El cartell com a reclam publicitari ( 1 ).

Del primer dia de març al vint-i-quatre de juliol de l'any passat al CaixaForum de Lleida vàrem poder gaudir de l'exposició "Cartells de la vida moderna. Els orígens de l'art publicitari".

Amb la sèrie d'entrades que començo avui vull compartir amb vosaltres l'important selecció de cartells que mostres com era la modernitat artística, industrial, social i cultural de l'Europa del canvi del segle XIX al XX. 

Només baixar a la sala d'exposicions una gran fotografia ( Murs que parlen ) ens  mostra com els cartells moderns omplien els murs de les ciutats intentant captar la nostra mirada i seduir-nos ràpidament. Els artistes de tombant de segle varen crear petites joies com a reclam publicitari. En aquesta sèrie d'entrades en veurem una colla.

A la propera fotografia podeu veure la litografia sobre paper del 1.892 Bal du Moulin Rouge de Jules Chéret, considerat el pare del cartell artístic modern. Aquest cartell anunciava l'obertura del conegudíssim cabaret Moulin Rouge. El cartelle està custodiat al Museo de Bellas Artes de Bilbao.

La majoria de les fotografies que veurem en aquesta sèrie d'entrades no les vaig fer frontalment per estalviar-me la il·luminació reflectida al vidre que protegeix els cartells.

Al mateix plafó informatiu hi ha una curiosa fotografia en la que  Toulouse-Lautrec i Joan Oller miren aquest cartell de Jules Chéret.

Font fotografia: World of Triss / Alamy Stock Photo.

 

L'art del cartell té el seu origen a l'últim quart del segle XIX a Europa i als Estats Units. Ràpidament omplí els murs de les grans ciutats per anunciar la vida moderna.

A la fotografia anterior podeu gaudir de la litografia sobre paper Monaco · Monte-Carlo de l'any 1.897, obra d'Alfons Maria Mucha. La propera fotografia és de la litografia sobre paper, del 1.896,  Bradley his Book de William Henry Bradley. Les dues litografies estan custodiades al Museu Nacional d'Art de Catalunya ( MNAC ) Adquisició de la Col·lecció Plandiura 1.903.

La majoria de cartells d'aquesta magnífica exposició formen part del fons de cartells històrics del MNAC. Malgrat la il·luminació reflectida al vidre que protegeix els cartells a la propera fotografia de detall podeu assaborir la perfecció del treball d'en Mucha.

Al fons de cartells del MNAC hi ha les col·leccions Plandiura ( 1.903 ) i Riquer ( 1.921 ) que ens permeten veure obres que representen l'art de cartellisme durant el període modernista. A més a més de cartells dels fons del MNAC en veurem del Museo de Bellas Artes de Bilbao, el Museu Frederic Marès i de la col·lecció Marc Martí.

El cartell artístic transformà els murs de les ciutats en espais plens de color que feien referència a les necessitats i desitjos dels vianants. Era un art que arribava a tota la població.

La fotografia de destall és de la litografia sobre paper Bonnnard - Bidault de Jules Chéret ( c. 1.887 ) de la col·lecció Marc Martí.

L'exposició ens permet apropar-nos a l'època daurada del cartellisme. Molts dels cartells mostren l'interès tècnic per la litografia en color i la renovació estètica que suposà l'estampa japonesa.

La fotografia següent de detall és de la litografia sobre paper del 1.899 Puchinel·lis 4 gats, de Ramon Casas que des del 2.014 està en dipòsit al MNAC procedent d'una col·lecció particular.

L'art publicitari dels cartells suposà el sorgiment d'un mercat internacional que es dedicava a la compra venda i intercanvi de cartells i a l'aparició de revistes i publicacions especialitzades.

 

A la fotografia anterior podeu veure la litografia sobre paper d'Alexandre de Riquer, del 1.900, Napoleón fotógrafos ( 1.895 ) Les Maîtres de l'affiche, làmina 204 propietat de la Fundació "la Caixa".

La propera fotografia és de l 'àlbum de cartells de la Col·lecció Riquer. A l'esquerra podeu veure la litografia en color sobre paper del 1.896 Harper's August. Tom Sawyer Detective d'Edward Penfield i a la dreta  la litografia sobre paper del 1.898 Harper's April'98,  del mateix cartellista, il·lustrador i decorador estatunidenc .  

 

 

El polifacètic artista modernista Alexandre de Riquer va començar a col·leccionar cartells moderns nord-americans i europeus cap al 1.898. En aquest gran àlbum hi ha cent vint-i-vuit obres. Està custodiat al MNAC ( Adquisició de la Col·lecció Riquer 1.921 ).

