dimecres, 30 de març del 2022

La Colònia Industrial de la Mata de Pinyana ( 2 ).

La primera entrada dedicada a la Colònia Industrial de la Mata de Pinyana vam iniciar-la donant un cop d'ull a les cases dels treballadors de la colònia tèxtil per després començar a resseguir perimetralment el recinte de l'antiga fàbrica. Malgrat les dificultats per fotografiar-la, perquè els propietaris actuals no en permeten l'accés, vaig mostrar-vos la casa del director i una part dels magatzems, dels tallers i de la nau central. Ens vàrem aturar a l'edifici d'allotjament dels treballadors, on el carrer A es transforma en un camí de terra, que conserva en una de les façanes dos esgrafiats.


Després de caminar uns metres més em giro i faig la fotografia anterior en la que podeu veure les altres façanes de l'allotjament dels treballadors i a la seva esquerra, darrere, el final de la nau central de la fàbrica. Des del mateix punt giro una mica a l'esquerra i faig la propera fotografia en la que podeu veure d'esquerra a dreta: una petita part de l'escola, part dels magatzems i tallers amb el final de la nau central darrere, i una de les façanes de l'allotjament dels treballadors.


Si, sense moure'm em giro una mica més a l'esquerra puc fotografiar tot l'edifici de l'escola que com podeu veure té un pèssim estat de conservació.


Recordeu que les nombroses colònies industrials que es van crear al segle XIX a Catalunya aprofitant antigues instal·lacions anteriors a la Revolució Industrial ( algunes fins i tot d'origen medieval ) a més a més de la finalitat econòmica i productiva també ajudaven a les famílies treballadores amb la seva vessant social ( escola, economat, cases per les famílies dels treballadors, església...)
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos que a la part superior del cos central de l'edifici de l'escola hi ha un altre rellotge de sol. L'esgrafiat es conserva malament però el gnòmon continua projectant la seva ombra sobre ell.


Quan s'acaba el carrer A podem anar a l'esquerra i tornar a la N-230 o a la dreta i creuar el Canal de Pinyana. Nosaltres anirem a la dreta, però abans torno a girar-me i faig la fotografia següent en la que podeu veure d'esquerra a dreta: la xemeneia, part de la nau central, l'escola i l'allotjament dels treballadors.


Creuem el Canal de Pinyana pel Pont del Capellà. Sense adonar-nos del canvi hem deixat, uns metres enrere, el terme municipal d'Alguaire i ara estem al terme municipal d'Almenar.


Anem a la dreta després de passar el petit pont pel camí de terra acompanyats pel Canal de Pinyana, el canal de reg més antic de Catalunya, que es començà a construir l'any 1.147. Durant segles es va construir, aprofitant les aigües del canal, un important patrimoni preindustrial i industrial. 

 
Continuem passejant acompanyats a la dreta pel Canal de Pinyana que s'apropa a l'antiga fàbrica tèxtil. A la propera fotografia ja tornem a veure la tanca perimetral de maó. D'esquerra a dreta hi ha la xemeneia. els magatzems i tallers amb el dipòsit darrere, i la nau central.


El Canal de Pinyana, que agafa l'aigua del pantà de Santa Anna al municipi de Castellonroi  a la comarca de La Llitera d' Osca, rega un total de 13.891 hectàrees. L'àrea regable comprèn els termes municipals de La Portella, Benavent de Segrià i Torre-serona; i part dels municipis de Castellonroi, Alfarràs, Almenar, Alguaire, Vilanova de Segrià, Corbins, Rosselló, Torrefarrera, Alpicat, Lleida, Alcarràs i Torres de Segre ( tots, exceptuant Castellonroi, de la comarca del Segrià ). El canal proporciona aigua potable a més de 150.000 persones.


