Els secrets de la Catedral Nova de Lleida ( 3 ).

Encara no he sortit de la meva sorpresa a la carbonera quan torno amb en Joaquim i en Ramon que ja demanen la meva atenció per viure noves emocions...

Veig com en Ramon està acotxat i fa força per moure una reixa que hi ha al terra. És evident, les descobertes que farem a la Catedral Nova, seran sensacionals !

Ja hem apartat la reixa, que sembla poca cosa, però.... Renoi com pesa! Quan em fixo en el lloc que ocupava la reixa, em torno a sorprendre. Es veuen perfectament els graons d'una escala que semblen convidar-nos a baixar...

Vigilant per no donar-me un bon cop al cap amb les altres reixes baixo ben acompanyat dels meus fantàstics guies.

Ja estem en un nou soterrani en el que no ens cal el potent focus de la carbonera perquè obrint l'interruptor, tot queda il·luminat. Ràpidament es veuen els problemes de filtracions i la humitat domina aquest espai sota terra.
Les tres sales contigües que hi ha al costat del peu de l'escala, impressionen... Cada sala està ocupada per nou nínxols, en els que queden petits fragments dels taüts ...

M'expliquen que estem a la cripta. Una cripta, nenes i nens, és una construcció arquitectònica soterrània que hi ha en alguns temples per acollir la tomba o les relíquies d'un sant o un religiós.

En aquest espai es pot veure una quantitat d'aigua important. Aquests petits torrents va parar al riu Segre. M'explica en Ramon que aquesta aigua era la de la font de les oquetes.
.- La font de les oquetes?
.-.Si Senyor i. Abans de la Guerra Civil, a la sagristia de la planta superior hi havia una font, però ja no te la podem ensenyar perquè la Catedral va patir grans destrosses durant el conflicte armat .


Aquesta fotografia antiga - que podeu veure en una petita exposició que hi ha a la Catedral Nova- és de la Font de les oques, obra de Salvador Gurri ( 1.749- 1.819 ), que fou director d'escultura de la Llotja de Barcelona. Era un aiguamans ( un espai per rentar-se les mans, no per beure) i estava a la sagristia destruïda.

Escric i escric al meu quadern. Faig les fotografies, i torno a sentir als meus guies. Ja estan al peu de l'escala preparats per pujar-la, i m'animen a fer noves descobertes.
Les voleu compartir?
Atentament.
Senyor i

Els secrets de la Catedral Nova de Lleida ( 2 ).

Estic emocionat perquè he quedat amb en Joaquim a les deu per fer una visita a la Catedral Nova amb l'objectiu de descobrir i compartir després amb vosaltres, alguns dels seus espais desconeguts per a la majoria dels lleidatans. Només arribar em presenta al Ramon i anem cap al peu de l'escala que puja a l'Arxiu Capitular de la Catedral que vam visitar virtualment a la sèrie d'entrades La porta i la clau. M'estranya una mica perquè ens quedem els tres aturats mirant una planta d'interior...

El Ramon ens demana que l'ajudem a moure el test. Un cop apartada la planta es veu perfectament una trapa metàl·lica . Una trapa nenes i nens és una porta que s'obre damunt un pla horitzontal, generalment a terra, per donar pas a un pis inferior o soterrani.

Amb un moviment segur i ràpid, la trapa queda oberta i es veuen els primers graons d'una escala que ens convida a baixar sota terra...

Palplantat, em costa reaccionar, fins que el Joaquim i el Ramon comencen a parlar-me:
.- Senyor i, no badis i baixa.

.- Mira, estem a la carbonera, l'antic magatzem de carbó.

En Ramon comenta que potser és el soterrani de l'Antic Convent dels Mercedaris, però en Joaquim no comparteix aquesta suposició. El que està clar es que estem als fonaments de la Catedral Nova, i l'espai és evidentment molt gran.

En algunes de les sales s'ha fet un important sanejament de la humitat, el gran problema de la Catedral Nova. El projecte inicial es va canviar perquè les característiques del terreny i les constants filtracions d'aigua no permetien una construcció de tant volum i pes. Al tallar el turó per fer els fonaments es va veure que hi havia moltíssimes filtracions. L'aigua es canalitza i va a parar al riu com podeu veure a la fotografia.

