Torna l'aparador màgic.

Fa pocs dies l'aparador de la llibreria Fregola estava ple de figuretes de Sant Jordi lluitant amb el drac. Si passegeu per la plaça de la Sal aprofiteu per donar un cop d'ull a un dels aparadors més antics de Lleida. Podreu seguir el calendari de les nostres tradicions.
Les figuretes de Sant Jordi han desaparegut, però ara hi tenim un nou misteri per resoldre.
Aquest mes d'abril, a més a més de Sant Jordi, hi ha una festa molt arrelada a Catalunya.

Com que estic una mica desmemoriat no recordo exactament que vam celebrar el passat dimarts 27 d'abril.

Entre llibres que parlen de Lleida i de la Seu Vella hi podem descobrir onze figuretes de diferents mides on es veu una mare i un nen.

Algú pot ajudar-me a recordar quina és l'altra festa catalana del mes d'abril?
Atentament.

Senyor i

Malgrat les obres la Floreta ha tornat!

Al maig del 2.008, amb els nens i nenes que en aquell moment feien cicle inicial vam editar el llibret "La Floreta ha tornat". Els alumnes del Sant Jordi a les primaveres del 2.008 i del 2.009 heu estat col·laboradors del Projecte Orenetes.Com tots sabeu l'institut ja fa temps que està d'obres, i aquestes també han alterat molt la vida de l'escola. Però , malgrat tot, la Floreta ha tornat.




La gent del Projecte Orenetes ens demana que els ajudem a fer el cens del 2.010.
Voleu participar?
Atentament.
Senyor i

Mireu molt bé les flors.

Fa una colla de dies que la primavera ens fa regals visuals que no et deixen indiferent. Si teniu una estoneta, no dubteu a passejar i gaudir de la natura. En el moment de preparar la motxilla, no us descuideu l'últim número de la revista el cárabo, el 72, corresponent al primer trimestre del 2.010: " Guía de los visitantes de las flores".

Aquesta petita revista és imprescindible pels amants de la natura. Pierre Déom ens ajuda a comprendre el món que ens envolta amb uns textos molt divertits i uns magnífics dibuixos.

Editada i traduïda al castellà per Teresa Vicetto i amb direcció de Benigno Varillas, el cárabo és una eina molt útil per vosaltres i els vostres fills.

Agafeu la càmera, la revista, i .... aquí teniu un petit regal, una mostra del que veureu si mireu molt bé les flors. Un dia estava passejant i les flors van rebre una colla de visitants. Ràpidament vaig fer les fotografies

La revista ens proposa la descoberta de quaranta-tres insectes que visiten les flors. No hi ha cap papallona a la llista. No teniu curiositat?

Atentament.

Senyor i

Sant Jordi salva Stockholm.

Diu la tradició que Birger Jarl, el fundador de Stockholm, va fer construir al segle XIII una petita església al punt més alt de l'illa de Stadsholmen ( més coneguda popularment per Gamla Stan). Amb el pas dels anys i després de moltes reconstruccions i canvis d'estil arquitectònic, va esdevenir la Catedral de la capital sueca l'any 1.942.

Passejant per Gamla Stan, el cor de la ciutat, vaig decidir entrar a la catedral. Malgrat la colla de turistes que hi havia fora, a l'interior no hi havia ningú. El silenci gairebé era total. De cop i volta em vaig sobresaltar:

.- Hola senyor i, no em vols dir res ?

Caminar fins al fons de la nau és el primer que hem va passar pel cap i em vaig quedar gelat. Un drac immens em parlava.Començava a preocupar-me, no és normal trobar-te amb dracs i jo ho he fet a Barcelona, Poblet, Donostia i ara a Stockholm .
.- Hola, ens coneixem ?

.- Però que dius, sóc el drac de l'escola Sant Jordi..- I que fas tan lluny de l'escola?
.- Escolta que t'ho explicaré:

Aquest grup d'escultures inaugurat l'any 1.489 formen un altar consagrat a Sant Jordi.

Està fet amb fusta de roure i banya d'ant per l'escultor més important del nord d'Europa, Berndt Notke de Lübeck, la segona meitat del segle XV . La llegenda de Sant Jordi s'escampa per molts països europeus i en el cas de Suècia la princesa salvada per Sant Jordi és la ciutat de Stockholm. Sten Sture va encarregar aquesta magnífica escultura. Feia poc que, derrotant a les tropes del rei Christián de Dinamarca, havien salvat la capital sueca de ser envaïda pels danesos.

.- Deixem de parlar, senyor i, que ara entra molta gent. Adéu fins aviat.

.- Adéu drac i gràcies per aquesta història.

