Llibres i llibres al carrer de la Força ( 1 ).

El carrer de la Força és un dels principals del Call de Girona. Passejant-hi es pot accedir a una colla de carrerons que formen el barri jueu . A la part central d'aquest carrer trobem el Museu d'Història dels Jueus . El museu ens descobreix la història de la comunitat jueva des del segle XI fins a la seva expulsió el segle XV. Però avui no entrarem a cap museu ...

 

Aquest carrer , columna vertebral del Call, ens ofereix uns espais curiosos on els llibres són els protagonistes. Avui entrarem virtualment al negoci del Joan Cortés i  la seva filla Jessica. Una botiga en la que els nostres protagonistes passen hores i hores envoltats de llibres i més llibres.

 

En Joan és el propietari del Portal del col·leccionista , un referent en el món del llibre vell a Girona. Aquest espai és una de les botigues més antigues del carrer de la Força, i ja porta 37 anys al barri.

 Gràcies a donacions de particulars , famílies i col·leccionistes; aquest establiment conserva una part de la història dels jueus i de la ciutat de Girona.

 

La llibreria està especialitzada, a més a més dels llibres , en gravats, mapes, fotos i postals antigues, publicitat, joguines, dibuixos originals, caixes de llauna, brocanteria, ...

En Joan remena llibres des de fa cinquanta anys i es mostra una mica trist pels canvis que veu al barri. Declarava a capgros.com: " Estan obrint molts bars i restaurants i tanquen els locals d'artesans i brocanters. S'estan carregant la tranquil·litat del call. Ara hi ha turisme tot l'any".

Entrar en aquesta botiga, on milers de llibres descansen com poden als prestatges o amuntegats, és tota una experiència.

Al mateix carrer podem trobar llibres que difícilment veureu en altres llibreries. Els voleu veure? 

Atentament.

Senyor i

Joguets i joguets ( 4 ).

Continuem la visita per la primera planta del Museu de joguets i autòmats -  col·lecció Mayoral- de Verdú. Si els futbolins dels que parlàvem a l'última entrada us van deixar sorpresos, espereu a la resta de descobertes...

Avui ens centrarem en els autòmats de finals del segle XIX i començament del XX, una de les atraccions més espaterrants del desaparegut museu.

Els diumenges a les 12 del migdia , els visitants podien gaudir d'aquestes joies en moviment. Ara el seu destí després del tancament, és imprecís; però al blog encara podreu veure com els seus engranatges funcionen perfectament.

  A les dues fotografies anteriors i al proper vídeo observem l'elegància de l'autòmat Violinista, fabricat a Vichy ( França ), l'any 1.895.

Dels 24 autòmats exposats al museu, 9 eren de les Atracciones Apolo de Barcelona. Alguns d'aquests autòmats pot fer 18 moviments diferents. Les Atracciones Apolo  ( 1.935 - 1.990 ) estaven situades al Paral·lel cantonada Nou de la Rambla. Les seves atraccions: La muntanya russa subterrània, les Coves del Drac, l' Autòdrom,... ja són història.

Atracciones Apolo. Font fotografia: Circo Méliès.

L'edifici va ser enderrocat l'any 1.990 per  fer un hotel, als baixos del qual hi ha el Teatro Apolo.Part dels autòmats de les antigues Atraccioes Apolo es conserven al bar La Fira ( Provença 171 ) i al museu de joguets i autòmats de Verdú.

Pierrot escriptor, un autòmat del 1.895, fabricat també a Vichy , és pura màgia. La seva mirada, la passió per escriure , la lletra,...

 Al proper vídeo comprovareu que està molt enfeinat regulant el llum per veure amb claredat i poder escriure amb la seva ploma .

A la web del museu hi ha el següent vídeo en el que podeu donar un cop d'ull als autòmats que vivien al petit poble de l'Urgell.

Ara, amb el tancament del museu, només podeu xalar amb els autòmats del Museu dels Autòmats del Parc d'Atraccions del Tibidabo.