Ajudats d'un focus molt potent podem caminar per aquest laberint de sales soterrades. Alguns dels espais ja estan sanejats però encara hi ha molta feina per fer.

En algunes de les dependències es veuen uns petits forats al mur de pedra per on es van passar microcàmeres per veure el que hi havia a l'altre costat. Van veure molta runa i alguns ossos...

Tornem a pujar per l'escala. Tanquem la trapa i posem el test al seu lloc. Quan encara estic escrivint les explicacions al quadern, els meus genials guies tornem a reclamar la meva atenció:

.- Senyor i, vine que t'espera una segona sorpresa.
Em voleu acompanyar?
Atentament.
Senyor i

Remenant a la brocanteria.

El mes de juliol s'acaba, i la vida del petit negoci "La brokanteria" també. Sabeu quin ofici és el de brocanter? El brocanter és la persona que compra i ven objectes usats que tenen menys de cent anys. El que és dedica a estudiar, col·leccionar o vendre objectes antics és l'antiquari. Es consideren antics els objectes que tenen més de cent anys.

Aprofitant les meves visites a la Catedral Nova i a l'Arxiu Capitular per preparar la serie d'entrades " Els secrets de la Catedral Nova de Lleida", que properament llegireu al blog, he entrat en aquest petit negoci per remenar una estoneta.

Càmeres fotogràfiques, llibres vells,postals,... Remenant i remenant entre una colla de postals, he trobat dos petits tresors. Dues col·leccions de postals del Monestir de Poblet. No consta l'any en que estan fetes, però està clar que en tenen una colla.

Monasterio de Poblet. Block Postal nº 5 - 20 vistas Fototipia-Thomas-Barcelona, ens mostra un Monestir de Poblet molt diferent a l'actual. Avui us ensenyaré la postal 19 - Monasterio de Poblet. Bibliotecas.

L'altre llibret de postals és: Recuerdo del Real Monasterio Cisterciense de Santa María de Poblet. 10 vistas, Serie A ( 2ª ed.). Tampoc podem llegir l'any, però si l'autor A.Balcells.

A la fotografia 6 podem llegir: Real Monasterio de Poblet. Biblioteca ( restaurada en 1.946 por la Hermandad). Queda clar que aquesta fotografia és posterior al 1.946 i la foto d'abans és anterior.

Per recordar la nostra descoberta de la Biblioteca de Poblet i l'Arxiu Tarradellas cliqueu aquí.
Si voleu remenar a la Brokanteria encare teniu temps dilluns i dimarts.
Atentament.
Senyor i

La nostra escola a la web de A Casa de José Saramago!

Del 14 d'abril al 5 de juny, al blog de la biblioteca vam descobrir i visitar plegats un dels espais màgics de Lanzarote. Al poble de Tías va viure els últims 18 anys José Saramago i la seva dona Pilar del Río. La visita a A Casa és molt, però molt recomanable.

Des que vaig fer el primer correu electrònic per demanar informació i explicar el que volia fer al blog de la biblioteca, em va quedar clar que tindria totes les facilitats per treballar.
A la web de A Casa , ahir van publicar una entrada dedicada a l'escola Sant Jordi. Sorprès per l'entrada, els vull agrair, que parlin de la feina que fem la gent del blog de la biblioteca de l'escola Sant Jordi. Gràcies a Javier Pérez Figares, director i cunyat de Saramago, a Syra Jiménez-Pajarero Arias i Elsa Fernández Peraza responsables de la web, a Pepa magnífica guia...

M'agrada molt quan diuen del nostre estimat blog: ..." Sin duda, un estímulo al descubrimiento". Penso que per a la gent que fem el blog aquest és un dels grans objectius, l'estimul al descobriment.
Si voleu recordar la visita cliqueu sobre Lanzarote.
Atentament.
Senyor i

Botigues centenàries de Lleida ( 6 ). Segona part.

Ja vaig explicar-vos que en el moment de marxar de la pastisseria Torres, la propietària em va donar un fulletó editat l'any 2.003 per celebrar els 150 anys. Avui li donarem un cop d'ull.