La propera entrada dedicada a l'exposició la començarem al local del Passeig de Gràcia ( L'Art ), d'Antoni Utrillo...

Atentament.

Senyor i        

Passejant pel camí de l'Albagés ( 1 ).

El passat mes de febrer a l'entrada "La cabana de Cal Perot" vàrem tornar al terme municipal d'Aspa, concretament a la partida de les Tallades, per donar un cop d'ull a la cabana de pedra seca de Cal Perot. 

El 85% del terme municipal d'Aspa forma part de la Zona d'Especial Protecció per a les Aus ( ZEPA ) i l'espai Natura 2000 de Mas de Melons. 

Tot un luxe perquè mentre hi passegem, a més a més de gaudir del paisatge, la fauna i la flora de Mas de Melons, podem observar una colla de construccions de pedra seca.

Amb l'entrada d'avui en començo una sèrie en la que us mostraré diferents construccions de pedra seca que trobarem pel camí de l'Albagés, un camí veïnal sense pavimentar que comunica Lleida amb les poblacions veïnes d'Aspa i l'Albagés.

A només un quart d'hora de Lleida trobem el petit poble d'Artesa de Lleida, on agafarem la carretera LV-7021. Després de passar el rierol de Melons trobarem, a l'esquerra, l'indicador del camí de l'Albagés.

Ens dóna la benvinguda la ginesta vimenera ( Retama sphaerocarpa ) tota florida i amb el seu color i olor característic. Aquest arbust ens acompanyarà sovint mentre caminem per Mas de Melons.

En pocs minuts trobem una sendera a l'esquerra per la que baixarem i molt aviat veurem la primera de les cabanes de volta.

 

 

Gràcies a la Wikipedra, un catàleg interactiu de la pedra seca, podem localitzar les construccions que no es veuen des del camí de l'Albagés. Quan hi accediu a la part superior de la pantalla, a l'esquerra de la barra, a la finestra de Cartografia podeu triar entre dues opcions: Ortofoto i Topografia. Amb paciència podreu trobar qualsevol construcció de pedra seca del territori. Gràcies a aquest espai web 2.0 trobareu informació de les construccions de pedra seca de cada municipi mitjançant mapes, fitxes, fotografies i croquis.

Com podeu constatar en les dues fotografies anteriors, abans d'arribar-hi gairebé no es veu. La primera fotografia de la cabana la vaig fer l'any 2.012 i la segona al 2.020. Semblen iguals però part de la coberta ( a la dreta de les imatges ) ha caigut.

Unes passes més i ja veiem la cabana. A cada fitxa hi ha quatre apartats: fotografies, dades generals ( autor, data, codi -número de fitxa-, altitud, municipi, paisatge, coordenades ), construcció ( tipus de construcció, forma de la planta, tipus de coberta, orientació, tipus de porta, estat, restaurada- o no ) i una descripció.

A la Wikipedra hi ha molts col·laboradors ( persones, organismes i entitats ) que ajuden a fer aquest impressionant inventari de construccions de pedra seca. Moltes de les que consultarem en aquesta passejada pel camí de l'Albagés són de Fer Maldonado. Si vosaltres trobeu una construcció no catalogada podeu fer la fitxa obrint la finestra Nova construcció.

 

 

Abans d'entrar-hi, compareu les tres fotografies anteriors ( que vaig fer l'any 2.012 ) i la propera ( del 2.020 ). Constatareu que bona part de la coberta ha caigut.

A la fitxa de la Wikipedra ( 14.034 ), Fer Maldonado ens explica que estem al municipi d'Artesa de Lleida. La cabana és una construcció aèria adossada al marge, de planta rectangular i amb coberta de volta de canó. Orientada a l'est té la porta de llinda plana. No està restaurada i presenta un enderroc important de la volta.

 

 

A la fotografia anterior podeu veure la menjadora que hi ha a l'interior de la cabana a l'esquerra. A la fotografia següent  que vaig fer des del fons de la cabana podeu constatar que ha caigut bona part de la volta. A la dreta de la porta, al mur hi ha un armari, un forat on guardaven aliments, eines.... En altres indrets aquest espai s'anomenava amagatall, cocó ( quan l'armari és fondo i arran de terra per desar-hi  les eines llargues ), gerrer, fornícula, post...

Algunes de les construccions de pedra seca que trobarem presenten petits enderrocs, però el d'aquesta cabana és important.