Però la primera planta encara ens ensenya més petits tresors... Molt aviat els podreu observar al blog.

Atentament.

Senyor i

Joguets i joguets ( 3 ).

Ja vaig avisar-vos; la primera planta us deixarà bocabadats amb els seus espais dedicats als futbolins , a la fira de Verdú i al teatre.

Avui visitarem virtualment els futbolins. En aquest espai es podia gaudir d'una vintena de minifutbolins i màquines sobre futbol fabricats a Catalunya, Itàlia, França, Alemanya, Anglaterra i els Estats Units.  

El joc del futbolí es va inventar conjuntament a França i Alemanya entre 1.880 i 1.890; però tal com el coneixem actualment , va ser l'industrial francès Lucien Rosengart qui el va patentar l'any 1.923. Gairebé tots els que es podien veure al museu de Verdú no eren els futbolins clàssics amb quatre barres movibles en les que estan organitzades les figuretes dels futbolistes: porter, defenses, mitjos i davanters.

Esteu preparats per descobrir futbolins sorprenents?

El primer és un futbolí amb tres jugadors per equip que es mouen amb unes barres metàl·liques , una pel porter i l'altra pels davanters. Polsant una llengüeta es xuta la pilota.

  El proper artefacte futbolístic és la Play Football, aquí ja tenim molts més futbolistes preparats per fer el millor gol en qualsevol moment.

Fabricat als Estats Units entre 1.920 i 1.930, la propera joia funciona amb pedals. El camp de futbol està envoltat amb publicitat de l'època.

En futbolí següent, fabricat a Alemaya al 1.940, podeu veure un gran partit entre les seleccions italiana i alemanya .

Amb les figuretes fixades per la cama esquerra i la dreta mòbil per poder xutar tenim aquesta meravella fabricada als Estats Units l'any 1.920.

Els futbolí anterior el podeu veure en acció en el proper vídeo:

 Per acabar el curiós Footl-ball-staar, futbolí de ferro fos i fusta de quatre cares de fabricació francesa. Una raresa total !

Però les sorpreses de la primera planta només han començat. Molt aviat al blog podreu descobrir la màgia dels autòmats.
Atentament.
Senyor i 

Volar...

El 29 de gener del 2011 a l'entrada " Alegret, bufaforats,...", recomanava la revista El cárabo dedicada a aquesta curiosa papallona. Si obriu bé el ulls, ara és un bon moment per veure-la i quedar bocabadats.Tres centímetres de llarg, 0,38 grams de pes, mou les ales 75 vegades per segon , amb la seva espiritrompa xucla i xucla ,... Mireu quina colla de noms que té: alegret, bufaforats, borinot de moro, esfinx colibrí ( en català), picaflor, pájaro mosca, esfinge colibrí  ( en castellà ). El seu nom científic és  Macroglossum stellatarum.

Font fotografia: Web Ojo Digital National Geographic.

Avui comparteixo amb vosaltres el plaer de descobrir-la al costat dels jacints de la meva terrassa. Estava molt enfeinada menjant i m'ha deixat apropar-me molt !

L'hivern ens ofereix un magnífic regal visual.

Atentament.

Senyor i 

Joguets i joguets ( 2 ).

Després de recordar com eren les botigues de queviures a la recreació de Cal Pastoret i els joguets del món rural, baixem per la rampa a la segona planta en la que descobrirem una de les grans passions del fundador del museu, Manel Mayoral: el futbol.Alguns dels objectes exposats no eren ni joguines ni antigues, però es podien veure les botes d'en Messi, Iniesta i Xavi ; samarretes de diferents equips i també pilotes i botes d'època.

 Deixem el futbol. A la resta de la segona planta tenim una colla de joguets sobre rodes: bicicletes, tàndems, Tricicles, cotxes, màquines i vagons de tren, tramvies, avions,... Mireu quines bicicletes de tres rodes ( tricicles )  més genials !

