fotografies de Ton Sirera.

Font fotografia: allcollection.

Els llibres, editats entre els anys 1.968 i 1.978, ens donen una visió de Catalunya sense cap intenció de ser un reportatge. El programa d'activitats ens regala una fotografia que als lleidatans i lleidatanes amb una edat no juvenil ens emociona una mica... Algú de vosaltres ha tocat els pianos d'aquesta màgica botiga del carrer major, ja desapareguda?

Ton Sirera. La mirada abstracta és més experimental. Us sorprendran les fotografies d'escorces, líquens. Hi ha fotografies aèries que semblen escorces d'arbre...Impressionant!

Al Caixa Forum Lleida també tenim dues exposicions fotogràfiques: Maternitats i España Oculta. Avui és l'últim dia que en podeu gaudir.
Maternitats recull fotografies de Bru Rovira amb mares i fills de tot el món. Cultures i situacions molt diferents, però les imatges recullen una relació única, la de la mare i el fill....

Entre reixes . Font fotografia: araponent.cat

La segona proposta m'ha deixat bocabadat. España Oculta amb fotografies de Cristina García Rodero captades entre els anys 1.975 i 1.988 ( semblen molt més antigues), és tot un estudi antropològic. Tradicions sorprenents algunes de les quals encara estan vives.

La tarde. Campillo de Arenas 1.978.


La confesión. Saavedra 1.978.

Cristina García Rodero és la quarta dona de la història de l'agència Magnum. L'any 1.993 va ser la guanyadora del World Press Photo.

Cristina García Rodero Font: web diari Deia.

Si us agrada la fotografia teniu molta feina. Recordeu que avui és l'últim dia de les exposicions de Caixa Forum
Atentament.
Senyor i

Passejant pel rec del Solà.

L' Anella Verda d'Andorra la Vella és una magnífica descoberta de l'entorn de la capital del petit país dels Pirineus. He de confessar-vos que pujar el fort pendent que hi ha entre la capital andorrana i el camí del rec m'ha costat una mica...
Un cop recuperat l'alè és molt gratificant veure els horts i conreus de tabac situats per sobre la ciutat.

El que queda molt clar des de aquesta perspectiva ,es la lluita dels andorrans per ocupar el territori. El país és molt muntanyós , créixer i edificar implica ocupar espais sotmesos a riscos geològics com les esllavissades .

L'any 1.940 vivien a Andorra la Vella 1.600 persones; al cens del 2.008 ja eren 24.678. Amb 70 anys la població s'ha multiplicat per 12. En pocs anys la necessitat de nous edificis ha suposat que la ciutat s'enfili per la muntanya.
L'itinerari III de l'Anella Verda, perfectament senyalitzat, està dedicat a l'ésser humà i la seva adaptació als riscos naturals.
La ruta del rec del Solà ens mostra de forma magistral les mesures de protecció permanent dels edificis més propers. Les grans xarxes s'encarreguen d'aturar les esllavissades de pedres.

Està clar que no es pot omplir tota la muntanya de xarxes i altres elements de seguretat. Sempre quedarà un risc residual de caiguda de blocs de pedra. Però quan ocupem la natura, ella no s'atura i continuen els despreniments, les inundacions,... L'esforç dels tècnics és minimitzar aquest risc.

Però no tot són solucions tècniques. Si seguiu el rec del Solà arribareu al punt 6: els menairons. Diuen que les tarteres d'Andorra i la resta del Pirineu les han fet aquests petits éssers fantàstics .La ciutat vista des del rec del Solà ens mostra una colla de noves construccions. Però, nenes i nens, encara que molta gent s'afanya a comprar en la colla de botigues que omplen el país, o gaudir de la neu; Andorra la Vella és molt més que comprar i esquiar. Encara queden cases pairals amb molta història. Al casc antic hi ha la Biblioteca Nacional d'Andorra. També hi ha Arxiu Nacional , una xarxa de biblioteques, ...
Voleu descobrir aquesta Andorra desconeguda?
No deixeu de visitar el blog .
Atentament.
Senyor i

Segona novel·la, segona recomanació.

Tusquets ens fa un nou regal, a la col·lecció Andanzas podem llegir la segona novel·la de Javier Pérez Andújar, gran lector i apassionat del món dels llibres. Col·laborador d'Emili Manzano en excel·lents programes literaris com el desaparegut Saló de Lectura de Barcelona TV i L'hora del lector del que encara podeu gaudir al canal 33.
"Todo lo que se llevó el diablo" ens presenta uns protagonistes plens d'il·lusió , tres joves mestres que s'inscriuen a las Misiones Pedagógicas per portar la cultura als pobles més perduts de l'Espanya de la Segona República.

Aquests mestres idealistes descobriran la crua realitat, trobant-se uns personatges i unes situacions sorprenents . El viatge a la Sierra de la Culebra de Zamora és una lectura màgica. Situacions delirants, caçadors de llops, companyies de varietats, mentalistes, grups de teatre, biblioteques escolars, projeccions de cinema, titelles,...
Si us va agradar "Los principes valientes" no deixeu de llegir "Todo lo que se llevó el diablo".

Oscar López va fer una entrevista a Javier Pérez Andújar l'octubre passat al programa de TVE pàgina 2. Si teniu deu minuts no deixeu de mirar-la.

Atentament.
Senyor i

On viu la Vella Quaresma ?

Molts de vosaltres el passat cap de setmana heu anat a la rua del carnestoltes. Demà serà dimecres de cendra, el carnestoltes ja haurà mort ...

