El castell de Navès.

A les dues entrades anteriors dedicades al Solsonès hem donat un cop d'ull a l'església de Sant Serni de Besora i al castell de Besora, dos edificis ubicats al municipi de Navès. Besora és una de les nou entitats de població d'aquest municipi. Al final de la segona entrada es explicava que sense marxar del municipi de Navès, el més gran de la comarca del Solsonès, baixaríem fins a la carretera C-26 i aniríem cap a l'esquerra, direcció Berga, per arribar en pocs minuts a Navès.

 

 

El primer document en el que es fa referència al castell de Navès és de l'any 968 quan el bisbe Guisard el comprà al jutge Adó i el donà en propi alou a Mir. Els Mir foren els senyors del castell els segles X i XI.

 

 

Al centre de les dues fotografies anteriors i en la propera de detall podeu veure frontalment l'espectacular pou que s'enfila pel mur d'un dels edificis.

 

 

Resseguint cap a la dreta aquest conjunt d'edificis faig la fotografia següent en la que podeu observar el pou des d'una altra perspectiva.

L'any 1.103 Ramon Mir donà el castell, la parròquia de Navès i altres propietats defensives i eclesiàstiques a l'església de Santa Maria de Solsona.

Quan Ramon de Meda i Sança es van casar l'any 1.218 el castell termenat de Navès  fou el seu regal de noces.

Del castell medieval es conserva la part baixa de la torre principal que podeu observar a les tres properes fotografies des de perspectives diferents. 

 

La torre principal, construïda al segle XIII sobre la roca, és de planta circular ( amb un diàmetre de tres metres i mig ) i la part conservada té una alçària que va dels quatre als cinc metres segons l'indret.

Com podeu constatar a les dues fotografies anteriors la majoria dels carreus emprats per construir la torre cilíndrica són grans i estan units amb morter de calç.

 

 

De l'antic castell ens ha arribat el conjunt de reformes que es van fer des del segle XVI al XVIII. Aquests conjunt d'edificacions ressegueix perimetralment l'antiga fortificació.

A la fotografia anterior podeu veure la porta d'arc de mig punt adovellada que trobem quan volem accedir a la plaça del castell. A la dovella clau s'hi pot llegir 1.792. La fotografia següent ens mostra una part d'aquesta plaça.

 

 

El que fou castell actualment és una masia sobre els antics murs de la fortalesa. El fet d'estar habitat ha facilitat el bon estat de conservació del conjunt.

A la fotografia següent podeu veure detalladament la finestra de l'esquerra de la fotografia anterior i apreciar la seva llinda i els carreus que la perfilen.

A mitjans del segle XIV el castell entrà en decadència. Els conreus s'abandonaren i la zona es despoblà. Llorenç de Castellet, abat de Solsona, donà el castell i les cases a Marc Vila que modificà el castell transformant-lo en masos al voltant del pati d'armes.  

 

 

Però aquest castell termenat fou important. Penseu que en van fer esment els anys 1.180 i 1.188 els papes Alexandre III i Climent III.

Al castell hi va pernoctar el rei Jaume I. La placa que podeu veure a la fotografia anterior ens recorda aquesta il·lustre visita "En memòria de l'estada del rei Jaume I al castell de Navès els dies 27 i 28 de juny de 1.259" .

 

 

Jaume I vingué des de Manresa evitant Cardona perquè estava enfrontat amb la família dels vescomtes que eren aliats dels comtes de Foix.

A la fotografia següent podeu observar amb més detall el balcó de l'esquerra de la fotografia anterior i la seva llinda.

 

 

El castell té la protecció de Bé Cultural d'Interès Nacional des de l'any 1.949 i està classificat com a monument històric. Sota les construccions es poden veure de tres a cinc filades de grans carreus, segons l'indret, que són restes de la muralla.

La propera fotografia ens mostra el pou de maó vist que s'enfila, fins al primer pis, per la façana de la casa número vuit de la plaça.

