Pas de barca ( 1 ).

Els nens i nenes de cicle inicial van visitar la Reserva Natural de Sebes i el meandre de Flix el passat 17 d'octubre.El meandre que fa el riu Ebre a Flix implica que el riu passi dues vegades per aquest poble de la Ribera d'Ebre. La gent de Flix parla de lo riu de dalt i lo riu de baix.

Ara, quan volem creuar un riu estem molt acostumats a fer-ho per un pont, però abans també hi havia els passos de barca que feien aquesta funció. Si heu visitat el Delta de l'Ebre entendreu que Lo Passador ( el nou pont que uneix els nuclis de Sant Jaume d'Enveja i Deltebre), farà molt difícil la continuïtat del pas de barca que els unia.
Flix havia tingut dos passos de barca. El de dalt, d'origen medieval, va funcionar fins al 1.959. El de baix ja apareix citat en un document del segle XVII, i encara està en funcionament.Els vostres companys de cicle inicial van viure l'aventura de passar el riu pel pas de barca de baix.

Al blog del Jaume he trobat aquesta fotografia antiga en la que podeu veure el pas de barca del riu de dalt, que va desaparèixer com a conseqüència de la construcció del pont sobre l'embassament.Si mireu bé la fotografia, podeu observar la casa del barquer i la torre de defensa.
La fotografia de Tomás Riva ens mostra el pas de barca del riu de baix l'any 1.968. Es poden observar molt bé la torre de colladora o casa de la maroma o de la sirga. A l'esquerra es port veure la casa de "Ramon del riu", antiga torre de defensa.
La barca amb la que els nens i nenes del Sant Jordi van creuar l'Ebre està feta amb dos llaguts - Democràcia i Nostra Senyora de l'Assumpció-, sobre els quals hi ha una plataforma de fusta...

Si voleu pujar a la barca i descobrir com s'ho fa el Jaume per creuar el riu , no deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

Dissabtes poesia. Loquillo canta a Luis Alberto de Cuenca.

La discogràfica Warner Music ha presentat el tercer disc en el que Loquillo canta poemes musicats i adaptats per Gabriel Sopeña.

Al disc La vida por delante , del 1.994, José Maria Sanz ( Loquillo), va triar poemes de Jaime Gil de Biedma, Octavio Paz, Pablo Neruda, Bernardo Atxaga, Pedro Salinas,...

A Con elegancia, del 1.998, trobem poemes de Luis Alberto de Cuenca, Federico García Lorca, Mario Benedetti, Manuel Vázquez Montalbán, Joan Salvat Papasseit, Pere Quart,...

Aquesta tercera entrega poètica està dedicada íntegrament a Luis Alberto de Cuenca.
Su nombre era el de todas las mujeres, és un CD-llibre amb il·lustracions de Fernando Peira i textos de Gabriel Sopeña i Arturo Pérez-Reverte. En aquest petit llibre podem llegir perles com la de Gabriel Sopeña al seu article ¿Por qué, de Cuenca?:
"-¿Por qué ese tal de Cuenca?, me espetó aquel espécimen discográfico, con hibrida y esquizofrénica pinta entre Goofy y Walther Funk.
- Es un poeta príncipe que ha trascendido y trascenderá generaciones: y nos conmueve a los dos, a Loquillo y a mí, contesté.
O la de l'Arturo Pérez-Reverte:
" Si algo me gusta de Luis Alberto de Cuenca - y tal vez por eso es mi amigo- es que sigue creyendo en la infancia como memoria, en los viejos héroes cansados y en el amor como refugio frente al mucho frío que hace ahí fuera".

Deu cançons imprescindibles per als seguidors del poeta madrileny i el cantant del barri del Clot de Barcelona.
Escolteu l'entrevista que el Manel Fuentes li va fer el 28 de setembre als Matins de Catalunya Ràdio.Gràcies Loquillo.
Atentament.
Senyor i

Cal·ligrafies ( 2 ).

