Pugem a la quarta planta...

L'any 1.997, Juan José García i Pablo Molinero van fundar l'editorial Siloé, especialitzada en edicions facsímils. En un edifici de quatre plantes, al centre de la ciutat de Burgos, a la Travesía del Mercado nº 3, just al costat de la Plaza Mayor, Siloé ha promogut el Museu del libro. Fadrique de Basilea. L'objectiu que ens proposen la gent de Siloé amb el seu projecte museístic és molt clar: " De la tablilla de arcilla a la tableta electrónica. Un viaje por la evolución del objeto infinito: el libro".
Comencem, doncs, aquest viatge per la quarta planta que acull els orígens del llibre. Donem un cop d'ull a la prehistòria del llibre des de les primeres manifestacions rupestres al còdex romà. Les properes fotografies ens permetran passejar-hi...

En aquestes taules de cera del segle II és podia escriure amb un punxó. Recordeu els de Cicle Mitjà, les explicacions de la gent de Documenta sobre la història del llibre i aquest tipus de taules concretament?

Sorprenent! El que veieu és un manuscrit en canya de bambú. L'alfabet és tàmil i l'escriptura brahàmica. No havia vist mai un llibre escrit sobre canya, i vosaltres?

Als voltants del quart mil·lenni abans de Crist, neix a Mesopotàmia l'escriptura. Aquesta primera escriptura es diu cuneïforme, ja que per escriure feien anar una canya tallada en forma de falca, i al pressionar sobre l'argila, s'obtenia una marca triangular. A la fotografia podeu veure la tauleta de Fara. Antiga Shuruppak ( Mesopotàmia) del 2.600 a C. L'original està al Museu del Louvre.

Les nenes i nens de primària segur que recordeu la sortida de Cicle Inicial al Molí Paperer de Capellades. Algú pot explicar com es fa el papir, o com és el seu tacte? A la fotografia podeu veure un rotlle de papir i el calamus per escriure-hi .
Baixarem a la tercera planta per descobrir els llibres de l'Edat Mitjana Il·luminada.
Em voleu acompanyar?
Atentament.
Senyor i.

Sorpresa a la Catedral...

Avui compartiré amb vosaltres una descoberta sorprenent al centre de Burgos, ciutat molt senyora, que mai un es cansa de visitar.Fa un parell d'anys, just al davant de la porta d'accés a la Catedral, a la Plaza del Rey San Fernando, em van cridar l'atenció els llibres d'un aparador. "Siloé. Arte . Libros. Regalos". Vaig entrar a donar un cop d'ull. Les edicions facsímils d'aquesta editorial nascuda l'any 1.997, són gairebé perfectes.Penseu que té onze "Premios Nacionales del Ministerio de Cultura a los libros mejor editados" .

Vaig agafar un fulletó que convidava a visitar el Museo del libro. Fadrique de Basilea, pensant que faria la descoberta un altre estiu...
Torno aquests dies al cor de Castella, i com sempre, la Catedral és visita obligada; però recordo que he de buscar després el Museo del libro. Abans d'agafar els tiquets miro el timpà, una joia que em fa pensar, amb tristor, com devia ser el de la nostra estimada Seu Vella, abans de patir la destrucció que el va trinxar...

Sorpresa! Amb els tiquets , em donen entrades gratuïtes al Museo del libro , para visitantes de la Catedral de Burgos. Em torno a deixar seduir per aquesta meravella arquitectònica, i a la sortida l'objectiu és molt clar... He de buscar el misteriós museu ...

La feina és molt fàcil. El Museo del libro. Fadrique de Basilea, és a cinc minuts de la Catedral. Cal anar a la magnífica Plaza Mayor, i al costadet, a la Travesía del Mercado, hi ha el museu.

Em voleu acompanyar en la descoberta del Museo del libro?
Atentament.
Senyor i

Botigues centenàries de Lleida ( i 8 ).

Gairebé al final del carrer Major, molt a prop de la Catedral Nova, trobem l'última de les botigues centenàries de la nostra ciutat. Oberta l'any 1.874, l'armeria Antiga Casa Inglés completa la petita llista dels deu establiments centenaris.

Josep Inglés, fundador del negoci, va deixar la botiga a la seva filla Laureana. La Laureana va passar l'armeria a la seva filla Carme, i aquesta a la seva filla Laureana. Quatre generacions d'armers lleidatans.

