La destil·leria misteriosa... ( 1 ).

El passat 16 de juliol a la quarta i última entrada de la sèrie "Postals antigues de Lleida a l'Arxiu Gavín" us mostrava dues targetes postals que em van deixar bocabadat.

En una, ( fotografia anterior ), es podia veure la desapareguda destil·leria i llegir el text. "3. Destileria Carulla. Jardin y Chalet habitación", i al marge dret - manuscrit - Lérida 30-10-1912. L'altra targeta postal, ( fotografia següent ), estava dedicada a la nissaga de fabricants de destil·lats Carulla.

No tenia cap informació d'aquesta destil·leria fundada a Lleida l'any 1.865. Vaig començar la difícil recerca fent un correu electrònic a Josep M. Mir, responsable del blog "Quina la fem?". A l'entrada 1895 del blog "La industria Leridana" fàbrica d'anisats", n'havia fet una petita referència.

Font fotografia: blog Quina la fem?

El text que acompanya a les dues imatges que adjunto explica: " 1.920. "La Leridana", de Josep Carulla Lleida. Una carta de productes d'aquesta altra fàbrica lleidatana d'aiguardents i licors d'aquella primera meitat del segle passat. S'hi veu l'interior de les naus de la fàbrica, amb gran tràfec de grans botes de fusta. No en tinc cap altra dada".

Font fotografia: blog Quina la fem?

En Josep M. Mir em va explicar que no tenia cap dada més de la destil·leria. Vaig passar-li les dues imatges de les targetes postals de l'Arxiu Gavín de les Avellanes per si les volia utilitzar al seu blog. La meva recerca continuà a les hemeroteques virtuals, on vaig trobar alguns anuncis de la misteriosa destil·leria.

Font fotografia: "El Pallaresa" Diario Liberal Independiente.

En cap dels anuncis s'explica on estava ubicada la destil·leria lleidatana però, com podeu apreciar a la fotografia anterior i a la propera de detall, a les Sección de Anuncios de "El Pallaresa" Diario Liberal Independiente del 2 de març de 1.895 he trobar un gran anunci que explica que la Gran Fábrica de Licores de José Carulla y Cª Lérida tenia  "Premiados nuestros productos con la Medalla de Oro en la Exposición Universal de Barcelona de 1.888".

 Font fotografia: "El Pallaresa" Diario Liberal Independiente.

A la part inferior de l'anunci podem llegir: "Especialidad de la casa, "Anisete Carulla" el más grato e higiénico de todos los Anises hasta hoy conocidos. - Se remiten muestras y nota de precios á quien los solicite. - Garantizamos su pureza por su esmerada fabricación. La mejor garantia que podemos ofrecer á nuestros favorecedores es nuestra antigua y siempre creciente clientela.
Completo surtido de Licores, Aguardiemtes, Ron, Cognac, Vinos generosos y Champagne, á precios sin competencia".
Al proper anunci, publicat al Suplemento dedicado á los agricultores y obreros del Diario de Lérida del dia 28 de març del 1.910, podeu veure el llistat de productes i preus ( en pessetes/hectolitre ) de la Casa Carulla. Però no hi ha cap referència d'on estava la destil·leria misteriosa...

Font fotografia: Diario de Lérida.

Gràcies a la magnífica hemeroteca de la Biblioteca Nacional de España he pogut consultar la Revista Mundial del maig de 1.909. L'anunci tampoc ens informa d'on estava la destil·leria però deixa molt clar que la Gran destileria de José Carulla Sabatés exportava els seus productes " á todo el Mundo".

  Font fotografia: Revista Mundial

En una de les targetes postals que vaig trobar a l'Arxiu Gavín de les Avellanes, dedicada al "Fundador y Sucesores de la Gras Destileria Carulla", podeu veure a la següent fotografia de detall a D. José Carulla Sabatés 1.899, nom de la destil·leria a l'anunci anterior.

Fou un dels dos successors de la Gran Destileria Carulla, casa fundada a Lleida l'any 1.865 per D. José Sabatés Duran.

Van precedir, a D. José Carulla Sabates, D. José Carulla Arrufat 1.870 ( fotografia de detall anterior ) i el fundador de la destil·leria l'any 1.865 D. José Sabatés Duran ( propera fotografia de detall ).

