Al tercer turó de la ciutat de Lleida ( 1 ) ...

Comencem l'entrada d'avui a tocar de l'Antic Escorxador Municipal, edificat entre 1.912 i 1.915 per Francesc de Paula Morera i Gatell. A la dreta podeu veure la gegantina escultura de Benet Rosell instal·lada l'any 1.999 "L'Ametlla com balla".  Darrere una colla d'edificis coronen el tercer turó de Lleida, conegut popularment com Puig Bordell...

 

 

Juli Cèsar s'enfrontà l'any 49 aC a les legions de Pompeu a la batalla d'Ilerda. El mateix Cèsar descrigué Ilerda com una ciutat emmurallada, amb un pont de pedra i amb tres turons. A més a més del de la Seu Vella i el de Gardeny, la capital del Segrià té un tercer turó que actualment separa els barris de la Universitat i l'Escorxador.

M'enfilo al tercer turó de la ciutat i faig la fotografia següent, a vista d'ocell, de l'Antic Escorxador Municipal.

Ja al cim del Puig Bordell anem a l'esquerra pel carrer Doctor Combelles on al número trenta-vuit ens espera en Guillem, un dels professors del Col·legi Episcopal que em va escriure un correu explicant-me que em volia ensenyar alguns racons del col·legi.

A la fotografia anterior i a la propera podeu veure la façana principal del col·legi. L'edifici, un projecte de l'arquitecte lleidatà Manuel Cases Lamolla ( 1.900 - 1.974 ), fou inaugural l'any 1.959.

Abans d'entrar al col·legi anem a la cantonada dels carrers Doctor Combelles i Joan Miró on gaudirem del gran mural d'Albert Bonet, exalumne de l'Episcopal, on va cursar el Batxillerat Artístic.

Albert Bonet, nascut a Roba-Roja d'Ebre l'any 1.996, és un pintor, muralista, grafiter i tatuador d'abast internacional. Amb una tècnica perfecta les seves propostes pictòriques són radicals i espectaculars. Gens radical, però tècnicament indiscutible, és el gran mural que li encarregà l'escola lleidatana.

Amb el seu art urbà guanyà el Premi Internacional de Pintura en la categoria de Realisme a la Fira Internacional d'Art de Barcelona del 2.021.

L'any passat del 20 d'abril al 26 de juny, a la Sala Gòtica de l'Institut d'Estudis Ilerdencs ens va sorprendre amb la seva exposició Naturaleses exemplars.

 

Albert Bonet va pintar aquest mural l'any 2.021 utilitzant com a models a alumnes del Col·legi Episcopal i amb l'alegria com a protagonista.

Deixem el mural i anem al col·legi. Abans de pujar el terrat per veure Lleida des de un dels edificis que corona el Puig Bordell ens aturarem en diferents espais en els que hi ha obra de qui fou professor de l'Episcopal el pintor, gravador i muralista Víctor Pérez Pallarés.

 

Primer entrem a la capella del col·legi en la que hi ha diferents obres d'en Víctor Pérez Pallarès. A la fotografia anterior i a la propera podeu observar les obres que flanquegen el petit altar.

 

 

L'any 1.964 Víctor Pérez Pallarés es va integrar al Grup Cogul, tota una referència de l'art lleidatà d'avantguarda format per Ernest Ibáñez Neach, Albert Coma Estadella, Albert Vives Iglésias, Àngel Jové i Jové i Jaume Minguell i Miret.

Al blog hem vist els seus murals a les entrades " Cases singulars de Lleida ( 39 b ) " dedicada al convent dels franciscans del carrer Vila Antònia de Lleida, i a " Els murals de Víctor Pérez Pallarés a l'ermita de Butsènit ". Ho podeu recordar clicant sobre els enllaços anteriors.

Al lateral dret de la capella trobem la sèrie de catorze petits quadres que podeu veure a les dues properes fotografies, la segona de detall.

Sortint de la capella en Guillem m'explica que en Víctor Pérez Pallarès, a més a més d'obra pictòrica, té al col·legi dues peces més.

A la fotografia anterior podeu veure un vitrall dissenyat pel pintor, gravador i muralista lleidatà i a la propera el gran mosaic de la piscina.

Deixem l'obra de Víctor Pérez Pallarés per, ara sí, pujar fins al terrat del col·legi. A la fotografia següent a la part superior central podeu veure el turó més conegut de Lleida, amb la Suda ( a l'esquerra ) i la Seu Vella ( a la dreta ). 