Font fotografia; web Antiga Casa Inglés

El negoci ha canviat molt. La venda d'armes no era estranya a finals del segle XIX, ja que la caça era una activitat necessària per a l'alimentació. Ara és un esport... A la propera fotografia podeu veure un anunci antic d'aquest negoci.

Font fotografia: web Antiga Casa Inglés.

Els primers anys a la botiga només es venien armes. Avui també podeu trobar tota una colla de complements i enes per anar a pescar i caçar. Si entreu a l'armeria us sorprendran les restes arqueològiques de l'època medieval-feudal. Al pujar a la primera planta passeu al costat de les restes d'un casalot construït durant els segles XIII i XIV.

Molt amablement la Laureana em convida a baixar al soterrani, on la sorpresa és encara més gran ...

Les caixes de munició i els armaris de seguretat estan envoltats d'arcs i voltes que ja tenen una colla de segles. Les restes del casalot ens parlen del passat de Lleida.

Sortim del soterrani i dono les gràcies a la Laureana per les seves explicacions i per deixar-me fer les fotografies que ara comparteixo amb tots vosaltres. Surto del comerç envoltat de tota mena d'estris per anar a pescar.

Xino-xano passejo pel carrer Major mentre desitjo a les deu botigues centenàries de Lleida, una llarga vida. Llibreria Casas, Pastisseria Monrabà, Pastisseria Torres, Josa & Gasó, Lavaquial, Farmàcia Pons, Farmàcia Aragonés, Casa Guarro, Antiga Casa Inglés, i Llibreria Fregola,...Gràcies.
Atentament.
Senyor i

Contrast.

Estic admirant el "Libro de la Real Cofradía de los Caballeros del Santísimo y de Santiago", dels segles XIV - XVII , de la Catedral de Burgos. Els dibuixos i els colors d'aquesta joia bibliogràfica són magnífics. A més a més de la seva bellesa, és un llibre fonamental per compendre alguns aspectes del final de l'Edat Mitjana i principi de la Moderna.

Veig que a l'esquerra de l'etiqueta que ens informa del llibre, hi ha un dibuix estrany format per quadrats i rectangles de color negre. També es veu un telèfon mòbil connectat a la paraula Bidi.

Pregunto al responsable del museu el significat d'aquest dibuix i ell, molt amablement, em fa una explicació que em deixa bocabadat. Bidi és un codi bidimensional format per quadres i rectangles blancs i negres que contenen informació codificada. Ja fa temps que s'utilitza al Japó i ara el comencem a descobrir a Europa, preferentment en mòbils per descarregar videojocs o pagar al metro. El codi Bidi permeten escoltar, mitjançant el mòbil, les explicacions d'un museu, un monument,...

Font fotografia: web Museo del libro. Fadrique de Basilea.

Un cop al museu, cal descarregar-se gratuïtament l'aplicació Bidi, enviant un SMS. Un cop connectat a la wifi del museu, només cal enfocar la càmera del mòbil al codi Bidi.
Si teniu un mòbil amb càmera de fotos i connexió wifi , el codi Bidi us pot descobrir els secrets dels nostres museus i monuments.
Atentament.
Senyor i

Botigues centenàries de Lleida ( 7 ).

Al número 10 dels porxos de la plaça Paeria hi va viure el que fou metge i alcalde de Lleida, Humbert Torres i Barberà. Als baixos hi havia fins al setembre del 2.007, un dels comerços centenaris de la nostre ciutat, la botiga Josa & Gassó. Aquest espai l'ocupa actualment un dels molts establiments de la cadena Jack & Jones.

S'ha passat d'un comerç de tota la vida, amb un tracte personal evident i el savoir feire del botiguer; a ser una de les 2.000 botigues que té per tot el món l'empresa amb seu a Dinamarca.

Però Josa & Gassó, no va tancar! Al desembre del 2.007 ja atenia als seus clients a la Plaça Sant Joan 21. Dedicada a la venda de roba de parament per a la llar i roba de vestir per a senyora va ser fundada el 19 de març del 1.901 per Jaume Josa i Miquel Gassó. Els socis es van separar l'any 1.950 i la família Josa es va responsabilitzar en solitari del negoci.