M'apropo a la porta adovellada d'aquesta casa, a la que per entrar cal baixar uns graons, per fer la fotografia de detall que ens permet llegir a la dovella clau l'any 1.762.

Sortint del que fou un important castell medieval termenat fem una última mirada al que queda de la torre principal de planta circular.

Abans d'agafar el cotxe em giro per fer la fotografia en la que els núvols de tempesta ens conviden a no badar i buscar refugi...

Marxem de Navès, però no del Solsonès, per continuar gaudint en properes entrades del seu espectacular patrimoni.

Atentament.

Senyor i

Mr.Günter ens ensenya el Palau Episcopal... ( i 2 )

Continuem la visita al Palau Episcopal de Málaga, un conjunt d'edificis dels segles XVI - XVIII, acompanyats per Mr Günter el gat negre d'ulls grocs de l'artista malagueny Javier Calleja.

Acabem de pujar l'escala del segle XVIII, obra de Martín de Aldehuela i només accedir a la primera planta, com podeu constatar a la fotografia anterior, una reixa no ens deixa pujar a la segona planta del palau. 

A la primera planta continuava l'exposició Mr. Günter, The Cat Show. A la sala Pencil boy podem veure l'escultura del 2.018 de fibra de vidre  Pencil boy, que és un autoretrat de Javier Calleja.  A l'esquerra hi ha una miniatura de Mr Günter que està sobre una llibreta gegantina amb vuitanta dibuixos.

Com podeu observar a la fotografia anterior i a la propera una de les parets de la sala està plena de dibuixos emmarcats i a la mateixa paret.

A l'altre extrem de la sala hi havia una taula, una cadira, dos tamborets i llapis colors, una recreació de l'estudi de l'artista malagueny. Sobre la taula gegantina, una miniatura de Mr Günter ens observa...

Sortim d'aquesta sala i a l'esquerra de la propera fotografia podeu veure l'escultura de tres metres d'alçària del 2.023 Heads, formada per cinc caps de mides diferents fets d'alumini, vidre i poliuretà. Al centre de la fotografia, ens observa des de la sala del fons, un inquietant personatge ...

Bona part d'aquesta mostra de l'obra de Javier Calleja s'exposà a Tòquio i Canadà. És un artista molt reconegut i admirat a Àsia i les seves pintures i escultures es venen per tot el món a preus molt elevats. Els col·leccionistes fan cua per comprar alguna de les seves obres per les que s'han arribat a pagar 1,14 milions d'euros.

Si ens apropem a la sala del fons de la fotografia anterior podem veure detalladament l'escultura Little Maurizio, feta amb fusta, metall i vidre l'any 2.019. Aquesta obra és un homenatge de Javier Calleja a l'artista italià  Maurizio Cattelan.

Abans de sortir dels espais expositius de la primera planta donem un cop d'ull a l'escultura del 2.019 Thinking boy feta de fusta, metall i vidre que mesura 205 X 76,4 X 90 centímetres. Corona l'obra el nostre guia, Mr Günter.

 

 

Anem a l'escala per tornar a la planta baixa i veure els toy arts i acabar la visita al pati enjardinat. Però abans un cop d'ull a la galeria coberta de la primera planta del palau.

Hi havia un espai on s'exposaven i venien els toy arts, les joguines de col·leccionista produïdes en edició limitada entre les que n'hi havia de Mr.Günter.

Deixem l'exposició i per acabar la visita anem al jardí, anomenat Jardín Privado, que hi ha al centre de les edificacions dels segles XVI - XVIII que formen el Palau Episcopal. Aquest sector del palau, dedicat a la vídia íntima, fou el darrer que s'edificà i es por visitar des del 2.014.

 

 M'apropo a la font per mostrar-vos la bellesa de les petites rajoles quadrades de ceràmica vidrada, de set centímetres de costat, anomenades olambrillas. Les podeu observar millor a la fotografia següent de detall.

