dissabte, 29 de novembre del 2008

El misteri de les rajoles del bosc de Poblet (1).

Passejant pel Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet veig una finca amb una gran casa. M'expliquen que tenen set hectàrees de bosc privat i al jardí veig magnífics castanyers,plàtans, cedres,... alguns d'ells centenaris. La masia és un edifici del segle XVIII, però ja al segle XIV hi havia una petita edificació on fabricaven teules.

Afegeix una imatgeEm diuen que la masia era propietat d'un oftalmòleg barceloní , i que ells la van comprar a la tercera generació d'aquest metge. Em queda clar que era una casa d'estiueig, on el metge també visitava als seus pacients.
Actualment la masia és un petit hotel, Masia Font de l'Oca, a només 2 quilòmetres del Monestir de Poblet .
A l'entrar em sorprèn la decoració amb rajola d'una part important de la casa.

Però el que m'explica el Josep, el propietari, em deixa parat. Les rajoles no són de ceràmica, són de cartró . Al veure la meva cara de sorpresa em deixa una de les rajoles i , realment, és de cartró pedra.

Al girar-la llegeixo un nom que em farà trencar una mica la closca: Hermenegild Miralles. Nens i nenes, la curiositat és molt important, i em dic a mi mateix: " Senyor i, has de descobrir qui era l'Hermenegild". Tinc una pista, al darrera de la rajola hi ha escrit: Hermenegildo Miralles . Fábrica de azulejos de cartón piedra. Començo a investigar...
Si voleu saber més coses de les rajoles de cartró, molt aviat podreu llegir la segona part al blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

divendres, 28 de novembre del 2008

Biblioteca del cordill.

Nens i nenes de cicle inicial , m'ha dit un ocellet que el proper dimarts dia 2 de desembre anireu a collir olives a la Pobla de Cérvoles - quin fred!! - . Volia recomanar-vos el llibret de la petita col·lecció Biblioteca del cordill. La cultura de casa. Aquest cap de setmana el podeu llegir i fullejar amb els pares.
L'oli i l'oliva està dividit en quatre parts: L'arbre que dóna suc, la collita, qualitats de l'oli i els nostres olis.

 El llibret ens explica de forma breu i clara molts aspectes del món de l'oli i l'olivera: el conreu de l'olivera , el cicle biològic, els tipus d'olives ,les qualitats de l'oli, els tipus d'olis, l'acidesa,les denominacions d'origen,receptes, conserves,...
També parla d'elements màgics. La lectura de les 47 minipàgines donarà resposta a una colla de misteris: Les olives fan somiar?. Què podem fer amb l'oli usat? Quins beneficis dóna l'oli al nostre cos? Quines propietats medicinals ens aporta? Podem embellir els nostre cos amb l'oli?
Si voleu la resposta a totes aquestes preguntes i descobrir tots els secrets del principal ingredient de la dieta mediterrània , llegiu L'oli i l'oliva.
Atentament.
Senyor i

divendres, 21 de novembre del 2008

Gràcies Pedro.

Ahir al vespre al Caixa Forum de Lleida una colleta de lleidatans vam gaudir de l'espectacle La palabra en el aire: Homenaje a Ángel González. Era la primera vegada ,desprès dels actes per la mort del poeta, que en Pedro Guerra presentava aquest espectacle. Ara li tocava a ell recitar els poemes i cantar, però el poeta d'alguna manera estava allí.


Els poemes de l' Ángel González musicats per Pedro Guerra i part de la grabació feta a Oviedo l'any 2002 ens van emocionar altra vegada.
Gràcies Pedro.
Atentament.
Senyor i

dijous, 20 de novembre del 2008

El vell ofici de pescador (3). La salaó.

