Colmado La Luna.

El dia vint-i-tres d'abril vàrem celebrar la diada de Sant Jordi a Palma, primer enfilats a les terrasses de la catedral ( construïda entre els segles XIII i la dècada de 1.630 ) per apropar-nos després passejant pel barri jueu fins a l'Església Basílica de Sant Francesc. Al final de l'entrada us vaig explicar que faríem un petit periple per l'illa de Mallorca mirant i admirant el seu patrimoni. Avui comencem.

Deixem Palma per anar a la Serra de Tramuntana, concretament a la Plaça Constitució, centre de Sóller. El modernisme és el protagonista de diferents edificis sollerics. A la plaça de la Constitució hi ha la façana de l'església de Sant Bartomeu, el Banc de Sóller ( que actualment és una sucursal del Santander ) i l'Hotel La Vila.

A la fotografia anterior podeu veure la façana modernista de l'església de Sant Bartomeu, temple construït al segle XIII però amb moltes remodelacions posteriors. La façana, dissenyada l'any 1.904, és obra de Joan Rubió i Bellver, deixeble de Gaudí. Del mateix arquitecte és l'edifici del Banc de Sóller.

Si sou seguidors del blog potser recordareu que la passada tardor a les entrades "Arxiu Gavín: Inventari d'Esglésies de Catalunya ( i 15a )" i "Arxiu Gavín: Inventari d'Esglésies de Catalunya ( i 15b )" vàrem observar detalladament l'església modernista del Sagrat Cor de Raïmat, que també és obra del reusenc Joan Rubió i Bellver.

La fotografia següent de detall és de l'elegant indicador de ferro forjat i ceràmica vidrada de la Plaça Constitució.

A pocs metres de l'Hotel la Vila al número tres del carrer de sa Lluna ens espera el protagonista de l'entrada d'avui, el Colmado La Luna, una antiga botiga d'ultramarins que avui és una botiga de delicatessen.

Entre els aparadors de la fotografia anterior podeu veure una placa, que observareu millor a la propera fotografia de detall, en la que podem llegir: "Establiment Històric Sóller. Ajuntament de Sóller". Aquesta placa la llueixen la vintena d'establiments de més de cent anys d'antiguitat de Sóller.

Segons consta en una escriptura de compra la mateixa família regenta el popular colmado des de l'any 1.780. Francisco Javier Forteza Mora, cinquena generació, no descarta que la botiga funcionés anteriorment.

 

A la fotografia anterior podeu veure l'aparador de la dreta i a la propera de detall la part inferior del mateix aparador on els protagonistes són el whisky escocès, l'armagnac, els caves, el xampanys francesos Moët&Chandon, Veuve Chequot,...

El Colmado La Luna es coneix popularment amb el malnom de "Can Mametes". A en Miquel Fortesa, que era gras, el coneixien com Miquel Mames, però ala propera generació ja s'emprà el malnom, sembla que relacionat amb els pits, de Mametes.

A la fotografia anterior podeu veure el petit aparador cantoner que hi ha a la dreta de la porta d'accés al colmado, i a la propera el de l'esquerra de la mateixa porta.

Els avantpassats de Francisco Javier Forteza, padrins i repadrins, eren oliaires. A la botiga conserven copies de les cartes datades l'any 1.890 en les que es detallen els productes que exportaven i importaven ( oli, llegums, cafès, greixoneres -nom de la cassola de terra a Mallorca-, olles i vins. La majoria dels productes eren a granel, fins i tot les begudes alcohòliques.

Quan entres al Colmado La Luna et queda clar, ràpidament, que estan especialitzats en productes de primera qualitat. L'any 1.870 es va fer una reforma a l'establiment comercial per transformar-lo en una botiga de productes de gamma alta. Una germana del repadrí del propietari actual, als voltants de l'any 1.850 al tornar de França els explicà el tipus de botiga especialitzada en productes selectes que estaven de moda. La família Forteza va fer la reforma inspirant-se en aquestes botigues franceses.

 

Les reformes es van fer sense tocar res de l'exterior i les de l'interior de la botiga foren una còpia del model original francès. El negoci es va convertir en la primera botiga de delicatessen de Sóller i de Mallorca. 