A la següent fotografia podeu veure darrere de la rampa un tàndem antic. Un tàndem , nenes i nens, és una bicicleta per a dues o més persones. El que hi havia al museu és per a dues persones.

En una de les vitrines hi havia un petit tresor. Una colla de vagons feien companyia a un llibre màgic: "El ferrocarril. El libro juguete" , dels anys 50 del segle passat editat a Barcelona per Ed . Generales Sibils.Llàstima no poder fullejar-lo!

Fa una colla d'anys de la majoria de les ciutats havia desaparegut el tramvia, que era un ferrocarril instal·lat pels carrers per on circulaven també al mateix temps tota mena de vehicles. Actualment les ciutats més importants han recuperat amb èxit aquest mitjà de transport . El de la fotografia és un tramvia amb imperial, un joguet de corda de Juguetes Hispania fet a Barcelona al 1.920.

Si la segona planta us ha sorprès, la primera us deixarà bocabadats amb els espais dedicats als futbolins i a la Fira de Verdú.

Atentament.

Senyor i

Joguets i joguets ( 1 ).

El Museu de joguets i autòmats -  Col·lecció Mayoral - no tenia barreres arquitectòniques. Gràcies a una rampa tothom podia accedir fàcilment a les quatre plantes. 

La tercera planta ens presentava els àmbits del museu: els vehicles de joguina i pedal, les fires i les atraccions, el futbol; i el poble i el camp.

 Es podia "entrar" a Cal Pastoret , una botiga de queviures plena de records: balances, caixa registradora, planxes publicitaries de llauna,...

Passejar per la resta de la planta era evocar el món rural:  nines de cartró,  oficis,  jocs tradicionals, animals, tractors, carros, ...

Potser els vostres padrins i padrines havien jugat amb nines com aquestes, o tenien algun dels tractors de llauna com el que podeu veure a la propera fotografia.

Què me'n dieu d'aquest gall i conill ,una joguina de corda de la casa alemanya Lehmann del 1.920 ?.... És genial !

Xino-xano baixarem per la rampa per donar un cop d'ull  a una segona planta plena de sorpreses.

Atentament.

Senyor i

Dissabtes poesia: El fill del forner que feia versos...

La primavera del 2.009 Josep Lluís Roig i Maria Josep Escrivà, estaven enfeinats a la ciutat de Gandia preparant un volum commemoratiu dels cinquanta anys del premi Ausiàs March. La proposta era de l'Institut Municipal d'Arxius i Biblioteques i del Centre d'estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell.

Remenant i remenant a l'arxiu, Josep Lluís i Maria Josep van fer una troballa sorprenent. L'obra que va guanyar el Premi Ausiàs March de poesia l'any 1.966: "L'inventari clement ", i la que es va publicar cinc anys després, al 1.971, no eren el mateix llibre... 

Comparant els textos van veure que el poemari trobat a l'arxiu era inèdit gairebé en la seva totalitat. No saben el perquè d'aquesta diferència entre l'obra publicada i la presentada al premi , però gràcies a l'Arxiu Històric i a l'Ajuntament de Gandia, Edicions 96, va publicar al novembre del 2.012 aquesta obra desconeguda del millor poeta valencià del segle XX, Vicent Andrés Estellés.

El proper 27 de març farà vint anys que ens va deixar el fill del forner que feia versos. Canal 9 li va dedicar un esplèndid programa de la sèrie Dossiers : " Poeta de meravelles, Vicent Andrés Estellés". Guardeu-vos trenta minuts de vostre temps per visionar aquest reportatge imprescindible.  

Recordo l'any que vaig viure a València quan era jove i he de confessar-vos que tornar a passejar pels seus carrers, escoltar a la seva gent i veure la llum de la ciutat, m'ha emocionat. Els que coneixeu bé la ciutat  entendreu perfectament el que dic ...

Escoltar Estellés recitant els seus versos, explicant l'amor que professava a Isabel - la seua dona-, o el dolor per la mort de la seva filla de tres mesos,... Estellés en estat pur.

Atentament.

Senyor i