El drac es torna de fusta i banya i jo li faig la fotografia que avui, un dia tan especial per l'escola, us regalo.

Bon dia de Sant Jordi a tothom !

Atentament.

Senyor i

La màgia d'escriure: fer tinta i escriure amb ella..

En Jesús de Documenta després d'explicar-nos la petita història del llibre, que ens va deixar a tots gratament sorpresos, es va transformar en un alquimista.Al maig del 2.009 vam descobrir a l'entrada La Biblioteca del Monestir de Poblet (3) , diferents fórmules antigues per fer tinta. En Jesús va fabricar tinta davant vostre tal i com ho feien els monjos durant molts anys.
En un morter va posar cecidis de roure i els va aixafar, convertint-los en un polsim.

Va afegir un polset de color blau, que li deia vidriol i una mica d'aigua.

Aquesta estranya barreja , una estona al forn elèctric i a bullir . Com més temps estava bullint, més fosca es tornava.
Després en Jesús amb l'ajuda dels vostres mestres va colar el resultat d'aquest experiment i va afegir-hi goma aràbiga.
Mentre es refredava una mica, amb una eina de tall molt esmolada va preparar plomes i canyes ( càlamus), per escriure amb aquesta tinta.


Em vaig quedar de pedra al veure lo bé que fèieu anar les estranyes eines d'escriptura.

Gràcies a en Jesús de Documenta, hem descobert molts secrets del món dels llibres i els materials i eines per escriure.
Atentament.
Senyor i

Invasió de dracs a la Plaça de la Sal.

Nens i nenes ahir em vaig espantar molt. Estava passejant plàcidament pel centre de Lleida i al passar per la plaça de la Sal, de cop i volta, m'envoltaven set dracs.
Quina por! Però com sempre la curiositat va guanyar al dubte i vaig poder fer aquestes fotografies que demostren que el que us he dit no són imaginacions meves.

Em va tranquil·litzar molt veure que cada drac era derrotat per un valent cavaller. És evident que m'havia precipitat.Un aparador molt especial era el responsable d'aquesta colla de dracs. L'aparador de la Llibreria Fregola deixa clar quina festa celebrarem aquest divendres , i entre els llibres que hi ha exposats podeu veure una colla de figuretes de Sant Jordi lluitant amb el drac.

Ja falta molt poc per la gran festa!
Atentament.
Senyor i

La màgia d'escriure: petita història del llibre.

Aquesta tardor hem descobert el taller Documenta. En Jesús i la Núria ens van obrir les portes del seu taller de conservació i restauració i ens van explicar amb molt entusiasme el seu ofici. El misteri del carrer Humbert Torres ja no té secrets per als nens i nenes del Sant Jordi que segueixen el blog de la biblioteca.

Fa pocs dies en Jesús va visitar la vostra escola i jo, molt ben amagat a la classe de primer, vaig seguir les magnífiques explicacions sobre la història del llibre. Encara em va deixar més bocabadat veure com preparava canyes i plomes per escriure, Però el més sorprenent va ser veure com fabricava tinta amb la que després anàveu escrivint amb plomes, canyes ( càlamus), i plomins.


Em van entusiasmar les seves explicacions. Primer us va explicar on han escrit els humans. De les parets vam passar a les tauletes d'argila. Els egipcis sobre papir. Els romans van afegir una peça de fusta al papir perquè no es trenqués amb tanta facilitat. Els grecs tenien tauletes de cera i escrivien amb un punxó.



Com que hi havia poc papir, la solució va ser escriure a les pells dels animals, i van inventar el pergamí. Per guardar-los no ho podien fer enrotllant-los com un papir i es van inventar el llibre.Cosien els quaderns i posaven tapes de fusta ( enquadernació copta). Posteriorment van posar un llom al llibre.


Els xinesos van inventar el paper i els àrabs, per la ruta de la seda, van descobrir aquest invent i el van difondre arreu. El llibre àrab es feia amb l'enquadernació de carpeta, amb una solapa protectora anomenada lisán.

Una curiositat em va sorprendre; els llibres es guardaven horitzontalment en armaris. Ara els guardem verticalment als prestatges.
L'enquadernació europea es basa en la islàmica. Del llibre desapareix la solapa i la pell de la tapa es canvia per cartró.
L'última novetat ens porta al món informàtic, és el llibre digital.
Però com i amb què hem escrit els humans sobre aquests diferents suports?. No deixeu de visitar el blog de la biblioteca per descobrir-ho.
Atentament.
Senyor i

Trenta anys després...

