Inundarem Berlín de postals.

Ara que la neu ha cobert el nord del nostre país i el vent fred ens recorda que estem al cor de l'hivern, vull proposar-vos un llibre que us gelarà el cor. Moltes vegades ens hem preguntat que feien els alemanys normals mentre Hitler era al poder realitzant les salvatjades que van tacar la història del segle XX.

Rudolf Ditzen ( Hans Fallada ), va escriure en vint-i-quatre dies la novel·la que us recomano.

 

Sol a Berlín és un homenatge a la decència i a no deixar-se dominar per les situacions adverses per dures que siguin. Primo Levi va dir que aquesta novel·la era el millor llibre que s'hagi escrit mai sobre la resistència antinazi a Alemanya. 

Hans Fallada va inspirar-se  en un expedient de noranta pàgines redactat per la Gestapo de Berlín. Entre els anys 1.940 i 1.942 vivien al nord de Berlín un matrimoni d'uns quaranta anys. Ell era operari en una fàbrica metal·lúrgica i la seva dona va fer de criada molts anys a la ciutat. Aquestes dues persones soles van desafiar al poder nazi.

Rudolf Ditzen ( Hans Fallada ) Font fotografia: Deutschlandradio kultur.

Otto i Elise Hampel eren els noms reals dels protagonistes d'aquesta lluita desigual. En el llibre es transformen en Otto i Anna Quangel. A la pàgina 684 de l'epíleg podem llegir: Fallada descriu al seu article el que més li va interessar sobre el cas Hampel de la manera següent: " Aquest matrimoni Quangel, aquestes dues persones insignificants del nord de Berlín, van iniciar l'any 1940 la seva lluita contra la monstruosa maquinària de l'estat nazi, i es va esdevenir una cosa grotesca: l'elefant es va sentir amenaçat pel ratolí".

Fitxa de la Gestapo d'Elise i Otto Hampel. Font fotografia: milhojas servivios editoriales.

Us preguntareu com dos éssers inofensius van fer tremolar al règim nazi. Cansats de les barbaritats que els toca viure i a partir de la mort d'un dels seus fills a la Guerra, Otto Quangel li proposa a la seva dona Anna, escriure postals denunciant les atrocitats que veuen i viuen diàriament. Aquestes postals les deixaran en diferents  edificis de Berlín perquè la gent les trobi , les llegeixi , reflexioni i deixi de donar suport a Hitler. Després de superar la por inicial, el matrimoni Quangel ho tenen molt clar: Inundarem Berlín de postals.

Postal escrita i deixada en un dels edificis de Berlín pel matrimoni Hampel. Font fotografia: Wikipedia.

Deixeu-vos seduir per Hans Fallada. Edicions de 1.984 ens ofereix la traducció de l'alemany a la nostra llengua de Ramon Monton 

Atentament.

Senyor i.

Entrem al museu.

El diumenge passat l'home pilota, molt afligit, ens confirmava el tancament definitiu del Museu de Joguets i Autòmats - Col·lecció Mayoral -  de Verdú. Segur que molts de vosaltres heu visitat el museu alguna vegada amb els pares o l'escola; però per a tots aquells que no el coneixeu , en farem una visita virtual en diverses entrades per poder gaudir de la petita joia que ha desaparegut al cor de la comarca de l'Urgell.

El museu estava situat a Cal Jan, una casa pairal del segle XV, al número 23 de la Plaça Major. L'any 2.004 després d'una intervenció arquitectònica valenta , la casa pairal es transformà en museu.

Es van eliminar les barreres arquitectòniques i el resultat és francament espectacular , 1.895 metres quadrats útils que durant vuit anys han estat la magnífica casa de mil joguets.

A la tardor el museu s'haurà transformat en un centre d'art contemporani. Parlant el dia del tancament amb els seus responsables no estava gens clar que passarà amb els joguets i els autòmats que vivien a Cal Jan.

 

Ara que ja coneixem l'edifici. començarem a gaudir en les properes entrades, dels que eren els protagonistes de la casa pairal: els joguets i els autòmats.

Atentament.

Senyor i

L'home pilota està trist.

L'home pilota és un autòmat fabricat al nord d'Àustria als voltants del 1.930 i fins ara era l'encarregat de donar la benvinguda al Museu de Joguets i Autòmats  Col·lecció Mayoral  de Verdú. Sí, ho heu llegir bé, he escrit era perquè el passat 5 de gener el museu va obrir les portes per última vegada...

 Com que no em creia la notícia del tancament definitiu, vaig anar personalment a Verdú a preguntar-li a l'home pilota. Ell em va explicar moltes històries del museu que podreu descobrir en properes entrades; però el que em va preocupar més és la seva reacció quan , directament,  li vaig preguntar si realment era l'últim dia del museu...

Ell, molt emocionat no podia parlar, però el moviment del seu cap que podeu veure al vídeo següent,donava una resposta molt clara a la meva pregunta.

Molt aviat al blog podrem gaudir virtualment d'un museu que ja no existeix.

Atentament.

Senyor i

Per si no voleu esperar ...