A més amés de la fàbrica tèxtil de la Mata de Pinyana, la força de l'aigua del Canal de Pinyana s'ha utilitzat preindustrialment i industrialment. Seguint les aigües del canat trobem: Castellonroi ( peixera -segle XIV i casa de l'aigua segle XVIII ), Andaní -barri d'Alfarràs- ( fàbrica Casals XIX-XX ), Alfarràs ( molí fariner XII-XVIII, fàbrica Viladés XIX-XX ), Almenar ( central hidroelèctrica XX, molí fariner XIV, pou de gel XVII-XVIII ), Alguaire ( central hidroelèctrica XX ), Rosselló ( colònia Alkanís XIX-XX, Paperera Alier XIX-XX, sínia XX, molí del Serra XIX ), Vilanova de Segrià ( el Molinot XVIII ) i Torrefarrera ( central hidroelèctrica XIX ).


El zoom de la càmera fotogràfica ens permet observar l'estat dels magatzems i tallers malgrat el Canal de Pinyana que no ens deixa apropar-nos-hi. Del que fou una espectacular colònia tèxtil cotonera només en queda l'esquelet...


A la propera fotografia podeu veure en primer terme el partidor que duia l'aigua del canal a la fàbrica tèxtil, i d'esquerra a dreta: la xemeneia, el dipòsit i els magatzems, tallers i la nau central.

Si caminem una mica més trobem un plafó informatiu que ens explica breument la Colònia industrial de la Mata de Pinyana i el Patrimoni Industrial del Canal de Pinyana.


L'any 2.009 l'arquitecte Eduard Antorn Monseny presentà el Projecte/Treball de final de carrera a la Universitat Politècnica de Catalunya "Rehabilitació de la fàbrica de la Colònia industrial de la Mata de Pinyana, Alguaire ( Lleida )". Si cliqueu sobre l'enllaç anterior podreu veure el projecte. Malauradament l'antiga fàbrica cada dia que passa empitjora el seu estat de conservació...
A la fotografia següent de detall podeu veure millor el plafó informatiu  de la fotografia anterior, que trobareu a tocar del canal.


A la part superior del plafó el protagonisme és per una espectacular fotografia de Jordi Clariana/ 360 lab. Si voleu veure l'antiga fàbrica tèxtil fotografiada des d'un drone cliqueu sobre el proper enllaç Alguaire Drone, un dels molts projectes d'Insitu. Patrimoni i Turisme.


Font fotografia: Jordi Clariana/ 360 lab
 
Sota l'espectacular fotografia que protagonitza el plafó informatiu, a l'esquerra, hi ha un muntatge de Martí Picas Insitu Patrimoni i Turisme en el que, a partir de la fotografia anterior de Jordi Clariana / 360 lab, ens indica els diferents edificis i construccions de la colònia industrial ( dipòsit, xemeneia, magatzems i talles, canal de Pinyana, escola, allotjament treballadors, nau central, casa del director i església de Sant Pere ). 


L'any 1.910 la societat L.Mata y Pons tenia fàbriques a Puig-reig, Sallent, Vilanova i la Geltrú, Mataró i Alguaire. L'any 1.931 la fàbrica es va renovar i ampliar passant dels 5.000 als 20.000 fusos i dels 224 als 249 telers. Al 1.935 es van fabricar 885.000 quilograms de filats i 53.000 quilograms de teixit de cotó. Però la crisi del tèxtil dels anys setanta del segle passat suposà que l'any 1.977 tanqués parcialment la fàbrica i al 1.979 el tancament fos definitiu. Però aquest tancament no suposà la desaparició de les cases dels treballadors, en les que encara avui hi viuen.


A la fotografia anterior podeu veure el que queda de la decoració amb grans rombes de la base de la xemeneia de maó vist.
La nau principal té tres plantes, cadascuna especialitzada en una part del procés de producció. Era molt important la sala en la que mitjançant corretges es portava la força del sant d'aigua a cadascuna de les plantes en les que gràcies als embarrats funcionava la maquinària.


