El misteri de la plaça de Sant Josep ( 2 ).

Després de fotografiar la Seu Vella des de l'espadanya d'aquest edifici misteriós, em giro per tornar amb molta cura per no caure, fins al segon tram d'escala. La bellesa de l'element arquitectònic al que pujaré s'imposa darrere de les teules.

A poc a poc arribo al raconet per on he sortit a la terrassa i on hi ha les dues portes; una per baixar a la plaça i l'altra per continuar pujant.

Obro la segona porta i les escales em conviden a continuar l'aventura. Les primeres escales d'aquerst segon tram no estan gaire malmeses, però...

Ràpidament m'adono que cal vigilar molt per no relliscar i trencar-se la closca perquè els gaons de l'escala cada vegada fan més difícil pujar-hi.

Després de patir una mica arribo a un espai màgic. Una clau de volta sembla felicitar-me per la meva ascensió. La clau de volta sol ser més gran que la resta de dovelles i normalment està decorada. En ella coincideixen les nervadures de la volta que m'acull.

Està clar que he pujat a un campanar. Miro ràpidament el meu rellotge per assegurar-me que les campanes no han de repicar i em tranquil·litzo, encara tinc deu minuts per continuar la meva investigació en silenci.

Admirant aquest espai auster però de gran bellesa indiscutible, m'adono que encara em falta un tram per pujar. Per accedir a la nova porta, primer he d'enfilar-me per un tram d'escala totalment verticat, envoltat de campanes.

Sense mirar cap avall, escalo per arribar a la plataforma des d'on podré accedir a la part final del campanar.

Voleu pujar-hi?

Atentament.

Senyor i.

 

El Clot de la Unilla.

Al blog hem passejat força vegades per diferents indrets de la Reserva Natural Parcial de Mas de Melons, un espai a pocs quilòmetres de la nostra ciutat i que forma part de la Xarxa Natura 2.000. Avui la meva proposta ens porta a l'extrem nord del Segrià, al Clot de la Unilla, entre els termes municipals d'Alguaire i Almenar.

Aquest espai natural ha estat notícia últimament als diaris locals perquè després d'un període plujós, l'aigua s'hi ha embassat. El Colt de la Unilla és una cubeta endorreica. L'endorreisme és el fenomen pel qual les aigües superficials desguassen als sectors més deprimits formant llacs i aiguamolls. 

El relleu de la zona, que és una cubeta tancada, fa que periòdicament depenent de la pluviometria aparegui aquesta llacuna efímera. Passejant-hi per observar ocells, un pagès m'explicava que fa uns quinze anys que no hi havia aigua.

 

Aquesta amplia fondalada situada en un altiplà, ens permet observar els anys secs, plantes i ocells dels ambients estèpics: cogullada, sisó, torlit, cruixidell, xurra, esparver cendrós, xoriguer comú,... Però els anys plujosos, el Clot de la Unilla s'inunda i la flora i fauna aleshores són molt diferents, pròpies d'ambients aigualosos.

Ens aquest altiplà molt proper a Lleida, trobem bàsicament el conreu de cereals de secà, sobre tot ordi. També us sorprendran les explotacions d'argiles.

Enmig d'aquest altiplà tenim El Clot de la Unilla, que és la part més baixa d'una conca tancada. Com que hi ha molta argila, aquesta es satura ràpidament d'aigua i, si plou força, l'aigua escola superficialment fins inundar la cubeta.

Segons dades d'EGRELL ( Institució per a l'Estudi, Gestió i Recuperació dels Ecosistemes Lleidatans ), al gener del 1.997 la làmina d'aigua que hi havia llavors tenia una profunditat màxima de 50 centímetres. La llacuna tenia 1.100 metres de llarg per 800 d'ample; i la superfície inundada era de 47 hectàrees. 

