La primera entrada dedicada a la Colònia Industrial de la Mata de Pinyana vam iniciar-la donant un cop d'ull a les cases dels treballadors de la colònia tèxtil per després començar a resseguir perimetralment el recinte de l'antiga fàbrica. Malgrat les dificultats per fotografiar-la, perquè els propietaris actuals no en permeten l'accés, vaig mostrar-vos la casa del director i una part dels magatzems, dels tallers i de la nau central. Ens vàrem aturar a l'edifici d'allotjament dels treballadors, on el carrer A es transforma en un camí de terra, que conserva en una de les façanes dos esgrafiats.
Després de caminar uns metres més em giro i faig la fotografia anterior en la que podeu veure les altres façanes de l'allotjament dels treballadors i a la seva esquerra, darrere, el final de la nau central de la fàbrica. Des del mateix punt giro una mica a l'esquerra i faig la propera fotografia en la que podeu veure d'esquerra a dreta: una petita part de l'escola, part dels magatzems i tallers amb el final de la nau central darrere, i una de les façanes de l'allotjament dels treballadors.
Si, sense moure'm em giro una mica més a l'esquerra puc fotografiar tot l'edifici de l'escola que com podeu veure té un pèssim estat de conservació.
Recordeu que les nombroses colònies industrials que es van crear al segle XIX a Catalunya aprofitant antigues instal·lacions anteriors a la Revolució Industrial ( algunes fins i tot d'origen medieval ) a més a més de la finalitat econòmica i productiva també ajudaven a les famílies treballadores amb la seva vessant social ( escola, economat, cases per les famílies dels treballadors, església...)
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos que a la part superior del cos central de l'edifici de l'escola hi ha un altre rellotge de sol. L'esgrafiat es conserva malament però el gnòmon continua projectant la seva ombra sobre ell.
Quan s'acaba el carrer A podem anar a l'esquerra i tornar a la N-230 o a la dreta i creuar el Canal de Pinyana. Nosaltres anirem a la dreta, però abans torno a girar-me i faig la fotografia següent en la que podeu veure d'esquerra a dreta: la xemeneia, part de la nau central, l'escola i l'allotjament dels treballadors.
Creuem el Canal de Pinyana pel Pont del Capellà. Sense adonar-nos del canvi hem deixat, uns metres enrere, el terme municipal d'Alguaire i ara estem al terme municipal d'Almenar.
Anem a la dreta després de passar el petit pont pel camí de terra acompanyats pel Canal de Pinyana, el canal de reg més antic de Catalunya, que es començà a construir l'any 1.147. Durant segles es va construir, aprofitant les aigües del canal, un important patrimoni preindustrial i industrial.
Continuem passejant acompanyats a la dreta pel Canal de Pinyana que s'apropa a l'antiga fàbrica tèxtil. A la propera fotografia ja tornem a veure la tanca perimetral de maó. D'esquerra a dreta hi ha la xemeneia. els magatzems i tallers amb el dipòsit darrere, i la nau central.
El Canal de Pinyana, que agafa l'aigua del pantà de Santa Anna al municipi de Castellonroi a la comarca de La Llitera d' Osca, rega un total de 13.891 hectàrees. L'àrea regable comprèn els termes municipals de La Portella, Benavent de Segrià i Torre-serona; i part dels municipis de Castellonroi, Alfarràs, Almenar, Alguaire, Vilanova de Segrià, Corbins, Rosselló, Torrefarrera, Alpicat, Lleida, Alcarràs i Torres de Segre ( tots, exceptuant Castellonroi, de la comarca del Segrià ). El canal proporciona aigua potable a més de 150.000 persones.
A més amés de la fàbrica tèxtil de la Mata de Pinyana, la força de l'aigua del Canal de Pinyana s'ha utilitzat preindustrialment i industrialment. Seguint les aigües del canat trobem: Castellonroi ( peixera -segle XIV i casa de l'aigua segle XVIII ), Andaní -barri d'Alfarràs- ( fàbrica Casals XIX-XX ), Alfarràs ( molí fariner XII-XVIII, fàbrica Viladés XIX-XX ), Almenar ( central hidroelèctrica XX, molí fariner XIV, pou de gel XVII-XVIII ), Alguaire ( central hidroelèctrica XX ), Rosselló ( colònia Alkanís XIX-XX, Paperera Alier XIX-XX, sínia XX, molí del Serra XIX ), Vilanova de Segrià ( el Molinot XVIII ) i Torrefarrera ( central hidroelèctrica XIX ).
El zoom de la càmera fotogràfica ens permet observar l'estat dels magatzems i tallers malgrat el Canal de Pinyana que no ens deixa apropar-nos-hi. Del que fou una espectacular colònia tèxtil cotonera només en queda l'esquelet...
A la propera fotografia podeu veure en primer terme el partidor que duia l'aigua del canal a la fàbrica tèxtil, i d'esquerra a dreta: la xemeneia, el dipòsit i els magatzems, tallers i la nau central.