Però a la font només hi ha una petita part del treball amb rajola vidrada del jardí. Els arrimadors ocupen tots els murs del pati amb forma de lletra C majúscula invertida, amb braços de 3,75 i 3,58 metres i el llarg de 16,60 metres. Les rajoles estan fetes al taller de ceràmica sevillana d'Osuna a l'últim terç del segle XVIII. Cada panell ceràmic està emmarcat amb una doble i gruixuda línia de color blau marí que crea un doble fris, també molt decorat.

Com podeu constatar en les properes fotografies l'arrimador fet amb dos tipus de rajola. Amb es rajoles quadrades grans, que mesuren 12,5 centímetres de costat, hi ha una dotzena de panells ceràmics que representen diverses escenes. Sota els finestrals i al seient d'obra que hi ha sota un d'ells el treball de ceràmica vidrada està fet amb olambrillas ( set centímetres de costat ) formant panells de 15 X 13 rajoles.

A la fotografia anterior podeu veure els dos tipus de rajola emprats per fer l'arrimador del Jardín privado i a la propera de detall podeu observar dotze olambrillas.

 

Als panells amb rajoles grans podem veure escenes de la vida quotidiana que ens ajuden a imaginar com era la Málaga del Siglo de las Luces. Hi estan representades dames, cavallers, caçadors, músics, soldats... Curiosament en aquests panells de rajola vidrada no hi ha representacions religioses...

 

 

Al panell de l'esquerra de la fotografia anterior podeu veure un soldat a cavall i dos amb l'arma a l'espatlla. A la dreta, sota el finestral, el panell d'olambrillas.

L'única representació de tipus religiós que trobem al jardí no està als arrimadors dels murs del jardí sinó en un carcanyol en el que hi podem veure l'escut arquebisbal flaquejat per dos àngels que porten la creu patriarcal - també anomenada creu arquebisbal i creu de Lorena- que és d'origen bizantí ( esquerra ) i el bàcul ( dreta ).

 

 

Deixem el jardí i el palau per, en una propera entrada apropar-nos al Palacio de Villalón que actualment acull el Museo Carmen Thysen Málaga.

Atentament.

Senyor i

L'antic hospital de Santa Magdalena.

Després d'observar detalladament a les dues últimes entrades dedicades a la vila ducal de Montblanc l'església de Sant Francesc, el segon casal dels Josa i la segona casa dels Aguiló, tornem a entrar al recinte emmurallat pel Portal de Sant Francesc ( que podeu veure a la propera fotografia ) per recórrer tot el carrer Major i sortir-ne pel Portal de Sant Antoni. A pocs metres trobarem l'antic hospital de Santa Magdalena, que ja apareix documentat l'any 1.266.

En l'agradable passejada pel carrer Major tornarem a passar per davant del Palau del Castlà que es començà a construir al segle XV, Ca l'Aguiló, la cort del Veguer i el Palau dels Mestre i la Casa Alba. Podeu recordar aquests edificis clicant sobre els tres enllaços anteriors.

A pocs metres del Portal de Sant Antoni trobem la senzilla capella del segle XVIII-XIX dedicada al sant que dóna nom al portal.

Ara sí, sortim del recinte emmurallat pel Portal de Sant Antoni, construït al segle XIV. El portal fou enderrocat al segle XIX perquè no deixava passar els carruatges i a finals dels anys noranta del segle XX el van reconstruir.

Com podeu constatar a la fotografia següent, el portal té dues construccions defensives: una torre i un matacà. Al portal hi arribava el Camí Ral que venia de Lleida i Poblet.

Baixo pel Raval de Santa Anna i em giro per fer la propera fotografia en la que podeu observar la façana principal de l'antic hospital de Santa Magdalena i, al fons, part del portal de Sant Antoni.

Torno a girar cua per acabar de baixar uns metres més per donar un cop d'ull amb la reconstrucció del Pont Vell, el pont medieval de quatre ulls del segle XII que va malmetre la riuada de l'octubre del 2.019. Després de la primera fase de consolidació la segona s'ha centrat en la recuperació del seu entorn.

