Alegret, bufaforats,...

Estem envoltats de tecnologia. Sembla que si no disposem de pissarres digitals, connexions super ràpides a internet i molts ordinadors, no podem aprendre res...

Però no deixem de banda altres elements importantíssims per ajudar-nos a descobrir i conèixer millor el nostre entorn. En el món de la didàctica de la ciència no podem oblidar una petita revista ( parlo del format) , que és un gran recurs.
Ja he recomanat diverses vegades la revista El cárabo, i no em canso de fer-ho. L'any 1.981 va sortir el primer número de la revista ambiental Quercus. Observación,estudio y defensa de la naturalera; que aquest mes de febrer publicarà el número 300. Els primers exemplars de El cárabo formaven part de la revista Quercus però des de ja fa una colla d'anys, és una publicació independent.
Pierre Déom és un professor i gran naturalista francès nascut l'any 1.949, que al 1.972 va començar la divulgació científica amb la seva revista La hulotte. El cárabo és la versió en castellà, dirigida per Benigno Varillas i traduïda per Teresa Vicetto. El mestratge de Déom és indiscutible. Basada en un textos entenedors acompanyats de magnífics dibuixos, és imprescindible per als naturalistes.

Acaba de sortir el número 74 dedicat a l'esfinx colibrí, coneguda també com alegret, bufaforats i borinot de moro. En castellà, a esfinge colibrí té altres nom com picaflor i pájaro mosca. El seu nom científic és Macroglossum stellatarum.
Si la propera primavera obriu bé els ulls, veureu al pati de l'escola o als balcons i finestres de casa vostra aquesta curiosa papallona buscant flors i més flors.

Font fotografia: Web Ojo Digital National Geographic.

Sabeu que només fa 3 centímetres de llarg i pesa 0,38 grams? Si penseu que sou ràpids intenteu moure els braços com si fossin les vostres ales 75 vegades per segon. L'esfinx colibrí ho fa !!!
Voleu descobrir més secrets del bufaforats? És molt fàcil, llegiu El cárabo.
Atentament.
Senyor i

Descobrir les torres miradors ( i 3 ).

Ja vam explicar que la Torre Tavira va ser designada torre de guaita oficial de Cádiz l'any 1.778. Aquesta torre es pot visitar, conèixer l'ofici de guaita i gaudir de les millors vistes de la ciutat. Al mirador de la torre hi ha un tub amb un sistema òptic,( com el periscopi d'un submarí), que ens permet veure la projecció de tota la ciutat. Sota el mirador, i en petits grups de 18 persones, podem descobrir la seva cambra fosca, que va ser la primera que es va instal·lar a Espanya.

Font fotografia: Web Torre Tavira.

Hi ha una pantalla blanca còncava en la que podem veure projectada una imatge viva i en moviment de tot el que està passant en aquell moment: la gent que passeja, els cotxes, les motos, els vaixells desplaçant-se,...
Mitjançant un mirall i dues lents, es projecten les escenes de l'exterior en la pantalla de la petita sala- totalment enfosquida-, situada sota el mirador.

Font fotografia: Web Torre Tavira

El científic àrab Ali ibn al-Hasan, conegut a occident com Alhazen, al segle X va aplicar el principi de la cambra fosca per explicar la formació de la imatge visual als nostres ulls.
Leonardo Da Vinci, al segle XV, va ser el primer en afegir una lent a la cambra fosca amb la finalitat d'aconseguir una imatge més nítida.
Al segle XIX es va generalitzar la construcció de cambres fosques. L'inventor de la fotografia, Nicéphore Niepce havia comprat l'any 1.826 una cambra fosca, que - clarament - el va inspirar en el seu invent.

Els jocs òptics sempre ens deixen bocabadats. Si visiteu Cádiz, no oblideu la Torre Tavira i la seva cambra fosca.
Atentament.
Senyor i

Recordar la botiga de Casa Roig.

Fins al 13 de febrer podeu visitar al pati del Palau de la Paeria l'exposició "Roig Nadal i lo Xop Bot el seu últim treball". El Xop Bot és el títol del número 39 de la col·lecció La Banqueta, i és l'últim treball de l'artista Miquel Roig Nadal ( 1.923- 2.008) , publicat pel seu fill Miquel Roig Menéndez. El Xop Bot va ser un moviment cultural nascut a Lleida a finals del segle XIX i que va desaparèixer per la Guerra Civil. El Xop Bot era el jardí-estudi de la casa del pintor Jaume Morera Galícia en el que es trobaven els personatges més importants de la vida lleidatana.

Miquel Roig Nadal pertanyia a una saga familiar centenària dedicada al comerç.

L'aparador de la botiga Casa Roig, a la plaça de Sant Joan, ens deixava bocabadats tant per la tria dels productes exposats com pel "bon gust" del botiguer al dissenyar-los.

Ja fa una colla d'anys que no ens podem aturar a donar un cop d'ull a Casa Roig, però l'exposició ens permet veure una reproducció d'un fragment de l'original botiga lleidatana.

L'any 2.007 al Teatre Nacional de Catalunya es va representar la Plaça del Diamant en commemoració de l'aniversari de Mercè Rodoreda. Un dels fills de Miquel Roig Nadal, Jordi Roig, va recrear una part de la botiga familiar .