La quaresma és el període de quaranta dies abans de Pasqua que comença el dimecres de cendra i acaba el Diumenge de Rams. La vella quaresma és una figura que representa aquests dies posteriors al carnestoltes. La vella quaresma té set cames , cada setmana cal arrencar-ne una. També porta un bacallà a la mà perquè era l'encarregada de que els nens mengessin peix per la quaresma.
Però algú de vosaltres l'ha vist mai?
He de confessar-vos que, casualment, he descobert la masia on viu ...

Estava passejant plàcidament per la Serra de Busa, un dels indrets màgics de la comarca del Solsonès. Xino-xano vaig anar a una de les masies de la Valldora. No podia imaginar el que veuria en aquell mas...

Al costat de la llar de foc, la vella quaresma ja estava preparada per sortir ràpidament a fer la seva missió .Tantes cames, i vaig veure que volava!

Va dir adéu als seus gats i va marxar de la masia. Tindrà molta feina els propers quaranta dies! Si la veieu, demaneu-li un tall de bacallà i feu-li una abraçada...

Nenes i nens, recordeu que és fantàstic conèixer noves cultures i costums, però no oblideu la vostra.
Atentament.
Senyor i

Un cop d'ull a l'Arxiu General d'Índies ( i 5 ).

Surto de La Casa Lonja i torno a gaudir d'un magnífic matí assolellat d'hivern. El trajecte és molt curt, només cal creuar el carrer de Santo Tomás i ja veig La Cilla del Cabildo. A les catedrals, el capítol ( cabildo, en castellà), és la corporació formada per canonges que aconsella al bisbe.

L'edifici ha estat reformat i té l'objectiu de garantir les funcions administratives i de recerca de La Casa Lonja. A la façana , damunt la porta, trobem l'emblema del capítol de l'arxidiòcesi de Sevilla: la Giralda i dos gerres amb assutzenes.

Una part de l'edifici es recolza en la muralla que va de l'Alcazar a La Torre del Oro. És un edifici de planta rectangular i dues altures. Abans era la seu del Museo de Arte Contemporáneo de Sevilla.

Per acabar la descoberta de l'Arxiu General d'Índies, desvetllaré el secret que plantejava a l'entrada anterior sobre la possibilitat de passar de La Casa Lonja a La Cilla del Cabildo sense sortir al carrer...

Font: Imatge del vídeo de l'Arxiu General d'Índies.

Els documents "passen" d'un edifici a l'altre per un túnel subterrani ! Molts fons de l'arxiu estan informatitzats i es poden consultar al programa PARES ( Programa Archivos Españoles). Si visiteu Sevilla, no oblideu dedicar una estona a l'arxiu, declarat patrimoni mundial l'any 1.987.
Marxo de l'arxiu, agraït a la gàrgola bloggera que ens ha recomanat aquesta aventura.
Atentament.
Senyor i

Un cop d'ull a l'Arxiu General d'Índies (4).

L'any 1.785 van arribar a La Casa Lonja de Sevilla els primers documents de l'Arxiu de Simancas. Al 1.760 es van dividir els documents de l'arxiu. Aquest any va ser la data que diferenciava els documents administratius dels històrics. Està molt clar que l'Arxiu d'Índies és el principal dipòsit documental per a l'estudi de l'administració espanyola en el nou món.

A la sala de investigadores podem trobar gent molt enfeinada remenant entre els fons de l'arxiu. Les dues fotografies d'aquesta sala i dels documents són de la web de l'Arxiu General d'Índies.
Els fons documentals estan organitzats en quatre grans seccions: Institucions metropolitanes, Institucions colonials, Arxius privats, i, Altres fons i col·leccions.

De les institucions metropolitanes cal destacar El Consell d'Índies nascut l'any 1.524 com a màxim organisme peninsular per al govern i l'administració del nou món.Va desaparèixer l'any 1.834.
La Casa de Contractació ( segles XVI - XVIII ) va exercir un triple funció: Dirigir el comerç i la navegació indiana,Tribunal de justícia mercantil, i Institució científica que estudia, ensenya i resol els problemes marítims i cartogràfics.
Un dels documents que podeu consultar és El Tratado de Tordesillas signat el 7 de juny de 1.494 i pel qual els reis d'Espanya i Portugal es repartien el nou món.

Fins i tot en un dels arxius privats, el del Ducado de Veragua ( segles XV - XVIII ) , es poden llegir 16 cartes autògrafes de Cristòfol Colom al seu fill Diego.


Recordeu, nenes i nens, que a l'arxiu hi ha 49.000 lligalls. Està clar que es poden consultar moltíssims més documents.
Deixo als investigadors a la seva sala treballant i torno a baixar per l'escala de marbre malagueny per ensenyar-vos l'altre edifici de l'arxiu. Sortirem al carrer i anirem a l'edifici de La Cilla del Cabildo que està al costat.

Però cal sortir de La Casa Lonja per anar a La Cilla del Cabildo ?
No deixeu de seguir el blog de la biblioteca i resoldreu aquest nou misteri.
Atentament.
Senyor i

Un cop d'ull a l'Arxiu General d'Índies (3).

L'arxiu disposa de dues sales de recerca, amb 60 espais per treballar amb equips informàtics. També hi ha tres lectors de microfilms i una biblioteca d'obres de referència. El servei de reprografia ens facilita la reproducció de documents. El Departament de Referències és l'únic autoritzat per reproduir-los.

Ja estic a la primera planta i com vaig explicar-vos el pati és l'espai central de l'edifici i pels seus grans finestrals entra molta llum.
Les prestatgeries de caoba i cedre cubà omplen les sales i en aquesta primera planta comparteixen espai amb les exposicions temporals que organitza l'Arxiu General d'Índies.

Vaig a una sala en la que es pot veure un vídeo molt interessant sobre el passat i el present de l'arxiu. Obriu bé els ulls i les orelles i descobrireu tots els secrets de l'arxiu.



Encara queda algun espai misteriós per veure. No deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i