dimecres, 28 de setembre del 2022

Moco Museum Barcelona.

El dia setze d'octubre de l'any passat obrí les portes al públic  al Palau dels Cervelló, edificat al segle XVI aprofitant una antiga construcció del segle XV,  el Moco Museum Barcelona. La nissaga dels Cervelló hi visqué fins al segle XVII i llavors el va comprar la família de comerciants genovesos Giudice.
 
 
Quan entrem al palau, al pati, ens dóna la benvinguda l'escultura  de fusta de sis metres d'alçària i deu tones de pes Final Days obra de l'artista i dissenyador nord-americà Kaws ( Brian Donnelly ). Darrere de l'escultura hi ha l'accés al museu i a la seva esquerra l'escala que ens permet pujar a la primera planta del palau.
El dia nou de setembre vàrem visitar virtualment dues sales d'aquest museu. Si cliqueu sobre el proper enllaç "Gaudir de Guillermo Lorca García-Huidobro" ho podreu recordar. A l'entrada d'avui donarem un cop d'ull al nou museu barceloní.


The Immaculate Heart-Sacred , una inquietant escultura de l'ant 2.008, de l'artista britànic  Damien Hirts. Un cor de bou conservat en formol travessat amb una daga envoltat amb un filferro de pues de plata , amb ales de colom blanc.
 
 
A l'esquerra de la propera fotografia podeu veure l'escultura de bronze feta amb el procés de cera perduda, de 115 X 95 X 360 centímetres. que fou concebuda i fosa per primer cop l'any 1.980.


Woman Aflame, de Salvador Dalí, representa a totes les dones. El pintor, escultor, decorador, escriptor i pensador empordanès deia que la veritable bellesa d'una dona és el seu misteri.


L'escultura és un préstec de The Dalí Universe , companyia especialitzada en Salvador Dalí que gestiona una de les col·leccions privades més importants del geni del surrealisme. Aquesta Dona en flames mostra la passió pel misteri i el desig femení.

 
Per Salvador Dalí els calaixos són el símbol de la memòria on hi ha els secrets ocults que tenen les dones. En aquesta escultura representen la sensualitat amagada de la dona i els misteris del cos femení.


Nascut a Amsterdam l'any 2.016, el Moco ( Mo de modern + Co de contemporani ) Museum és un museu independent amb obres d'art modern, contemporani i de carrer. Els museus d'Amsterdam i Barcelona són una iniciativa privada promoguda pel matrimoni de galeristes i col·leccionistes Lionel i Kim Logchies.


Continuant amb el cop d'ull a algunes de les obres exposades, procedents de préstecs de la xarxa internacional d'amants de l'art i de col·leccionistes, a la fotografia anterior podeu veure el retrat de Marily Monroe. L'artista pop Andy Warhol va fer aquesta serigrafia de la Marilyn després de la seva mort l'any 1.962. 
La propera fotografia és una de les sis de gran format de la sèrie Jesus is My Homeboy del fotògraf, director  de cinema i de vídeos musicals David LaChapelle. L'artista estatunidenc ens mostra en aquesta sèrie la vida de Jesús a la nostra societat modera. A  Last Supper ( El Sant Sopar ), del 2.003, el podem observar envoltat dels seus apòstols i a la dreta, al costat de la porta, hi ha Maria Magdalena.
 
 
El Palau dels Cervelló abans de transformar-se en el Moco Museum Barcelona acollí la galeria d'art Maeght ( 1.974 - 2.012 ) i la Fundació Gaspar ( 2.015 - 2.017 ). L'estudi d'arquitectura i enginyeria Pulsen, s'encarregà de la reforma per convertir l'edifici en la seu del Moco Museum Barcelona.
A la fotografia següent podeu veure l'obra Metamorphosis de l'artista multimèdia australià Nick Thomm


Sortim de la planta baixa i tornem al pati del palau on Final Days, la gran escultura de fusta  de Brian Donnelly ( Kaws ), és la protagonista.


A la dreta de la fotografia anterior i a la propera podeu observar l'escala coberta, amb arcs rampants que ens convida a pujar a la primera planta del palau.


L'edifici, d'uns dos mil cinc-cents metres quadrats, l'han llogat per vint anys. Els promotors del nou Moco esperen repetir l'èxit del museu d'Amsterdam que en cinc anys ha tingut més de dos milions de visitants.
Quan entrem a pal primera planta ens espera la primera experiència d'art immersiu digital Les Fantômes.