Si caminem una mica més trobem un plafó informatiu que ens explica breument la Colònia industrial de la Mata de Pinyana i el Patrimoni Industrial del Canal de Pinyana.
L'any 2.009 l'arquitecte Eduard Antorn Monseny presentà el Projecte/Treball de final de carrera a la Universitat Politècnica de Catalunya "Rehabilitació de la fàbrica de la Colònia industrial de la Mata de Pinyana, Alguaire ( Lleida )". Si cliqueu sobre l'enllaç anterior podreu veure el projecte. Malauradament l'antiga fàbrica cada dia que passa empitjora el seu estat de conservació...
A la fotografia següent de detall podeu veure millor el plafó informatiu de la fotografia anterior, que trobareu a tocar del canal.
A la part superior del plafó el protagonisme és per una espectacular fotografia de Jordi Clariana/ 360 lab. Si voleu veure l'antiga fàbrica tèxtil fotografiada des d'un drone cliqueu sobre el proper enllaç Alguaire Drone, un dels molts projectes d'Insitu. Patrimoni i Turisme.
Font fotografia: Jordi Clariana/ 360 lab
Sota l'espectacular fotografia que protagonitza el plafó informatiu, a l'esquerra, hi ha un muntatge de Martí Picas Insitu Patrimoni i Turisme en el que, a partir de la fotografia anterior de Jordi Clariana / 360 lab, ens indica els diferents edificis i construccions de la colònia industrial ( dipòsit, xemeneia, magatzems i talles, canal de Pinyana, escola, allotjament treballadors, nau central, casa del director i església de Sant Pere ).
L'any 1.910 la societat L.Mata y Pons tenia fàbriques a Puig-reig, Sallent, Vilanova i la Geltrú, Mataró i Alguaire. L'any 1.931 la fàbrica es va renovar i ampliar passant dels 5.000 als 20.000 fusos i dels 224 als 249 telers. Al 1.935 es van fabricar 885.000 quilograms de filats i 53.000 quilograms de teixit de cotó. Però la crisi del tèxtil dels anys setanta del segle passat suposà que l'any 1.977 tanqués parcialment la fàbrica i al 1.979 el tancament fos definitiu. Però aquest tancament no suposà la desaparició de les cases dels treballadors, en les que encara avui hi viuen.
A la fotografia anterior podeu veure el que queda de la decoració amb grans rombes de la base de la xemeneia de maó vist.
La nau principal té tres plantes, cadascuna especialitzada en una part del procés de producció. Era molt important la sala en la que mitjançant corretges es portava la força del sant d'aigua a cadascuna de les plantes en les que gràcies als embarrats funcionava la maquinària.
A les fotografies anterior i següent podeu veure el partidor que duu l'aigua a la fàbrica tèxtil o a continuar baixant pel Canal de Pinyana. Com heu pogut constatar observant les fotografies, la fàbrica es troba en un estat de total abandó, però la zona on hi ha el salt d'aigua continua funcionant i la seva producció es ven a una companyia elèctrica.
Les naus d'aquesta façana que estan a tocar de la zona destinada al salt d'aigua tenien la funció de magatzem. Al seu darrere podeu veure la nau principal. La trencadissa de vidres de gairebé totes les obertures és espectacular...
El projecte de l'arquitecte Eduard Antorn Monseny proposa la rehabilitació de la fàbrica com a espai comú compartit pels municipis que durant una colla d'anys aportaven treballadors a la fàbrica tèxtil cotonera.
El protagonisme de la propera fotografia és pel dipòsit d'aigua, que conjuntament amb la xemeneia són els dos elements menys atrotinats.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos l'estat lamentable de l'edifici que està a tocar del peu del dipòsit d'aigua.
Passejant a tocar del Canal de Pinyana és important recordar l'impuls econòmic que visqué el Segrià nord gràcies a la força de la seva aigua i de l'esforç dels empresaris i treballadors. Però entristeix mirar l'antiga fàbrica tèxtil d'Alguaire perquè sembla un vell i atrotinat vaixell esperant que el desballestin.
Continuant uns minuts més la nostra passejada, acabem de resseguir perimetralment l'antiga fàbrica tèxtil en el punt on la vàrem veure a la primera entrada quan ens hi apropàrem pel camí de terra que hi ha a tocar dels horts de les cases dels treballadors.
Si pogués fer un salt per superar el Canal de Pinyana tornaria a situar-me a la tanca que barra el pas al final del camí. Com que no puc fer-ho, torno a mostrar-vos la fotografia.
Malgrat el projecte de rehabilitació de l'arquitecte Eduard Anton Monseny, sembla que el destí de la fàbrica tèxtil cotonera és anar deteriorant-se lentament...
A la tercera i última entrada que dedicaré a la Colònia Industrial de la Mata de Pinyana us convidaré a entrar-hi fotogràficament, no gràcies a la gentilesa dels actuals propietaris - que s'hi neguen en rodó-, sinó a la gentilesa de la Roser de l'Ajuntament d'Alguaire i a un sorprenent blog d'un bomber i fotògraf dels Països Baixos.
Atentament.
Senyor i