El terrat està ple de plaques solars i a l'esquerra hi ha una petita estructura a la que ens enfilarem a la propera entrada dedicada al tercer turó de Lleida. Des del punt més alt de tot del col·legi donarem un cop d'ull a la ciutat. Però per descobrir el gran secret del Col·legi Episcopal ens caldrà anar sota terra...

Atentament.

Senyor i

Mas de Colom ( i 3 ).

A la primera entrada dedicada a Mas de Colom varem resseguir perimetralment la masia i les façanes sud i est ( les úniques accessibles ) del monestir cistercenc. A la segona entrada vam entrar a l'interior de la masia, ja documentada al segle XIV, per descobrir els diferents espais expositius i acabar fent un tast d'olis i fruits secs a la sala polivalent que corona l'edifici. 

Baixant de la magnífica sala mirador per una escala diferent a la que hi hem accedit, quan s'acaba el primer tram ja veiem  la gran església neogòtica de tres naus ( fotografies anterior i propera ).

A diferència de l'antiga masia i de les façanes del convent, és evident que a l'interior de l'església encara falta molta feina per fer. La rehabilitació preveu transformar el monestir del segle XIX.

A l'ala sud ( fotografies anterior i  propera ) hi haurà espais de formació i jornades tècniques. Un molí d'oli serà el protagonista de l'ala nord, i a la nau central de l'església hi faran un museu dedicat a la producció industrial del Grup Borges.

També està projectada la recuperació de les antigues cel·les que acollien a monjos i novicis amb l'objectiu de fer-hi una hostatgeria o un hotel rural.

Abans de continuar baixant per l'escala fem una última mirada, a vista d'ocell, de l'antiga església. Malgrat la foscor ( penseu que gairebé totes les obertures estan tapiades, podem veure perfectament els arcs apuntats que separen les tres naus.

Al baixar el segon tram d'escales descobrim, pintats als murs, els noms de les diferents dependències que ens recorden la funció d'hospital militar republicà que tingué Mas de Colom a la Guerra Civil.

A la fotografia anterior està clar que anant a l'esquerra hi havia la Primera Compañia i la Sala de Servicio i a la fotografia següent, malgrat el mal estat del guix, es pot llegir perfectament on estava la Enfermería.

Sobre la porta que ens permet accedir a l'església neogòtica hi podem llegir Paso al Hospital. Quan entrem en aquest gran espai trobem tres plafons informatius del Memorial Democràtic Espais de Memòria que ens fan saber quina fou la funció de Mas de Colom durant la Guerra Civil.

D'esquerra a dreta hi ha els plafons dedicats al context històric que ens expliquen l'avanç de les tropes a Lleida i la sanitat republicana després de la caiguda del front d'Aragó.

A la fotografia anterior podeu veure aquest plafó i darrere la nau sud de l'antiga església del monestir cistercenc. A la propera fotografia el mateix plafó és el protagonista. En aquest punt tenim més llum natural perquè a la dreta hi ha la porta de sortida de la visita ( recordeu que la resta d'obertures estan tapiades ).

La fotografia de detall següent del plafó informatiu anterior ens permet veure les façanes est i sud del monestir i de la masia. El peu de la fotografia explica que està feta als anys trenta però ni hi consta l'autor.

A la dreta d'aquest plafó hi ha el que ens fa cinc cèntims de les fases de l'hospital militar de Mas de Colom. Fou la Clínica Militar número 5 del XII Cos de l'Exèrcit entre el 31 de març del 1.938 i el 21 d'abril del mateix any, i Hospital de Campanya número 3 del XVIII Cos de l'Exèrcit-Hospital quirúrgic o de sang entre el 19 i el 31 de maig de 1.938. La seva funció hospitalària continuà fins al gener de 1.939.

Res fa pensar que en aquest espai, on regnen la calma i el silenci, hi hagué 224 llits i que entre el 31 de març del 1.938 i el 26 de gener del 1.939 hi van morir 104 persones...

El tercer plafó està dedicat al camp d'aviació de Mas de Colom ( del que està documentat el seu funcionament l'any 1.927 ), l'accident del dia 1 d'abril de 1.928 i a l'Escola Aèria Civil de Tàrrega creada l'any 1.931.