El museu ocupa dues plantes del Palau dels Cervelló en les que estan exposades obres de la col·lecció de Lionel i Kim Logchies i les de les exposicions temporals.


La fotografia anterior i la propera són de dues obres de l'artista de carrer Banksy. A Home Sweet Home veiem aquest text pintat sobre un quadre d'un paisatge i a la serigrafia del 2.004 signada Girl with Balloon ( Gold ), no tenim clar si la nena intenta agafar o deixa anar el globus amb forma de cor.


El passat dia nou vàrem visitar virtualment l'exposició temporal Esplendor de la Noche que ocupa dues sales d'aquesta primera planta. Si voleu tornar a veure els quadres de gran format del pintor xilè Guillermo Lorca García-Huidobro, cliqueu sobre l'enllaç anterior. La fotografia següent és de l'oli sobre llenç ( 180 X 300 centímetres ) de l'any 2.020 The Healer


Quedareu bocabadats amb l'experiència d'art immersiu de l'artista holandesa Irma de Vries en la que centenars de diamants il·luminats són els protagonistes. Els humans estem sotmesos a grans pressions, però perquè es formi un diamant també cal  una pressió elevada que transforma el carboni en un dels materials més forts, en una joia brillant. Nosaltres, malgrat les pressions que patim, podem ser forts i brillar...


Gaudiu de Diamond Matrix, una proposta al·lucinant de Studio Irma. Entreu en aquest calidoscipi gegantí i deixeu-vos seduir...


Si hem pujat a la primera planta per l'escala coberta, amb arcs rampants, tornem al pati interior entorn al que s'articula l'edifici del Palau dels Cervelló per una escala molt més senzilla.


Deixem el Moco Museum Barcelona però no el carrer de Montcada. Anem del número vint-i-cinc, Palau dels Cervelló, als números 12 -14 que corresponen als palaus gòtics Nadal i Marquès de Llió que acullen el Museu Etnològic i de Cultures del Món que visitarem detalladament en una sèrie de properes entrades.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 25 de setembre del 2022

Un cop d'ull a la Llotja de Palma.

A la tercera entrada de la sèrie "Passejant per les terrasses de la Catedral" ens vàrem dedicar a observar a vista d'ocell part de la ciutat de Palma. En una de les fotografies del Palau Reial de l'Almudaina us mostrava detalladament la Torre de l'Àngel. A la dreta d'aquesta torre es veu la Llotja edifici que vaig dir-vos que visitaríem en una propera entrada. Avui ho fem.


Deixem la Seu i en pocs minuts caminant tranquil·lament pel passeig de Sagrera trobem l'edifici de la Llotja, la joia de la corona del gòtic civil de Mallorca.


Guillem Sagrera inicià, cap a l'any 1.426, l'edificació de la Llotja de Mercaders. En aquell moment ja estava considerat un gran arquitecte i escultor. Hi treballà fins l'any 1.447. Guillem Vilasclar i membres de la família Sagrera van acabar l'edifici que es donà per finalitzat l'any 1.452.
A la fotografia anterior podeu observar la façana de llevant ( est ) on hi ha el portal major dividit en dos per un mainell o trencallums ( un pilar o columna que divideix en dos l'espai buit d'una obertura ). La propera fotografia de detall ens permet veure millor aquest portal.


Al timpà d'aquest portal hi ha la figura de l'Àngel Custodi de la Mercaderia, que era el patró i emblema del Col·legi de Mercaders. Aquest àngel es repeteix en altres parts de l'edifici.


Com podeu constatar a la fotografia següent de detall, les ales desplegades de l'àngel esculpit per Guillem Sagrera estan treballades minuciosament. Amb les mans aguanta un filacteri en el que es pot llegir "Defenedor de la mercaderia".


L'edifici de planta rectangular ( 40,83 X 28,66 metres ), té a cada vèrtex una torre octogonal. A les façanes principal i posterior entre les dues torres hi ha dues torretes ( també anomenades bestorres ), i a les dues façanes laterals entre les dues torres hi ha tres torretes.


A la fotografia anterior podeu veure les dues torres octogonals i les dues torretes ( bestorres ) de la façana de llevant. A cadascuna de les deu torretes hi ha una gran gàrgola, obra de Guillem Sagrera.
La propera fotografia de detall ens permet observar el coronament de la Llotja. A l'alçària de les dues gàrgoles podeu veure un fris de mènsules. Més amunt, uns finestrals conopials calats amb merlets catalans a la part superior.


A la fotografia següent de detall de la façana de ponent el protagonisme és per a les dues grans  gàrgoles i el coronament de l'edifici.