Aprofiteu per visitar-lo a primera hora del matí, que és un dels bons moments per observar ocells. Podeu deixar el cotxe al mirador, on uns plafons us informaran dels diferents ocells i plantes que hi podeu trobar. No us descuideu els binocles. En tres hores de passeig circular vaig veure: gambes roges i verdes, becadells, daurades, fredelugues, ànecs blancs, ànecs collverd, cullerots, bernats pescaires, cames llargues, diferents tipus de territs,... El fang està ple de les seves petjades.

Mentre passegeu segur que us sobrevolarà alguna arpella. Si us agraden els ocells i la descoberta, no deixeu de visitar el Clot de la Unilla. Quan l'aigua marxi potser haurem d'esperar quinze anys més ...

Atentament.

Senyor i

Història, fotografia i gastronomia.

Després de llegir el cal·ligrama Les formigues de Joan Salvat Papasseit a la façana de la confluència del Passeig del Born amb el carrer del Reg, entrem a l'antic mercat...

El Born Centre Cultural és un dels itineraris pels escenaris de la Guerra de Successió. Aquesta ruta 1.714, ens permet reviure la nostra història amb els cinc sentits gaudint de monuments, paisatges i gastronomia.

L'onze de setembre de 1.714, després de catorze mesos de setge, Barcelona caigué en mans de Felip V. Però de la part històrica d'aquest espai en parlaré en una propera entrada. Avui vull presentar-vos la proposta gastronòmica que ràpidament us cridarà l'atenció passejant per l'antic mercat. Parlo del restaurant El 300 del Born, l'espai gastronòmic de Moritz a El Born Centre Cultural.

Al restaurant una colla de fotografies gegants que ens mostren l'activitat del mercat als anys 60 del segle passat, són un element essencial del disseny. Xavier Miscerachs, (Barcelona, 1937-1998), integrant de la «nova avantguarda» que sorgí a la Barcelona dels anys cinquanta, és el protagonista amb algunes de les seves fotos del llibre Barcelona Blanc i Negre. Arxiu MACBA. Entre 1.962 i 1.964 va fer més de 7.000 fotografies per aconseguir material per aquest llibre editat l'any 1.964 per Aymà Editorial. El llibre inclou 371 fotografies magistrals.  

" El Born. Barcelona 1.962 "

" Barcelona 1.962 "

Les tres fotografies següents són de la col·lecció "El Mercat del Born. Anys 1.960 - 1.970" del fotògraf Ignasi Marroyo. Nascut a Madrid l'any 1.928, la seva família es traslladà a Barcelona quan ell tenia un any. El seu fons fotogràfic està enmarcat dins la Nova Avantguarda Catalana i es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

El xef del restaurant , Jordi Vilà té una estrella Michelin. Els noms dels plats ens recorden el 1.714. Podem demanar bombardejats, amb bombes fetes amb carn, el pastís honorata que porta el nom de la campana encarregada d'avisar als barcelonins dels atacs.

Felip V va fer fondre aquesta campana per transformar-la en canons. També podeu tastar l'esmorzar de pacotilla, que recorda l'esmorzar que duien en un farcell els pescadors de la Ribera.

Si no voleu entaular-vos, podeu degustar la cervesa Moritz 17.14 aromatitzada amb els mateixos ingredients que fa tres-cents anys: gingebre, bergamota, cardamom i mel. Podeu acompanyar-la amb una tapa de patates Felip V ( patates braves).

Gaudiu d'ella mentre observeu l'espectacular interiorisme dissenyat per Dani Freixes.

Atentament.

Senyor i

El primer parlament del món.

En l'època coneguda com Edat de l'Assentament , entre els anys 870 i 930, els colons noruecs fugien de les disputes polítiques en terres escandinaves. El primer que es va quedar a Islàndia fou Ingólfur Armarson. Molts dels primers colons havien tingut problemes amb la reialesa i en el nou país vivien sense reis. La gent s'establi en granges al voltant de la costa i els seus propietaris es reunien en assemblees regionals anomenades þing ( congrés ), on resolien els conflictes i comerciaven.