A tocar dels plafons, aixecant la càmera fotogràfica, faig la fotografia següent en la que podeu observar malgrat la poca llum natural part de les tres naus de l'església neogòtica.

Sortint del monestir cistercenc m'aturo un moment a gaudir de la plana i el silenci que embolcallen la finca de Mas de Colom.

Deixem la finca de més de setanta-dues hectàrees i les seves instal·lacions que el Grup Borges, mitjançant un pla especial urbanístic d'ordenació, intervenció i millora, està rehabilitant, per continuar gaudint del nostre patrimoni.

Atentament.

Senyor i

La cabana de Cal Perot.

Tornem a l'entrada d'avui al terme municipal d'Aspa, al sud-est de la comarca del Segrià. A les entrades "El Castell Palau d'Aspa" i "La cabana d'Aspa", les dues publicades al blog al novembre del 2.021, vàrem visitar virtualment el Castell Palau ( amb elements arquitectònics dels segles XIII-XIX i XVI-XVII ) i la cabana de planta circular i falsa cúpula construïda a finals del segle XIX principis del XX pels picapedrers que treballaven a la pedrera del costat per emprar-la d'aixopluc, a la Vall de Coma Madrona. Si cliqueu sobre els enllaços anterior podreu recordar les dues descobertes.

El 85% del terme municipal forma art de la Zona d'Especial Protecció per als ocells ( ZEPA ) i l'espai de la Xarxa Natura 2000 de Mas de Melons. Per gaudir de la cabana de Cal Perot passejarem fins a la partida de les Tallades.

A la pàgina 254 del llibre "Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs de es terres de Lleida" de Félix Martín i Josep Preixens, publicat l'any 2.005 per Pagès Editors diu " Cabana amb coberta de volta de canó i un mas al sostre. Propietari Roman Vidal. Mides: alt 2,15, ampl. 3,35, prof 4,20 / 14,7 metres quadrats".

Com podeu veure a les fotografies anteriors, després d'observar frontalment la cabana anem a l'esquerra per accedir a la construcció superior per les escales que ens permeten pujar-hi i que ja podeu observar a la propera fotografia.

A la dreta de la fotografia anterior hi ha una construcció que veureu molt millor a la fotografia següent. Recordeu que estem passejant per Mas de Melons, un espai de protecció dels ocells. La curiosa edificació és una caseta per a la nidificació i protecció de les aus.

A la propera fotografia podeu observar la cabana de Cal Perot , de planta rectangular,  des del costat esquerre. A la dreta hi ha les escales per accedir a la construcció superior que, com heu pogut constatar a les fotografies anteriors, ja no té coberta...

Ara sí que ens cal pujar les escales i constatar el mal estat de la construcció superior que al llibre de Pagès Editores anomenen mas del sostre.

Malauradament ja fa anys que la teulada ha cedit i a l'interior de la petita construcció s'amunteguen les teules, els canyissos i les bigues.

Els enamorats de les construccions de pedra seca tenim un eina important, la Wikipedra. En aquest catàleg interactiu de la pedra seca es pot consultar les diferents construccions que hi ha a cada municipi, mitjançant mapes, fitxes, fotografies i croquis. A la fotografia següent podeu veure la corresponent a la cabana que avui estem visitant virtualment.

Cliqueu sobre l'enllaç anterior, entreu a Wikipedra i remeneu. Podreu veure barraques, construccions per emmagatzemar aigua, forns, murs o conjunt de murs significatius i altres construccions fetes en pedra seca. A la fitxa 5.335 hi podem llegir: " Autor: Pere Peiro. Construcció: tipus ( aèria aïllada ), forma ( planta quadrada ), tipus de coberta ( volta de canó o arcades successives ), orientació ( est ) tipus de porta ( arc pla ), estat ( perfecte estat - és evident que aquesta fitxa fa anys que es va fer perquè l'estat de la construcció superior no és bo ). Comentaris: Cabana de "Cal Perot" situada a les Tallades ".

Deixem la construcció superior i baixem a la cabana. A la fotografia anterior podeu veure l'interior, amb la menjadora a l'esquerra, i a la propera de detall la volta.

Surto de la cabana i vaig a la part del darrere per fer-li l'última fotografia de l'entrada d'avui en la que destaca la construcció superior, ja sense coberta.