Malgrat el canvi de local, continua la filosofia del botiguer de soca-rel. Encara podeu veure els taulells de fusta, els metres antics per prendre mides, les cadires per seure,...

Els prestatges estan plens de peces de roba de colors i estampats molt diversos. Ens recorden que encara hi ha gent que compra la roba a metres, i amb els patrons, tisores, fil i agulla es fan faldilles, bruses ,...

Jaume Josa va deixar el negoci al seu fill Francisco. Avui el net del fundador, que també es diu Jaume, és el responsable del negoci. Comprar i vendre tenen una dimensió diferent en aquest establiment, en el que el botiguer t'assessora...

Amb les presses ens acostumem a comprar a les grans superfícies, a les franquícies,... i el petit comerç desapareix a poc a poc.
Atentament.
Senyor i

Els secrets de la Catedral Nova de Lleida ( i 8 ).

Un cop feta la visita em dedicaré, com m'ha suggerit en Joaquim, a consultar alguns dels diferents plànols que es conserven a l'Arxiu Capitular sobre els projectes de la Catedral Nova. Recordeu que el projecte inicial es va canviar per les grans filtracions i el tipus de sòl que no haurien aguantat un edifici com el projectat.

Pujo a l'Arxiu Capitular de la Catedral de Lleida amb la seguretat que l' Anna, l'arxivera em facilitarà la feina. Si voleu recordar la nostra visita virtual a l'arxiu , cal rellegir la sèrie d'entrades "La porta i la clau".
Quan li explico a l'Anna el que vull em quedo de pedra... La llista de plànols de la catedral és molt llarga i en trio alguns per poder ensenyar-vos-els.

Aquest és el projecte signat a Barcelona el 27 de desembre del 1.760 per Pedro Martir Cermeño, en el que es veu la planta de la Catedral Nova. Les unitats de mesura en que està calculat són las varas castellanas.

En altres plànols podem llegir: "Costa Es y Arqui. Perfil y elevacion de la portada de la Catedral proyectada por Lérida con los campanarios . Las tres puertas de entrar y salir de la iglesia, las ventanas y exterior de la Aula Capitular, Archivo y otras oficinas."

"Perfil y Elevación Cortado por largo para demostrar el interior de las dos Naves inferiores de las tres en que se forma el proyecto de la Cathedral de Lérida"

En aquests plànols podeu veure elements que finalment no es van construir. A baix a l'esquerra es pot llegir: " Perfil que corta a lo largo por lo interior de la iglesia"

En el quadre de la part superior esquerra explica els materials amb els que s''havia de fer i el preu. Al final del text podem llegir: " Con Mortero de buena Calidad Por La Cantidad de doscientos Mil pesos fuertes".

" Perfil que demuestra la fachada de el frontis por lo exterior" i " Perfil que demuestra el costado de yglesia por lo exterior". L'edifici que finalment es va construir és diferent.
Demano a l'Anna una sol·licitud de reproducció de documents . Ella farà les còpies que passaré a recollir un parell de dies després per compartir-ho amb vosaltres.
Atentament.
Senyor i

Els secrets de la Catedral Nova de Lleida ( 7 ).

Després d'enfilar-nos per l'escala gairebé vertical, la sorpresa torna a ser la protagonista. Deixem la llum solar que omple el matí lleidatà i ens submergim en la foscor,- i la calor- d'un espai molt misteriós ...

Davant nostre es mostren majestuoses les voltes de la Catedral Nova. Una volta, nenes i nens, és una estructura arquitectònica corbada que cobreix un espai formant un sostre i que es sosté per parets, pilars,... Per entendre millor que és una volta imagineu que feu un suc de taronja. Un cop espremuda la taronja, la pela que us queda a la mà té la mateixa forma que la volta.

L'espai és immens i com més entrem la nostra petitesa es fa més evident. Hi ha voltes molt grans que corresponen a la nau central, i altres petites, que són les de les capelles. El sistema d'il·luminació distribuït per les columnes, i algunes finestres petites ens permeten veure-hi mínimament.

I em preguntareu:
.- Senyor i, com ho feu per caminar per les voltes de la catedral Nova?
Bona pregunta. A la propera fotografia podeu veure la solució . Un pontet de taulons i unes cordes que fan de barana permeten als aventurers seguir les voltes d'un extrem a l'altre. No penseu que és molt estable, mentre camines es mouen els taulons!