L'any 930 els víkings d'Islàndia van crear el primer parlament democràtic del món anomenat Alþing ( parlament ) a Þingvellir , que significa més o menys " els camps de l'assemblea". Visitar aquest Parc Nacional a 23 quilòmetres de Reykjavík declarat l'any 2.004 Patrimoni Mundial de la UNESCO, ens permet donar un cop d'ull a la història i a la ciència perquè en aquest lloc de geologia espectacular podem observar la separació de les plaques tectòniques nord-americana i eurasiàtica.

Van triar aquest lloc perquè era una important cruïlla de camins amb molta llenya i al costat d'un enorme llac ple de peixos. En aquest indret es decidien lleis, contractes matrimonials i , fins i tot, la religió del país. El parlament anual era un gran esdeveniment social, i per això Þingvellir s'omplia de mercaders i artistes.

Als vessants de la falla Alamannagjá ( esquerda) es reunia l' Alþing, i el penya-segat amplificava la veu dels oradors.El parlament estava format per 146 homes ( 48 membres amb dret a vot, 96 consellers i 2 bisbes). 

En aquell temps van aparèixer les sagues, narracions èpiques molt valorades a Islàndia, en les que apareixen deus pagans, éssers sobrenaturals sorgits de la força dels deserts, guèisers, volcans, glaciars, camps de lava, aurores boreals i fonts termals. Entre els anys 999 i 1.000 es va declarar el cristianisme religió oficial d'Islàndia, oposada clarament a totes les formes paganes.

La violència entre els grups poderosos va créixer i el govern passà a mans de la Corona Noruega. L'  Alþing  va perdre el seu poder l'any 1.271, però continuà com a Sala de Justícia fins al 1.798, i finalment es dissolgué. Quan al 1.843 va recuperar el seu poder, decidiren traslladar el parlament a Reykjavík. Podeu veure l'edifici a la propera fotografia.

    

Però com en molts llocs d'Islàndia, gairebé no queden restes dels víkings, i ens hem de conformar amb les explicacions dels plafons.El que no es pot negar, és que en aquest país sembla que en qualsevol moment els elfs, trolls i nans de les sagues sortiran de qualsevol racó. L'any 2.007 una enquesta demostrà que el 37 % dels habitants de l'illa no negava l'existència d'aquests éssers, el 17 % creien que era probable que existissin i el 8 % estava convençut de la seva presència ...

El país geològicament més jove d'Europa, modelat per les erupcions volcàniques submarines, està travessat per aquesta separació de plaques que és visible a Þingvellir. La placa que veieu a l'esquerra del dibuix és la nord-americana i la de la dreta eurasiàtica. Cada any aquestes plaques es separen a un ritme de entre 1 i 18 mil·límetres.

Deixem Þingvellir per anar a Reykjavík on descobrirem nous secrets d'aquesta illa màgica.

Atentament.

Senyor i

Esperant la resurrecció...

Després de pujar els 47 graons de l'escala feta el segle XII pels creuats per sortir de la cripta on hi ha la tomba de la Verge Maria, deixem l'església de l'Assumpció. Avui passejarem per un dels espais més impactants de la vall de Josafat que és la part de la vall de Cedró compresa entre la muralla de Jerusalem i el Mont de les Oliveres on,  segons el profeta Joel (יואל) , Déu pronunciarà el Judici Final. Josafat significa judici de Jehovà.

La carretera de Jericó ens permet observar la magnitud del cementiri jueu del Mont de les Oliveres.La vista del cementiri i la ciutat des del Santuari de Dominus Flevit ( El Senyor va plorar ), és difícil d'oblidar.

La Cúpula de la Roca, omnipresent en el paisatge de Jerusalem,  es veu darrere d'algunes tombes. L'última restauració feta els anys 60 de segle passat d'aquesta joia l'encarregà el rei Hussein de Jordània. Van canviar les cobertes de plom de la cúpula per planxes d'alumini xapat en or.