Al juliol del 2.008 l'entrada Cal·ligrafies ens mostrava com un senyor amb uns moviments ràpids i segurs escrivia utilitzant tinta i pinzells en un full de paper i amb "molt bona lletra". Eren unes lletres molt diferents a les nostres... La Mar ens va resoldre aquell misteri, aquell senyor escrivia en xinès.
El passat 2 d'octubre passejant pel Castell del Rei-La Suda vaig descobrir un altre tipus de cal·ligrafia. Hi havia molta gent al Turó de la Seu Vella perquè es celebrava la Recreació de les Noces Reials de Peronella d'Aragó i Ramon Berenguer IV.Feia molta calor i vaig aprofitar per entrar en una tenda en la que hi havia un estrany personatge...
No portava la càmera fotogràfica, però la Pilar, gentilment, va fer dues fotografies en les que podeu veure com escriu.

Hi havia una cua de gent per demanar-li que escrivís el seu nom en aquesta llengua. Ell, molt amablement, satisfeia a tothom mentre demostrava un gran domini en aquesta manera d'escriure....

Em vaig posar a la cua i li vaig dir el meu nom i el del meu fill. Va agafar uns trossos de cartolina i amb un traç molt segur va escriure - de dreta a esquerra- el següent:

Li vaig agrair però al sortir de la tenda tenia un dubte. En quina llengua escriu aquest senyor?. Algú de vosaltres em pot ajudar?
Atentament.
Senyor i

Viatjar fins al Sinaí fa cent un anys.

El passat mes d'abril vaig recomanar-vos, francament emocionat, el llibre de Publicacions de l'Abadia de Montserrat "Dietari d'un viatge per les regions de l'Iraq 1.922-1.923" de Bonaventura Ubach.

L'entrada "El viatge real" presentava el llibre en el que es va basar Martí Gironell per escriure el llibre "L'arqueòleg".

Els dietaris de Bonaventura Ubach són una eina de descoberta molt important. Aquest monjo de Montserrat, gran estudiós de la Bíblia, havia escrit uns anys abans el seu llibre més important en el que descrivia el viatge per l'Aràbia pètria fins al Sinaí l'any 1.910. Publicat al 1.913, es va fer una segona edició al 1.955, que era gairebé impossible de trobar a les llibreries de vell.
Però aquest mes de setembre Publicacions de l'Abadia de Montserrat ens ha fet un magnífic regal, l'edició facsímil de la segona edició, revisada i ampliada.

Pugeu a un dels camells i acompanyeu a Bonaventura i no oblideu d'obrir molt bé els ulls...Viatjar fins al Sinaí fa cent anys era tota una aventura. Coneixereu a un home savi, gran negociador i molt enamorat de la seva feina. De la mà d' aquest llibre imprescindible entrareu al monestir de Santa Caterina i veureu la seva biblioteca. Us sorprendrà llegir que el mannà descrit a la Bíblia, és una excreció dels tamarits del Sinaí ( tammarix mannifera), tarfâ en àrab; un dels arbres que amb més freqüència es van trobar al llarg del viatge.
Però aquests només són dos exemples de les joies que llegireu al llibre.

El monestir de Santa Caterina al peu del Horeb. Font fotografia: Bonaventura Ubach

Biblioteca del monestir de Santa Caterina. Font fotografia: Bonaventura Ubach.

Un tastet. Al capítol IV de la Part Segona . Al Sinaí, podem llegir a la pàgina 227 : ..."Entrant en aquella hom endevina tot seguit que deu inclore còdex d'importància. Impossible no ja tocar-los, sinó ni solament llegir còmodament el títol que porten escrit al llom. Un té d' acontentar-se amb mirar-los de lluny; una tanca a la qual s'han afegit uns barrots que pugen fins al sostre impedeix d'atansar-s'hi. Si algú desitja consultar, com nosaltres hem fet, algun manuscrit, ho ha de demanar al bibliotecari. Aquest entra per una porta darrera la tanca,treu el llibre i el dóna a qui el demana fent-lo passar per entremig dels barrots. Després surt tot seguit de dins, i mentre hom consulta el llibre, ell i un altre monjo, que és el seu ajudant, no es mouen del seu costat, vigilant-lo contínuament amb una por cerval que se'n fiqui a la butxaca alguna fulla"....
"El Sinaí. Viatge per l'Aràbia Pètria cercant les petjades d'Israel" del monjo de Montserrat, Bonaventura Ubach una lectura molt recomanable.
Atentament.
Senyor i

Els sons de la màquina d'escriure...

