Arquitectura amb fil i agulla.

El passat 7 de juny es va inaugurar a Getaria el museu dedicat al modista-creador Cristóbal Balenciaga Eizaguirre, un dels grans dissenyadors del segle XX. Ja fa uns anys al País Basc podem gaudir d'un esclat de propostes arquitectòniques. Cristóbal Balenciaga Museoa, obra de l'arquitecte cubà Julián Argilagos, s'afegeix a la llista de visites obligades per als amants de l'art de pensar edificis.

El Palacio Aldamar va ser construït a mitjans del segle XIX i en ell passaven l'estiu els marquesos de la Casa Torres. La mare de Balenciaga, Martina Eizaguirre, era cosidora i treballava per algunes famílies destacades, entre elles la dels marquesos de Casa Torres.

Martina feia moltes visites i proves al palau i Cistóbal l'acompanyava. De ben petit va veure i admirar vestits sastre encarregats a Londres i vestits comprats a Paris. Aquest nen de Getaria va aprendre molt aviat a cosir al costat de la seva mare. Els propietaris del Palacio Aldamar es van adonar molt aviat de les grans capacitats d'en Cristóbal.

Als dotze anys es va traslladar a Donostia on s'inicia el seu aprenentatge com a sastre als millors establiments del moment Casa Gómez i New England. Als divuit anys ja era el cap del taller de confecció per a senyora dels Grans Magatzems Au Louvre de Donostia. Amb pocs anys va ser reconegut com a creador genial.
El museu està dividit en set àrees. A la sala 0 podem veure un documental sobre Cistóbal Balenciaga. Aquesta sala està situada al Palacio Aldamar. La resta del palau s'utilitzarà més endavant per a les exposicions temporals.

Les sis sales en les que podem contemplar les creacions d'en Balenciaga tenen controlada la llum, la temperatura i la humitat. A cada sala trobem una pantalla en la que podem veure un vídeo que ens fa una petita introducció. Les sales són: Començaments, Dia, Còctel, Nit, Núvies i Essencial.

Alguns dels comentaris de Christian Dior deixen molt clar la gran admiració dels grans per l'arquitecte dels vestits:
" Amb els teixits nosaltres fem el que podem, Balenciaga fa el que vol".
" L'alta costura és com un orquestra que dirigeix Balenciaga. Els altres modistes som els músics i seguim les indicacions que ell dóna".
Era un home amb idees clares i contundents. Sobre el seu ofici afirmava:
"Un buen modisto debe ser arquitecto para la forma, pintor para el color, músico para la armonia y filósofo para la medida".
Cistobal Balenciaga Museoa, una genialitat més, per gaudir plenament del País Basc.
Atentament.
Senyor i

6 mila milioi Beste.

Passejar per Donostia sempre és molt bona proposta. Els carrers de la Parte Vieja són tot un espectacle. Aniré a San Telmo Museoa, renovat i ampliat. El Museo de San Telmo és el més antic del País Basc. Quedo bocabadat, la nova proposta arquitectònica presenta l'antic convent dominic del segle XVI unit a la proposta dels arquitectes Nieto Sobejano.

Avui no parlaré de l'exposició permanent d'etnografia basca, que ja justificaria la visita, sinó de la primera exposició temporal amb la que s'ha presentat el "nou" San Telmo. Fins al 21 d'agost la proposta 6 mila milioi Beste ( 6 mil milions d'Altres) , us sacsejarà el cor i l'ànima...

Aquesta vídeo instal·lació és una proposta fascinant. Yann Arthus-Bertrand esperava a Mali la reparació d'una averia del helicòpter amb el que estava fent un reportatge per a una revista. Mentre esperava va conversar tot el dia amb una persona del país que li va explicar les seves pors, les esperances, la vida diària,...L'única ambició d'aquell home era alimentar als seus fills.
En Yann va quedar molt sorprès per la mirada de l'altre, i d'aquesta llarga conversa neix la proposta 6 mil milions d'Altres.

