Un cop d'ull a l'Arxiu General d'Índies (2).

Quan es va crear l'arxiu, l'any 1.785, l'objectiu era clar, calia..." reunir todos los papeles de Indias que se hallaban dispersos en muchos lugares sin la orden y distinción correspondientes a su importancia". Actualment té dues seus: La Casa Lonja i La Cilla del Cabildo.

L'arquitecte real Juan de Herrerra, va ser l'encarregat del disseny de l'edifici. La construcció es va allargar fins al 1.646, i els arquitectes responsables de l'obra van ser Juan de Minjares, Alonso de Vandelvita i Miguel de Zumárraga.

La segona meitat del segle XVII va suposar la decadència política i comercial de l'Imperi Espanyol. L'any 1.717, la seu del comerç ultramarí es trasllada a Cádiz. L'escàs ús de l'edifici va ser tan evident que fins i tot es van habilitar habitatges familiars al seu interior.

L'any 1.781 es va decidir que La Lonja de mercaderes de Sevilla seria la seu de l'Arxiu General d'índies. Aquest fet implicà la fi de la degradació de l'edifici.
Amablement m'indiquen que a la primera planta puc visitar l'exposició " Mare clauaum, Mare liberum. La pirateria en la América española". Torno a la gran escala per continuar la visita.

Pujo l'escala vigilant en tot moment no ser atacat per cap pirata!. El llibret que explica l'arxiu parla de l'escala de Lucas Cintora:..." reponsable de reformar la escalera de acceso confiriéndole con un generoso revestimiento de mármol, la actual suntuosidad".
La primera sorpresa en entrar a l'exposició és el vídeo sobre l'arxiu. El voleu veure? Molt aviat al blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i.

"Bibliotecas".

El número 128 de la revista Mercurio d'aquest mes de febrer està dedicada a les biblioteques. Podem llegir articles que fan olor de llibre: "Mobilis in mobili. La biblioteca como observatorio","Las bibliotecas, la familia y la escuela son los tres pilares fundamentales del fomento de la lectura", "Trescientos años de la Biblioteca Nacional", "Bibliotecas rurales",, " Bibliotecas de escritores", "Laboratorio de lectura" i "El bibliotecario de Boedo"

Recordeu que aquesta revista és gratuïta i en qualsevol llibreria important us la donaran. Molt ben editada per La Fundación José Manuel Lara és un regal que els amants dels llibres i la lectura heu d'aprofitar.

He de confessar-vos que m'ha agradat entrar, de la mà de Jesús Marchamalo, a les biblioteques d'alguns escriptors. Soledad Puértolas parla dels seus llibres talismà, els que sempre l'acompanyen i sobreviuen a préstecs, mudances i accidents domèstics. A la biblioteca de Fernando Savater hi ha figuretes, postals i desenes de cavalls. La de Clara Janés sembla un museu de geologia amb els seus prestatges mostrant fòssils i minerals . Andrés Trapiello té una biblioteca presidida per una fotografia de Juan Ramón Jiménez i poblada d'objectes amb una petita història. La de Javier Marias vigilada per soldats de plom. Arturo Pérez-Reverte recorda la biblioteca de la casa del seu avi. Als deu anys la seva biblioteca ja tenia cent llibres. Luís Landero té una prestatgeria a l'entrada on guarda els llibres amb els que no sap que fer i que deixarà en un banc de la plaza de Olavide perquè algú els agafi. La de....
Com és la vostra biblioteca?
Atentament.
Senyor i

Un cop d'ull a l'Arxiu General d'Índies (1).

És el moment de descobrir l'arxiu establert a Sevilla l'any 1.785. Heu de saber, nenes i nens, que aquest edifici custòdia els fons de les institucions creades per al govern i administració dels territoris ultramarins espanyols. Molts dels documents que podem consultar els van generar les institucions següents: Consejo de Indias, Secretarias de Estado y Despacho, Casa de Contratación, Consulados de Sevilla y Cádiz.