Molts de vosaltres, nenes i nens, no sabeu què és una màquina d'escriure, en canvi tots heu vist gairebé cada dia l'ordinador i el seu teclat. Però abans no n'hi havia d'ordinadors, i els vostres padrins i pares a l'hora de fer un treball no podien obrir un document Word, equivocar-se moltes vegades escrivint, corregir-ho fàcilment i donar l'ordre d'imprimir...
Per escriure utilitzaven un artefacte anomenat màquina d'escriure, en la que calia posar un foli en el corró, girar un mecanisme per fer entra el foli i prémer unes tecles semblants a les del teclat de l'ordinador. Cada lletra activava un mecanisme que feia pujar una peça metàl·lica. La peça donava un cop a una cinta entintada i al foli es marcava la lletra. Es podia treballar amb dos colors: el negre i el vermell...
La màquina d'escriure no era silenciosa com l'ordinador. Prémer les tecles i colpejar la cinta i el foli, feia un so . També hi havia una campaneta que sonava quan la línia s'acabava . Per canviar de línia calia empènyer una palanca que també feia un so concret i que feia pujar el foli ...
Ho recordeu?....
Ja he recomanat moltes vegades el blog "Diari d'un llibre vell" d'en Xavier Caballé, en el que sempre es poden descobrir petits tresors.
El set d'octubre va fer una entrada titulada "The Typewriter" ( la màquina d'escriure), de Leroy Andernon.Estic segur que aquest vídeo de dos minuts us farà, com a mínim, somriure....
Martin Breinschmi interpreta amb la seva màquina d'escriure, en directe a Ludwigshafen l'any 2.008 amb la Strauss Festival Orchestra Viena...

No fa gaire va tancar l'última fàbrica que quedava al món de màquines d'escriure...
Atentament.
Senyor i

Lleida des del cel, 1.945-46, 1.956-57, 2.009.

El passat mes de juliol la Subdelegació de Defensa de Lleida va donar a la Paeria un panell fotogràfic amb tres fotografies aèries de la ciutat, en les que es veu clarament com ha crescut en una seixantena d'anys.

Aquests dies podeu donar-li un cop d'ull a la Sala Municipal de la Paeria.

A la fotografia més antiga "Vuelo de España 1.945-46 (Serie A) E:1/42.000 , podem veure com el Camp de Mart, la zona nord, Cap Pont,... no hi ha gairebé cap casa, tot són camps de conreu... El riu Segre només es pot creuar pel pont vell i el pont del tren.

A la fotografia central "Vuelo General de España 1.956-57 ( Serie B) E: 1/30.000" podem observar que la ciutat ha començat a créixer, però encara hi ha dos ponts per creuar el riu.

A la tercera fotografia "Imagen del P.N.O,A (Plan Nacional de Ortofotografia Aérea) 2.009"· ja veiem el turó de la Seu Vella envoltat d'edificis i constatem que ara la ciutat és molt més gran i el riu es pot creuar per més ponts.

Entreu al Palau de la Paeria i podreu descobrir, com si fóssiu un ocell, els grans canvis de la nostra estimada ciutat des de la meitat del segle passat fins avui.
Si no sabeu que és una ortofotografia, recordeu l'entrada "Servei de Cartografia de Lleida", on vam aprendre que eren mapes topogràfics, ortofotomapes, cartoteca, escales, cartografia,...
Atentament.
Senyor i

La nova Biblioteca Britànica.

Ja hem passejat anteriorment per la zona nord de London a la recerca dels Escenaris harrypotterians (1 ) i (2) per anar a l'estació de King's Croos i descobrir l'andana nou i tres quarts. A l'entrada Escenaris harrypotterians (5) vam visitar l'estació veïna, St Pancras. Al costat d'aquestes dues estacions tenim la nova Biblioteca Britànica ( The British Library), una de les biblioteques més grans del món.