A les fotografies anterior i següent podeu veure el partidor que duu l'aigua a la fàbrica tèxtil o a continuar baixant pel Canal de Pinyana. Com heu pogut constatar observant les fotografies, la fàbrica es troba en un estat de total abandó, però la zona on hi ha el salt d'aigua continua funcionant i la seva producció es ven a una companyia elèctrica.


Les naus d'aquesta façana que estan a tocar de la zona destinada al salt d'aigua tenien la funció de magatzem. Al seu darrere podeu veure la nau principal. La trencadissa de vidres de gairebé totes les obertures és espectacular...


El projecte de l'arquitecte Eduard Antorn Monseny proposa la rehabilitació de la fàbrica com a espai comú compartit pels municipis que durant una colla d'anys aportaven treballadors a la fàbrica tèxtil cotonera.
El protagonisme de la propera fotografia és pel dipòsit d'aigua, que conjuntament amb la xemeneia són els dos elements menys atrotinats.


Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos l'estat lamentable de l'edifici que està a tocar del peu del dipòsit d'aigua.


Passejant a tocar del Canal de Pinyana és important recordar l'impuls econòmic que visqué el Segrià nord gràcies a la força de la seva aigua i de l'esforç dels empresaris i treballadors. Però entristeix mirar l'antiga fàbrica tèxtil d'Alguaire perquè sembla un vell i atrotinat vaixell esperant que el desballestin.


Continuant uns minuts més la nostra passejada, acabem de resseguir perimetralment l'antiga fàbrica tèxtil en el punt on la vàrem veure a la primera entrada quan ens hi apropàrem pel camí de terra que hi ha a tocar dels horts de les cases dels treballadors.


Si pogués fer un salt per superar el Canal de Pinyana tornaria a situar-me a la tanca que barra el pas al final del camí. Com que no puc fer-ho, torno a mostrar-vos la fotografia.


Malgrat el projecte de rehabilitació de l'arquitecte Eduard Anton Monseny, sembla que el destí de la fàbrica tèxtil cotonera és anar deteriorant-se lentament...
A la tercera i última entrada que dedicaré a la Colònia Industrial de la Mata de Pinyana us convidaré a entrar-hi fotogràficament, no gràcies a la gentilesa dels actuals propietaris - que s'hi neguen en rodó-, sinó a la gentilesa de la Roser de l'Ajuntament d'Alguaire i a un sorprenent blog d'un bomber i fotògraf dels Països Baixos.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 27 de març del 2022

Al cingle de la Pena d'Almatret.

En el nostre periple pels pobles del Segrià i les Garrigues avui ens aturarem a Almatret, un municipi situat al sud-oest de la comarca que és el més alt del Segrià. Es troba en un altiplà envoltat de diversos tossals, els més espectaculars són els Tossals d'Almatret, que formen part del Pla d'Espais d'Interès Natural ( PEIN ).Quan hi accedim constatem la importància dels seus espais naturals. 


Mentre ens apropem al Cingle de la Pena, com podeu veure a la fotografia anterior, ens acompanyen els aerogeneradors del parc eòlic d'Almatret. Quan arribem al mirador del cingle l'espectacle visual és impressionant.


Almatret és l'únic poble lleidatà per on passa el riu Ebre, del que podeu veure un gran meandre a la fotografia anterior. En primer terme podeu veure l'Espai Protegit dels Tossals d'Almatret, al centre el meandre del riu Ebre, i a l'altra riba l'Espai Natural Protegit Matarranya-Aiguabarreig ( província de Zaragoza ).


Els boscos de pi blanc sobre els grans tossals calcària i el sotabosc de màquies continentals de garric i arçot, són els protagonistes. Gaudir sense pressa de la vista panoràmica de la Depressió de l'Ebre, gaudint d'un silenci espectacular, és difícil d'oblidar.