Només entrar hi ha un rigorós control de seguretat. Amb molta amabilitat em diuen on puc fer fotografies, i em donen un llibret editat pel Ministerio de Cultura que servirà per explicar-vos tots els detalls de l'arxiu, Després de passar el detector de metalls em quedo molt sorprès de l'escala de marbre policrom per accedir a la primera planta obra de Lucas Cíntora, que fou l'encarregat de la reforma que va transformar La Casa Lonja en Arxivo General de Indias.

Ja pujarem més tard per aquesta majestuosa escala, ara visitarem la planta baixa, en la que es guarden la majoria dels fons documentals. També trobem en aquesta planta la sala de restauració i digitalització de documents. Els prestatges plens d'arxivadors comencen a omplir l'espai. Un canó sembla protegir-los.

Els documents ens ajuden a comprendre més de quatre segles de la història colonial espanyola, des de 1.492 fins al segle XIX. Els fons ocupen gairebé 49.000 lligalls i omplen 9 quilòmetres de prestatges. Recordeu que un lligall és un conjunt de papers lligats junts i que generalment es refereixen al mateix tema.

També hi ha documents referents a les Filipines, Estats Units i Brasil. Alguns dels prestatges estan al costat del pati, espai central d'aquest edifici de planta quadrada de 56 metres de costat. El voleu veure?
Atentament.
Senyor i

La gàrgola bloggera (2).

He acabat la visita i decideixo seguir les instruccions de la gàrgola bloggera. Deixo el pati dels tarongers i surto per tornar al carrer Fray Ceferino González on hi ha la cua per entrar a descobrir aquest impressionant edifici, declarat l'any 1.987 Patrimoni de la Humanitat. La Catedral de Santa María de la Sede és la catedral gòtica més gran del món.
Faig el que m'ha proposat la meva misteriosa informadora. Deixo la cua i torno a les calesses...

Abans, quan acaronava els cavalls tot recordant la Canela, l'euga blanca dels meus padrins , no m'he fixat en l'edifici del costat. Si faig cas a la gàrgola, estic mirant un dels arxius més importants... Veig un calesser aprofitant l'espera de clients per llegir i gaudir d'aquest matí assolellat.

Em disculpo per interrompre la seva lectura i demanar-li informació sobre l'arxiu, molt amablement m'indica on és la porta d'entrada. Li dono les gràcies i veig que no triga gens en submergir-se altra vegada en l'íntim plaer de llegir.

L'edifici que ocupa l'arxiu, La Casa Lonja de Mercaderes, és del segle XVI, i acollia el Consulado de Cargadores a Indias de Sevilla. Al segle XVI els mercaders feien els seus negocis a les grades catedralícies, i l'església es va queixar a la corona perquè quan feia mal temps, es refugiaven a la catedral.

Felipe II va visitar Sevilla l'any 1.570, i es va acordar la construcció del nou edifici. La corona va cedir els terrenys que en el seu moment havien acollit Las Herrerias Reales i La antigua Casa de la Moneda.
Nenes i nens, ja estem a la porta de l' Arxiu General d'Índies. Voleu entrar i descobrir-lo?
Atentament.

Senyor i

La gàrgola bloggera.

Passejo tranquil·lament pel carrer Fray Ceferino González gaudint de la llum i les olors. El blau perfecte del cel, els tarongers plens de fruita i l'olor dels cavalls transformen aquest moment en màgic. Una filera de calesses esperen clients per donar una volta a la ciutat i els calessers aprofiten per llegir o xerrar acompanyats del sol hivernal. De cop i volta em sorprèn una gran torre coronada per un penell gegant de forma humana.

És una torre de bellesa indiscutible. Edificada al segle XII, era el minaret de la mesquita. Al 1.568 es van afegir quatre plantes més i un campanar. No puc resistir la curiositat i decideixo visitar-la. Primera sorpresa no hi ha escales, una rampa ens permet pujar els 70 metres de desnivell amb certa comoditat. Aturar-se durant la pujada i donar un cop d'ull a la ciutat és gratificant. En una d'aquestes pauses sento que em criden.
.- Bon dia, Senyor i, tenia ganes de saludar-lo. Amb les meves companyes seguim el blog de la biblioteca i ens estranya que no parli del nostre arxiu.
D'on surt aquesta veu? Miro pel finestral i em quedo bocabadat, està parlant-me una gàrgola de la catedral que ha girat el seu cap per mirar-me !!!

