Mas de Melons, una joia a prop de Lleida ( 10 ).

Passem doncs per sota dels cables  que delimiten el mirador en el que podem gaudir de la interpretació estacional del paisatge de Mas de Melons fa més de 400 anys, amb la finalitat de descobrir una antiga instal·lació escarbada a la roca per obtenir vi.

El plafó de Geosilva amb una nova il·lustració de MHÀ grafisme feta per Helena Ronvira ens explica detalladament com els nostres avantpassats obtenien vi en uns trulls o cups que prèviament  havien escarbat a la roca.

És difícil situar aquesta instal·lació en el temps per falta de documentació. Podrien ser uns trulls de vi escarbats a la roca entre els segles XII i XVIII. El text és una aproximació històrica que pretén explicar-nos el sistema emprat per obtenir vi. El blanc era el resultat de trepitjar els raïms que havien posat  al piador o follador ( follar consisteix en trepitjar per fer-ne most, d'aquí el nom de follador ). Posteriorment es recollia la brisa que és el residu sòlid que resta del raïm després de trepitjar-lo, format per la rapa - raïm sense grans-, la pellofa, la polpa i el pinyol. La brisa es retirava per col·locar-la al receptacle del costat, on ajudats d'algun mecanisme, s'acabava de premsar. El producte d'aquesta premsada anava al cup de migjorn on s'obtenia el vi negre.

El most resultant de la primera trepitjada s'escolava al trull o cup pel forat de sortida. La primera fase de fermentació tumultuosa durava set o vuit dies.El pòsit o solatge que hi havia al most, quedava dipositat al fons. A la propera fotografia podeu veure el trull o cup del most i el cup de migjorn que recollia el producte del premsat de la brisa.

No sabem si en aquestes instal·lacions escarbades a la roca, la fermentació tumultuosa del most es produïa a l'aire lliure o si els cups estaven tapats. El forat que veieu a la propera fotografia feta des de l'interior del trull, era la sortida del vi. Aquest forat estava tapat per la boixa, que era una mena d'aixeta o tap de fusta. El vi que sortia per la boixa es recollia en un cassó.  Del cassó el vi anava a les botes de fusta on completava la seva fermentació

La vista del mas des de l'interior del trull o cup és impactant. Impressiona estar en aquesta instal·lació antiga i veure l'esforç que va suposar fer-la. Darrere, magnífic, l'edifici rehabilitat del mas de Melons, ho presideix tot majestuosament. Esperem la propera inauguració per gaudir-ne i descobrir tots els secrets de les zones estepàries.

 

Potser durant la vostra visita tindreu un company que agrairà profundament les vostres carícies. No deixeu d'acaronar-lo. El gat del mas, que gairebé sempre està sol, es mostra encantat amb les escasses visites.

Marxem amb la satisfacció d'una nova descoberta. Una més de les que ens regala la Reserva Natural Parcial de Mas de Melons.
Atentament.
Senyor i

Un cop d'ull a la Sala Temàtica ( 4 ).

Continuem amb la descoberta de les mítiques màquines tipogràfiques Minerva. Si a l'entrada anterior vam veure la Minerva Hispania rectificada per a funcionar com a encunyadora, avui donarem un cop d'ull a dues minerva més, la Barcino i la Grafoprees.

La Barcino, la va comprar la Diputació de Lleida l'any 1.942. Aquesta màquina ja és de tintatge cilíndric. A la primera fotografia podeu veure la màquina tipogràfica sense entintar. Els cilindres estan molt nets esperant a que en Dionís apliqui la tinta.

Un cop entintada, podeu veure com el color vermell en aquest cas, impregna els mecanismes i podem començar a imprimir. Lentament la safata es va omplint amb els fulls impresos.

El proper vídeo ens permet veure com en Dionís treballa amb la minerva Barcino imprimint, en vermell, l'escut de Lleida.

La segona Minerva de la que parlaré avui és la Grafoprees adquirida per la Dipuatció l'any 1.972. Va ser l'últim sistema que es va fabricar amb tipografia. Si a les màquines anteriors en Dionís tenia que agafar paper a paper, la Grafoprees té un sistema que estalvia molta feina a l'impressor.

Aquesta màquina va revolucionar totalment el món de la tipografia. El motor i el sistema de pinces per agafar el paper en blanc d'una safata i deixar el paper imprès en una altra , va suposar un canvi molt important.

Va ser la màquina més emprada en tipografia fins a l'aparició de les primeres premses cilíndriques a mitjans del segle XX.

En el proper vídeo podeu veure treballar "a tota velocitat"  la Grafoprees, que concretament està imprimint el goig de Sant Dionís.