Aquest diumenge estava passejant pel Casc Antic de Lleida i a la Plaça de l'Ereta vaig recuperar el record del mercadet d'art. A finals dels anys 70 i començament dels 80 aquesta zona de la ciutat estava plena de vida i podies gaudir d'una colla de propostes culturals.
De l'àlbum fotogràfic de la pàgina personal del professor de la UdL Enric Vicedo Rius he agafat, amb la seva autorització, dues fotografies d'aquest mercat d'art del diumenge . Podeu imaginar com era la plaça i l'ambient ara fa trenta anys...

Fotografies : Àlbum fotogràfic de la pàgina personal Enric Vicedo Rius.

Com podeu veure hi havia molta gent i les cases de la plaça estaven plenes de signes de vida.
Ara, i per iniciativa de l'Ajuntament, cada segon diumenge de mes podeu tornar a passejar per el mercadet d'art, batejat com a "Mostra d'Artistes de l'Ereta".

 

La plaça ha canviat molt, i l'ambient encara més. Els edificis són nous i ja no existeix el focus cultural que eren la Llibreria l'Ereta, (de la que parlaré extensament en una altra entrada), ni la Universitat al Roser construït l'any 1.669.
Lleida intenta recuperar el Casc Antic i una de les propostes per fer-ho ha començat amb la presència de 12 artistes lleidatans. Ara cal que els enamorats de la ciutat participem en aquest objectiu.
Atentament.
Senyor i

Bombolles d'acer a la ria.

Passejant i gaudint de les estonetes en que el Sol t'acompanya en aquest esclat de primavera que omple el País Basc, comentem entusiasmats com ha canviat la ciutat de Bilbo. Vaig descobrir aquesta ciutat a començament dels 80 i en aquests anys hem passat d'una ciutat dura a una ciutat molt acollidora. L'esforç per recuperar la ria és extraordinari i la genialitat de construir el Guggenheim ha canviat la foscor per llum. Si us agrada l'arquitectura, l'art , la gent i menjar molt bé heu de fer una escapada a la capital de Bizkaia.

Des de la Universitat de Deusto ens crida l'atenció una colla de bombolles que semblen sortir de la ria just al davant del museu Guggenheim Bilbao. Ens apropem i l'impacte d'aquesta escultura de 14 metres d'alçària i 6 metres d'amplada no et deixa indiferent.

Ja hem comentat moltes vegades nens i nenes que la curiositat és molt important i per aixó ràpidament ens vam informar sobre aquesta escultura i el seu autor.
Anish Kapoor va néixer a Bombay l'any 1.954. Als 19 anys va anar a Londres per estudiar art i des de llavors hi viu. Aquesta escultura ," El gran arbre i l'ull" ,està formada per vuitanta esferes d'acer inoxidable i acer al carboni col·locades sobre tres eixos. Aquests miralls d'acer donen lloc a moltes imatges que van canviant amb el nostre moviment i el de la nostra mirada.
Els nostres informadors ens deixen un programa de mà on queda clar que cal conèixer l'obra d'aquest escultor.

Fotografia: Programa Guggenheim Bilbao Febrer- Octubre 2.010

Estem molt encuriosits i el que llegim al programa ens anima a entrar al museu:" Les obres s'han creat amb l'objectiu de provocar i generar sensacions en qui les observa".
Si voleu entrar i descobrir Anish Kapoor no deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

Dissabtes poesia. Mercurio amb els poetes.

Ja hem parlat alguna vegada de la revista Mercurio, editada per la Fundación José Manuel Lara. Volia recomanar-vos especialment les revistes de març i abril. Podeu demanar-les en qualsevol llibreria important i no us costaran ni un cèntim d'euro.També podeu clicar a l'enllaç anterior i llegir-les a l'ordinador.

El número 119 és la del març passat i està dedicada a Caballero Bonald poeta del grup del 50 del que també formaven part Ángel González, Claudio Rodríguez, Francisco Brines, José Ángel Valente, Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma, José Agustín Goytisolo.... i els lleidatans Alfonso Costafreda i Jaume Ferrán.

Aquest mes d'abril el número 120 porta per títol " Dos poetas, un siglo Miguel Hernández y Luis Rosales". Els dos poetes nascuts l'any 1.910 ( el mateix any que el nostre estimat Marius Torres) formen part de la generació del 36 que va recuperar la poesia clàssica i la quotidianitat.

A la pàgina 7 tenim uns petits fragments dels seus poemes:

Tristes armas
si no son las palabras.
Tristes,tristes.

Miguel Hernández 1933

Sólo la palabra salva
la memoria y abre
paso a la esperanza.
Luis Rosales 1.930

Han passat una colla d'anys i sembla que els humans encara no hem entès el valor de la paraula...
Atentament.
Senyor i