Sahaflar Çarsisi, el pati màgic (i 3).

Abans d'explicar-vos la gran aportació d'Ibrahim Müteferrika al món del llibre àrab, cal recordar algunes de les descobertes del blog de la biblioteca al febrer del 2.009. A l'entrada Inventar lletres l'ofici de tipògraf vam visitar virtualment l'exposició Enric Crous Vidal en la que s'explicava que la tipografia és l'art de dissenyar, compondre i imprimir textos mitjançant tipus movible. Cada lletra és un prisma rectangular, normalment metàl·lic, en el que a la cara superior, en relleu i a l'inrevés, hi ha la imatge d'una lletra o dibuix que volem imprimir.

A Inventar lletres l'ofici de tipògraf (2), en Dionís , encarregat de la Sala Temàtica d'Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida, ens mostrava de forma magistral tots els secrets de la sala i la impressió amb tipus movible.
Més tard, al maig del 2.010 a la visita virtual a l'exposició La maquinaria de la lectura. La impremta a Lleida de Botel al segle XXI amb l'entrada Parlar amb Enric Botel, vam veure el primer llibre imprès a Lleida , el Breviarium Ilerdensis del 1.479.

Ara que ja hem recordat què és imprimir amb tipus movible, tornem a Sahaflar Çarsisi, i a Ibrahim Mütiferrika. Ell va ser el primer àrab que va establir una instal·lació de la impremta de tipus movible.

Però li va costar molt convèncer a les autoritats , el Gran Visir i el Gran Muffi , perquè parlessin amb el Califa Otomà, per poder imprimir llibres utilitzant aquesta tècnica.

Als estudiosos musulmans no els agradava gens la seva proposta. Pensaven que un llibre sobre religió era sagrat i mereixia estar fet a mà amb la cal·ligrafia tradicional i les antigues tècniques d'enquadernació. Després de moltes discussions va aconseguir l'any 1.726 el permís del Califa per imprimir llibres laics i científics. Com podeu veure, els llibres religiosos no.

En el moment de marxar Sahaflar Çarsisi em fa l'ultim regal. Pels altaveus de la mesquita Beyazit sona l'adhan - la crida a l'oració , i entre els llibres veig els fidels netejant-se la cara, els braços i els peus per assistir a una de les cinc oracions diàries que fan els musulmans practicants.
Surto i començo a baixar. Pujar i baixar és normal a Istanbul, la ciutat dels set turons. Tinc dues joies per mostrar-vos. La primera a Sultanahmet és l'estació de trens de Sirkesi. Lectors d'Agatha Christie no deixeu de seguir el blog de la biblioteca....
Atentament.
Senyor i

Sahaflar Çarsisi, el pati màgic (2).

Recordeu nenes i nens que estàvem descobrint un pati ple de llibreries. La història d'aquest mercat data del segle XV, és un dels mercats més antics d'Istanbul que ocupava el lloc del Chartoprateia, el mercat del llibre i el paper de Bizanci. A finals del segle XVIII, els llibreters van marxar del basar cobert i es van instal·lar en aquest pati.

És el centre per a la venda i distribució de llibres de l'Imperi Otomà i el lloc de reunió dels cercles intel·lectuals i literaris d'Istanbul. Està obert tots els dies excepte els diumenges i festius, però les llibreries més petites obren tots els dies.

Ja vaig dir-vos que al mig del pati, en un petit jardí, hi ha el bust d'Ibrahim Müteferrika, personatge molt important en el món del llibre àrab. Ibrahim va néixer l'any 1.674 a l'actual Romania, mentre estudiava teologia el van portar a Istanbul com esclau.

Va continuar estudiant i es va convertir a l'Islam. Amb el seu esforç va arribar a müteferrika ( Missatger dels Visirs ) . Dominava diferents llengües, i quan hi havia reunions amb representants de governs estrangers, ell era el traductor.

Va ser un famós editor, diplomàtic, astrònom, historiador, erudit islàmic i sociòleg. La tenacitat per convèncer al Gran Visir i al Gran Muffi, va suposar que el Califa Otomà l'autoritzés a donar un pas de gegant en el món del llibre àrab.
Molt aviat, a la darrera entrada sobre Sahaflar Çarsisi sabrem quina va ser aquesta gran aportació.
Atentament.
Senyor i

Sahaflar Çarsisi, el pati màgic (1).

Molts dels viatgers que visiten Istanbul dediquen una part del seu temps a passejar pel Gran Basar ( Kapali Çarsi), però la majoria no arriben a descobrir un petit pati molt antic situat entre la mesquita Beyazit ( Beyazit Camii ) i el Gran Basar. En aquest punt de la ciutat es donen la mà la mesquita, el basar i la universitat...

Des del pati ple de llibreries és omnipresent una de les mesquites més antigues de la ciutat. Beyazit Camii es va construir entre 1.501 i 1.506 i és una joia de l'arquitectura otomana. Yakupshan Bin Sultanshah, el seu arquitecte, es va inspirar en Santa Sofia.

