Misteri al costat dels caganers.

Si passegeu per la Plaça de la Sal no deixeu de donar un cop d'ull a l'aparador de la gairebé centenària Llibreria Fregola, ja que sovint ens ajuda a pensar en les nostres tradicions. Fa pocs dies que ens recorda que ja no falta gaire per iniciar el cicle del Nadal.

Tapeu-vos el nas, perquè una part de l'aparador màgic i dels prestatges interiors de la llibreria ja estan plens de caganers !!!

El caganer és una figura popular del nostre pessebre nadalenc que té l'origen al segle XVIII. Tradicionalment la figureta representa un home vestit amb faixa i barretina, amb el cul enlaire per fer caca. Actualment, molts personatges coneguts tenen el seu caganer.

Però en un raconet de l'aparador he descobert un misteriós personatge, un frare, que m'ha deixat molt intrigat...

Em sembla que no és ni un caganer ni cap altra figura del pessebre. Nenes i nens, algú de vosaltres pot ajudar-me?
Atentament.
Senyor i

Reflexions centenàries.

Avui recomano la lectura d'un petit-gran llibre en el que Moisès Broggi i Vallès, nascut a Barcelona l'any 1.908, fa una sèrie de reflexions sobre la vida i el seu sentit. Sempre és important escoltar o llegir el que tenen guardat al sac de la memòria les persones que ja han viscut una colla d'anys. En Moisès, de 103 anys, us farà pensar una bona estona..."Reflexions d'un vell centenari" ,editat el passat mes de setembre per Edicions 62, està dividit en dues parts: "Problemes, reptes i oportunitats del món exterior", i "Consol, al·licients i riquesa del món interior".

Edicions 62 ja va publicar les seves memòries els anys 2.001 i 2.005: "Memòries d'un cirurgià" i " Anys de plenitud".
Moisès Broggi a la Guerra Civil era el cap de l'equip quirúrgic de les Brigades Internacionals. Evidentment després de la guerra va ser depurat i va perdre tots els càrrecs públics. Malgrat tot va exercir de cirurgià de prestigi fins al vuitanta anys...
Ara que tot el dia correm i no tenim temps per pensar, guardeu-vos una estona per assaborir aquestes cent pàgines.
Gràcies Moisès.
Atentament.
Senyor i

Partidor.

He de confessar-vos que la visita a Mas de Pitoia, Centre d'Interpretació del Camí de Sirga, va deixar-me bocabadat. En el petit museu vaig descobrir una peça de fusta utilitzada pels corders per ajuntar els cordons per tal de fer la corda anomenada partidor. En altres zones de Catalunya s'anomena càbria. El partidor o càbria és un corró troncocònic de fusta, de 10 a 20 centímetres de llargària que té quatre o més canals en els quals entren els caps que s'han de trenar per formar una corda. En castellà es diu galapo.

Si sou seguidors del blog, potser recordeu entrades en les que vam descobrir eines que recorden al partidor. Al junt del 2.008 a l'entrada "Parlar i parlar" vam conèixer l'escaiador o esberlacanyes que utilitzava el cistellaire de Solsona Toni Canals per trencar canyes i vímets per poder fer els seus cistells .A la Conca de Barberà li diuen xapador i el vam veure al Museu del vidre de Vimbodí.

La càbria i l'esberlacanyes tenen funcions contràries. Amb l'escaiador ,esberlacanyes, xapador,...obrim i separem. Amb la càbria, partidor ..., tanquem i unim. Eines antigues per separar o bé unir, ambdues ja són gairebé història.
L'ofici de corder estava molt estès a les poblacions marineres on calia atendre la gran demanda de cordes i caps per a les naus de vela. La navegació fluvial també necessitava corders . Les cordes estaven generalment estaven fetes de cànem, encara que algunes es feien amb espart o lli.

A la fotografia que vaig fer al Mas de Pitoia podeu veure la planta de cànem i el cànem pentinat que ens permetrà fer les cordes.
Aquest antic ofici ens regala una colla de paraules molt especials: pinte, perpal, filadors, menadors, roda, rastell, solera, creu, tascans, ganxo, càbria, partidor, carrell, cuirols, maçot, paloma, carrot,...Els oficis antics i el seu sac de paules.
Atentament.
Senyor i

Descobrir el Camí de Sirga.

La visita a la Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix ens permet conèixer un tipus de relació entre les persones i el riu que, per a molta gent, és totalment desconeguda. A Mas de Pitoia, Centre d'Interpretació del Camí de Sirga, podreu veure un audiovisual i visitar un petit museu que despertaran la vostra curiositat.