A la propera entrada dedicada a la Sala Temàtica de la Diputació de Lleida, veureu la joia de la corona d'aquest espai màgic que tenim a la Caparrela,  la Linotype 78, un artefacte molt innovador i que va canviar radicalment la feina dels impressors.

Atentament.

Senyor i

Joan Brossa a les Garrigues ( 1 ).

Els seguidors del blog ja coneixeu algun dels secrets d'un dels pobles de les Garrigues més sorprenent, la Pobla de Cérvoles. Hem visitat virtualment el Celler Mas Blanc i Jové i la Vinya dels Artistes. També vam descobrir a Josep Espasa i Anguera , nascut al poble l'any 1.840, i que amb el seu germà Pau van fundar Espasa Germans que l'any 1.905 començà la conegudíssima Enciclopèdia Espasa.

Avui torno a passejar per aquest paratge encisador i , sobtadament, em sorprèn una estranya figura que apareix entre els arbres...

He anat xino-xano per la Vinya dels Artistes fins arribar a la Sargantaneta i quan marxo he vist la misteriosa estructura. Al passar pel costat de La llum planant damunt la terra , la impressionant escultura d'Esteve Casanoves, torno a gaudir de la seva companyia envoltada de vinyes...

Com més a prop estic de resoldre l'enigma, més clar tinc que veig una lletra A gegantina  invertida. Sembla que aquesta A capgirada sigui un imant que m'atreu i m'atreu .

Arribo al camí que baixa fins a la lletra girada i començo a entendre... Al peu d'una alzina florida, en una placa metàl·lica enganxada a una gran pedra puc llegir: El no res de tot i el nom de Joan Brossa.

El  poema visual Cap de bou de Joan Brossa, el gran poeta avantguardista català més important del segle XX, transformat en escultura gegantina em recorda una vinya  immensa que mira tranquil·lament aquesta part de la Vinya dels Artistes. Un immens silenci banya l'amfiteatre El no-res de tot "Cap de bou".

Joan Brossa deia que la lletra A era una porta a la literatura i al coneixement; l'inici de l'expressió artística. Però si capgirem aquesta lletra apareix un cap de bou, figura molt important des del món antic. A "Poemes públics" 1.974 - 1.975  podem llegir:

¿No és un cap de bou girat

de l'inrevés la A, punt de partida

de tota expressió artística?

Però els poemes de Joan Brossa també els podem trobar passejant pels carrers i places de la Pobla de Cérvoles...

Els voleu veure?

Atentament.

Senyor i

El plaer de passejar pel barri musulmà ( i 2 ).

Deixem la Via Dolorosa i endinsem-nos pels carrerons del barri fins arribar a Aqabat el-Takiya , un carrer estret i pendent on trobarem alguns dels millors exemples d'arquitectura mameluca a Jerusalem. Algunes de les característiques d'aquesta arquitectura són les estalactites de pedra de la cúpula d'entrada, les bandes de pedra de diferents colors i l'entrellaçat de les pedres. La tècnica de fer bandes de diferents tonalitats de pedra s'anomena ablaq.

El Palau de Lady Tunshuq és un dels edificis més bells d'aquest tipus d'arquitectura. Lady Tunshuq d'origen turc o mongol, va arribar a Jerusalem al segle XIV. Era la dona, o l'amant, d'un noble kurd, que va fer construir aquest edifici per a ella. La pedra tallada que s'assembla a les estalactites s'anomena muqarnas, i va començar a emprar-se a mitjans del segle X a l' Iran.

 

L'antic palau actualment és un orfenat i no es pot visitar. Layd Tunshuq va ser enterrada en una petita tomba davant del palau. Deixem l'arquitectura mameluna per donar un cop d'ull als centenars de petits comerços que hi ha al barri.

Si passegeu pel carrer que s'enfila fins a la Porta de Damasc, el regal visual és impressionant. A cada racó les paradetes i les petites botigues transformen aquest espai en pura màgia.

Al centre de la fotografia anterior podeu veure un home empenyent una mena de carretó estret i llarg de tres rodes. Aquest vehicle és el protagonista del transport pel barri i els veureu pujar i baixar tot el dia per repartir tota mena de mercaderies.A la propera fotografia, podeu veure un dels carretons aparcat davant d'una carnisseria.

La presentació dels productes per vendre, en alguns establiments és al·lucinant. Mireu quines piràmides ha fet el botiguer darrere de les espècies...

En la vostra passejada per la Ciutat Vella no us ha de sorprendre el control policial. En alguns moments tallen carrers i cal buscar rutes alternatives per arribar on vols. La primera vegada t'estranya una mica, però ràpidament t'acostumes a la seva presència.