Després de l'agitació del basar, la tranquil·litat d'aquest pati amb més de 40 llibreries, és un gran contrast. Totes les llibreries estan numerades i plenes de llibres de matèries molt diverses. Malgrat la pluja, alguns enamorats dels llibres aprofitem per remenar, mentre un venedor d'ayran, la beguda més sana i típica de Turquia- feta amb iogurt , aigua i sal-, travessa lentament el pati.

Fa molts anys aquest espai va ser el centre comercial de la indústria del paper i del llibre. Des de principis del segle XVIII fins a l'aparició de les biblioteques públiques a Turquia, aquest mercat era la font principal de llibres d'Istanbul.

Molts dels llibres són nous, encara que en podem trobar de vells, però la màgia del pati és inqüestionable. La llibreria nº4 Elif, propietat d'Aslan Kayhardag, és un espai especialitzat en llibres turcs. Diuen que si un llibre existeix a Turquia, ell el trobarà...

Els germans Unal i Sinan dirigeixen la llibreria nº27 Güzen Kitap Ve Yayinevi. Compren llibres de les biblioteques que tanquen a Turquia i Europa. Al número 2 tenen un dipòsit de 5.000 volums.
Al mig del pati, en un petit jardí, hi ha el bust d'Ibrahim Mütefenica, personatge fonamental en el món del llibre àrab.
Voleu descobrir qui era ?
No deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

Comerç en estat pur.

Surto de Misir Çarsisi , (el Basar de les Espècies), i començo a passejar pels carrers i carrerons que s'enfilen i porten a Kapali Çarsi , (el Gran Basar). És tota una experiència obrir els ulls i veure la vida que hi ha en aquesta zona de la ciutat. Les cases antigues, la llum , els aparadors,...Gent carregada amb paquets immensos amunt i avall, comprar, vendre, regatejar, beure un te, mirar i escoltar....

El Gran Basar és un dels més grans del món. Té 58 carrers i unes 40.000 botigues i cada dia el visiten entre 250.000 i 400.000 persones. És una petita ciutat de 30.700 metres quadrats.


Al 1.880 tenia 4.399 botigues, 2.195 tallers, 497 telers, 12 magatzems, 18 fonts, 12 mesquites petites, una mesquita gran, una escola i una tomba. Els noms dels carrers es corresponen amb els articles que venen a les seves botigues. Gairebé tots els venedors parlen diverses llengües.

Al 1.464 es va construir el primer basar per ordre de Mehmet III. Solimà el Magnífc el va fer molt més gran. Després d'un terratrèmol es va reconstruir l'any 1.864. Posteriorment va patir diversos incendis i va ser renovat l'any 1.954 seguint els plànols originals de l'època de Mehmed III. Al centre, el basar té un disseny ortogonal.

La peça fonamental del comerç a llarga distància eren les caravaneres ( fora de la ciutat), i els hans (dins de les ciutats). El han era un espai amb un pati interior amb un edifici en el que s'allotjaven temporalment els comerciants de les caravanes . A la part de baix hi deixaven els animals, i a la primera planta s'allotjaven els mercaders.

Encara queden alguns hans, però la majoria estan en molt mal estat. El millor conservat és el Han Zincerli, actualment dedicat a la venda de catifes i or. Als hans es feien les grans transaccions financeres.

Entro en un pati màgic entre el Gran Basar i la mesquita Beyasit Camii. És el Sahaflar Çarsisi, , el mercat de llibres de segona mà; un espai ocupat per milers de llibres. Tot un regal per a la gent enamorada dels llibres....
Voleu passejar i descobrir els seus secrets?
Atentament.
Senyor i

Colors, olors i sabors a Misir Çarsisi.

Encara sorprès per la descoberta del Professor Doctor Sülük, entro al Basar de les Espècies o Basar Egipci ( Misir Çarsisi). Aquest nom li ve donat perquè era el lloc on es venien les espècies portades d'Egipte durant l'època otomana.
Els colors, olors i sabors ( molts dels venedors et deixen tastar els seus productes) , omplen la ment del visitant...

Les espècies en pols formen petites muntanyes de diferents colors que estan acompanyades d'esponges naturals, fruits secs, tomates deshidratades, els dolços -que tan magistralment fan els turcs-, henna, ...

Va ser projectat per Koca Kasm Aga i l'any 1.660 el va acabar l'arquitecte Mustafa. És el segon més gran d'Istanbul, després del Gran Basar. Inicialment formava part del complex de la mesquita situada a l'antic barri jueu.

Diferents els colors, les olors, i els venedors! Podeu trobar-ne de molt cridaners i gesticuladors i de molt afables i tranquils que us poden vendre l'Aprodisiaque dels sultans. Mesir macunu...

Hi ha unes cent botiguetes. Antigament els productes arribaven a Istanbul amb galions procedents d'Egipte. Aquests galions estaven custodiats per vaixells de guerra que els protegien dels pirates.

El basar forma part del complex de la Mesquita Yeni Camii. Quan obren per començar el dia feiner un oficial demana una pregària pels comerciants i els desitja un bon negoci.
Comprar, vendre, tastar, olorar, discutir el preu,... Negociar.
Atentament.
Senyor i