 

Penseu que abans de fer la carretera, la gent de Sóller vivia aïllada entre muntanyes. Per això era més fàcil comerciar amb vaixells amb França que amb la resta de l'illa de Mallorca. Els sollerics exportaven taronges, llimones, ametlles, figues, olives.. i importaven mobles, moda i el gust per les exquisideses. Fins a la Guerra Civil hi havia un vaixell que feia la ruta Sóller-Marsella.

 

A la Guerra Civil la botiga fou el lloc on la gent de Sóller anava a buscar amb les cartilles de racionament els productes bàsics ( farina, oli, sopa...). Amb el pas del temps i gràcies a la relació comercial i familiar amb França, van començar a rebre productes especialitzat ( vins, licors, xampanys, formatges...)

Can Mametes és una botiga molt estimada i amb molt bona fama al poble. Fins i tot quan la gent volia reforçar el valor de la paraula donada emprava la dita "Això és veritat aquí i a Can Mames de plaça".

Però tots sabem que les botigues familiars s'acaben i les franquícies i grans superfícies es mengen gairebé tot el comerç tradicional. La botiga ha ampliat la oferta de productes a la venda. Podeu triar entres quatre tipus de pernil, trenta formatges, dues-centes marques de vi,... La gran majoria dels comerciants no viuen de la gent del poble sinó del turisme.

Com podeu veure a la tercera fotografia de l'entrada d'avui, a l'esquerra de la porta d'accés hi ha uns cartes ens els que podeu llegir que la botiga està en venda perquè la filla dels propietaris actuals no continuarà amb el negoci familiar. Al Francisco Javier Forteza li agradaria vendre o arrendar el colmado, però amb un compromís de continuïtat del negoci. El futur és incert, però si visiteu Sóller no us descuideu d'entrar al Colamado La Luna.

Atentament.

Senyor i

La farinera de Gualda ( 3 ).

A la primera entrada dedicada a la farinera de Gualda vàrem resseguir perimetralment l'antiga fàbrica de farines per observar l'edifici del molí, les sitges, les oficines i laboratori, els magatzems i la que fou casa dels propietaris.

Gràcies a la gentilesa d'una familiar de Josep Ramoneda Más ( que construí la farinera després de la Guerra Civil ) a la segona entrada vam accedir a l'interior de la farinera de Gualda.

Com que tenia molt poca documentació sobre la farinera vaig fer un correu a l'Arxiu Municipal de Lleida. L'endemà la Iolanda m'envià un correu electrònic amb un document adjunt en el que hi havia el llistat de tota la documentació referent a la farinera que hi ha a l'arxiu. Però aquesta documentació no està a l'edifici de la Paeria sinó al Dipòsit de Gardeny, al Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida. Agafo el cotxe i m'enfilo al turó de Gardeny...

Aquest parc acull empreses i institucions relacionades principalment amb la tecnologia, la recerca i el desenvolupament científic amb l'objectiu de transformar-se en una de les principals plataformes científiques i tecnològiques de tot l'estat espanyol en el sector agroalimentari.

Els edificis H, dels que podeu veure parcialment l'exterior d'un d'ells a la fotografia anterior i l'interior dels H2 i H3 a les properes fotografies.

picharquitects.PICH-AGUILERA s'encarregà del projecte arquitectònic amb la que es van rehabilitar i ampliar amb obra nova, els tres edificis H que eren les antigues casernes d'artilleria de la ciutat de Lleida. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior podreu donar un cop d'ull al projecte.

Aquests edificis, exemple d'arquitectura bioclimàtica, tenen una colla de premis. Al turó de Gardeny on abans hi havia militars actualment hi ha seixanta-cinc empreses i mil professionals i investigadors.

Els sorprenents edificis de les H acullen el Dipòsit de l'Arxiu Municipal de Lleida. Només accedir-hi, la sorpresa és veure que encara es conserva el sostre de guix del que fou el menjador d'artilleria, avui arxiu.

M'explica la Iolanda que l'Arxiu Municipal disposa des de l'any 2.000 del que fou menjador de la caserna d'artilleria. La documentació en paper ocupa 3,6 quilòmetres de prestatges...

La documentació en paper està formada per llicències urbanístiques, industries i activitats, Contractació, Urbanisme, Serveis Socials ...

A més a més hi ha un fons fotogràfic, hemeroteca i diferents fons particulars, comercials i d'associacions.