Si mireu bé la propera fotografia, veureu, al centre de la volta , uns cables negres. Són els elements que aguanten la làmpada d'una capella. També hi ha els fils elèctrics que la fan funcionar.

Als nostres peus, les voltes, i molt a prop del cap, la teulada . A tot arreu hi ha excrements de colom i molta pols.

A la petita exposició de fotografies antigues que podeu visitar a la Catedral Nova, es veu com va quedar de malmès aquest espai durant la Guerra Civil.

Tornem pel camí de taulons i al sortir la visió de Lleida em torna a meravellar. Podeu veure a l'esquerra de la propera fotografia la teulada de l'Institut d'Estudis Ilerdencs just al darrera d'un niu de cigonyes que hi ha a la base de la creu. A la dreta , un minúscul lleidatà passeja pel carrer Vila de Foix.

Baixem i baixem escales fins arribar al pòrtic. Ara sí que he de dir adéu al Joaquim i al Ramon. Gràcies al Capítol de la Catedral i als meus magnífics guies per aquesta descoberta. Per acabar aquesta serie d'entrades dedicades a la Catedral Nova, aniré a visitar l' Anna l'arxivera de l' Arxiu Capitular per consultar els plànols dels diferents projectes arquitectònics. Ja veureu que a més a més dels plànols ens espera alguna sorpresa...
Atentament.

Senyor i

Els secrets de la Catedral Nova de Lleida ( 6 ).

En el moment que sortim a l'exterior, hi ha un gran enrenou entre les cigonyes que nien a les dues torres de la façana. Aquests grans ocells impressionen quan els tens molt a prop !

Al "Plano de planta que se propone para la Catedral de Lérida", signat a Barcelona el 27 de desembre del 1.760 podem llegir la següent explicació sobre les torres: "Torres para las campanas y abitacion para el campanero". Ja sabeu quina funció tenen les dues torres en el projecte arquitectònic del segle XVIII.
Fa molt poca estona que els tres humans estem en aquest espai quan les cigonyes es tranquil·litzen i tornen als seus nius.

Està clar que la nostra presencia no preocupa gens aquests grans ocells, que omplen les cobertes del temple barroc.

Passejar per aquests gran terrassa permet veure una Lleida diferent. Algú pot dir-me de quin edifici és el campanar de la fotografia?

Les vistes insòlites de la ciutat no deixen de sorprendre. A la propera fotografia tots reconeixereu el campanar de la Seu vella, però... Quin edifici és el de l'esquerra?

Embadalit pel paisatge urbà desconegut, em costa adonar-me que el Joaquim demana la meva atenció. Deu meu! Està assenyalant una escala de verticalitat evident !

Està molt clar el que cal fer ara. Pensava que ja no hauria de pujar més escales, però com podeu veure necessitem fer un últim esforç. En Ramon s'ha enfilat ràpidament !

He de procurar no trencar-me la closca en aquest últim tram d'escales...
On anem ?
Atentament.
Senyor i

Els secrets de la Catedral Nova de Lleida ( 5 )

Obren la porta i al pòrtic quedo enlluernat per la llum del Sol. Tanta estona en espais amb poca llum contrasta amb la claror que inunda la ciutat.El pòrtic, nenes i nens, és un espai cobert i limitat per columnes o arcs a l'entrada d'un edifici sumptuós o d'un temple.
Agraeixo sincerament les explicacions i el tracte rebut i dic adéu al Joaquim i al Ramon.
.- Ja vols marxar , Senyor i ? No hem acabat!
Em costa reaccionar, em disculpo i ja estic preparat per continuar.

A banda i banda del pòrtic hi ha una porta. Està clar que hi entrarem ...

En Ramon remena la col·lecció de claus immensa que obren les mil i una portes de la Catedral Nova. Aquesta porta ens permetrà conèixer uns espais que us deixaran bocabadats.

Si abans tot era baixar escales pes anar sota terra, ara l'escala puja, puja i puja. Ens aturem per descansar una mica. És un espai molt misteriós.

Quan ja començo a estar una mica cansat, sembla que l'escala s'acaba. Ara col obrir una nova porta i ...

Nenes i nens, algú de vosaltres s'imagina on sortiré al passar aquesta porta i pujar un parell de graons?
Atentament.
Senyor i