Al diari Heraldo de Castellón del dia 4 d'octubre del 1.910 he trobat un altre anunci dels productes Carulla "De venta en los Ultramarinos de Natalio Gimeno. Plaza de la Constirución 35. Castellón". A l'anunci podem llegir, a més a més dels diferents destil·lats, les frases lapidàries "Son los productos más superiores que se conocen. La marca Carulla es la solicitada por los inteligentes". Però l'anunci tampoc m'ajuda a situar la destil·leria...

Font fotografia: Heraldo de Castellón.

 

Al llibre "Historia de un canal 1.147 - 1974" de Roman Sol Clot i M.Carmen Torres Graell, editat l'any 1.974 per Artis Estudios Gráficos. Lérida vaig trobar una referència a la destil·leria misteriosa...

Al capítol IX, dedicat a El aprovechamiento de las aguas para la producción de fuerza motriz, concretament a la pàgina 274 parla de les Destilerias de Aguardientes. Sobre la destil·leria misteriosa diu:

 ..." En 20 de mayo de 1.876 se formuló solicitud por los señores Sabaté y Carulla para la utilización del agua del brazal que atraviesa el camino del Matadero, para la elaboración de aguardientes. Se otorgó concesión en 6 de junio del mismo año, con fijación del canon anual de 50 pesetas, o sea, 200 reales, y la obligación de contribuir a los gastos extraordinarios.

También en 7 de septiembre de 1.898 se otorgó concesión a un descendiente de aquéllos para la instalación de una destilería de aguardientes en la partida de Rufea, captando las aguas de la Acequia Mayor"...

El llibre de Roman Sol i M.Carmen Torres em donà algunes pistes sobre on estava la destil·leria i on es traslladà posteriorment, però encara em faltava concretar la ubicació. Vaig fer un correu electrònic a l'Arxiu Municipal en el que els adjuntava les fotografies de les dues targetes postals i la poca informació que he aconseguit. La Iolanda, quatre hores després de rebre el meu correu em comunica que ha trobat la sol·licitud de permís d'obres i el projecte de construcció d'una fàbrica d'aiguardent. Li agraeixo la rapidíssima recerca i quedo amb ella per consultar la petita memòria de les obres i el plànol de la destil·leria...
Molt aviat compartiré amb vosaltres, en una propera entrada dedicada a la destil·leria misteriosa, el que he descobert a l'Arxiu Municipal.
Atentament.
Senyor i

Gaudint del Monestir de Santes Creus ( 1 ).

Els mesos d'abril i maig vàrem observar detalladament els esgrafiats barrocs dels recintes exteriors del Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus. Al recinte més exterior, al que s'accedeix per l'antiga porteria exterior, ens deixaren bocabadats els esgrafiats de la plaça de Santa Llúcia. En aquest espai hi vivien els paletes, ferrers... A la propera fotografia recordem els esgrafiats de la façana orientada a la plaça dels edificis de l'antiga porteria i la ferreria.

Pel Portal de l'Assumpta, també anomenat Portal Reial, accedírem al recinte exterior més proper al monestir. Un espai format per la plaça de Sant Bernat i la plaça de Jaume el Just amb nombrosos esgrafiats barrocs que embelleixen les façanes. En aquest segon recinte hi havia el palau abacial, les cases dels monjos jubilats, l'infermeria, l'hostatgeria...

Avui començo una sèrie de cinc entrades en les que gaudirem del recinte interior. Entrem al monestir accedint al claustre, concretament a la nau de migdia, on hi havia el refetor, la cuina i el calefactor. D'aquests tres espais només en queden les portes. Els monjos van traslladar la cuina i el refetor al claustre posterior. Davant del primitiu refetor hi ha el templet del lavabo de planta hexagonal, obert al claustre amb dobles arcs de mig punt i coberta de volta de creueria reforçada amb sis nervis prismàtics que s'uneixen en una clau.

Al centre del templet hi ha una pica cilíndrica amb quatre brolladors on els monjos, abans d'entrar al refetor ( menjador ) es rentaven les mans. Els capitells de les columnes estan decorats amb una senzilla decoració vegetal. A la propera fotografia podeu observar el templet des de la nau de tramuntana.