Si sou aficionats a l'ornitologia no oblideu els binocles perquè des del mirador del Cingle de la Pena es poden veure el voltor comú, les àguiles daurada i cuabarrada, el milà negre, l'arpella vulgar, el xoriguer comú i l'agró roig.


Però aquest magnífic espai natural ple de vida i silenci, fou un terrible escenari bèl·lic durant la Batalla de l'Ebre. A la fotografia anterior podeu veure un dels plafons informatius de l'Espai de memòria del Cingle de la Pena que trobareu al mirador. 
La fotografia següent de detall del plafó és una imatge aèria d'un bombardeig de l'aviació franquista sobre la passarel·la de la 42a Divisió. És esfereïdora la gran quantitat d'impactes de les bombes sobre la passarel·la.


Font fotografia: Arxivo Histórico Ejército del Aire ( AHEA ).
 
La 42a Divisió republicana, entre el 25 de juliol i el 8 d'agost de 1.938, creuà el riu Ebre en barques i en una passarel·la flotant amb l'objectiu d'ocupar l'Alt del Auts ( Mequinensa ) per tallar l'eix de comunicacions Fraga-Mequinensa-Faió. Inicialment assoliren l'objectiu però el 6 d'agost l'exèrcit franquista va fer un gran contraatac. L'exèrcit republicà ha de retirar-se sota una pluja de projectils de l'aviació i l'artilleria.


Font fotografia: AHEA.
 
A la fotografia de detall anterior, també del plafó informatiu, podeu veure bombarders Savoia Marchetti S-79 com els que utilitzà la Brigada Aèria Hispana a Almatret.
Les condicions de la batalla foren esgarrifoses: calor extrem, dèficit d'aigua i alimentació, orografia... La 42a Divisió republicana estava formada per veterans cordovesos i soldats de la lleva del biberó nascuts l'any 1.920 ( que només tenien divuit anys i cap experiència militar ) de les comarques de Tarragona i pobles del Segrià.


Font fotografia: Andreu Caralt Giménez.
 
A la fotografia anterior de detall, també del plafó informatiu, podeu veure el Mas de Redons d'Agneta que fou hospital de campanya durant la Batalla de l'Ebre. A tocar del mas hi ha, segons fonts orals, una fossa comuna amb una cinquantena de cossos...
Deixem el centre del mirador i anem a la dreta seguint la tanca de fusta que ens protegeix durant la nostra passejada.


Molt aviat trobarem les fortificacions, galeries i trinxeres d'aquesta posició que forma part de la Línia del Cinca que es va fer entre el segon semestre de 1.936 i el primer de 1.937. Una gran construcció defensiva, de 180 quilòmetres, que anava de Boltaña ( a la comarca del Sobrarbe - Osca-) fins a Horta de Sant Joan ( Terra Alta ).


L'objectiu d'aquest sistema defensiu, a la reraguarda dels milicians que lluitaven al front d'Aragó, ers donar protecció i suport en cas que els calgués retrocedir. A la fotografia anterior i a la propera podeu veure l'observatori posterior blindat del Cingle.


A tocar de la tanca de fusta, si deixem de mirar i admirar el gran meandre del riu Ebre i centrem la nostra atenció noranta graus a l'esquerra, observant atentament el paisatge veurem entre la vegetació l'obertura d'un niu de metralladora.

Tornem a pujar al centre del mirador i anem a l'esquerra. Pocs metres després veurem un indicador en el que podem llegir " Espai de memòria del Cingle de la Pena. Niu de metralladores". Baixem per l'antiga trinxera que veieu a la fotografia següent.
 

Abans d'arribar-hi trobarem un nou plafó informatiu que ens explica la posició fortificada del Cingle de la Pena. A la Línia del Cinca cada posició inclou emplaçaments d'artilleria, observatoris fortificats, nius de metralladora i línies de trinxeres.