Al final de l'entrada El vell ofici de pescador (2) preguntava si a l'Escala encara es dedicaven a la salaó d'anxoves i peix blau .He de dir-vos que si, encara funciona aquesta indústria de la salaó i podeu trobar productes de molta qualitat. Dues de les empreses més importants són.: Anxoves de l'Escala i Les Planasses.
Anxoves de l'Escala es dedica a la salaó i elaboració de l'anxova des de 1.940. Van començar en un petit obrador 10 dones de la vila. Ara en unes noves instal.lacions treballen unes 40 persones. Els seus productes tenen la "Q" de qualitat alimentària des de 1.987.


Les Planasses. Fill de J.Callol i Serrats és una empresa familiar fundada l'any 1.847 que es dedica a la salaó d'anxoves. Els seus productes tenen la Denominació de Qualitat d'Anxova de l'Escala.És una empresa de 25 treballadors, en la que podeu fer una visita guiada.


Aprofitant el passeig pel barri antic podeu anar al carrer de la Torre 35 i visitar La casa de pescadors i corallers de Can Cinto Xuà. Us fareu una idea de com era la vida al poble entre els segles XVIII i començaments del XX.
Bona estada a l'Escala!
Atentament.
Senyor i

diumenge, 16 de novembre del 2008

Visca els contes!

Demà dilluns 17 de novembre a les 19 hores a la Casa Creativa carrer Coll de Portell 92 - al costat del Parc Güell- de Barcelona ; es fa la presentació de la pàgina web www.unamadecontes.catL'any 2001 Editorial La Galera, Enciclopèdia Catalana i TV3 van editar el primer vídeo de la serie.

Ara podeu gaudir, remenar i triar entre una colla de contes de tot el món. Els contes estan treballats amb diferents tècniques: tela, performance, volum, collage, dibuix, infografia, pintura, retallable i tampó.
Només cal triar un conte,- per personatge, per origen geogràfic, per tècnica, per títol, per autor o per il·lustrador-, i comença la màgia.
La web és propietat de TV3 , ccrtv interactiva i amb el suport del Departament d'Educació.
Clica aquí i tria el conte !
Atentament.
Senyor i
P.D. Recorda, també:
- 2007/06/una-mà-de-contes
- 2008/04/contes-en-castellà-anglès-francès...

divendres, 14 de novembre del 2008

Una nova aventura de Geronimo Stilton

Avui en Pau em demana poder recomanar un llibre als nens i nenes.
Li deixo l'ordinador i diu:
Hola sòc el Pau ,un nen d'onze anys que li agrada molt llegir. Recomano el llibre Tercer viatge al regne de la fantasia de Geronimo Stilton de la editorial Destino.

El Geronimo torna a somiar que va al regne de la fantasia a trencar el malefici del país dels malsons i l'acompanyen el gegant, el cérvol Robur, el gat amb botes, l'Alys -la maga dels dracs -i Sargasos el vaixell que parla.
Pel camí hi han perills i cada cop en marxa un de la colla perquè no poden superar-los.
El Geronimo va al palau reial , les fades fan màgia i el rei es torna bo. Vencen a la reina de les bruixes i van al volcà escopidor de fum,on hi ha una geganta que manxa el volcà perquè els trols l'han capturat. Entre tots els vencen apaguen el foc i marxen .El país dels malsons passa a ser de somnis al final hi ha tres casaments i el Geronimo torna a casa.
Llegiu, llegiu,.al mig de la lectura hi ha sorpreses .A veure, a veure qui les troba!Atentament.
Pau i Senyor i

dijous, 13 de novembre del 2008

Tardor de còmic

Els propers dies 21 i 22 de novembre Lleida acollirà la Primera convenció de professionals de la indústria del còmic.En tres espais de la ciutat podrem gaudir d'aquest gènere que enguany ha estat reconegut per primera vegada en els Premis Nacionals de Cultura. El lleidatà Miguel Gallardo va ser guardonat amb el Premi Nacional de Còmic pel seu llibre Maria y yo.A la Biblioteca pública el dissabte 22 tindrem xerrades d'editors, autors, distribuïdors i llibreters. Al Cafè del Teatre fins al 30 de novembre podem veure l'exposició New York Notes d'en Josep Maria Cazares,y fins al 13 de desembre a l'Antares l'obra d'en Jordi Gort.