El Camí de Sirga era una via natural que resseguia la vora del riu. No era un camí per passejar sinó per fer una feina molt dura, sirgar. Sirgar era estirar el llagut amb la sirga ( la corda), des de terra per tal de fer-lo avançar a contracorrent. Aquest sistema ja existia en temps dels fenicis i els romans. Els llaguters a vegades tenien sort i el vent podia ser favorable i la seva força empenyia les veles per poder avançar com podeu veure en aquesta fotografia de l'any 1.915 en la que els llaguts estan navegant per l'Ebre a Garcia. La fotografia és del Fons Salvany de la Biblioteca de Catalunya.

Font fotografia: Revista Recerca 11

Al riu Ebre hi havia uns 1.300 quilòmetres de camí de sirga. Actualment només queden alguns trams del seu traçat, la resta ha desaparegut però el podem recordar gràcies a la memòria oral.
Per sirgar utilitzaven les muscleres, una espècie de teules de fusta que es posaven a les espatlles per no llagar-se amb la sirga.

Per sirgar utilitzaven una corda de cànem llarga i gruixuda, la sirga o sègula que anava de la punta de l'arbre del llagut fins a la riba. Les veles que hissaven a l'arbre eren quadrades. El trau , la més gran, a la part inferior; i la gàbia , la petita, a la superior.

Fins a finals del segle XIX és va utilitzar la navegació fluvial perquè les vies de comunicació terrestres eren molt dolentes. La implantació del ferrocarril i els camions van suposar un cop definitiu als llaguts.
No sempre podien anar per la mateixa riba, llavors calia creuar el riu. Aquesta maniobra s'anomenava fer tasia.
El sou no depenia del tonatge transportat al llagut, sinó del trajecte . Les maniobres que feien els llaguters tenien uns noms curiosos: amotllar, murar, servar, fer tasia, mallar...

En aquesta fotografia del 2.005 de la revista Recerca podem veure als sirgadors Josep Videllet Borrull ( Benifallet 1.935), i Francisco Vizcarro Panisello ( Benifallet 1.930) - els dos, fills de llaguters -, en el tram del camí de sirga anomenar Camí del Calvari.
Si voleu aprofundir en el coneixement del camí de sirga, llegiu l'interessantíssim treball d'Eva Castellanos Maduell a la revista Recerca 11 ( 2.007), titulat "El camí de sirga, traçat de la memòria fluvial".
Atentament.
Senyor i

Dissabtes poesia, els haikus que venen del fred...

Lleida ha perdut en els últims anys una colla de botigues on gaudir remenant i comprant llibres i bona música. Encara queda alguna llibreria on pots trobar venedors que et recomanen alguna lectura que els ha entusiasmat. Molt més difícil ho tenim en el camp musical...

Al bell mig del Carrer Major, podem entrar a la llibreria Caselles i en una petita prestatgeria al fons a la dreta, al costat de l'ascensor, trobem els llibres de poesia.
Us explicaré una petita història sense importància. Els primers dies del passat octubre estava en aquest "raconet poètic" de la llibreria i una novetat em va cridar l'atenció. No tenia cap referència de l'autor, per això vaig comentar-li a la Montse que , a més a més de vendre llibres és una gran lectora. Ella tampoc en sabia res de res... Un cop d'ull a alguns poemes,... el deixo al prestatge ,potser un altre dia...El divendres 7 d'octubre torno decidit a comprar el llibre. Sorpresa, ja no hi és.La Montse em diu : Està clar que no saps la noticia. El llibre del que parlàvem l'altre dia és obra de Tomas Tranströmer, el nou Premi Nobel de Literatura. T´he guardat un llibre...

Avui volia recomanar-vos "Deshielo a mediodia" , edició bilingüe de Nórdica Libros.

L'any 2.010 aquesta editorial va publicar "El cielo a medio hacer" que recull gran part de l' obra poètica i la seva autobiografia. "Deshielo a mediodía" és una recopilació que va del seu primer llibre "17 poemas" del 1.954, als últims haikus escrits l'any 2.004. Roberto Mascaró és el traductor dels poemes del suec al castellà.

El poeta, nascut a Stockholm l'any 1.931, també ha estat seduït per aquests poemes japonesos.
Un tastet dels haikus suecs, del llibre ur Den stora gatan ( De El gran enigma - 2.004-) :

Krypande skuggor...
Vi ar vilse i skogen
i murklornas klan.

Sombras reptantes...
Perdidos en el bosque
en clan de colmenillas.

En svartvit skata
springer envist i sick-sack
tvärs over fälten.

Urraca blanca y negra,
terca, corre en zigzag,
cruzando campos.

Haikus que venen del fred...
Atentament.
Senyor i

Oficis del riu.

A l'entrada Pas de barca ( i 2 ) , heu conegut al Jaume, el barquer de Flix, que amb la seva barca no es cansa de creuar el riu Ebre... Però de la relació de les persones amb el riu van sorgir una colla d'oficis, molts d'ells ja desapareguts. Si visiteu Flix, a més a més de creuar el riu pel pas de barca, no deixeu de visitar el Mas de Pitoia on descobrireu el Centre d'Interpretació del Camí de Sirga.