Creada al juliol del 1.973, molt abans formava part del Museu Britànic. El nucli de les col·leccions es basa en una sèrie de donacions i adquisicions des del segle XVIII, coneguda com col·leccions de la fundació . Inclouen llibres i manuscrits de la Biblioteca del Rei George III, Sir Robert Cotton, Sir Hans Sloane i Harley Robert. Durant una colla d'anys els fons estaven repartits en diferents edificis fins que l'any 1.997 la col·lecció principal va anar al nou edifici en Euston Road, al costat de l'estació de St. Pancras.
La nova biblioteca va ser dissenyada per l'arquitecte Colin St. Jonh Wilson. La porta d'entrada és gairebé una escultura de David Kindersley i la seva dona Lida Lopes.

Només entrar sorprèn l'escultura gegant de bronze Newton de l'escocès Eduardo Paolozzi , que ,com podeu veure, es va inspirar en una pintura de William Blake.

Font fotografia Newton de William Blake -Wikipedia.

Al centre d'aquest impressionant edifici una torre de vidre de quatre pisos acull la Biblioteca del Rei que abans estava al Museu Britànic. En aquesta torre podem consultar 65.000 volums impresos, manuscrits, fulletons i mapes recopilats pel rei George III entre 1.763 i 1.820.
La nova Biblioteca Britànica és l'edifici públic més gran construït al Regne Unit el passat segle XX.

The British Library és una biblioteca gegant en la que hi ha 13.950.000 llibres, 824.101 manuscrits, 8.266.276 articles filatèlics, 4.347.505 elements cartogràfics, 1.607.885 partitures,3.000.000 enregistraments sonors,....
Una sèrie de llibres i manuscrits estan exposats a la Galeria de Sir Jonh Ritblat . Una de les moltes joies, és el Còdex Sinaiticus (del que en parlaré en una propera recomanació lectora), que és un manuscrit de la segona Bíblia més antiga del món, escrita el segle IV en grec koiné.
Si voleu donar-li un cop d'ull mireu el proper vídeo:



The British Library un espai imprescindible per a tots aquells enamorats del món del llibre.
Atentament.
Senyor i

Dissabtes poesia... japonesa.

No és la primera entrada que dediquem al blog a la poesia japonesa. fa tres anys vam parlar dels haikus, però no tot són haikus a la poesia nipona. La poesia sempre s´ha valorat molt al Japó i és una manifestació artística molt popular.
Avui volia proposar-vos l'antologia editada aquest any 2.011 per Alianza Editorial " El pájaro y la flor". Mil quinientos años de poesía clásica japonesa". Aquesta edició il·lustrada i bilingüe és una petita joia feta pel professor Carlos Rubio que ens permetrà iniciar-nos en aquesta poesia tan especial.

A més a més de l'antologia, Carlos Rubio escriu una introducció que ens ajudarà molt a conèixer la poesia japonesa. Ell mateix ha fet la traducció del japonès. En Carlos és lexicògraf i traductor de les obres clàssiques de la literatura japonesa. Actualment treballa a la Universitat Complutense de Madrid. Entre 1.985 i 1.990 era professor de la Universitat de Tokio.
Podem llegir haiku, chooka, haikai, tanka, renga, waka,... Aquest cop d'ull a mil cinc-cents anys de poesia japonesa us sorprendrà.
Un tastet . Dels 174 poemes del llibre , un de Minamoto no Sanetomo ( 1.192-1.219) que podeu veure i llegir a la pàgina 106.

Yo no naka wa

Tsune ni mogamo na

Nagisa kogu

Ama no obune no
Tsunade kanashi mo


( Shinchokusenshuu )

En este mundo
con aspecto inmutable
¡ oh, qué tristeza
tan dulce ver los barcos
bogar en la corriente!

"El pájaro y la flor" , un llibre amb el que descobrireu la poesia japonesa.
Atentament.
Senyor i

La Biblioteca del Rei ( i 2).

Passejar per la Biblioteca del Rei del British Museum és impressionant . La sala, coneguda també com la Galeria de la Il·lustració , està dividida en set seccions centrades en les set disciplines bàsiques d'aquella època.