Mireu aquest anunci de l'any 1.920. Les especialitats de la Panaderia-Pateleria Manuel Torres: Dulces - Tortas de huevo . Pan de Viena - Bombones selectos. Pocs telèfons hi havia a Lleida, el de la pastisseria era el 115.

Manuel Torres, rebesavi dels actuals propietaris; els germans Josep i Manuel i les seves dones Àngels i Jacinta, va començar l'any 1.853 el negoci en el que han treballat cinc generacions de la família. Però la indústria de fabricació i venda de pa " Panaderia Torres" és del 1.825.
A la fotografia següent, del 1.947, podeu veure als germans Manuel i Pepita Torres Tatjé ( quarta generació de pastissers) a la porta del negoci.

En documents del 1.852 -53 podem llegir: " El Sr. Manuel Torres casat amb la Sra Bonaventura Garrigó, tenen un forn de pa al carrer Carme 43, i al carrer Esteria una tenda de venda de pa i pasta de sopa, pagant 160 reales de Vellón de quota anual.
L'any 1910 Ramon Torres i el seu fill Manuel es traslladen a la Plaça de la Constitució 27 ( actualment plaça Sant Joan 25).
La propera fotografia és la més antiga que podem veure al fulletó commemoratiu. És del 1.910 i es veu el forn de pa de la plaça de la Constitució. A l'esquerra hi ha en Manuel Torres Inglés, a la dreta, asseguda, Carmen Tatjé i al seu costat la nena és la Pepita Torres.

L'any 1.920 Manuel Torres ( tercera generació), compra el primer forn elèctric que va funcionar a la nostra ciutat, i contracta un especialista vienès per fer bolleria vienesa .
A la fotografia del 1.956 podeu part dels Torres el Diumenge de Rams davant de la pastisseria.

L'any 1.963 es va enderrocar l'edifici i, provisionalment, la pastisseria es va traslladar al número 12 de la mateixa plaça. Al 1.967 van tornar al nou edifici. L'any 2.001 van reformar completament l'establiment. Per acabar, a l'última fotografia del 2.003 podeu veure tres generacions de la família Torres davant de la pastisseria.

Els Torres, una família molt dolça!
Atentament.
Senyor i

Els secrets de la Catedral Nova de Lleida ( 1 ).

Els lleidatans no apreciem gaire aquest edifici perquè ens recorda un fet històric molt dolorós. El 12 d'octubre de 1.707, les tropes de Felip V van entrar a la nostra ciutat. El mateix mes d'octubre, Louvigni governador de Lleida, va tancar la Seu Vella al culte. La victòria de Felip V va suposar la transformació de la catedral en caserna i la destrucció de bona part de la nostra joia més estimada.

Els vencedors van encarregar una nova catedral. El projecte de Pedro Martir Cermeño, el va dirigir Francesco di Sabattini. Els dos arquitectes eren membres del cos d'Enginyers Militars.

La catedral Nova es va projectar l'any 1760 i les obres fonamentals estaven acabades l'any 1.781.
El 25 d'octubre del 1.759, el recent proclamat rei, Carles III, va passar per Lleida i es va responsabilitzar d'aixecar una nova catedral.

L'any 1761 es comencen els fonaments. Els problemes de filtracions d'aigua i les característiques del sòl eren evidents i van fer canviar posteriorment el projecte inicial, ja que el lloc on es construïa la catedral no podia suportar un edifici tan voluminós i de tant pes com el projectat.
Les obres de la Catedral Nova van començar el 17 d'octubre del 1.766. Cermeño supervisava les obres, però qui realment va fer l'edifici foren els arquitectes catalans Josep Prat i Josep Burrià.

Al maig del 1.781 les obres fonamentals ja estaven acabades, encara que posteriorment es va fer el timpà, les torres de la façana, les reixes i les portes d'accés a l'atri.
Avui us he explicat , basant-me en els escrits de Frederic Vilà i Tormos , la història de la construcció de la Catedral Nova. A les properes entrades podreu descobrir els diferents plànols dels projectes que he consultat a l'Arxiu Capitular de la Catedral de Lleida i espais d'aquest edifici en els que molt pocs lleidatans han entrat...
Esteu preparats?
Atentament.
Senyor i

Aquesta nit tornen els fanalets.