Després de 10 anys sobrevolant el planeta per fer "La Terra vista des del cel", Yann va començar al 2.003 aquest colossal projecte amb Sibylle d'Orgeval i Baptiste Rouget-Luchaine. Sis reporters van anar a buscar l'Altre a 78 països. En total 5.600 entrevistes en primer pla. Gent molt diversa van contestar a les mateixes preguntes. La pantalla ens mostra un rostre, milers de rostres, tots diferents,... tos iguals...

Cinc anys de rodatge, 4.500 hores filmades, més de 50 idiomes, 40 preguntes que us faran pensar moltíssim... Aquí teniu algunes de les preguntes:
.- Què representa per vostè la família?
.- Què li agradaria transmetre als seus fills? .
.- Què ha après dels seus pares?
.- Quin era el seu somni de nen/nena?
.- I actualment, quin és el seu somni?
.- A que ha renunciat?
.- És feliç ?
.- Què és per vostè l'amor?
.- Quan va plorar per última vegada?
.- Perdona fàcilment? Què no podria perdonar? ....

Podeu entrar a uns prismes i cilindres gegants on està escrit el tema del que parlen els entrevistats: família, sentit de la vida, primers records, històries d'amor,....; i el minuts de cada gravació. És important mirar el programa de mà per organitzar-se. Cal triar, ja que l'exposició està composta per 11 hores de projecció. Molt amablement els treballadors del museu us segellaran l'entrada i podeu sortir a dinar gaudint de la magnífica gastronomia donostiarra , per continuar a la tarda la visita... També podeu dinar al restaurant del museu.

Abans de sortir, seieu una estona a Missatges, on els entrevistats us faran reflexionar amb les seves propostes. Cinc pantalles omplen l'espai de grans idees dels Altres...
6 mila milioi Beste una vídeo instal·lació imprescindible.
Atentament.
Senyor i

El misteri del celler del monestir ( i 6 ).

Completen els fons de l'arxiu quatre cantorals i una dotalia dels segles XII i XIV, i uns 134 documents solts escrits entre els segles IX i XIV. Una dotalia, nenes i nens, és un document en el que s'explica els béns que aportava la dona al matrimoni.
El fons de l'antiga canònica de Solsona aplega 233 lligalls, als quals cal afegir una quinzena que ho són de la ciutat i tretze de Casa Ribera del segle XIX.

A aquest conjunt s'han de sumar també els antics arxius procedents de priorats i monestirs, més tota la documentació que ha generat el propi bisbat en els seus cinc-cents anys d'història.
Cal destacar els documents de 49 arxius parroquials i els sis-cents volums de la biblioteca auxiliar.A l'arxiu diocesà hi ha 810 metres lineals de documents.

Tanquem la llum i sortim del celler per tornar a la sala d'estudiosos on l'Enric aprofita per fer l'última explicació. Em parla de les delegacions de l'arxiu en les que cada cinc anys la documentació passa a l'Arxiu General ( Càritas, Intermon,...).A la secció de delegacions cada entitat té els seus arxivadors.

A la sala d'estudiosos continua la feina silenciosa dels investigadors. Agraeixo a l'Enric Bartrina el tracte rebut i la seva lliçó magistral. Ens acomiadem i surto al carrer.

Marxo amb la sensació plaent d'una nova descoberta i la certesa que la feina dels arxivers i algunes de les seves intervencions per salvar documentació, és important per conèixer millor la nostra història.
Atentament.
Senyor i

El misteri del celler del monestir ( 5 ).

La família d'apotecaris Pallerès va exercir aquest ofici a la ciutat de Solsona de forma ininterrompuda durant quatre-cents anys. És possible que a Catalunya hi hagués altres nissagues familiars a Llívia o Cardedeu, però no hi ha documents que ho demostrin als pocs arxius que es conserven.
A l'Arxiu Diocesà de Solsona els fons documentats van del 1.500 al 1.855.

A més a més de farmacèutics la família Pallerès exercien d'adroguers, cerers, i fins i tot pastissers. No està clar si tenien una o dues farmàcies.
Als fons Pallerès trobem receptes en les que s'inclou el nom del metge i l'ofici del receptor. També hi ha factures. Podem consultar una quarantena de volums catalogats i una vintena de carpetes de folis i plecs de paper.