Ara ens cal descansar una bona estona abans de visitar el barri armeni, amb el que tancarem la descoberta de la Ciutat Vella de Jerusalem.

Atentament.

Senyor i

Un cop d'ull a la Sala Temàtica ( 3 ).

Després de veure funcionar a la perfecció la Karl Krause Leipzing 10.472, la premsa tipogràfica vertical del 1.882, avui començarem a descobrir les mítiques minerva, la màquina tipogràfica més utilitzada fins que van aparèixer les premses cilíndriques, molt més ràpides, a mitjans del segle XX. Però des de finals del XIX, les minerva van ser les màquines més utilitzades en tipografia que és l'art de dissenyar, compondre i imprimir texts mitjançant tipus mòbils; art en el que en Dionís és un mestre.

La minerva hispania que veieu a la fotografia, la va comprar la Diputació l'any 1.916, fa gairebé 100 anys, però segur que té una colla d'anys més. Funcionava amb un pedal, però ara ja no cal accionar-la amb el peu perquè funciona amb electricitat.

És una premsa de tintatge de plat però actualment la minerva hispania que tenim a la Sala Temàtica, funciona com a encunyadora. Un encuny és un motlle d'acer d'arestes tallants que talla a pressió papers i cartrons. Aquest procés, anomenat encunyació, el podeu veure als propers vídeos.

Abans de funcionar com a encunyadora, originalment era una premsa en la que es posaven al motllo els tipus mòbils, o els gravats  i en la part mòbil el paper. Al pedalar el paper contactava amb el motllo entintat, s'aplicava pressió i ja teníem el full imprès. 
Existeixen molts tipus de màquines minerva, algunes de les més conegudes són: ADANA, Barcino, Nebiolo, Victoria, Hispania, Boston, Jores, Heidelberg T, ...
Aviat al blog podreu donar un cop d'ull a altres minerva.
Atentament.
Senyor i

Adéu Llibreria Fregola.

Els seguidors del blog sabeu que les botigues centenàries de la nostra estimada Lleida, hi tenen un tracte especial. La més jove d'elles, la Llibreria Fregola i el seu aparador màgic, ens han servit per seguir les nostres tradicions. El 8 de febrer del 2.008 vaig fer la primera entrada dedicada a la llibreria; amb el títol Ofici de botiguer. Sento dir-vos que avui em toca fer-ne l'última perquè dia 31 d'agost tancarà després de 102 anys.

Passejar per la Plaça de la Sal ja no ens permetrà recordar les nostres tradicions. i és molt probable que una franquícia ocupi el seu lloc.El nou establiment respectarà l'aparador de vidre pintat i daurat d'aquesta botiga familiar dedicada a la llibreria, papereria, records de Lleida i articles religiosos? Aquests últims dies de la llibreria podeu veure com una colla d'objectes religiosos rebaixats ocupen l'aparador.

Fundada l'any 1.912 per Ramon Fregola Fabregat, el matrimoni format per Manel Fregola Suñer i Ana Maria Navarro van ser la segona generació que es va encarregar del negoci. Els seus fills Ramon i Manel tanquen aquesta nissaga de llibreters.

Al setembre ja no podreu remenar entre figuretes, plats i gots amb motius lleidatans com el Marraco,l'Indíbil i Mandoni, la porta del Lleó; ni deixar-vos seduir per l'Ana Maria, una botiguera amb un savoir faire inqüestionable.

Entre totes les ofertes d'aquesta liquidació, només entrar , la botiga ens recorda l'última tradició que ens anunciarà, la dels fanalets de Sant Jaume, tradició lleidatana que ja apareix documentada en un text de l'any 1.609..." Tenen en Leyda una Capella de sanct Jaume al carrer del Peu del Romeu: y es fama continuada de pares i fills, que lo sanct en aquell seu passatje posá alli. Y los minyons la nit de la festa del sanct,van ab llanternetes de paper ab llums: á las quals diuhen sanct Jaumets en memoria de la predicació que lo Apóstol feu en dita Ciutat".

Durant molts anys van ser els distribuïdors de la casa Olivetti. Segur que les noves generacions no saben de que parlo, ells no han vist mai una màquina d'escriure. Avui mentre m'acomiadava i donava les gràcies als germans Fregola pel tracte rebut aquests anys; alguns enamorats de la botiga volien guardar-ne un record gràfic...

Alguns dels objectes rebaixats són molt curiosos com els canelobres a 12 €, el joc d'escrivania a 33 € i el joc d'encenser + naveta + peu per 212 €...