Com sempre els arxivers ja tenen preparada la documentació sobre la farinera que vaig demanar. Ara cal paciència, llegir els diferents documents, anotar al meu Moleskine, fer fotografies de plànols, memòries d'obres...

En aquesta i a la propera entrada dedicada a la farinera donarem un cop d'ull a tres dossiers. El primer, del 1.936, la sol·licitud de permís i el projecte de construcció dels grans magatzems del molí fariner. Abans de la Guerra Civil el propietari era Antoni Molins. El segon dossier, del 1.942, és la sol·licitud de permís i projecte d'obres de reconstrucció de la farinera per efecte de la guerra. En aquell moment històric el propietari de la farinera era Josep Ramonera Más. Per acabar el projecte del 1.964 per construir les sitges.

Comencem pel dossier 0188/1936 "Sol·licitud de permís d'obres i projecte de construcció d'un magatzem en el terreny del Molí de Gualda a la carretera del Pont de Suert". A la propera fotografia de detall, a l'extracte del document de l'Ajuntament Constitucional de Lleida ANY 1.936 ho podem llegir: "Antoni Molins, sol·licita bastir magatzem en terreny del"Molí de Gualda" sito en carretera Pont de Suert".

Al document de la propera fotografia, signat el dia 26 de juny del 1.936, Antoni Molins sol·licita autorització per construir els grans magatzems de la farinera. Hi podem llegir ..." Que essent propietari dels terrenys coneguts per "Molí de Gualda" .... tracta de bastir-hi un magatzem, els que estaran destinats part a farines i la resta a blat... Al final del document es fa referència a un dels problemes socials del país ... i vulgui autoritzar al que sotasigna l'execució de les obres de referència per tal d'ajudar a conjurar l'atur obrer".

A la memòria descriptiva trobem el document següent signat el 16 de juliol de 1.936, dos dies abans de l'inici de la Guerra Civil, en el que podem llegir: ... " Els materials a emprar en la construcció de dit magatzem seran: cimentació de formigó, parets part de formigó i altres d'obra cuita i cobertes amb cavalls de fusta i Uralita acanalada sistema gran onda, i la resta de cavalls de ferro"..

 

 

Els plànols del Projecte de magatzem a construir al Molí de Gualda per en Antoni Molins, Escala 1:100, de l'arquitecte Ignacio Villalonga Casañes ens deixen clara la grandària dels magatzems. Penseu que les sitges no es van construir fins al 1.964.

Com podeu veure al plànol de planta següent, només la part superior ( a la dreta del molí ) està projectada com Moll de farina, tota la resta del gran edifici fou el Moll de blat.

El  proper plànol, escala 1:1000, és de l'emplaçament del magatzem. Com podeu constatar a la fotografia el projecte de magatzem ocupa gairebé tota la corba de l'antiga carretera de Lleida a Pont de Suert.

A les dues fotografies següents podeu veure com el gran edifici del magatzem, projectat l'any 1.936, domina tota la corba de l'antiga carretera.

A les dues fotografies anteriors podeu observar que les obertures del magatzem són molt petites. A la propera de detall d'una de les finestres podeu veure que a dreta i esquerra hi ha maó i que l'ampit és de rajola de ceràmica vidrada.

 

 

A la fotografia següent podeu observar, a l'esquerra, el plànol d'alçat de la façana del despatx. Si el compareu amb la fotografia actual del mateix espai del molí fariner constatareu que és molt diferent. Penseu que Josep Ramoneda després de la Guerra Civil comprà el molí i el reconstruí. A la documentació quan parla d'aquesta reconstrucció fa referència a ... "los perjuicios ocasinados por la guerra"...  A la dreta del plànol d'alçat de la façana del despatx hi ha un plànol de secció del magatzem.

Per acabar el cop d'ull al projecte, a la propera fotografia podeu veure el plànol d'alçat de la façana d'un dels magatzems, amb el cognom del que en el moment de fer el projecte era el propietari MOLINS. La segona fotografia mostra l'estat actual.

Plego, amb cura, tots els plànols i els guardo al dossier 0188/1936. A la propera entrada dedicada a la farinera de Gualda consultarem els dossiers de restauració de la farinera per efectes de la guerra ( de l'any 1.942 ) i el de construcció de les sitges ( de 1.964 ).

Atentament.

Senyor i.

La fàbrica llanera del Pont d'Arsèguel ( 2 ).