.- Suposo que vol visitar l'arxiu.
Ara estic totalment desorientat, potser he pujat massa ràpid i m'imagino coses.... Ja sé que no té cap lògica, però començo a parlar amb ella.
.- Bon dia. No sé de quin arxiu em parla.
.- No puc creure el que sento, Senyor i. Està al costat d'un dels arxius més importants i no ho sap?Miri acabi de pujar, descansi una mica i gaudeixi de les vistes. Però no oblidi al baixar el que ha de fer. Torni al lloc per on ha entrat a la catedral, i just davant, on estava acaronant als cavalls, veurà els edificis de l'arxiu.

.- Adéu Senyor i.
.- Adéu gàrgola bloggera, faré el que em diu.
Descanso una estoneta envoltat de campanes. La ciutat, tota blanca, és fantàstica. Baixo, i des de un pati ple de tarongers , miro altra vegada la impressionant torre .

Nenes i nens algú de vosaltres em pot ajudar? Quin és el nom d'aquest campanar i de quin arxiu em parla la gàrgola?
Atentament.
Senyor i

Quercus 300.

La revista degana de la premsa ambiental publica aquest mes de febrer el Cuaderno 300 . Nascuda l'any 1.981, cal reconèixer el mèrit de navegar, durant gairebé tres dècades, per aigües poc acostumades a l'observació, estudi i defensa de la natura. Quercus porta una colla d'anys denunciant, observant, proposant, ensenyant,...
Per celebrar la tercera centena tenim un quadern monogràfic dedicat als treballs i les investigacions dutes a terme per científics espanyols en les regions polars.

El proper mes de desembre la revista complirà 30 anys, marcats pel rigor científic, el compromís i l'austeritat. Molts dels col·laboradors no accepten cap remuneració econòmica pel seu treball, i els que cobren ho fan per sota de les tarifes normals.
És realment estrany veure en els temps que ens toca viure, iniciatives com Quercus. Trobar-la cada mes al quiosc és tot un plaer.
Atentament.
Senyor i

Preparant el bicentenari.

Baixo de la Torre Tavira amb la satisfacció de la descoberta. Miguel Calvillo té molta raó en el comentari que ens va fer a l'entrada " Descobrir les torres miradors (1) " definit-les com "verdadero tesoro de la mirada" . He de marxar de Cádiz, ciutat fundada pels fenicis l'any 1.100 abans de Crist, i aprofito per fer-hi l'últim passeig. Segur que enyoraré aquesta llum...La ciutat s'està preparant per al 2.012 i queda molt clar que serà una gran festa.

Les ciutats aprofiten esdeveniments importants per fer grans projectes, el del Bicentenario de La Pepa espera ser un motor econòmic de la Bahia . Ja sé , nenes i nens la pregunta que em voleu fer:
.- Senyor i, què és La Pepa?

El dia 19 de març del 1.812, després de 1.400 sessions a El Oratorio San Felipe Neri, es va redactar la primera constitució espanyola amb el nom de "Constitucuón Española de 1.812", però tothom li deia La Pepa, perquè es va promulgar el dia de Sant Josep. En el seu moment era una de les constitucions més lliberals d'Europa.
Heu de saber que en aquella època Espanya estava envaïda per la França Napoleònica, i molts dels polítics es van refugiar al sud de la península.

Primer a La Isla de León i després a Cádiz es van reunir els diputats de la península i d'Amèrica convocats per redactar un text constitucional que retornés el poder al rei Fernando VII. Però la Pepa tingué una vida curta i poques de les seves propostes es van aplicar.

Penseu que al 2.012 farà dos-cents anys que es va escriure. Volia regalar-vos dos articles de La Pepa.

Artículo 336

"En todos los pueblos de la monarquia se establecerán escuelas de primeras letras, en las que se enseñará a los niños a leer, escribir y contar"

L'article 4 és magnífic, penseu-hi una mica....

Artículo 4

" El objeto del Gobierno es la felicidad de la Nación, puesto que el fin de toda sociedad política no es otro que el bienestar de los individuos que la componen".

La Pepa preparada per bufar dues-centes espelmes i la tacita de plata esperant les celebracions del bicentenari.
Atentament.
Senyor i