Nenes i nens que esteu per Lleida, recordeu que aquest vespre podeu viure una de les tradicions lleidatanes més populars. Passejant aquests dies per la nostra estimada ciutat potser heu vist que la Capella de Romeu estava oberta i es podia visitar la exposició del LXXI Concurs dels Fanalets de Sant Jaume.

Als que esteu una mica despistats us explicaré que la capella es troba a la cantonada del Carrer Major amb el carrer Cavallers, i forma part del Camí de Sant Jaume.

Si no heu dissenyat cap fanalet encara podeu passar per la centenària Llibreria Fregola per triar-ne un.

Recordeu que el passat dimarts dia 17 de juliol es va presentar el " Goigs dels Fanalets de Sant Jaume" editat per la Impremta de la Diputació. Per un euro podeu comprar el goig !

Aquest vespre, a les 9 , davant l'església del Carme a la Rambla de Ferran podreu viure la Romeria dels Fanalets de Sant Jaume.

Mentre participeu de la festa penseu que en un text del 1.609 ja apareix documentada la nostra tradició. Jerònim Pujades escriu al llibre IV capítol VI de la "Crònica Universal del Principat de Catalunya" el text següent:

" Tenen en Leyda una Capella de sanct Jaume al carrer del Peu del Romeu: y es fama continuada de pares i fills, que lo sanct en aquell seu passatje posá alli. Y los minyons la nit de la festa del sanct,van ab llanternetes de paper ab llums: á las quals diuhen sanct Jaumets en memoria de la predicació que lo Apóstol feu en dita Ciutat".
Com podeu veure, les nenes i nens de Lleida ja fa més de quatre-cents anys que ajudeu a Sant Jaume a treure's la punxa del peu.
Atentament.
Senyor i

Pel Camí de les Dunes.

Surto del Museu d'Arqueologia de Catalunya- Empúries sorprès, evidentment per les restes de la ciutat grega i la romana, i per l'exposició " Les darreres hores de Pompeia i Herculà" , que vam visitar a l'entrada gironina anterior. Fa un dia magnífic i aprofito per caminar tranquil·lament pel Passeig Doctor Pi i Llunà, conegut popularment com el Camí de les Dunes. Els regals visuals com el lliri de mar, les petites cales o els pins immensos , omplen aquest camí de màgia.

El Camí de les Dunes passa davant de l'actual Hostal Empúries, que l'any 1.907 es deia Vila Teresita, en la que s'allotjaven els arqueòlegs que , dirigits per Puig i Cadafalch, eren els encarregats de l'excavació del jaciment grecoromà.

Vila Teresita. Font fotografia: web Hostal Empúries.

Aquest hostal va ser el primer en acollir, a principis del segle XX, els inicis del turisme. Vila Teresita s'ha transformat amb el pas del temps, i en un hostal on podeu veure i viure tres èpoques i estils molt diferents.

Les últimes reformes i l'ampliació tenen la certificació d'arquitectura sostenible LEEDGOLD ( Leadership in Energy and Environmental Design ). Si us agrada l'arquitectura, al proper vídeo podeu escoltar a Francesco Ranocchi , explicant el seu projecte en una entrevista al programa Espai & Habitatge de TV Girona. ( Del minut 3' 53'' al 9' 40 '').

En un petit espai podeu veure diferents concepcions arquitectòniques. A la part antiga encara es pot assaborir l'encant de temps que no tornaran.

Al costat d'aquesta part antiga, el contrast amb la proposta premiada internacionalment us deixarà bocabadats. Sorprèn el nou edifici totalment integrat al paisatge.

El Camí de les Dunes ens permet gaudir d'un espai natural impressionant, visitar les restes arqueològiques de la ciutat grecoromana, descansar a l'antiga Vila Teresita i conèixer projectes arquitectònics innovadors.
Atentament.
Senyor i

Passejant per Pompeia l'any 79 dC.

Continuo la ruta gironina que vaig començar amb l'entrada "Una llibreria de referència", que ens va permetre entrar a la llibreria 22. Evidentment a la capital del Gironès podem fer moltes més descobertes, però avui us convido a pujar fins a l'Alt Empordà per visitar virtualment la Pompeia de l'any 79 dC.

