Fruits de tardor.

Encara que l'estranya calor d'aquests dies ens pugui confondre, la realitat és que estem a la tardor, estació que tots els anys ens regala els seus fruits. Castanyes, moniatos, magranes, pomes, pinyons, carbasses, bolets, codonys, mandarines, raïm, ametlles,..... i a les llibreries el nou llibret de la Biblioteca Cordill.

Ja podeu comprar el número 11 de la col·lecció. "Aromàtiques i remeieres"  ens descobreix , per només tres euros, 30 idees per cuinar i curar amb les herbes bàsiques.

Els llibrets editats per Grata lectura, són un pou de saviesa. Aprendreu a fer un hort medicinal, purins d'ortiga, plantar un llorer, omplir les vostres jardineres de plantes per fer-ne infusions, assecar-les i conservar-les...

La segona part del llibret està dedicada a les plantes curatives: farigola, àloe, pericó, saüc, romaní...

Per acabar fem un cop d'ull a les plantes oloroses i condimentaries. Fins i tot podreu aprendre a preparar un sopar amb ortigues o bunyols de flor de saüc. Si algú vol fer colònia d'herbes, el llibret ens ho explica detalladament.

Les novetats de la Biblioteca Cordill, uns fruits de tardor que heu de tastar.

Atentament.

Senyor i

Klementinum ( 1 ).

Al cor de Praha, al costat de la Plaça de la Ciutat Vella on hi ha el conegut rellotge astronòmic, trobem l'antiga seu del col·legi i de la Universitat jesuïta . El recinte es va anar ampliant durant una colla d'anys, ara destaca l'estil barroc.

Els jesuïtes arribats a Bohèmia l'any 1.556, van substituir a l'ordre dels predicadors ( dominics ). S'encarregaren de construir bona part d'aquest complex.

Només entrar al recinte ens adonem de la transcendència del lloc al llegir a la placa: Národní Kilturní Památka  ( Monument cultural nacional ).

Actualment acull la seu de la Biblioteca Nacional, la Biblioteca Tècnica Estatal i la Biblioteca Eslava ; amb uns sis milions de llibres i moltes sales de lectura.

Dels edificis destaca una torre de 68 metres d'altura, acabada de construir l'any 1.722. és la torre astronòmica. Des de mitjans dels segle XVIII, de la mà dels matemàtic i físic Josef Stepling, la torre es va equipar amb aparells astronòmics. Està coronada per una estàtua de l' Atlant que sosté a les seves espatlles la esfera celeste, que representa els astres , els seus moviments i els diferents cercles astronòmics ( eclíptica, equador,...).

Comença a arribar gent per fer la visita guiada al Klementinum, que ens permetrà, a més a més  de veure els secrets de la torre , donar un cop d'ull a la sala dels meridians, a la capella dels miralls i descobrir una joia amagada...

Aquesta joia és una fantàstica Biblioteca barroca. La voleu veure?

Atentament.

Senyor i

La biblioteca del monestir de Bellpuig de les Avellanes.

En la descoberta que hem compartit al blog, de l'arxiu , quedava molt clar que la desamortització de Mendizábal ( 1.836 - 1.837 ) va suposar el saqueig i espoli del monestir. Si l'arxiu va perdre gairebé tots els fons que els premostratencs van generar entre el segle XII i el XIX, a la biblioteca li va passar el mateix.

Aprofitem amb l'arxiver un moment de descans d'un dels molts cursos que s'imparteixen al monestir per donar un cop d'ull a la biblioteca. A la taula de treball hi ha alguns dossiers, aigua , gots i platets amb caramels per endolcir la feina dels que s'estan formant.

Entrem amb el Robert Porta imaginant la gran biblioteca antiga que va tenir el monestir fins al segle XIX. Però la realitat és diferent...No queda res de la biblioteca dels premostratencs, però tenim una bona biblioteca formada per tres seccions.

La Biblioteca General té un fons similar al d'una biblioteca pública. Uns sis mil llibres donen servei als clients de l'hostatgeria, comunitat, personal intern,... A la Biblioteca Especialitzada podem consultar uns quinze mil llibres que ens parlen de religió, educació i Catalunya. Aquest fons està destinat a investigadors i estudiants.

La tercera secció és la Biblioteca Marista que és una biblioteca auxiliar a l'arxiu històric dels germans maristes de Catalunya formada per uns dos mil volums. Podem consultar-hi totes les publicacios editades pels germans maristes.