Fem mitja volta i tornem a pujar pel Raval de Santa Anna per, abans d'entrar, observar detalladament la façana principal de l'antic hospital.

El portal adovellat d'arc de mig punt que hi ha al centre de la façana és l'eix de simetria de les diferents obertures de la façana.

Com podeu constatar a la fotografia anterior i a la propera de detall, sobre la dovella clau hi ha una peanya amb l'escut de Montblanc flanquejat per dos lleons que l'aguanten en la que reposa una imatge esculpida de Santa Magdalena.

Observant la façana podem apreciar que malgrat la seva senzillesa estilística hi ha elements decoratius de la transició del gòtic al renaixement. A la fotografia podeu veure que la finestra central, a diferència de les altres quatre de la primera planta, està ornamentada.

 

Si observem atentament la part inferior de la fotografia anterior veurem que les dovelles de l'esquerra i de la dreta estan decorades amb un escut.

A la fotografia anterior de detall podeu observar la dovella de l'esquerra amb l'escut amb una rosa de la família Ros, i a la propera fotografia, també de detall, el protagonisme és per a la dovella de la dreta amb l'escut amb una mata de ginebre de la família Janer.

Si aixequem la mirada i ens fixem en la part dreta de la façana de l'antic hospital podem observar els dos finestrals, més a la dreta, part de l'església del 1.342 d'una sola nau amb una façana molt senzilla en la que hi ha una porta adovellada d'arc de mig punt amb una finestra apuntada a sobre; i entre la porta i el finestral, a la dreta, una petita fornícula. A l'esquerra de la façana hi ha un campanar de cadireta d'un sol ull, sense campana.

Només entrar accedim a un ampli vestíbul en el que una gran escala ens convida a pujar a la primera planta, on hi havia les sales de malalts. A la fotografia de detall podeu veure el lleó que hi ha al passamà de l'escala de pedra.

L'antic hospital malgrat estar documentat al novembre del 1.266 no tingué l'estructura actual fins acabades les reformes fetes entre 1.490 i 1.515. L'edifici, de planta trapezoïdal, s'organitza al voltant d'un claustre central en el que hi ha una cisterna. A la galeria de la planta baixa els arcs són apuntats i les columnes hexagonals, prismàtiques i de cares còncaves.

Aixecant la mirada podem observar la galeria del segon pis del claustre, amb arcs carpanells amb el fust de les columnes hexagonal amb arestes helicoïdals.

L'any 1.783 a l'hospital s'hi van fer grans reformes i al claustre s'hi afegí la galeria superior que també podeu veure parcialment a la fotografia anterior.

El paviment original del segle XVI està fet amb fragments de pissarra i petits còdols. A la fotografia de detall hi podeu observar l'escut de la vila ducal de Montblanc.

Deixem la planta baixa del claustre i tornem al gran vestíbul per enfilar l'escala de pedra que ens durà a la primera planta. Una porta dels segle XVII-XVIII, amb arc carpanell amb dos àngels aguantant l'escut de Montblanc ens convida a entrar.

A partir del 1.853 i durant setanta-quatre anys s'hi van instal·lar una comunitat de germanes carmelites que feien classes a les nenes de Montblanc. L'any 1.934 hi hagué el consultori mèdic. Les escoles nacional hi van estar fins al 1.951. També fou la seu de l'Escola d'Arts i Oficis. Entre 1.962 i 1.965 hi havia l'empresa tèxtil Puntextil.

L'agitada història de l'antic hospital el deixà en molt mal estat de conservació fins que la Generalitat va fer les obres per rehabilitar-lo. Aquestes obres van acabar l'any 1.982 per acollir l'Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà.

Deixem l'antic hospital de Santa Magdalena per visitar en la propera entrada dedicada a Montblanc el convent i santuari de la Serra, també fora muralla.

Atentament.

Senyor i