Aquest és el més important i antic cementiri de la ciutat. Els enterraments al Mont de les Oliveres van començar fa 3.000 anys. Hi ha unes 150.000 tombes, en moltes de les quals hi ha petites pedres que dipositen els que la visiten. Els jueus no deixen flors sinó pedres perquè la pedra és eterna...

El llibre del profeta Zacaries (  זְכַרְיָה ) cita el Mont de les Oliveres i diu que serà el lloc des del que Déu començarà a redimir als morts a la fi dels temps. Escrit  l'any 520 abans de Crist,  és un llibre de l'Antic Testament pertanyent al cànon de la Bíblia i de la Tanaj jueva. La Tanaj està formada per 24 llibres sagrats que documenten la història dels jutges, reis i profetes d'Israel, les seves profecies i ensenyaments.

Recordeu que a l'entrada "El plaer de passejar pel barri musulmà ( 1 )" abans d'entrar al barri per la Porta dels Lleons, vam fer una petita visita al cementiri musulmà on vèiem, darrere de les làpides, l'església ortodoxa russa de Santa Maria Magdalena. Avui veiem una part del cementiri musulmà i la Porta dels Lleons, a l'esquerra de la fotografia, des de Santa Maria Magdalena. 

 

El cementiri està orientat cap a la Porta Daurada, l'entrada més antiga de la muralla que envolta la Ciutat Vella. És del segle V i també es coneix com a Porta de la Misericòrdia o Porta de la Vida Eterna. L'any 1.541 Solimà el Magnífic la va tancar. Per aquesta porta esperen els jueus que entri el Messies...

Durant l'ocupació per Jordània entre les guerres araboisraelianes dels anys 1.948 i 1.967, unes 50.000 làpides, algunes de més de mil anys d'antiguitat, van ser remogudes i utilitzades per a la construcció. Després de la guerra dels sis dies del 1.967, es van recuperar i retornar al seu lloc tantes làpides com fou possible.

Els jueus sempre han desitjat aquest lloc per ser enterrats. Els mateix profeta Zacaries i molts rabins, del segle XV al XX, descansen en aquest cementiri.

Si mirem amunt, la imatge de milers de tombes; moltes amb les seves pedretes , algunes de les quals tenen sota notes amb peticions i precs escrits en petits papers, ens recorda que molts jueus de tot el món desitgen ser enterrats en el que ells consideren la seva terra sagrada. Aquí esperen l'Olam Habá ( món futur).

Atentament.

Senyor i

El misteri de la Plaça de Sant Josep ( 1 ).

Passejar tranquil·lament per la nostra estimada i mil·lenària ciutat és un plaer molt gratificant. Sempre m'aturo una estoneta a la petita Plaça de Sant Josep per contemplar atentament una de les joies més boniques de la capital del Segrià. L'altre dia però, com ja m'ha passat més d'una vegada, una gàrgola de l'edifici que estava mirant em va dir molt clarament:

.- Bon dia senyor i, parla amb el gall.

Els seguidors del blog ja podeu suposar que no vaig espantar-me perquè estic molt acostumat a xerrar amb aquests canals sortints, per on vessa a distància de la paret, l'aigua de pluja que cau sobre la teulada d'un edifici.

En el moment d'aixecar el cap vaig veure clarament com em mirava la gàrgola i , amb la boca ben oberta, tornava a dir:

.- Parla, amb el gall, parla amb el gall.

.- On és el gall ? Vaig preguntar-li.

.- A la teva dreta. Ell t'ensenyarà el camí...

Seguint les indicacions, vaig veure de seguida el gall que, una mica presumit, va explicar-me:

.- Hola, senyor i. Sóc el gall del blasó de Berenguer de Gallart. Un blasó és un dibuix simbòlic que representa la noblesa d'una família o d'una ciutat.

Com que veig que és una mica tibat li dic:

.- Quin honor poder parlar amb el gall que simbolitza als Gallart.

.- Gràcies senyor i. Però anem per feina. Mira la petita porta que tens al costat...