El primer volum del llegat Pallerès és del 1.500, enquadernat amb pergamí , té 264 folis més 10 folis d'índex. El volum conté receptes i comptes dels medicaments entregats. Una d'aquestes receptes diu:
" Deu lo Senyor en Pere argerich, çabaté, a VI de juliol de 1.500, per un mistio cordial he contra spasme, feta de jonzeniga; aygues en les quals fou infús iiii grans peònia, he ab dita cola dura fou ajustat gra exops he smaragdes, coral he altres materials; paguí per sa filla japica, mestre miquel de Johan.Mes per idem, oli de lor per untar lo ventrey i he la serna de la squena, per la dita".

Els volums 12 al 18 descriuen als comptes de medicaments i de l'adrogueria entre els anys 1.633 i 1.690.
El volum 15 comença així: " Llibre Major de Comptes de la Botiga de Mi Joseph Pallerès, en lo qual se assentan tots los comptes tant de Medecinas, com de Drogas, Cera y altras cosas".

L'Enric tanca poc a poc els armaris compactes. Mentre dono l'últim cop d'ull al llegat Pallerès, recordo a mossèn Joan Serra i Vilaró que el va salvar de la destrucció...Gràcies Joan!
Atentament.
Senyor i

El misteri de celler del monestir ( 4 ).

Deixem els pergamins a les planeres i l'Enric comença a buscar als armaris compactes que conserven la documentació. L'arxiver m'explica històries increïbles del camí seguit per alguns documents fins poder descansar a l'arxiu.
A Solsona hi ha un jutjat de primera instància. Van voler fer net al canviar d'edifici i part de la documentació la volien portar a Lleida per fer pasta de paper. L'arxiver del moment, el doctor Agustí Llorenç, va demanar que li deixessin dipositar tots aquests documents a l'arxiu en lloc de fer-ne pasta de paper.

Els documents salvats expliquen tots els judicis des de 1.800 al 1.936. Molts d'aquests documents pertanyen a un període històric molt conflictiu , la Primera Guerra Carlina ( 1.833 - 1.840). Llegir aquesta documentació ens ajuda a comprendre millor la situació del país en aquella època.

Una de les explicacions de l'arxiver es molt sorprenent. M'explica que la família Pallerès van exercir d'apotecaris a la ciutat de Solsona, de forma ininterrompuda durant més de quatre-cents anys. Hi ha documentació que parla de la farmàcia Pallerès anterior al 1.500. Tomàs Pallerès i Bonany, nat al 1.838, va ser el darrer dels apotecaris. La seva pubilla no va voler continuar la tradició familiar i no va estudiar farmàcia.

La família es va vendre la casa i els nous propietaris van dir al paleta:
.- Ves a les golfes, i fes neteja.
Quan el manobre anava a llençar la documentació, mossèn Joan Serra i Vilaró, que va ser l'arxiver entre 1.909 i 1.925, li va dir:
.- Boig, no llencis res! Porta-ho a l'arxiu!
D'aquesta manera es va salvar una documentació molt important que ha servit als estudiosos per a fer diverses tesis doctorals.

L'Enric Bartrina, molt orgullós amb aquests documents salvats de la destrucció afirma: " A Llívia tenen els pots, però aquí hi ha les receptes".
Molt aviat al blog de la biblioteca descobrirem algun dels secrets dels apotecaris Pallerès.
Atentament.
Senyor i

El misteri del celler del monestir (3).

Fa mil anys el celler del monestir de Santa Maria de Solsona, que era un monestir molt ric, guardava vi i embotit. El monestir apareix documentat l'any 997. Ara, sota la gran volta de pedra, els armaris compactes per conservar la documentació i les planeres contenen documentació molt valuosa.

A les planeres hi ha 13.714 pergamins que provenen de Santa Maria de Solsona, Santa Maria de Serrateix , i Sant Pere de la Portella.

L'Enric obre una planera i m'ensenya dos pergamins escrits abans de l'any 1.000 per explicar-me la gran diferència entre dos escriptoriums. Estic impressionant , tinc a les mans dos documents que es van escriure fa deu segles...

Un dels pergamins descriu una venda feta pel Comte Borrell. El pergamí està signat per la seva dona, el Comte Ramon i el Comte Ermengol; que eren els prohoms en aquell moment històric. Està escrit en llatí amb lletra carolíngia ( alemanya) i al signum apareix la creu gamada.