Actualment s'està treballant per poder oferir en el futur els serveis de biblioteca per internet. Es farà una web i s'estudia la possibilitat d'oferir un catàleg bibliogràfic en línia.

El que ja podeu consultar és el blog Biblioteca del Monestir. Si entreu a l'enllaç anterior tindreu una sorpresa! 

Torno a agrair al Robert el temps que m'ha dedicat. Ell m'indica com anar a l'edifici de l'Arxiu Gavín, la tercera descoberta que farem al monestir. 

Atentament.

Senyor i

Carrers de Lleida amb noms d'oficis ( 2 ).

El passat mes d'agost a l'entrada Carrers de Lleida amb noms d'oficis ( 1 ), la visita virtual convidava a passejar pel carrer caldereries, un dels pocs carrers de la nostra ciutat que no ha canviat de nom des del segle XIV. La caldereria és l'ofici que consisteix en treballar metalls per fer-ne calderes i treballs d'ornamentació.

Avui la descoberta ens trasllada al costat de la Delegació d'Hisenda, a la Plaça Cervantes. El carrer boters és el trist protagonista d'avui; un carrer que aviat serà difícil d'imaginar...

La degradació de la zona ha transformat aquest racó de Lleida en una ombra del que era. Fa uns anys el demolidor món de les drogues va fer marxar , d'aquest i altres carrers del casc antic, a molts veïns de tota la vida. Ara a la zona només trobareu immigrants que hi viuen precàriament.

Queden poques cases després dels nombrosos enderrocs , fins i tot ja no hi ha la placa amb el nom del carrer. Gairebé sempre trobareu presència policial . Però aquest carrer agonitzant,  ja apareix documentat al segle XIV, i estava ple d'artesans que feien bótes de fusta.

Les bótes són recipients destinats a contenir líquids, generalment begudes alcohòliques. Ara no veureu cap boter treballant en aquest carrer, però fa segles li van donar el nom del seu ofici. Hi havia els boters de fusta grossa  que feien bótes grosses de fusta per a posar-hi  vi ; i boters de fusta prima que feien bótes petites de fusta per a posar-hi licor.

Josep Lladonosa ens explica al primer dels cinc volums de la seva obra "Els carrers i les places de Lleida a través de la història" l'origen del nom del carrer.

Potser aviat no quedarà cap rastre d'un  carrer que els lleidatans hem abandonat...

Atentament.

Senyor i

La biblioteca barroca de Strahov ( 2 ).

La sala més antiga és la de Teologia. L'abat Jeroným Hirnheim la va encarregar a l'arquitecte italià Giovani Domenico Orsi. El monjo premostratenc Siard Nosecký va pintar els frescs entre els anys 1.721 i 1.727.

Si mireu a l'esquerra de la fotografia descobrireu un curiós faristol. És la roda de compilació, una mena de sínia en la que podem deixar els diferents llibres amb els que treballem .Només cal girar la roda per canviar de llibre. Està feta de fusta amb incrustacions i la va encarregar l'any 1.678 l'abat Hirnheim.

Les escenes del sostre estan inspirades en el llibre de la Saviesa , Proverbis i el Nou Testament. En aquesta sala podeu trobar 16.000 volums de literatura teològica.

A la part dreta de la sala, podeu veure una estàtua de Sant Joan Evangelista d'estil gòtic tardà. És curiós el llibre que té a la mà , amb una enquadernació medieval en sac.

 

La col·lecció de globus geogràfics i astronòmics, és dels segles XVII i XVIII i , per regla general, de procedència holandesa.

 

Malgrat no poder entra-hi no deixeu de visitar-la si aneu a Praha.

Atentament.

Senyor i

Un cop d'ull a l'AMBA ( i 6 ).

Deixem la sala de treball i consulta per anar al dipòsit. Una part és una planta baixa a peu de carrer i l'altra està soterrada. Al fons de la sala de treball i consulta, al costat dels dos únics armaris metàl·lics que contenen el fons antic dels premostratencs, tenim la porta i l'ascensor per baixar al dipòsit.

La part central està equipada amb un conjunt d'armaris compactes. Tot al voltant i l'altell les prestatgeries plenes de caixes amb documentació, són les protagonistes.

També hi ha una taula amb l'ordinador de treball. El dipòsit està equipat amb un aparell de climatització artificial per facilitar la conservació dels documents.

El dipòsit és un espai de 142 metres quadrats en el que hi ha 600 metres lineals de prestatgeria. El fons principal de l'Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes prové de l' Institut dels Germans Maristes de Catalunya.. L' AMBA disposa d'un catàleg automatitzat anomenat ARCHIVUM, basat en el programa Documentum.

