Deixem l'edifici del segle XIX, amb façanes a la plaça de la Paeria i al carrer Clavell, ubicat als Porxos de Dalt ( l'estructura porticada construïda entre els segles XIII i XVII ), que fou reformat per segona vegada l'any 1.922 seguint el projecte de renovació barroquitzant del cos de tribunes de Francesc de Paula Morera i Gatell; per caminar uns metres fins a la cantonada occidental de la plaça de sant Joan on trobem l'Antiga Pensió Mundial. Els edificis, construïts als anys vint del segle passat, tenen una curiosa planta en forma de lletra L que abraça un altre edifici que fa cantonada.
A la fotografia anterior podeu veure el cos de tribunes ondulants flanquejat pels balcons amb baranes de ferro forjat de la façana del número quatre de la plaça. La fotografia següent de detall és del coronament de les tribunes, amb les balustrades dels balcons que hi ha sobre la tribuna i el coronament de l'edifici amb un frontó circular amb un òcul amb reixat de forja que està envoltat de volutes, pàmpols i raïm.
Vaig al centre de la plaça i m'enfilo al "flam" per fer la propera fotografia en la que podeu veure l'altra façana corresponent al número sis de la plaça. A la seva esquerra hi ha un edifici ( al número cinc ) construït seguint el projecte de l'arquitecte lleidatà Joan Bergós Massó.
La solució arquitectònica de la cantonada de la discòrdia, perquè els propietaris no van arribar a un acord, fou l'edificació de cases diferents ens alçària i façanes. L'Antiga Pensió Mundial té dues façanes classicistes amb cossos de tribuna ondulants i frontons circulars amb òculs. A la fotografia següent de detall podeu observar la tribuna del quart pis amb els balcons amb baranes de forja a l'esquerra, la balconada amb balustrada de les obertures amb arc de mig punt del cinquè pis i el coronament - a l'esquerra amb la balustrada del terrat i a la dreta amb un altre frontó circular amb òcul amb reixa de forja envoltat de volutes, pàmpols i raïm.
L'edifici de l'esquerra és més sobri, però el cos de tribunes és de cinc plantes en lloc de les tres de la pensió. Els grans finestrals de les tribunes estan flanquejats per petites columnes, com podeu veure a la fotografia de detall següent. Tres edificis contigus amb estils diferents, dos classicistes i un beauxartià.
Anem ara al número vint-i-u de la plaça on hi ha l'edifici habitatges amb la planta baixa dedicada al comerç que fou construït les primeres dècades del segle passat. Com podeu veure la botiga de la dreta ha tingut un respecte nul pel projecte arquitectònic de la façana...
L'edifici neoclàssic té dues façanes, la de la plaça sant Joan ( fotografia anterior ) i la de l'avinguda Francesc Macià número quinze ( a la propera fotografia feta des del pont vell és l'edifici de la dreta amb tres balcons per planta ). Les dues façanes estan arrebossades i pintades i llueixen un bon treball de ferro forjat a les baranes dels balcons.
A la fotografia següent de detall podeu observar la gran balconada del primer pis i els tres balcons del segon. Podeu apreciar la senzilla decoració de la façana feta amb rectangles i cercles. La capçada dels arbres durant bona part de l'any no ens deixa mirar com cal aquesta façana.
El baix comercial de l'esquerra acull la botiga Josa & Gassó, una de les poques botigues centenàries que queden a Lleida. Fundada l'any 1.901 al número deu dels Porxos de Baix es traslladà l'any 2.007 a la plaça de sant Joan.
Encara hi trobareu els antics taulells, cadires i metres de fusta per prendre la mida, i el tracte exquisit dels botiguers de tota la vida ( res a veure a una franquícia ). Si voleu tornar a visitar virtualment la botiga de roba més antiga de Lleida cliqueu el proper enllaç: "Botigues centenàries de Lleida (7)".
Deixem la plaça de sant Joan i en pocs minuts passejant ens aturem davant del número dos de la plaça de la Sal.
Construïda l'any 1.924 seguint el projecte de l'arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell, fou endegada per Josep Sans. A la propera fotografia podeu veure el cos de tribunes del primer i segon pis i el coronament amb una petita balustrada.
Les tribunes de la casa Sans gairebé ocupen tota l'estreta façana. A la fotografia de detall podeu veure la tribuna del segon pis i el petit balcó que hi ha a sobre.
Corona la tribuna ondulant un medalló ovalat sense cap inscripció envoltat de motius vegetals. Darrere seu podeu veure la balustrada del petit balcó.
A la quarta planta hi ha tres finestres i el terrat amb una senzilla barana de ferro corona l'estret edifici entre mitgeres.
Deixem el número dos de la plaça de la Sal per fer uns passos i centrar la nostra atenció en el número quatre on s'alça, majestuosa, una casa atribuïda a l'infatigable Francesc de Paula Morera i Gatell malgrat que el projecte no està al seu arxiu...
L'edifici entre mitgeres construït a inicis del segle XX té uns baixos comercials de pedra buixardada amb tres obertures. Al centre la porta d'accés i a dreta i esquerra dues grans obertures ocupades pel supermercat més antic de Lleida.
A l'obertura de l'esquerra ( la de la dreta és l'accés al supermercat ) hi ha una gran fotografia antiga que ens recorda el Momotombo, el primer Plus de Lleida del 1.919.
Si la pedra buixardada és la protagonista de la planta baixa la resta de l'edifici està arrebossat i pintat. Destaca el contundent cos central de tribunes de pedra de quatre plantes que podeu apreciar a la fotografia anterior i a la propera de detall.
Petits balcons amb baranes de ferro forjat flanquegen el cos de tribunes central que domina la façana. La fotografia de detall us permet valorar el treball de forja de les baranes.
Deixem la plaça de la Sal i continuem passejant per la baixada de la Trinitat amb l'objectiu de creuar el riu Segre i anar al parc urbà dels Camps Elisis. al barri de Cappont.
Atentament.
Senyor i