A la posició del Cingle de la Pena es conserven una línia de trinxeres d'us 350 metres que ressegueix un dels vessants del tossat, un emplaçament d'artilleria connectat amb un refugi, dos espais fortificats amb funció d'observatori i dos dobles nius de metralladora. Si baixem una mica més per l'antiga trinxera, molt aviat trobarem el niu de metralladora.


Abans d'entrar-hi un nou plafó informatiu ens explica les característiques d'aquesta construcció i l'esgarrifós nombre de baixes de la Batalla de l'Ebre que s'inicià el 25 de juliol de 1.938.


La desfeta de l'exèrcit republicà a la Batalla de l'Ebre determinà el desenllaç de la Guerra Civil. Una batalla en la que es lluità durant cent quinze dies a les comarques del Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta i en la que van morir uns 130.000 soldats dels dos exèrcits enfrontats.


El niu de metralladora és una construcció excavada a la roca i reforçada amb formigó amb una planta en forma de lletra U.


A cada extrem del niu hi ha unes obertures rectangulars llargues i estretes des d'on es podia controlar el front de guerra. A la propera fotografia podeu veure el gran meandre del riu Ebre emmarcar per una de les obertures del niu de metralladora.


Per sota de terra podem anar a l'altra obertura del niu de metralladora. Mirant per les estretes obertures rectangulars i observant el meandre en silenci és difícil no angoixar-se pensant en els soldats que estaven al niu...


Deixem el Cingle de la Pena i els Tossals d'Almatret, un espai natural en el que es barregen la bellesa i l'horror que moltes vegades generem els éssers humans.

 
Els textos dels plafons informatius són d'Andreu Caralt Giménez, autor del treball de recerca "La Guerra Civil a Almatret, cruïlla entre els fronts de l'Ebre i el Segre ( 1.936 - 1.939 )" que està penjat a la web de l'Ajuntament d'Almatret i que podeu consultar clicant sobre l'enllaç anterior.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 23 de març del 2022

Grata Lectura, a tocar del riu Negre...

Al blog he recomanat una colla de llibrets de la col·lecció Biblioteca del Cordill de l'editorial Grata Lectura. L'editor i periodista solsoní Narcís Clotet Villaró és l'ànima d'aquesta petita editorial que avui visitarem virtualment.
 

Començo l'entrada d'avui a la ciutat de Solsona, a tocar del riu Negre, que neix al terme de Lladurs per aiguabarrejar-se amb el riu Cardener al terme de Clariana de Cardener.


Ara ens cal enfilar el carrer dels Tints per arribar al carrer de la Bòfia. Al número dotze d'aquest carrer, en un magatzem, ja veig la porta oberta. He quedat amb el Narcís a dos quarts d'onze i els dos ens trobem a l'hora convinguda.


Només entrar em dóna la benvinguda i em regala un somriure afable. En Narcís es dedica a la divulgació de la tradició i la cultura popular catalana. Publica l'Almanac del Cordill des del 2.002 i la Biblioteca del Cordill des del 2.005.


L'Almanac de Cordill és un calendari que es basa en els coneixements del món rural per ser una guia pràctica que ens ajuda a fer les feines diàries a casa, a l'hort, al jardí...


A la dreta de la fotografia anterior podeu veure, apilats, una colla d'Almanacs del Cordill i a la seva dreta una de les màquines ( la nova ) per fer-li un forat per on es passa el fil d'empalomar característic d'aquesta publicació. Podeu veure millor aquesta màquina a la fotografia següent de detall.


Parlar amb el Narcís és un plaer. Aquest solsoní té un gran respecte pel que feien els nostres padrins i padrines, respecte que transmet a les seves publicacions. No hem d'oblidar l'experiència de les generacions anteriors, cal recordar-la i aprendre d'ella.
 