Font fotografia. Mas de Pitoia.

Recordeu que un llagut és una embarcació gran - de divuit metres d'eslora ( de llargada )- que s'utilitzava pel transport de mercaderies pesants. Podia transportar fins a 30 tones de pes. La seva tripulació estava formada per quatre persones: el patró , que era el propietari, i tres peons que s'encarregaven de la navegació i de la càrrega i descàrrega.

Font fotografia: Recerca 11. El camí de sirga,traçat de la memòria fluvial. Eva Castellanos Maduell.Homes sirgant. Arxiu La Riuada de Móra d'Egre. Pàgina 260.

Quan el corrent del riu o la força del vent no eren les favorables per a la navegació fluvial, els sirgadors arrossegaven el llagut a les seves espatlles estirant de la sirga. El cap de colla dels sirgadors era el daliner que duia el dalí , un pal amb la doble funció d'apartar la brossa del camí i mirar la profunditat del riu. El saguer es col·locava al darrera i era l'encarregat de comunicar-se amb el patró sobre si convenia donar corda o no.

Els resclosers eren els encarregats del funcionament de les rescloses. Vivien amb la seva família en una caseta annexa a la resclosa. El so del corn , un caragol marí, els avisava per començar a posar en funcionament els mecanismes per tal que l'embarcació pogués realitzar l'ascens o descens de l'assut.

Els corders amb el cànem feien les cordes i la sirga que utilitzaven els sirgadors per estirar les embarcacions al riu Ebre.

Font fotografia: Mas de Pitoia.

Només queden dos calafaters que eren els que tapaven amb estopa les juntes entre les taules de les embarcacions de fusta i les cobrien després amb una capa de brea a fi d'impedir el pas de l'aigua.
Aprofitant la vegetació propera al riu hi treballaven els cistellers, canyissaires, cadirers,....
Els aiguaders portaven l'aigua del riu a les cases , els canaleros eren els guardes dels canals, els...
Paraules i oficis que no hem d'oblidar.
Atentament.
Senyor i

"L'aigua i les fonts", novetat de la Biblioteca Cordill.

Al blog no ens cansem de recomanar els llibrets de Grata Lectura, responsable de l'edició dels llibrets de la Biblioteca Cordill que ens proposa endur-nos a casa un petit tastet de la nostra cultura.
"L'oli i l'oliva", "Fem un hort" i "El pa i la farina", ens han permès petites descobertes llegint les seves minipàgines molt ben aprofitades i plenes de sorpreses.

"L'aigua i les fonts" és el número nou de la col·lecció. Ens presenta l'aigua com a font de vida , el cicle de l'aigua i ens recorda que estem fets d'aigua.
Una part important del llibret està dedicada a les fonts, als tipus d'aigua, a les seves aplicacions i a una guia dels millors dolls de Catalunya.
Refresqueu-vos amb la novetat de la Biblioteca Cordill.
Atentament.
Senyor i

Pas de barca ( i 2 ).

Ja vaig explicar-vos que els vostres companys de cicle inicial van creuar el riu 'Ebre amb una barca feta amb dos llaguts. Un llagut, nenes i nens, és una embarcació gran , de divuit metres d'eslora ( de llarg), que s'utilitzava pel transport de mercaderies pesants- principalment carbó-, i podia carregar fins a 30 tones.

Però per al transport fluvial hi havia altres tipus d'embarcació com la muleta, la puntona i el molí. La muleta era una nau més petita que el llagut que s'emprava per transportar fins a 2 tones de mercaderies. La puntona, de fons pla, servia de transbordador al riu Ebre. El molí era un molí fariner flotant compost per dos llaguts de diferent mida.

En Jaume, el barquer del pas de barca del riu de baix, els mesos d'estiu comença molt aviat a creuar el riu, a dos quarts de set , i treballa fins a dos quarts de deu. La resta de l'any, més o menys comença a dos quarts de vuit i acaba a les sis de la tarda. A les dues té una hora i mitja per dinar tranquil·lament.

Per tal que el corrent del riu no se l'endugui, la barca està subjecta a un cable metàl·lic anomenat ramalet que enllaça amb la grímera, un altre cable més gruixut que travesa el riu a una certa altura.

La barca de Flix es mou gràcies a un motor a causa de la manca de corrent del riu des de la construcció de l'embassament. A Miravet hi ha l'últim pas de barca del riu Ebre que no utilitza motor, sinó el corrent del riu.

Ja hem creuat el riu Ebre. Ara, amb les cadenes, cal ajudar al Jaume a frenar la barca.
Si voleu veure als vostres companys i companyes de cicle inicial descobrint la Reserva Natural de Sebes i creuant el riu Ebre cliqueu aquí.
Si podeu no deixeu de visitar el pas de barca de Flix.
Atentament.
Senyor i