Del conjunt de les deu gàrgoles, algunes es van afegir a la restauració del segle XIX. Les torretes de la Llotja estan alineades amb les fileres de columnes interiors i tenen la funció de contrafort.


A la fotografia anterior podeu veure un dels dos finestrals que flanquegen el portal major, amb arc conopial i traceria gòtica.
L'espai interior està format per tres naus de la mateixa alçària dividides en quatre trams transversals. Les naus estan separades per sis impressionants columnes helicoïdals ( entorxades ) sense base ni capitell. Sembla que estem en un palmerar...


La llotja està coberta per dotze voltes de creuria, típiques de l'arquitectura gòtica. A la propera fotografia podeu veure set de les dotze claus de volta.


A l'interior trobem elements escultòrica a les claus de volta, a les portes de les quatre cantonades i als culdellànties de la zona dels finestrals. A les quatre claus de volta de la nau central hi ha esculpit l'escut quadribarrat de la Corona d'Aragó que podeu observar a la fotografia de detall següent.


Si aixequeu la mirada a les naus laterals veureu que a les claus de volta s'alternen l'escut de la Universitat de Ciutat de Mallorca i l'àngel custodi patró i emblema del Col·legi de Mercaders.


A la fotografia anterior de detall podeu veure una de les claus de volta amb l'escut de la Universitat de Ciutat de Mallorca i a la propera, també de detall, una de les claus de volta amb l'àngel custodi agenollat, amb les ales esteses i aguantant amb les mans un filacteri.


La fotografia següent és del detall escultòric, dedicat a Sant Lluc, del timpà de l'arc conopial que hi ha sobre la porta d'accés a la torre interior sud-est. Recordeu que la iconografia d'en Lluc és el bou, que està esculpit, i malauradament decapitat, a la dreta del sant. Els grups escultòrics de les petites portes estan dedicats als quatre evangelistes.


La propera fotografia és d'un dels finestrals de la façana sud, la façana lateral que mira al mar. Sembla que ens convidi a seure una estona per assaborir lentament tanta bellesa.


Abans de marxar de la Llotja aprofitem per fer una última mirada a la seva espectacular i perfecta arquitectura.


Sortim de la Llotja de Mercaders i continuem passejant per apropar-nos a Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma que visitarem en una propera entrada.
Atentament.
Senyor i

dijous, 22 de setembre del 2022

Passejant per les muralles de Balaguer.

Tornem avui a la capital de la Noguera per passejar virtualment per les seves muralles. Al blog hem visitat Balaguer en una colla d'entrades anteriors: "Santa Maria d'Almatà", el "Santuari del Sant Crist ", el projecte PLANTA promogut per la Fundació Sorigué al complex industrial la Plana del Corb, l'"Antic convent de Sant Domènec", el "Museu de la Noguera", el cenobi i el parc de "Santa Maria de les Franqueses", i el "Xalet Montiu".
Comencem la passejada a la plaça Mercadal, la plaça porxada més gran de Catalunya, que podeu veure a vista d'ocell a la propera fotografia feta des de l'església gòtica de Santa Maria. 


En aquesta plaça tots els dissabtes es celebra el mercat setmanal ja documentat l'any 1.211. Situats al centre de la plaça mirant a la Paeria ( l'Ajuntament ) hem d'enfilar el carrer de la Botera, el que veurem al vèrtex dret de la plaça, i en pocs minuts trobarem la muralla de Balaguer.


A la fotografia anterior i a la propera podeu observar el Portal del gel. Un com passat el portal, el carrer que continua enfilant-se és el carrer de la Muralla i el que va a l'esquerra és el carrer de la Creu.


Però abans de passar el portal, a l'esquerra, gairebé tocant a la casa hi ha un dels plafons informatius del Centre Històric de Balaguer al que ens aproparem.
 
 
Hi podem llegir: "Portal del gel 8. Era conegut a l'edat mitjana com a porta de Montsó o de la Gironella. Donava accés a les eres, l'espai de treball on es tractaven els cereals i els cultius de secà. En aquesta zona s'hi trobava també el pou de gel de la ciutat".


Passat el portal de gel pujo una miqueta pel carrer de la muralla per fer la fotografia següent del costat exterior de l'antic portal.

 
Si des del mateix indret em giro noranta graus a l'esquerra puc mostrar-vos com la muralla i el turó formen una unitat.


Giro una mica més a l'esquerra perquè a la propera fotografia, feta al barranc de la Botera, constateu com la muralla ressegueix el turó.
 