Durant el període de vacances de Nadal les televisions aprofiten per programar alguna de les pel·lícules de Harry Potter. Molts de vosaltres en sou lectors de les aventures del jove aprenent de mag i també valoreu les pelis que ens fan reviure les set novel·les fantàstiques de J.K.Rowling.

La Wander Bros ha editat tota la col·lecció en un pack de vuit discos en el que podeu gaudir se 1.200 minuts harrypotterians. Es pot triar el tipus d'edició que , evidentment, tenen preus diferents: DVD, Blu-Ray i Premium.

Si no voleu esperar a les properes vacances nadalenques per reviure les aventures del Harry, aquí teniu una solució...

Atentament.
Senyor i

Dissabtes poesia: Editorial Andorra.

Alguna vegada la feina feta al blog comporta sorpreses agradables. Avui a l'obrir el correu veig un comentari en el que ens deixen l'enllaç d'un vídeo de Joan Margarit recitant el poema del 1.980 "Recordar el Besòs", publicat al llibre "Marbre d'aire". El comentari és de la gent d'Editorial Andorra, responsable del llibre. Marbre d'aire és una antologia del poemes que el poeta de la Segarra ha dedicat a les arts.

No coneixia l'Editorial Andorra, però passejant per la seva web comprovareu els fons d'aquesta editorial del Pirineu. Podeu triar entre col·leccions de teatre, història, narrativa, art, biografia i vivències, il·lustrada, poesia, fons i guies.

El vídeo és de l'espai de poesia del programa El matí de Catalunya Ràdio   del 21 de maig del 2.012.

Gràcies al vostre comentari hem descobert una petita editorial.

Atentament.

Senyor i

Coneixem el nostre partimoni ?

Passejant per la capital de la comarca de l'Urgell encara podem veure, al costat de l'estació del tren, una petita joia del nostre patrimoni industrial. Renfe va cedir a l'Ajuntament de Tàrrega el sector nord de l'estació i amb les intervencions començades l'any 2.010 s'estan rehabilitant els antics molls ferroviaris de la ciutat.

A l'antic escorxador trobem el Centre de Formació La Solana. La regidoria d'Ensenyament de l'Ajuntament és la responsable d'aquest centre en el que els alumnes aprenen un ofici.

Els alumnes d'aquest centre van restaurar fa un parell d'anys la grua del segle XIX que podeu veure a les fotografies i que s'utilitzava per carregar i descarregar als antics molls ferroviaris de Tàrrega.

La grua es va forjar a l'empresa Lloyds Fosters & Co. fa 120 anys a la ciutat britànica de Wednesbury.

Els alumnes de La Solana coordinats per un monitor van treure el rovell i la van revestir amb un vernís especial per protegir-la. Després de la feina ben feta dels alumnes, ningú diria  que els grans engranatges, el pal de fusta , la cadena, ... ja fa vint anys que van bufar les cent espelmes.

Amb aquesta rehabilitació Tàrrega va recordar els 150 anys de l'arribada del ferrocarril.

Al març del 2.009 podíeu llegir al blog la recomanació del llibre Cal Trepat, que ens recorda el paper importantíssim, i molts cops oblidat,  del patrimoni industrial de la capital de l'Urgell . Si voleu fer una visita guiada a Cal Trepat cliqueu aquí.

Descobrir el patrimoni industrial de Tàrrega, tot un plaer.

Atentament.

Senyor i 

Sóc una metàfora.

Ara que deixem enrere el Cicle de Nadal vull recordar La tira d'en Joan Tharrats al Punt Avui del 27 de desembre passat. Un dels protagonistes d'aquest cicle festiu és el tió. Sobren comentaris a les paraules  de l'estimada soca...

La tira, un humor subtil que ens ajuda a pensar. Realment som una metàfora.

Atentament.

Senyor i

Llibres a la Rambla.

Tots els diumenges de les nou a les dues de la tarda a la Rambla Ferran podeu donar un cop d'ull a molts objectes exposats per brocanters, peces de col·leccionista i antiguitats. La llista és llarga: monedes, segells, postals, revistes, diaris, discs, cartells,objectes de col·leccionisme geològic i de ciències naturals,...

També podreu remenar una colla de llibres d'ocasió antic i modern. els llibres moderns han de complir una condició; no han d'estar a la venda a les llibreries.

Per poder vendre en aquest mercat d'antiguitats i col·leccionisme de Lleida  cal fer una sol·licitud a l'Ajuntament, presentar el DNI del titular i acompanyants, el carnet d'antiquari, brocanter , col·leccionista que acredita que el venedor es dedica professionalment a aquesta activitat. També cal presentar  una declaració dels articles i les seves corresponents fotografies.

El mercat s'ha dignificar força amb la nova normativa. Fa uns anys alguns dels venedors i molts dels seus productes tenien un valor i origen dubtós. Ara trobem  venedors professionals que  ens presenten peces més interessants.

L'ofici de brocanter consisteix en comprar i vendre objectes usats que no tenen més de cent anys. La normativa del mercat demana un mínim de cinquanta anys pels objectes a la venda.

Alguns diumenges us sorprendran taulells amb biblioteques senceres que els propietaris o els hereus han venut al brocanter.

Aprofiteu la passejada per la Rambla de Ferran per fullejar una colla de llibres.

Atentament.

Senyor i