Amb les fotografies anterior i propera es veu clarament que aquesta cabana de volta de mida mitjana ja no podria complir la funció que li van donar els pagesos que la construïren.

 

Deixem la cabana per tornar al camí de l'Albagés on en pocs minuts trobem dues construccions després d'enfilar una petita pujada. A la dreta hi ha una construcció per emmagatzemar aigua.

La fitxa de la Wikipedra ( 1.288 ), feta pel Cos d'Agents Rurals, ens explica que continuem al terme d'Artesa de Lleida a l'indret de la Vall de Comasala.

Si compareu la fotografia anterior amb les tres següents constatareu la diferència d'aquest indret quan la sequera fa que la bassa no tingui gens d'aigua.

Es tracta d'una bassa de planta circular en la que hi ha petits enderrocs. La sequera ens permet veure molt bé les grans pedres d'aquesta construcció de pedra seca per emmagatzemar aigua.

Aquest és un bon punt per observar ocells. Agafeu els binocles i espereu pacientment. L'aigua és essencial per a tots els éssers vius...

A la propera fotografia podeu veure, darrere de la bassa, un petit turó on ens espera una nova cabana de pedra seca.

La fitxa de la Wikipedra ( 22.092 ) també està feta pel Cos d'Agents Rurals. Enfilant una mica el turonet molt aviat veiem la cabana de planta rectangular amb un petit enderroc.

És una construcció aèria adossada al marge, orientada al nord. No està restaurada i te la coberta de volta de canó.

 

A la propera fotografia podeu veure la terra que formava el motlle per construir la cabana, compactada al sostre. Un cop feta la volta aquesta terra es retirava, es posava al sostre i, ben premuda, impermeabilitzava la construcció de pedra seca.

A la fotografia següent podeu observar la gran volta de canó, el mur posterior i la menjadora que hi ha al fons de la cabana.

Des del fons de la cabana faig la fotografia amb la que tanco l'entrada d'avui. Si sortiu de la cabana i baixeu el turó  des de davant de la porta trobareu el rierol de Melons.

Al sortir de la cabana anem a l'esquerra i baixem fins a la bassa. A la propera entrada dedicada a la passejada pel camí de l'Albagés continuarem descobrint noves construccions de pedra seca.

Atentament.

Senyor i

Un cop d'ull a "la Vileta".

Al blog he dedicat i dedicaré una colla d'entrades a l'Espai Natural Protegit de Mas de Melons - Alfés. Sempre hi vaig des de Lleida, la meva ciutat, per la carretera L-702 fins a Artesa de Lleida on agafo la LV-7021 fins a Aspa per continuar per la pista que va a Castelldans.

 

Avui ens quedarem a Artesa de Lleida perquè vull convidar-vos a passejar per la Vileta. Deixem el cotxe a prop de l'església de Sant Miquel Arcàngel que es començà a construir l'any 1.727. Com podeu constatar a la fotografia anterior es tracta d'un edifici molt sobri i amb poques ornamentacions. A la façana, sobre la porta, hi ha una fornícula amb motllures neoclàssiques amb una imatge de Sant Miquel. Sobre les motllures de la fornícula hi ha una altra imatge...

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica podem veure detalladament el medalló que hi ha als peus del sant l'any 1.730 o 1.739 ( no està clar si és un zero petit o un nou ). 

És una església d'una sola nau amb coberta de volta de canó i amb tres capelles per banda, baptisteri i dues sagristies. Durant la Guerra Civil van cremar el retaule barroc del Roser. 

Si mirem a la dreta de l'església veurem unes escales que ens conviden a pujar i conèixer els orígens d'Artesa de Lleida.

A l'esquerra de l'església gairebé a tocar hi ha el carrer del Fossar Vell on antigament hi havia el primitiu cementiri al costat de l'església. Però l'església actual no fou la primera d'Artesa de Lleida sinó una d'estil romànic que apareix documentada a finals del segle XII i que molt possiblement estava ubicada a tocar del petit castell de la vila.

Quan comencem a enfilar les escales podem observar detalladament el campanar de torre octogonal que hi ha a l'angle dret de la façana. Les escales ens deixen a la Vileta, declarada Bé Cultural d'Interès Local, que fou una vila closa amb tres portals d'entrada.

Després de caminar uns metres per la Vileta em giro i faig la fotografia següent en la que podeu veure com al fons treu el nas el campanar de l'església. Les dues properes fotografies de detall són de les dovelles clau de dues de les portes d'arc de mig punt de les cases del carrer Vileta. A la primera, del número vuit,  hi podem llegir l'any 1.697 i a la segona, la del número tretze, l'any és el 1.606.