Set de còmic comptarà amb la presència de les editorials: Norma Editorial amb José María Martín Saurí; Glénat amb Purita Campos; Atisberri, amb Ramón Boldú i Planeta DeAgostini amb Alfonso Azpiri. També es podrà visitar una mostra de l'obra del Miguel Gallardo.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 9 de novembre del 2008

El vell ofici de pescador (2)

Nenes i nens de cicle superior, ens preguntàvem al parlar del vell ofici de pescador si tenien alguna manera de conservar el peix. Es clar que la tenien , era la salaó. La salaó és l'acció de salar peix. Es netejaven les anxoves i es cobrien amb sal.

Però calia molta sal per abastir una indústria tan important. La sal sempre ha estat un producte fonamental per als humans. Ara els treballadors parlen del seu salari -del que cobren cada mes-. Penseu una mica, d'on vindrà la paraula salari? Si, nois i noies salari ve de sal.


L'any 1.997 va néixer la festa de la Sal. En aquesta festa es fa un homenatge als orígens pescadors i saladors de l'Escala. Commemora el III centenari de l'Alfolí de la Sal. Alfolí és el nom del dipòsit de grans o de sal. Etimològicament de l'àrab al hurí -graner-. En aquest antic magatzem arribava la sal per mar, procedent de les salines de Torrevella i Eivissa. Un cop a l'Escala, una part era distribuïda pels pobles de l'interior.

Però podeu dir. Senyor i, aquestes fotografies que ens ensenyes del museu de l'anxova i de la sal són molt antigues. Quan anirem de colònies a l'Escala encara podrem veure aquesta indústria de la salaó?
Noies i nois, la resposta, molt aviat al blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 8 de novembre del 2008

Dissabte poesia. La palabra en el aire.

Al Caixa Forum de Lleida el dijous 20 de novembre a les 20 hores la paraula i la música es donaran la mà. En aquesta nova edició de les Nits escèniques podrem assaborir l'espectacle La palabra en el aire: Homenaje a Ángel González.


Pedro Guerra i Ángel González van realitzar el llibre-disc La palabra en el aire. Editat l'any 2003 per BMG, forma part de la magnífica i valenta col·lecció El Europeo.

En aquest disc la paraula de l' Ángel González i la veu i música del Pedro Guerra es fonen i transformen aquest aventura discogràfica en una petita joia.
La veu de l'Ángel González forma part de la gravació del Recital "La palabra en el aire" que es va fer a Oviedo el juny del 2002.
Si voleu recordar al poeta mort aquest passat gener teniu una cita amb les nits escèniques.
Atentament.
Senyor i

dijous, 6 de novembre del 2008

Passejant per la Segarra.

Al parlar de viatges moltes vegades pensem en llocs llunyans i exòtics.Josep Mª Espinàs ens proposa en els seus llibres viatges a peu, moure'ns sense presa i gaudir amb el plaer de les petites descobertes properes.
Avui volia recomanar el llibre " A peu per la Segarra. 1.962 ". Han passat molts anys i moltes coses han canviat. Però la Segarra continua sent un lloc fantàstic per descobrir. Podeu encara avui fer estada en fondes on l'Espinàs va fer-ne fa gairebé cinquanta anys: L'Hostal Jaumet de Torà , la Fonda Santesmasses de Guissona,...