Es pot veure una gran diferència entre els dos pergamins. Un està fet a l'escriptorium d'un comte, i l'altre en l'escriptorium d'un culte, però pobre, rector de pagès. Diferents cal·ligrafies i pergamins. El del comte és de molta qualitat, el del rector és molt senzill i possiblement aprofitat ( podria ser un fragment d'un altre pergamí).

L'arxiver obre una altra planera que està plena de butlles pontifícies . Totes tenen l'escut del papa. Mireu nenes i nens quina bona lletra....

M'explica l'Enric que normalment els investigadors busquen informació de les parròquies. Els primers 100 anys la documentació està a la parròquia i posteriorment passa a l'arxiu diocesà.
L'Enric Bartrina comença a girar els volants dels armaris compactes, que estan plens d'històries que ens explicarà l'arxiver.
Al blog de la biblioteca molt aviat les descobrireu.
Atentament.
Senyor i

El misteri del celler del monestir ( 2 ).

Remeno una estona els prestatges de la biblioteca auxiliar envoltat per uns murs de pedra molt, però molt antics. Aprofito per escriure al quadernet notes sobre la història de l'arxiu i fotografiar aquest espai.

La primera documentació de l'Arxiu Diocesà procedia de la canònica de Santa Maria de Solsona i dels priorats de Sant Llorenç de Morunys, Santa Maria de Roca-rossa (Maresme) , Sant Pere de Clarà ( Rosselló) , i Santa Maria de Vilabetriu ( Alt Empordà).

Al segle XIX s'hi sumà la documentació dels monestirs de Sant Pere de la Portella ( Berguedà), Santa Maria de Serrateix ( Berguedà), i una part de la col·legiata de Sant Vicenç de Cardona ( Bages).
Els encarregats d'ordenar l'arxiu, van ser fra Miquel Listerri, el notari de Solsona Josep Ceriola i Font, i el seminarista Domènec Costa i Bofarull.

Com hem vist al llarg de les descobertes d'antigues biblioteques i arxius; gairebé totes han tingut moments molt complicats al llarg de la història, i han patit grans destrosses.Al 1.810 les tropes napoleòniques, van calar foc a la catedral, i les flames van afectar bona part de l'arxiu. Però l'arxiu encara va patir més desgràcies. Al 1.837, quan els carlins van convertir el Palau Episcopal en caserna, l'arxiu es transformà en una font de paper per encendre el foc.


L'any 1.896 es va fundar el Museu Diocesà i tota la documentació salvada es va dipositar en ell. Entre els anys 1.909 i 1.925 es va encarregar d'ordenar la documentació salvada mossèn Joan Serra i Vilaró. Després de la Guerra Civil i fins al 1.970, va continuar aquesta tasca d'ordenar i catalogar el doctor Antoni Llorenç. Mossèn Antoni Bach agafà el relleu entre 1.970 i 1.980. Ja fa trenta-un anys que l'encarregat de l'arxiu és l'Enric Bartrina Coromines.

Surto de la biblioteca auxiliar i amb l'arxiver entrem a la cambra del tresor. L'antic celler del monestir romànic ja no guarda vi, sinó documentació molt important que omple les planeres i els armaris compactes per a la conservació de la documentació.

Obrir aquestes planeres i consultar els diferents armaris ens transporta a altres moments de la història.
Voleu descobrir els secrets amagats al celler?
Atentament.
Senyor i

El misteri del celler del monestir ( 1 ).

L'Arxiu Diocesà de Solsona, té el seu origen l'any 1.593, quan es va crear el bisbat. Era conscient que obrir la porta de l'arxiu implicava una descoberta important. Havia quedat amb mossèn Enric Bartrina i Coromines a les deu del matí. Ja sabeu que valoro molt la puntualitat, i una estoneta abans estava esperant a l'avinguda de la Mare de Déu del Claustre. La primera sorpresa va ser comprovar que no era l'únic que esperava a l'Enric. En anteriors visites a diferents arxius he coincidit amb pocs investigadors. La meva experiència solsonina seria diferent...
Molt puntual, l'Enric ens saluda i obre la porta i els grans finestrons.