El món natural. Al segle XVIII les col·leccions del British es dividien en rareses naturals i artificials - objectes trobats a la natura o fets per persones. Podem veure moltes mostres de botànica, minerals, animals, fòssils,...

El naixement de l'arqueologia. Els historiadors i els arqueòlegs van substituir al 1.828 als antiquaris que últims dos-cents anys havien recollit llibres manuscrits, dibuixos i objectes del passat. Hi havia molt interès per l'estudi de les restes antigues que servien per conèixer la història.

Art i civilització. Al 1.824 la famosa col·lecció de Charles Townley d'escultures gregues i romanes adquirides en el seu viatge per Itàlia, va arribar al Museu Britànic. Es va unir a altres col·leccions de gravats, dibuixos, joies,monedes,gerros, antiguitats clàssiques..., com les de Sir William Hamiltton i Richard Payne Knight.

Classificar el món.Els grans coneixements del món que es van reunir en el segle XVIII van ser organitzats i classificats per entendre'ls i utilitzar-los millor. La Biblioteca del Rei George III de 70.000 llibres aproximadament, era com una gran enciclopèdia i estava organitzada per temes.

Els escrits antics.L'interès pel coneixement sobre el passat va donar pas a una renovada passió per desxifrar els jeroglífics egipcis, les inscripcions cuneïformes, el sànscrit,...
Religió i rituals. La desconfiança cristiana, les supersticions, els ídols, rituals i màgia havia portat a la societat a recelar de les altres religions del món. Els il·lustrats van intentar dissipar aquesta ignorància estudiant les religions.

El comerç i el descobriment.La col·lecció de Sir Hans Sloane inclou objectes cerimonials i quotidians que representen els costums i cultures dels pobles de tot el món. Després de descobrir Austràlia, Nova Zelanda , Tahití, i altres illes del Pacífic, es va recollir molta informació sobre la vida i cultura d'aquests pobles desconeguts.
La Biblioteca del Rei és un retrat perfecte de la visió del món en el període de la Il·lustració.
Atentament.
Senyor i

La Biblioteca del Rei (1).

Recordeu que a l'entrada "Escenaris harrypotterians (1)" estàvem passejant per Grat Runssedll street i vam deixar a la nostra dreta el British Museum. Ens calia continuar fins a l'estació de King's Croos per buscar l'andana nou i tres quarts, però amb la promesa de tornar al British per fer-hi una descoberta...

Avui tornem al museu per donar un cop d'ull a la Biblioteca del Rei.
Entrar al British i quedar bocabadat per la remodelació feta per Norman Foster és gairebé instantani...També sorprèn el fet que tothom tingui entrada gratuïta i que les urnes on voluntàriament pots deixar unes lliures estiguin plenes.

La Biblioteca del Rei va ser una de les col·leccions més importants de llibres i documents a l'època de la Il·lustració. Aquest moviment intel·lectual europeu del segle XVIII es proposava il·luminar a la humanitat amb les llums de la raó i el foment de l'educació.
Creada per George III aquesta biblioteca tenia 65.000 volums. El seu fill, George IV, la va donar a la nació britànica.
L'arquitecte Robert Smirke va ser l'encarregat de construir aquesta galeria d'estil grec l'any 1.827 que va acollir la Biblioteca del Rei fins l'any 1.997. La seva decoració neoclàssica es correspon amb l'estil de les biblioteques més importants de tota la Gran Bretanya.

L'any 1.998 la Biblioteca del Rei i la Biblioteca Britànica es van traslladar des del British Museum al nou local de St Pancras del que ja parlarem en una propera entrada.

Els llibres que ocupen actualment aquesta sala són un préstec de la Biblioteca dels Comuns, del Museu d'Història Natural, de la Biblioteca Britànica, de la Reina d'Anglaterra,.... La Biblioteca del rei té 260 incunables.

Aquesta sala coneguda també com la Galeria de la Il·lustració, es divideix en set seccions que exploren les set disciplines més valorades en aquella època: La religió i el ritual, el comerç i el descobriment, el naixement de l'arqueologia, història de l'art, classificar el món, desxifrar les escriptures antigues i la història natural.
Si voleu descobrir més secrets de la Biblioteca del Rei no deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i