En aquest llibre ple d'olors i sensacions l'Espinàs ens explica al pròleg que al febrer del 1.990 va ser l'escriptor del mes. En un acte a Cervera ple de nens i nenes d'escoles rurals; en Josep- un noi de Sant Antolí- li va donar un paper on havien fet un seguiment de la gent que l'escriptor va conèixer.
Aquí teniu aquesta petita joia i la reflexió de l'Espinàs .Ho podeu llegir sencer al pròleg del llibre:
"Nosaltres som de Sant Antolí i, amb motiu de la seva visita, hem fet una petita investigació sobre la gent que vostè esmenta en el seu pas pel nostre poble.
La casa on va dinar; Cal Janet, és ara tancada i la família s'ha quedat sense descendència. La primera que es va morir fou l'àvia Maria, que feia de llevadora encara que no tenia títol. Desprès va morir el fill de la mestressa, que es deia Joan, desprès la Carme, que era la mestressa que li va fer el dinar i que també era llevadora com la seva mare...
Fa uns anys que no hi ha barber,i on hi havia la barberia hi ha la Caixa de Terrassa. D'homes a batre,d'altres pobles no en venen, tothom té la seva maquinària per fer-ho. La carnisseria de Talavera, Ca la Rita, on no es va poder hospedar, l'han convertit en un cobert i els amos viuen a Cervera. El mossèn de Talavera, mossèn Julià, que feia pensar a la gent que era massa modern perquè tenia una majordoma molt jove, tocava el piano i tenia moto, no se'n sap res més.
La conclusió que hem tret és que els nostres petits pobles de la nostra comarca s'estan despoblant, i si ara repetís el seu viatge de segur que ho trobaria molt diferent.
A fer aquesta investigació ens han ajudat avis i àvies que encara recorden el seu pas per allà,...


La reflexió que fa l'Espinàs en llegir aquell paper és genial: ..." Tanta gent que ha desaparegut...Però com que formaven part del meu camí no ha deixat mai de formar part de la meva vida, i rellegint el text per a aquesta nova edició he pensat que era impossible que els escolars de Sant Antolí tinguessin raó. En aquestes pàgines, almenys, tota aquesta gent continua essent viva per a mi".
J.M.E Octubre de 1.999
Atentament.
Senyor i

diumenge, 2 de novembre del 2008

Liceu Escolar. 71 anys del bombardeig.

Avui fa 71 anys del bombardeig que va matar a 300 lleidatans, 60 dels quals eren alumnes del Liceu Escolar.
Volia recomanar la lectura del llibre editat l'any 2006 per l'Institut Municipal d'Educació de l'Ajuntament de Lleida "Liceu Escolar de Lleida 1.906-2.006". Les aportacions de diversos autors ens ajuden a conèixer que era i com es treballava al Liceu Escolar.


El retrat del treball pedagògic és molt interessant. Però volia destacar la part final del llibre -Vivències - on diferents ex alumnes ens expliquen el que va suposar per a ells.

El liceu era més que un centre d'ensenyament...
Vaig quedar enterrat viu...
Fèiem les classes sense llibres, només amb apunts,...
Recordo l'esfereïment, però amb poc detall...han passat molts anys...
Ens feien aprendre l'abecedari amb unes lletres de fusta o de cartró gruixut...La guerra em va deixar sense pare, sense amics, sense res...Nens i nenes, com podeu veure als lleidatans els va tocar patir molt. Ara que tenim de tot, cal recordar que no sempre ha estat així.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 1 de novembre del 2008

Castanyes!!! Panellets!!!! Poesia!!!!

Aquesta nit mentre la ciutat s'emplenava de castanyes, panellets i hallowe'en ; al Cafè del Teatre tornava la màgia del muntatge ideat fa ja 10 anys per Josep Ramón Jové Paraula de jazz.

Joan Margarit i Pere Rovira, els grans protagonistes de la paraula; acompanyats per Perico Sambeat - saxo baix- , Xavier Monge - piano- i Rai Ferrer - contrabaix-; ens han regalat una nit difícil d'oblidar...

A més a més dels temes de sempre, pilars fonamentals de l'espectacle; Margarit i Rovira ens han sorprès amb nous poemes.
Gràcies i llarga vida a Paraula de Jazz.
Atentament.
Senyor i.