 

La coberta del templet està coronada per la creu patriarcal ( també anomenada arquebisbal o de Lorena ). És una creu d'origen bizantí, amb doble travesser desigual, que està representada a l'escut del Monestir de Santes Creus. A la fotografia de detall anterior, feta des de la nau de llevant, podeu observar-la.

 

 

El templet del lavabo, construït a finals del segle XII, és el que queda de l'antic claustre cistercenc dels segles XII i XIII. El claustre gòtic es començà a construir l'any 1.313 gràcies a les donacions del rei Jaume II el Just i la seva esposa Blanca d'Anjou. A l'església del monestir hi ha la tomba d'aquests reis que foren uns grans benefactors del monestir.

 

La sobrietat del templet contrasta amb la traceria gòtica dels finestrals del claustre, diferents a cada galeria. Els capitells molt decorats del claustre no tenen res a veure amb la senzillesa dels del templet del lavabo.

Deixem el claustre major del monestir per seguir l'itinerari de l'audioguia. Evidentment hi tornarem en entrades posteriors per observar detalladament les seves estances.
El locutori o parlador, situat a pocs metres de la confluència de les naus de migdia i de llevant, comunica el claustre major amb el claustre posterior.

Aquest espai, d'estil romànic, de planta rectangular i coberta de volta de canó estava destinat a l'assignació diària de tasques que feia el prior als monjos, i també era el lloc de conversa dels monjos. A banda i banda hi ha uns bancs de pedra per seure. La porta amb arc de mig punt que podeu veure a la fotografia següent condueix a una petita dependència situada sota la volta de l'escala que puja al dormitori.

A la zona de llevant del monestir trobem el claustre posterior, conegut també com segon claustre o claustre de la infermeria. De planta rectangular, amb galeries embigades i arcs apuntats que comencen a la banqueta que ressegueix el perímetre. Sobre els arcs apuntats hi ha diferents obertures: finestrals o grans ulls de bou ( com els que podeu veure a la propera fotografia). Construït al segle XIV, a la segona meitat del segle XVIII s'hi afegí el pis superior.

 

 

Quan vaig fer la fotografia, una forta llevantada havia arrencat un dels xiprers que encerclen el petit brollador construït l'any 1.952. El gran xiprer caigué sobre la coberta de la nau de migdia.

Del sobreclaustre del segle XVIII es conserven petites mostres de les voltes de guix i d'alguns esgrafiats. A la fotografia següent podeu veure un fragment dels esgrafiats que embellien el claustre posterior.

Resseguint el perímetre del claustre podem accedir a l'escriptori, la presó, la cuina, el refetor, el Palau Reial i les estances primitives. A la nau de ponent trobem un dels accessos, per una petita porta amb arc de mig punt, a la sala que servia de biblioteca, escriptori o sala de copisteria de llibres. L'altra porta, més gran i també d'arc de mig punt, està a la nau de migdia del claustre vell.

L'estança té cinc finestres, actualment cegades, que donaven llum als copistes i cal·lígrafs. El darrer quart del segle XII era una biblioteca molt important. L'escriptorium tingué força prestigi des de finals del segle XII fins al segle XV, destacant les obres del segle XIII.

L'espai està cobert amb sis voltes de creueria que suporten dues grans columnes centrals ( una la podeu veure a la propera fotografia ) i deu mènsules dels murs. Els nervis prismàtics es recolzen en grups de vuit sobre els dos capitells octogonals sense ornamentació o sobre les mènsules.

A les reformes del segle XVII es deixà aquest espai sense llum i es transformà en celler. Aquí veureu el muntatge escenogràfic i audiovisual "El món del Cister". Una de les recreacions és d'un escriptori monàstic medieval.

A l'esquerra de la porta de l'escriptori del claustre posterior, gairebé a tocar, hi ha l'accés a la presó dels monjos del segle XVI precedida per un espai on hi havia el cos de guàrdia. Es conserven grafits i una crucifixió que els presos van fer amb el fum de les espelmes.

Girem a l'esquerra i ens preparem per visitar, a la propera entrada dedicada al monestir de Santes Creus, la cuina, el refetor i el Palau Reial als que accedirem des de la nau de migdia del claustre posterior.
Atentament.
Senyor i

Arxiu Gavín: Inventari d'Esglésies de Catalunya ( 9 ).