 .- Tinc una sorpresa... Empeny-la una mica i podràs començar una nova descoberta.
Faig cas al gall i, certament la porta està oberta !!!

 .- Puja, puja, i gaudeix d'un racó de la teva ciutat que mai has vist.
Començo a pujar emocionat per una petita escala de cargol una mica atrotinada.

El primer tram d'escales acaba en una gran terrassa on hi ha les teulades d'aquest edifici emblemàtic. Costa una mica acostumar-se a la llum intensa després de la foscor del tram d'escala. 

Cal ser prudent perquè ara estic a l'atura de les gàrgoles. A poc a poc vaig a l'espadanya on encara es veu el lloc on hi havia una campana. Aquesta mena de campanar, característic de la sobrietat de l'estil romànic, es conegut tradicionalment com a campanar de cadireta. Des d'aquest espai faig una nova fotografia en la que podeu veure la construcció més emblemàtica de la nostra ciutat...

Estic una mica desorientat. He pujat per una escala de cargol fins a la terrassa, i ara cal pujar un nou tram ...

Algú pot dir-me on sóc?

Atentament.

Senyor i 

Entar a la nova biblioteca...

A l'entrada del febrer del 2.012 " Propostes de futur que ens descobreixen el passat ( i 3 )" vam descobrir la Casa Morató al número 19 del carrer del Castell de la capital del Solsonès. Les restes arqueològiques trobades ens ajuden a conèixer la Solsona dels segles XIV al XVI. A les fotografies d'aquella entrada que podeu recordar clicant en l'enllaç anterior, podíem veure diferents fases de les obres que transformaran aquesta construcció de tipus noble d'origen medieval en la Biblioteca Comarcal del Solsonès.

El cap de setmana del 27 i 28 de setembre, en el marc de les Jornades Europees del Patrimoni a Catalunya 2.014, unes quatre-centes persones, repartides en grups d'entre 45 i 50 persones, vam poder veure la nova biblioteca aprofitant aquestes jornades de portes obertes.

Durant aquell cap de setmana 237 municipis de tot Catalunya van oferir més de 370 activitats de tota pena amb la finalitat de gaudir del nostre patrimoni. L'expectació per veure el nou edifici públic va desbordar les previsions de l'ajuntament solsoní que inicialment només tenia prevista una visita guiada el dissabte 27.

Malgrat l'ampliació de les visites guiades, un centenar de persones es van quedar sense veure l'actuació urbanística més emblemàtica del Pla de Barris.

L'arquitecta municipal, Anna Feu, ens explicà detalladament el complicat procés que ha seguit Cal Morató per transformar-se en biblioteca.Penseu que l'obra s'ha vist condicionada per la troballa de restes arqueològiques i que la façana de la casa és del segle XVIII  cal, evidentment, conservar-la.

Les restes arqueològiques trobades: tres arcs medievals, dos cups de vi, restes de metralla dels canons dels soldats de Joan d'Àustria,... han condicionat el projecte inicial que va començar fa cinc anys.

La primera sensació que dóna la nova biblioteca comarcal és d'una amplitud d'espais i lluminositat molt impactants. A la planta superior serà emocionat deixar de llegir una estoneta per gaudir de les teulades de la vella i bella ciutat de Solsona.

 La façana exterior del carrer Fesolet contrasta moltíssim amb la façana antiga de Cal Morató. Arquitectura del segle XXI agermanada amb la del segle XVIII. Les obres ja estan a la recta final i el proper pas serà condicionar els espais externs: la placeta i els carrers Mirabalda i Fesolet.

La biblioteca està pràcticament acabada, falta el mobiliari, que l'ajuntament licitarà aquesta tardor. Els espais negres que podeu veure a les fotografies els ocuparan les prestatgeries amb llibres i llibres. Les obres han costat 2,3 milions d'euros i el mobiliari 372.000 euros, finançat al 50 % pel Pla de Barris.

Molt aviat la Biblioteca Comarcal de Solsonès obrirà les seves portes.

Atentament.

Senyor i