La documentació es conserva en caixes i carpetes que tenen unes etiquetes amb codis de localització que funcionen de la manera següent: AVE.02/01-03-06/09. AVE.02 vol dir Avellanes dipòsit planta 2; el primer número( 01) identifica l'armari compacte, el segon número (03) la prestatgeria, el tercer número (06) la caixa, i l'últim ( 09) la carpeta.

Amb el dipòsit acabem la visita a l'AMBA. Dono les gràcies a l'arxiver, Robert Porta i Roigé, per les seves explicacions i el magnífic tracte rebut.

Recordeu que al monestir encara ens falta descobrir la biblioteca i l'arxiu Gavín. Aprofitant un petit descans del curs que hi estan impartint, donarem un cop d'ull a la biblioteca. Voleu entrar-hi ?

Atentament.

Senyor i

Fa 100 anys a la Vall Fosca ...

El passat 28 d'agost, a l'entrada La posada,  explicava la iniciativa dels cunyats Leonardo Vidal i Josep Gallart, construint a principis del segle XX una posada i una botiga d'ultramarins al poble de Senterada. L'objectiu era donar hostalatge i subministrar aliments a la gran quantitat de treballadors que anaven al nord de la Vall Fosca per fer una feina molt dura que revolucionaria el país. 

L'enginyer i polític Emili Riu i Periquet, nascut a Sort , tenia un projecte visionari, però ningú l'escoltava ni a Catalunya, ni a l'Estat Espanyol...

Font fotografia: El blog de l'oficina de turisme del Pallars Sobirà.

Però ell creia fermament en el seu projecte, i finalment va convèncer a empresaris franco- suïssos  per engegar el 18 de novembre de 1.911 la companyia Energia Elèctrica de Catalunya (EEC).El somni de l'Emili es va fer realitat i entre els anys 1.911 i 1.914, es va construir al nord de la Vall Fosca la central hidroelèctrica de Capdella. Ara ja sabeu perquè hi havia tantíssims treballadors a la vall.

Tothom reconeix el paper de l'enginyer nord-americà Frederick Stark Pearson i la feina de la companyia la Canadenca, però el pallarès Emili Riu i Periquet  ha quedat oblidat malgrat el seu paper fonamental.La central de Capdella va permetre, per primera vegada, transportar l'energia a més de 200 quilòmetres del centre de producció.

La central hidroelèctrica va començar a funcionar al gener de 1.914 . Formada per cinc grups, cadascun dels quals té una turbina ( verda ) i un alternador ( gris). Porta cent anys generant electricitat ... Hi van arribar a treballar , per torns, fins a 40 persones.

Als anys 90 del segle passat la van automatitzar i es controla remotament des de Lleida. Amb només tres minuts es pot aturar o engegar. A l'alternador ( gris ), la força de l'aigua es transforma en energia elèctrica.
Aprofiteu per fer una visita guiada al Museu Hidroelèctric de Capdella, tot un luxe ! 

La Vall Fosca, 100 anys il·luminant Catalunya.
Atentament.
Senyor i

La biblioteca barroca de Strahov ( 1 ).

És una de les més antigues de Bohèmia . Els seus fons estan formats per uns 250.000 llibres, dels que destaquen 3.000 manuscrits i 2.000 incunables. Els manuscrits més antics són de l'any 860. Té una sala d'estudi accessible als investigadors; però les visites convencionals no permeten l'entrada a les dues sales i només es poden veure des de la porta.El que es pot visitar és un dels dos passadissos que comunica la Sala de Filosofia amb la Sala de Teologia.La visita comença per la sala més nova, la de Filosofia, acabada l'any 1.792.

L'any 1.794 el pintor vienès Franz Anton Maulbertsch pintà al sostre l'obra " L'evolució espiritual de la humanitat". El mateix any, el fuster Jan Lahofer de Tasovice, va instal·lar els prestatges.

La Sala de Filosofia fa 32 metres de llarg, 10 d'ample i 14 d'altura. Als prestatges hi ha 50.000 llibres de matemàtica, física, astronomia, història, art, poesia i enciclopèdies.

A la part central del lateral esquerre destaca un armari amb els deu volums que Maria Lluïsa, esposa de Napoleó I, va regalar al monestir.

Les dues sales estan unides per dos passadissos paral·lels. Al que podem veure els visitants,trobem col·leccions de literatura jurídica, farmacèutica i de medicina. Al final del passadís tenim la Sala de Teologia, la voleu veure ?

Atentament.

Senyor i