A la fotografia següent podeu observar la part superior del pany de muralla on hi ha el portal del Gel coronat per la barana que ens ajuda a passejar-hi amb seguretat.
 
 
L'origen del recinte emmurallat de Balaguer és dels darrers anys de l'ocupació andalusina, segles X i XI, quan va néixer el nucli urbà. Malgrat que es conserven petits fragments del pany de muralla d'origen àrab, gairebé tota la resta del recinte emmurallat és de l'època comtal ( segle XIV ).
Si baixem els pocs metres que hem enfilat el carrer de la muralla i poc abans d'arribar al portal del Gel anem a la dreta, veurem una torre metàl·lica que ens permetrà pujar al coronament de la muralla.


En aquella època ( segles X i XI ) els límits de la ciutat de Balaguer eren la plaça Mercadal ( al sud ), el barri del Firal ( a l'oest ), el riu Segre ( a l'est ) i el Castell Formós ( al nord ).
L'escala que hi ha a l'interior de la torre metàl·lica ens deixarà a tocar de la part superior de la muralla per passejar-hi tranquil·lament.


Per entrar i sortir de la ciutat la muralla tenia diferents portals. Al segle XIV n'hi havia cinc i després, amb l'eixamplament de les muralles, es van afegir el portal de Lleida i el portal del Gel que és el més ben conservat. Les obres de restauració de l'àmbit de la muralla van començar l'any 1.995.
A la propera fotografia podeu veure la passarel·la que enllaça el portal del Gel amb l'església gòtica de Santa Maria, de la que podeu observar la part superior del campanar octogonal traient el nas darrere de la muralla.
 
 
L'any 1.333 el comte rei Alfons III el Benigne ordenà als jueus que sortissin de la ciutat per anar al que actualment són els carrers dels Teixidors, de Sant Josep i Miracle ( a la zona sud de la plaça Mercadal, que es transformà en jueria ).
El zoom de la càmera fotogràfica ens permet veure millor el pany de muralla que gira a l'esquerra i el portal que ens permetrà accedir a l'església gòtica de Santa Maria. Darrere de la muralla treu una mica el nas el petit campanar. Aquesta torre pentagonal es coneguda popularment com el campanar del Moro.

Ja situats a la passarel·la, és tot un paler caminar lentament per aquest espai de més d'un metre i mig d'amplada, a tocar l'antiga muralla, plena de història.
La fotografia següent ens convida a pujar, mentre gaudim d'un regal visual espectacular, fins a l'església de Santa Maria, de la que podeu veure els dos campanars. 


Si em giro puc fer la propera fotografia en la que, malgrat el contrallum, podeu constatar com s'enfila la passarel·la en sentit contrari.


Abans de començar a pujar fins a l'església gòtica de Santa Maria vull mostrar-vos una part de Balaguer a vista d'ocell. Al fons podeu veure la xemeneia de la paperera Inpacsa ( Industria del Papel y de la Celulosa S.A ), fundada l'any 1.955 i tancada l'any 1.993. Al turó del centre de la fotografia hi ha el castell de la Ràpita, del segle IX, ja al municipi de Vallfogona de Balaguer.


A la fotografia següent podeu diferenciar clarament la passarel·la de fusta i ferro galvanitzat ( a l'esquerra ) de la muralla medieval ( dreta ) al tram del barranc de la Botera.
"La passarel·la es va construir paral·lela a l'antic pas de muralla per no afectar el coronament de la mateixa. Està adossada al costat exterior del parament de la muralla. Als trams més pendents es va fer graonada. La barana es va fer amb muntants de perfil laminat, en forma de lletra T i vuit cables trenats rígids d'acer inoxidable, amb tensors ( també d'acer inoxidable ). Corona la barana una platina inclinada i soldada al muntant. El paviment de la passarel·la és de fusta de pi cuperitzat".


La informació tècnica de la passarel·la la vaig trobar a la pàgina seixanta-dos de la publicació "Trenta-cinc anys de restauració monumental. L'obra del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya ( 1.980 - 2.015 )" editada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 
L'esforç de pujar la graonada té premi perquè com podeu constatar a la propera fotografia l'església gòtica de Santa Maria ens espera, impacient...


Abans de passar pel petit portal, si donem mitja volta, podem gaudir malgrat el contrallum d'un bon tram de la muralla comtal de Balaguer.


L'església gòtica de Santa Maria serà la protagonista d'una propera entrada en la que observarem detalladament la seva sòbria arquitectura.
Atentament.
Senyor i