 
L'Almanac del Cordill té una colla de col·laboradors imprescindibles. Al d'enguany hi participen: en els textos el Felip Vendrell ( pagès i escriptor del Solsonès ), l'Areta C. Veloso i l'Àvia Doretes; Loncle en les il·lustracions i la Marta Cases en el disseny gràfic.
A la propera fotografia podeu observar la primera màquina per foradar l'Almanac de Cordill i les bobines de fil d'empalomar per enfilar-lo. 


L'almanac és un petit tresor penjat d'un fil d'empalomar on hi podem trobar l'hora oficial  del llevant i del ponent del Sol, les fases i els quarts de la Lluna, els canvis d'estacions i el zodíac, astronomia, santoral, calendari de l'hort, el Joc del Cordill...


La preparació de l'almanac és una feina feixuga. Cal fer durant l'any un important treball de recerca bibliogràfic i oral amb els padrins i col·laboradors. A la fotografia següent podeu constatar com ja estan embastant l'Almanac del Cordill del 2.023.


Des del 2.021 l'Almanac del Cordill és també un joc. A la penúltima pàgina hi ha una colla de preguntes del Joc del Cordill. Si endevineu totes les preguntes ( la resposta està als textos de l'almanac ), descobrireu un refrany amagat. Cal enviar aquest refrany a Grata Lectura ( gratalectura@gmail.com ) per participar en el sorteig d'un lot de llibres valorat en 105 €.


A la fotografia anterior podeu veure, encapsada, la Biblioteca del Cordill. Aquesta col·lecció és una petita joia en la que podreu llegir una colla de consells per fer com cal les feines de l'hort, del jardí o de la cuina i conèixer una mica millor la nostra cultura popular. A la propera fotografia podeu veure l'Àvia Doretes amb les butxaques del davantal plenes d'exemplars de la Biblioteca del Cordill.


La gent de Grata Lectura fa un treball artesà en aquest espai ple de propostes per aprendre, jugar i respectar les nostres tradicions. A la fotografia següent no hi veieu ningú però quan s'apropen els últims mesos de l'any bull d'activitat per acabar l'Almanac del Cordill.


A les caixes de cartró dels prestatges hi ha guardats els llibres editats per Grata Lectura, entre ells els quatre de Felip Vendrell ( Històries de l'amor pagès, Històries del mas pagès, Històries del calendari pagès i Camí d'anada ) o els del mateix Narcís Clotet ( Pagesos cremats: Vida i mort desprès del foc i Coses que deia el meu avi , escrit amb en Pau Rubio ). També hi ha els llibres de Ken Sano, Jaume Fons, Josep Falp i Gonçal Pérez.


Grata Lectura s´està trencant la closca per incorporar als seus fons una colla de jocs que ens ajudin a gaudir mentre aprenem. A la fotografia següent podeu observar el joc Mil-en-branca que acompanya L´arbre refranyer. El llibre dels refranys i dites populars.


Agraeixo la gentilesa i acollida al Narcís i marxo d´aquest magatzem on hi ha una petita editorial que treballa amb molta il·lusió perquè no oblidem la nostra cultura popular. Recordar o descobrir, jugant, és una molt bona idea.
En una última mirada recordo, observant el petit detall penjat a la paret, líntim plaer de llegir un dels regals més grans que ens dóna la vida.


Al sortir vaig a l’esquerra i al final del carrer de la Bòfia giro a la dreta. La Catedral de Santa Maria, tota una lliçó d’hirtòria de lart, amb construccions dels segles XII, XIII, XIV, XVII, XVIII i XX ( romàniques, gòtiques, barroques, neoclàssiques i modernistes ) , sempre em deixa bocabadat.
 
 
No puc badar perquè he quedat amb la Maria Carme. Creuo el pont sobre el riu Negre i entro al cor de la petita ciutat de la Catalunya Central pel Portal del Pont.
En una propera entrada tindrem el luxe de compartir una estona amb la Maria Carme Grifell, tercera generació despardenyers de Cal Seixanta-cinc...
Atentament.
Senyor i