Aprofiteu per gaudir de Mas de Melons i de la colla de construccions de pedra seca que hi trobareu. Recordeu que està prohibida la circulació motoritzada tot l'any i a les zones sensibles per a les aus no s'hi pot passejar, ni a peu ni amb bicicleta, des del 15 d'abril al 15 de juliol.

Atentament.

Senyor i

El taller d'exvots i d'imatges religioses de cera...

Ja vaig explicar-vos al final de l'entrada " Gràcies Antoon van der Wijngaerde ", del passat mes de novembre, que l'any 1.642 durant la Guerra dels Segadors les tropes castellanes van conquerir i destruir la Pobla de Cappont. Per això no queda res del dibuixà l'any 1.561 l'artista d'origen flamenc.

La propera fotografia de detall de la reproducció a gran escala del dibuix Vista de Lleida ( presidí l'exposició temporal del Museu de Lleida "Imago Urbis. La Lleida del segle XVI " ) mostra part de Cappont abans de la seva destrucció.  

Varen enderrocar les fortificacions que hi havia i construïren un revellí, una fortificació triangular que tenia com objectiu dividir a la força atacant. 

Al barri de Cappont, que podeu veure a la propera fotografia que vaig fer des de la Seu Vella,  hi vivien molts pagesos i una colla d'artesans. Es feien activitats de manufactura tèxtil. Al barri hi havia els monestirs dels agustins i dels trinitaris.

No s'hi podia viure ni treballar, però malgrat la prohibició s'hi van instal·lar petites industries ( serradors, sargaires, filadores... Abans d'aquesta repressió, entre els anys 1.625 i 1.642 l'activitat artesanal de Cappont fou molt important.

En una de les vitrines de l'exposició " Imago Urbis. La Lleida del segle XVI ", que podeu veure a la fotografia següent, hi havia una matriu i diversos motlles d'un taller de Cappont que es dedicava a la manufactura d'exvots i d'imatges religioses de cera. Al barri també hi havia cistellers, fusters, ferrers...

A l'entrada d'avui observarem detalladament algunes de les peces que es conserven d'aquest taller de Cappont. Malgrat la recerca que he fet no he trobat documentació sobre aquest taller, per això el que us explicaré de les peces és dels plafons informatius i del catàleg de l'exposició temporal.

La matriu, els motlles i altres estris que s'hi van poder documentar estan custodiats a l'Arxiu Arqueològic de Lleida. Una part foren exposats al museu de Lleida.

L'ocupació de la riba esquerra del riu Segre va començar després de la conquesta de la ciutat de Lleida l'any 1.149. El barri estava habitat per la població andalusina.

A la propera fotografia de detall, d'una matriu per a l'estampació de motlles de terrissa, hi podeu observar una sirena mirant-se al mirall i pentinant-se.

A la segona meitat del segle XIX, quan Manuel Fuster i Arnaldo ( 1.808 - 1.864 ) era el Paer en Cap de l'Ajunatment de Lleida ( La Paeria ), es decidí recuperar el barri de Cappont construint uns jardins públics on hi hagué la Pobla de Cappont. A la fotografia següent podeu donar un cop d'ull als Camps Elisis amb les dues llargues rengleres d'impressionants plàtans provinents de la Devesa de Girona que foren trasplantats l'any 1.864.

Tornem a la vitrina amb la matriu i els motlles. La propera fotografia és del motlle bivalve d'una figura femenina. Aquest motlle s'emprava per fer un exvot de cera.

Les dues fotografies següents també són de motlles bivalves per fer exvots de cera. A la primera podeu veure el d'una mà i a la segona el d'un cor.

Per acabar l'observació detallada de les peces de la vitrina a les quatre properes fotografies podeu veure motlles que probablement s'utilitzaven per fabricar segell per al Monument de Setmana Santa. Si cliqueu sobre el proper enllaç " Els segells de cera " podreu llegir l'entrada dedicada al blog Pedres de Girona que explica la història d'aquests segells abans i després de l'establiment al segle XIV del Monument de Setmana Santa.

Deixem la matriu i els motlles del taller de Cappont que es dedicava a la fabricació d'exvots i d'imatges de religioses de cera per, en una propera entrada, observar detalladament el quadre " Socors de la plaça de Lleida " que també formava part de l'esposició temporal del Museu de Lleida " Imago Urbis. La Lleida del segle XVI ".

Atentament.

Senyor i