Els números no surten i el negoci ha de tancar. Molts dels articles que trobareu rebaixats a la botiga ens parlen l'altres temps: màquines d'escriure, plomes estilogràfiques,..

La família Fregola ens va permetre gaudir a un petit grup de nens i nenes de tots els seus espais màgics. Si ho voleu recordar, a l'entrada La visita ( 1 ), veureu les seves cares durant la descoberta... 

Estem molt acostumats a les rebaixes d'estiu, però segur que poques vegades heu llegit aquesta oferta: Imatges de Sants a 7,50 €.

Acabo recomanant-vos una última visita a la botiga i un cop d'ull al recull de vint-i-sis entrades dedicades a la Llibreria Fregola

Atentament.

Senyor i

Mas de Melons, una joia a prop de Lleida ( 9 ).

Deixem Mas de Matxerri, el seu mirador de fauna salvatge i els estepicursors acumulats pel vent que tallen un dels camins, per tronar a l'altre gran mas de la Reserva Natural Parcial, el mas de Melons. Deixem el cotxe a l'aparcament habilitat i, en lloc de pujar al mas, seguim per la zona destinada als cotxes on al final veureu un plafó explicatiu.

La il·lustració d'Helena Rovira, MHÀ grafisme, és una interpretació estacional del paisatge de Mas de Melons fa més de 400 anys. L'empresa solsonina Geosilva, projectes integrals de senyalització i adequació d'espais a l'ús públic, és la que s'ha encarregat de la senyalització dels camins i dels plafons informatius de la Reserva Natural Parcial.

El plafó ens informa de les feines del camp segons l'època de l'any. A l'esquerra podem observar des de setembre a desembre. Al centre, de gener a maig, i a la dreta de juny a agost. Aquí s'han cultivat cereals, olivera, ametller i vinya. Aquests conreus es mantenen excepte la vinya, que va desaparèixer a causa de la fil·loxera. Les ovelles i els animals de força i càrrega hi pasturaven. Actualment continuen pasturant-hi les ovelles, ja que les feines del camp s'han mecanitzat i ja no calen els animals de força i càrrega.

D'aquestes activitats agrícoles es conserven elements escarbats a la roca: les sitges per guardar el gra del cereal, i una antiga instal·lació per obtenir vi ( blanc i negre ). A la propera fotografia en veu una sitja. De l'antiga instal·lació per obtenir vi en parlarem a la propera entrada dedicada a Mas de Melons.

La lectura i les il·lustracions del plafó ens recorden el cicle vital  dels cereals, l'ametller i els ceps; i les feines associades a cada moment de l'any. El vocabulari relacionat amb un dels oficis més antics del món, és extens: guaret, sega, pastura, batuda, era, ventar, collita, carro, adobar, vara, poda, ensacar, sitja, falç, garbes,...

Un silenci aclaparador us acompanyarà durant la lectura i observació des del mirador. Silenci trencat en algun moment per una colla d'enamorats de la bicicleta gaudint dels camins i camins de Mas de Melons...

Ara, amb cura, passarem per sota dels cables que delimiten el mirador per veure on i com feien el vi els nostres avantpassats en unes instal·lacions escarbades a la roca. Les voleu descobrir ?

Atentament. 

Senyor i

Gràcies senyoreta.

L'editorial trempolina Garsineu va editar l'any 2.010 el número 32 de la col·lecció La cullereta. Home i societat, escrit per la mestra jubilada Assumpció Batalla."Cap-Roc. Antics oficis i costums que es perden al Pallars i al Pirineu ( segona part )" ens proposa la descoberta d'oficis pràcticament desapareguts i d'una colla de paraules relacionades amb ells que, per a la gran majoria dels lectors, són totalment desconegudes.

És molt important que els padrins deixin testimoni escrit del que saben, perquè sinó perdrem una bona part del nostre patrimoni.

Llegiu les senzilles i entenedores explicacions de l'Assumpció i sabreu que feien xolladors, basters, tiradors, capadors, calderers, fideuers,... També podreu entrar a les botigues de queviures i ultramarins, o a les de roba al detall, o...

Al gener del 2.008 ja vaig recomanar-vos el primer llibre d'aquesta mestra pallaresa " Antics oficis i costums que es perden ( al Pallars i al Pirineu)", editat també per Garsineu  , que ens presentava una colla d'oficis que feien els nostres avantpassats.

Mireu quina llista d'oficis explicava al primer llibre: dida, filadora, paraigüer, matalasser, traginer, boter, pastor,...I que em dieu del llistat de feines: fer sabó, fer bugada, batre,... Aquests petits llibrets ens parlen d'un món que no podem oblidar.

Atentament.

Senyor i