El passat mes de març vaig començar la sèrie d'entrades dedicades a l'Inventari d'Esglésies de Catalunya que custodia l'Arxiu Gavín de les Avellanes. A les vuit primeres us he mostrat les antigues fotografies de diferents edificis religiosos de terres lleidatanes ( excepte les del terme municipal de Lleida que veurem en les properes set entrades dedicades a l'inventari ), i andorranes. Avui surto d'aquest territori per anar al Berguedà, concretament al municipi de Cercs on hi ha l'església de Sant Quirze de Pedret ( a només tres quilòmetres de Berga ). L'església està al Bergadà però les pintures murals preromàniques originals i la majoria de les romàniques les trobareu al Museu de Solsona Diocesà i Comarcal ( propera fotografia ). Les de les absidioles estan al Museu Nacional d'Art de Catalunya ( MNAC ). 

 

 

La passada tardor, a les entrades "Romànic amagat al Prepirineu ( 11a ) " i "Romànic amagat al Prepirineu ( 11b )", vàrem mirar i admirar els fragments de pintures murals preromàniques ( datades entre final del segle X i primers anys del segle XI ) que estaven a banda i banda de la finestra de l'absis de l'església de Sant Quirze de Pedret, i les pintures murals romàniques ( del segle XII ) de l'absis central, l'arc central i les absidioles.

"L'orant" ( fotografia anterior de detall ) i "el cavaller" ( propera fotografia, també de detall ), són els fragments de pintura preromànica més antics d'Europa. Els van pintar entre finals del segle X i primers anys del XI a la petita església del Bergadà.

Les pintures de l'absis central i l'arc central des de 1.940 estan al Museu de Solsona Diocesà i Comarcal, i les de les absidioles al Museu Nacional d'Art de Catalunya ( MNAC ). Bona part de les pintures estan al museu de la capital del Solsonès perquè el municipi de Cercs pertany al bisbat de Solsona, que l'any 1.959 cedí l'església de Sant Quirze de Pedret a l'Ajuntament de Berga. La primera restauració de l'església la va fer la Diputació de Barcelona entre els anys 1.959 i 1.964. 

Ens apropem virtualment al terme de Cercs ( Berguedà ) per veure l'església preromànica i romànica de Sant Quirze de Pedret ( segles IX al XIII ) i comparar les fotografies actuals amb les de l'Arxiu Gavín. Primer trobarem el Pont de Pedret ( fotografia anterior ). Abans de creuar aquest pont medieval gòtic ( segles XIII - XIV ) sobre el riu Llobregat, cal deixar el cotxe i continuar uns minuts a peu fins a l'església.

La fotografia anterior és del plafó informatiu del Museu de Solsona. Podeu veure l'església abans de la segona restauració iniciada l'any 1.989, que també va fer la Diputació de Barcelona, i en la que es va desmuntar el campanar d'espadanya del segle XVIII. A les properes fotografies podeu veure l'església actualment, sense el campanar de cadireta, i el nou campanar...

 

A l'Arxiu Gavín de les Avellanes la imatge més antiga que he trobat ( fotografia anterior ) és la postal de 1.910 en la que es pot llegir a la part superior: 241- Bergadá-Berga-Pedret   Clixé de Juli Vintró. És una targeta postal d'Unió Postal Universal. A més a més de la targeta postal a l'arxivador hi ha fotografies dels anys: 1.950, 1.959, 1.961, 1.964, 1.965, 1.971, 1.979, 1.983 i 1.985 ( aquestes del museu de Solsona ). Està clar que al Josep Maria Gavín Barceló li agradava molt aquesta església.

Com podeu observar, un segle després l'església i el seu entorn tenen un aspecte molt diferent al de l'antiga postal del 1.910.

 

La fotografia següent és del primer full de l'arxivador dedicat a Sant Quirze de Pedret. Al paper mecanografiat podem llegir: "Cercs. Pedret. Església de Sant Quirze - anys 1.910...- 1.950/ 1.969 / 1.969 / 1.972".