Fins al 9 de setembre podeu quedar bocabadats amb l'exposició "Les darreres hores de Pompeia i Herculà" al Museu d'Arqueologia de Catalunya- Empúries ( L'Escala). El muntatge del Museo Archeologico Virtuale us permetrà, gràcies a les meravelles tecnològiques, interactuar amb les diferents projeccions.

Mosaics que apareixen al trepitjar una superfície aparentment de sorra i pedres... Reproduccions que permeten visitar el teatre d'Herculà o el Nimfeu de Baixa, o ....

També podeu trobar frescos només passant la mà per la pantalla on es projecta una paret atrotinada,,, O caminar per un mosaic submergit, on veureu i viureu com es mou l'aigua; fins i tot sentireu clarament el so del vostre desplaçament aquàtic ...



Per preparar aquesta exposició han treballat arqueòlegs, historiadors i vulcanòlegs. A Empúries es pot veure una versió reduïda en la que visitareu tretze espais: Els rostres i la història, El Nimfeu de Baixa, Panorames, El llibre dels frescos, El Fòrum de Pompeia, L'excavació, Frescos i mosaics, Les termes centrals, L'erupció del Vesuvi del 79 dC, Processó, La casa del Faune, El teatre d'Herculà i , Els llocs de plaer. El lupanar.

El documental de quinze minuts , en 3D , que podeu veure a l'espai 9 "L'erupció del Vesuvi del 79 dC és impressionant . Després de l'obertura a Itàlia, l'exposició ha visitat Xile , i Empúries és el primer lloc d'Europa on es pot gaudir del muntatge. A la tardor anirà a Barcelona. Des de la seva inauguració ja l'han visitat 100.000 persones.
Passejar per la Pompeia del 79 aC, tot un plaer.
Atentament.

Senyor i

Una llibreria de referència.

És molt difícil no enamorar-se de la ciutat de Girona. Des que la vaig conèixer, sempre que puc , aprofito per passejar-hi. Tots sabeu que aparcar és complicat, per això agraeixo els aparcaments subterranis situats al cor de les ciutats. Només cal pujar unes escales per sortir a la plaça Josep Pla en la que ens dóna la benvinguda una escultura plena de llibres...

Sota els llibres podem llegir unes paraules de Josep Pla que descriuen l'impacte que li va suposar la descoberta de Girona:
" Anàvem passant el carrer de Pedret quan de sobte Girona se'ns presentà sobre l'arc de la tartana, amb tota la seva impressionant monumentalitat. Fou com una fuetada... Vaig sentir el primer gran xoc de la meva vida".
Estem molt a prop d'una llibreria de referència, fundada el 20 d'octubre de 1.978 , ja fa 33 anys que és part de la història de Girona. Parlo, evidentment, de la Llibreria 22.

Un espai que no podeu deixar de visitar si aneu a la capital del Gironès. Parlant amb el llibreter Guillem Terribas, podreu compartir l'amor als llibres i al cinema. Deixeu-vos aconsellar per ell, segur que l'encerta ...

Al carrer de les Hortes 22 trobareu el que costa de trobar. El passat dia 5 de juliol, Edicions 62 va presentar-hi, coincidint amb el seixantè aniversari de la seva publicació, la nova edició del llibre de Josep Pla " Girona, un llibre de records". Llibre que Miquel Pairolí situa com un dels fonamentals de l'escriptor de Palafrugell en el seu assaig "La geografia íntima de Josep Pla" -Edicions La Campana-.

Mentre no visiteu la llibreria, podeu donar un cop d'ull a la web i al blog. El blog us permetrà, a més a més de la lectura de les entrades, veure una colla d'entrevistes molt interessants; com la que fan a Guillem Terribas, el llibreter i gran dinamitzador cultural de Girona. No deixeu de veure els vídeos de les entrevistes que Joaquin Soler Serrano va fer al programa "A fondo" a Josep Pla, Salvador Espriu, Jorge Luis Borges,...
La llibreria 22, tot un referent!
Atentament.

Senyor i