Al final de la primera entrada dedicada a l'antiga fàbrica de llanes, des del banc de fuster del taller de manyeria i fusteria vam veure la porta oberta de la nau on es prepara la filatura. Marxem del vell taller on feinejaven els encarregats del manteniment de la fàbrica per entrar a l'espai de preparació de la filatura on comença el procés de producció artesana de teixits de llana. 

Només entrar a la nau és normal quedar bocabadat al veure les antigues màquines dels segles XVIII i XIX que ocupen aquest espai màgic. Al fons de la nau hi ha les dues màquines més antigues de la fàbrica llanera ( segle XVIII ), les úniques màquines que ja no funcionen. Són la rentadora de mantes de llana i la cardadora amb cards de riu.

En aquest gran espai podeu mirar i admirar la carda metxera, la carda repassadora, la carda emborradora, el diable, la rentadora de llana, i la cardadora de llana amb cards. Al fons de la fotografia anterior podeu veure la porta que surt a l'exterior, on descobrirem com es mouen totes aquestes màquines. 

Anant fins a la porta podem observar els grans tambors que recullen la fibra de llana  de la carda repassadora i la carda emborradora. Si alcem la mirada podem veure el sostre de fusta de la fàbrica construïda els primers anys del segle XX i, a l'esquerra, part de l'espectacular embarrat.

 

 

Quan arribem al final de la nau trobem les dues úniques màquines que no funcionen. A l'esquerra hi ha una de les màquines més antigues de la fàbrica llanera, la rentadora de mantes de llana.

A la dreta podem mirar la sorprenent cardadora de llana amb cards, també del segle XVIII. Però ara el nostre objectiu és sortir a l'exterior i descobrir com es mouen totes les màquines de la fàbrica llanera. Quan tornem a entrar us explicaré detalladament cada màquina.

 

 

Abans de sortir faig la propera fotografia de detall en la que podeu constatar que per cardar la llana s'empraven cards que tallaven i es posaven a les guies.

El card que es col·locava a les guies de l'antiga cardadora era el cardó comú ( Dipsacus fullonum ), una planta que tots heu vist alguna vegada és protocarnívora. Les plantes protocarnívores atrapen insectes o animals però, a diferència de les carnívores, no tenen la capacitat de digerir-los ni poden absorbir-ne els nutrients.

Si cliqueu sobre el proper enllaç podeu llegir l'article de Shaw Shackleton en el que es demostren els beneficis reproductius de la captura d'invertebrats a les fulles plenes d'aigua. Aquesta captura incrementa el nombre de llavors del cardó comú.

Quan obrim la porta i sortim a l'exterior sembla que el frondós bosc de ribera del riu Segre vol entrar a la fàbrica llanera...

Si mirem a la dreta veurem dues antigues portes de fusta que gairebé es toquen. La que està mig amagada per la porta de la gran sala de preparació de la filatura, amaga el secret de la fàbrica de llanes.

Baixant un petit tram d'escales faig la propera fotografia de la turbina hidràulica que mitjançant un embarrat fa funcionar totes les màquines de la fàbrica llanera.

A la dreta de la fotografia següent podeu observar la gran corretja que transmet el moviment de la força de l'aigua a les antigues màquines mitjançant una colla de politges i corretges. La del Pont d'Arsèguel és una fàbrica en la que la maquinària funciona gràcies a la força de l'aigua del riu Segre. L'edifici està connectat a la xarxa elèctrica, amb la que funcionen llums, electrodomèstics...

L'aigua del riu Segre va per un canal d'un quilòmetre i mig fins a la fàbrica llanera. Allà la pressió de la columna d'aigua de deu metres mou la turbina hidràulica.

Torno a pujar el petit tram d'escales i la guia em mostra les restes del molinot, un molí draper del segle XVII gairebé engolides per la densa vegetació del bosc de ribera.

A la dreta de la porta d'accés a la nau, recolzades sobre la paret, hi ha algunes de les guies amb cardó comú de l'antiga cardadora del segle XVIII.

La fotografia de detall ens mostra clarament una colla de cards col·locats a les guies preparats per cardar la llana a l'antiga cardadora.

A la propera entrada dedicada a la fàbrica llanera tornarem a entrar a la sala de preparació de la filatura i començarem a observar detalladament la maquinària dels segles XVIII i XIX.

Atentament.

Senyor i