Només entrar trobem la sala d'estudiosos que, com podeu veure a la fotografia, està molt animada.M'explica l'arxiver, que qualsevol persona pot consultar i treballar a l'arxiu. Només cal presentar el DNI per investigar cada dia de 10 a 14 hores. Hi ha connexió a internet però cal portar l'ordinador .

El primer impacte al donar un cop d'ull a aquest espai és la descoberta de construccions molt més antigues a l'interior de l'edifici per on he entrar a l'arxiu. Al sortir de la sala d'estudiosos el passadís em deixa bocabadat. L'Enric veu la meva sorpresa i em diu:

.- Senyor i, com pots veure hem aprofitat un espai històric per utilitzar-lo com arxiu. Aquest mur és una part de la muralla de la ciutat.
El mur té un gruix de dos metres i la finestra ens mostra la solidesa de la construcció.

Metre caminem pels baixos de Palau, l'Enric m'explica que abans hi havia les cavallerisses i les quadres. Ara hi tenim els despatxos de l'arxiver i un petit taller de restauració on treballa amb l'auxiliar que l'ajuda en la seva feina.

Abans l'arxiu estava al tercer pis i era de difícil accés per a les persones amb alguna dificultat, Ara s'ha guanyat en espai i les instal·lacions estan adaptades.
Al fons del passadís hi ha una dependència a les fosques. L'arxiver obre la llum i m'explica que aquesta és la biblioteca auxiliar. Plena de prestatges metal-ics acull una colla de llibres ordenats per temes. Ara cal classificar-los...

Entro en aquest espai, escric al quadernet les explicacions que en tot moment fa l'arxiver, faig fotografies i em pregunto com serà la part principal de l'arxiu si la biblioteca auxiliar guarda als seus prestatges aquesta colla de llibres....

Si voleu donar un cop d'ull a la biblioteca auxiliar no deixeu de visitar el blog de la biblioteca. I encara ens falta descobrir el gran tresor d'aquest arxiu: el celler del primitiu monestir romànic.
Atentament.
Senyor i

Passejant després de la tronada...

Quan els ballets d'óssos, cavallets, drac, nans, ball de bastons, àliga i gegants han fet la seva exhibició del Corpus ; els trabucaires preparen la tronada que acaba amb l'explosió dels mascles. És una experiència emocionant i , evidentment, sorollosa.
El silenci inunda per uns moments la ciutat i queda la fumera de la pólvora cremada com a record del moment viscut.

Decideixo passejar una mica per tal de recuperar la calma. Deixo la Plaça Major i baixo a la Plaça de Palau. Donaré un tomb a l'entorn de la Catedral, que és una mostra impressionant de diferents estils arquitectònics. Cal recordar que la Col·legiata de Santa Maria de Solsona va ser una de les canòniques importants de Catalunya.

Sembla que el rellotge de sol que hi ha a la part superior de la façana barroca de l'Assumpció, del 1.769, segueix atentament el meu passeig...

Continuo caminant fins arribar a l'Avinguda de la Mare de Déu del Claustre. De la primitiva església romànica ( 1.070 - 1.163 ), s'en conserven tres absis, el campanar, el claustre, el celler i el menjador dels canonges.

Sec una estoneta en un dels bancs de l'avinguda aprofitant l'ombra dels arbres per descansar una mica. Mentre dono un cop d'ull a l'edifici, una petita porta em crida l'atenció. M'aixeco per llegir el cartell que hi ha a la porta...

Arxiu. Tantes vegades que he passat per aquesta zona de la ciutat i mai m'havia fixat en aquesta porta.
Nenes i nens, moltes vegades us he dit que la curiositat és molt important. Cal preguntar, escoltar i aprendre. Ràpidament m'informo i els resultat de la recerca és molt clar:
.- Si vols descobrir l'Arxiu Diocesà de Solsona, has de parlar amb mossèn Enric Bartrina i Coromines.
Ja em coneixeu, un nou repte, una nova descoberta m'espera. M'han dit que l'Enric és un pou de coneixements i que darrera d'aquesta petita porta hi ha tresors amagats.
Voleu entrar-hi?
Atentament.
Senyor i