L'església de Sant Quirze de Pedret és un dels pocs edificis del primer mil·lenni que es conserva a Catalunya. Les pintures romàniques i preromàniques es van trobar els anys 1.922 i 1.937. L'any 1.922 la Junta de Museus de Barcelona comprà les pintures, que foren arrencades i traslladades a Barcelona.

La fotografia més antiga de l'església feta per Josep Maria Gavín és del 1.950. La podeu veure a la fotografia anterior i a la propera de detall.

 

La fotografia que podeu veure a la dreta de la fila inferior del primer full de l'arxivador ens mostra la porta d'accés, al mur de migdia de la nau central, l'any 1.972. La podeu observar millor a la propera fotografia, i  la següent és de la mateixa portalada gairebé mig segle després. Aquesta porta es construí durant les reformes fetes a l'època romànica.

 

També del 1.972 és la fotografia en la que podem veure el frontispici de l'església amb el campanar d'espadanya construït al segle XVIII i desmuntat, com us he explicat abans,  a la segona restauració iniciada l'any 1.989. A la següent podeu observar el mateix indret actualment.

 

 

L'any 1.937 foren descobertes noves pintures a l'absis major i a la nau central. Quan es van arrencar, aparegueren a sota les de "l'orant" i "el cavaller". Aquell any les van arrencar i al 1.940 les traslladaren al Museu de Solsona Diocesà i Comarcal.

A la propera fotografia de 1.959 podeu veure que s'han retirat part de les teules de la coberta. És l'any en que s'inicià la primera restauració.

Del segle IX és la nau amb capçalera trapezoïdal. L'església s'amplià al segle X a tres naus amb capçalera de tres absis. Les naus es comunicaven amb arcs de ferradura.

També del 1.959 és la fotografia de l'esquerra, i del 1.961 la de la dreta. Les dues les va fer Josep Maria Gavín durant la primera restauració.

 

Al segle XIII es va eliminar bona part de la nau sud que feia poc s'havia enderrocat. Es va fer una volta perquè la coberta de fusta estava destruïda ( probablement per un incendi ). La construcció de la volta implicà l'ampliació dels murs. També s'obrí la portalada romànica.

En aquesta primera restauració ( 1.959-1.964 ) es desmuntà bona part de la volta apuntada del segle XIII, els murs que la sustentaven i es van rebaixar els murs exteriors que s'havien ampliat al segle XVIII.

A la propera fotografia de l'Arxiu Gavín podeu veure l'arc triomfal i l'absis central l'any 1.964. La següents són del mateix indret actualment i de l'espai reproduït al Museu de Solsona amb les pintures originals.

 

Al campanar d'espadanya, que com us he explicat abans era del segle XVIII i s'eliminà en la darrera reconstrucció, s'hi accedia per l'escala que es recolzava a la nau nord que podeu veure a la  fotografia del 1.959 ( la quarta  l'Arxiu Gavín de l'entrada d'avui ).

La propera fotografia és del mateix indret que la fotografia anterior de l'Arxiu Gavín. Tot sembla exactament igual però les separen gairebé vint anys. Josep Maria Gavín la va fer l'any 1.983. 

La primera restauració, del 1.959 al 1.964, fou dirigida per l'arquitecte Camil Pallàs Arissa. Vint-i-cinc anys després s'inicià la segona restauració en la que es va retirar la coberta de formigó armar del 1.960 per una de fusta feta seguint els resultats de la investigació històrica duta a terme.

A la propera fotografia de l'arxiu Gavín, del 1.983, podeu veure les dues absidioles. Les pintures murals originals estan al Museu Nacional d'Art de Catalunya ( MNAC ). A les següents podeu veure les absidioles actualment.

 

Entre 1.992 i 1.995 es van renovar les cobertes reproduint la forma i materials dels segle X. Les teules de l'absis són còpia de les restes d'una teula trobada a l'excavació arqueològica. Són més petites que les teules de les naus. Entre 1.992 i 1.998 es van fer les reproduccions de les pintures murals. A Sant Quirze de Pedret encara hi ha fragments originals de pintures murals.

Deixem el Bergadà per tornar a les terres de Lleida, concretament a la capital de Ponent, on compararem en les properes set entrades dedicades a l'Inventari d'Esglésies de Catalunya les fotografies dels diferents edificis religiosos custodiades a l'Arxiu Gavín amb les actuals.

Atentament.

Senyor i