 

Artesa de Lleida es va formar sobre un turó a la segona meitat del segle XII. Estava ubicada en els actuals carrers Castell, Fossar Vell i la travessia del Fossar Vell. Era un nucli emmurallat en el que hi havia un castell, l'església romànica ( que pertanyia als Templers de Gardeny i posteriorment als Hospitalers ) amb el seu cementiri i poques cases. A partir dels segles XV i XVI es va fer el nucli de població de la Vileta, també al turó, a tocar del primer nucli del segle XII. Artesa tingué un nucli fortificat amb castell i església i una vila closa ( la Vileta ) amb un únic carrer. Les cases de la Vileta tenien la funció de muralla.

El castell i l'antiga església romànica es van ensorrar durant les guerres que ha patit el nostre maltractat territori. Quan desaparegué la primera església de Sant Miquel es construí al segle XVIII, davant de la porta sud de la Vileta, l'església neoclàssica. El segle passat es va enderrocar les porxades, amb les seves arcades, que tancaven la Vileta...

En el marc del Projecte Ponent Actiu s'ha fet una inversió de 230.851 € per recuperar la Vileta. Han treballat al carrer Vileta i als seus accessos des del carrer la Bassa i el carrer dels Gallarts. Ponent Actiu té com objectiu la consolidació d'un model sostenible i competitiu de turisme. Hi ha cinquanta-vuit projectes dels municipis del Segrià, Urgell i Pla d'Urgell. Aquests projectes estan finançats en un 50 % pels Fons Feder de la Unió Europea, un 25 % de la Diputació de Lleida i un 25% pel Municipi.

S'han soterrat les xarxes d'enllumenat públic i electricitat i les de telefonia que penjaven en les façanes o pals de fusta s'han col·locat de forma més discreta reduint clarament l'impacte visual. També s'han millorat les xarxes de sanejament i subministrament d'aigua i s'ha canviat el paviment de formigó. Al fer les obres del clavegueram van trobar un refugi antiaeri construït durant la Guerra Civil que es podrà visitar.

A les fotografies anterior i propera podeu veure l'edifici que s'està rehabilitant per acollir el Museu de la Joguina. Les obres van començar a finals del 2.018 i quan estigui acabat tindrà tres-cents metres quadrats de superfície construïda i uns dos-cents cinquanta metres quadrats útils repartits en tres espais expositius en diferents nivells.

L'edifici acollirà els tres mil joguets del col·leccionista lleidatà Manel Gigó. El seus padrins van comprar les joguines que quedaven de la mítica botiga "El Baratillo" fundada l'any 1.898. Els que ja tenim una edat i som de les terres de Lleida recordem perfectament façana del número trenta-sis del carrer Major plena de joguines penjades.

 

  

Font fotografia: Audiovisuals I.E.I. Fons Porta

 

Com podeu constatar a la fotografia anterior de mitjans del segle passat, a la dreta de El Baratillo hi havia la botiga tèxtil La Elegancia, fundada l'any 1.911 pels padrins de Manel Giró. El Baratillo va tancar l'any 1.978 i al 1.983 els propietaris de La Elegancia van comprar la botiga de joguines per ampliar el seu negoci. Quan la família Gigó va comprar El Baratillo ja s'havien venut moltes joguines des de que va tancar, però Manel Gigó n'ha anat comprant i restaurant i també ha rebut donacions dels lleidatans per a la seva espectacular col·lecció. Afortunadament encara no s'havien venut els pianos que tots els lleidatans que passem de la cinquantena hem tocat quan érem petits...

 

 

Acabem de baixar pel carrer Vileta fins arribar al carrer dels Gallart. A la dreta de la fotografia anterior podeu veure un edifici en el que, al balcó, hi ha el cartell de l'Agrupació Cultural La Femosa que treballa per a la cultura artesana des del 1.967. L'edifici del número set del carrer dels Gallart fou comprat l'any 1.991 per La Femosa gràcies a les aportacions de tots els associats. Després d'un llarg periple per diferents ubicacions la seu definitiva és aquesta casa del segle XVIII que durant el segle XIX i les dues primeres del XX fou les escoles municipals.

Si ens girem a l'esquerra podem veure el tram del carrer Vileta que s'enfila fins a la que fou vila closa. Com podeu observar a la fotografia les mateixes cases tenen funció de muralla.

Deixem el centre d'Artesa de Lleida per anar passejant fins a l'Ermita de Sant Ramon Nonat que observarem detalladament en una propera entrada.

Atentament.

Senyor i