Lleida pot recuperar, per uns dies, una de les seves botigues antigues de més prestigi.
Atentament.
Senyor i

Descobrir les torres miradors (2).

A l'entrada de presentació de les torres miradors ens vam plantejar quina era la funció d'aquests elements arquitectònics. La funció és doble. La torre era un observatori des d'on es podia controlar el tràfic comercial de la badia. Cada torre tenia la seva pròpia bandera, i els vaixells la podien identificar estant en alta mar.

A la funció d'observatori cal afegir la de reunió i esbarjo. És un espai amb molta llum i protegit dels vents de la badia. Segons la seva estructura hi ha diferents tipus de torre: Garita, butaca, terrassa i mixta.
Les cases dels comerciants tenien una distribució molt concreta. Un pati envoltat de magatzems de mercaderies. L'entresòl , on es desenvolupava l'activitat mercantil i burocràtica, amb oficines i escriptoris.A la primera planta vivien els senyors i a la segona el personal de servei. El terrat era una zona de joc per als nens i per rentar i estendre roba. Finalment des de la torre mirador es controlaven els moviments dels vaixells.

A la part més alta de la ciutat, a 45 metres sobre el nivell del mar, hi ha la torre que domina tota la tacita de plata, la Torre Tavira. És la torre del Palacio de los Marqueses de Recaño, i l'any 1.778 va ser designada torre de guaita oficial del port de Cádiz.

Font fotografia : Web Torre Tavira

Las torres Tavira, Gorda i Alta eren les encarregades d'avisar dels principals moviments marítims mitjançant un sistema de senyals amb banderes. El primer guaita va ser el tinent de fragata D.Antonio Tavira que, com podeu deduir fàcilment , va donar nom a la torre.Tots els moviments marítims quedaven registrats al Libro del vigia.


La Torre Tavira es pot visitar. Hi ha dues sales d'exposicions i una cambra fosca. Algú de vosaltres em pot explicar què és una cambra fosca?. La voleu veure?
Atentament.
Senyor i

Descobrir les torres miradors (1).

Passejar pel casc antic de Cádiz és un plaer que heu de posar a la vostra llista de projectes. Un dels elements més característics de l'arquitectura gaditana són les torres miradors. El diccionari ens explica que un mirador és un element arquitectònic emplaçat de manera que d'allí estant hom pot mirar lluny, contemplar una vista interessant, etc... No hi ha precedents en l'arquitectura de la baixa Andalucía, i es pensa que aquestes torres s'inspiren en construccions nord-africanes.

Durant els segles XVII i XVIII Cádiz era el port oficial d'entrada de totes les mercaderies procedents d'Amèrica.

Al 1.717 Felip V va disposar que es traslladessin a Cádiz la Casa de Contratación i el Consulado de Indias. Amb aquest monopoli del comerç la ciutat es va enriquir i transformar en una de les ciutats més maques d'Europa, un gran centre per al comerç, cosmopolita i amb molts estrangers ( genovesos, anglesos, francesos, holandesos,...).

Els comerciants gaditans construïen les seves cases amb una torre mirador. Per regla general eren de planta quadrada, amb un o dos pisos. Hi ha una excepció, La bella escondida, de planta octogonal situada al carrer José del Toro. Té aquest nom perquè no es pot veure des del carrer.

La bella escondida. Font: Web Torre Tavira.

En una maqueta de Cádiz del 1.777 que hi ha al Museo de las Cortes, es poden comptar 160 torres, de les que actualment en queden 126.
Nenes i nens, algú de vosaltres s'imagina quina era la utilitat d'aquestes torres?
Us agradaria visitar-ne una, virtualment?
Molt aviat al blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

Dissabtes poesia: Molt lluny d'aquí, parlen d'aquí...

Un cop hem descobert l'amic misteriós d'Arturo Pérez Reverte, continuo passejant pel magnífic casc antic de Cádiz. Molt a prop del port i dels molls, al carrer San Francisco em crida l'atenció l'aparador d'una llibreria. Els espais dels aparadors estan agrupats per temes i es veu clarament que aquest negoci el porten autèntics llibreters. Entro i el tracte és genial, no parlen amb el clients com possibles compradors sinó com a lectors. És la libreria QiQ, antigua libreria La Marina, especialitzada en temes gaditans.

Fotografia de Fernando Casas. Factura del 1.949.Font: Blog Memoria de Cádiz.

A la factura podem llegir:"La Libreria de la Marina.Única sucursal oficial del depósito hidrográfico, proveedor de la Marina de Guerra y Mercante".
Aquesta llibreria és un dels establiments de la ciutat dedicats al món del llibre de més tradició. Al blog Gente y habitantes de Cádiz. La savia de la ciudad más antigua de occidente, he trobat aquesta fotografia del dia de la inauguració de la libreria QiQ.

Després de passar una bona estona remenant surto i abans de marxar torno a donar un cop d'ull a l'aparador. Al llegir una de les portades em quedo de pedra...Torno a entrar i li demano l'últim número de la Revistatlántica. Andalucía sempre ha tingut unes magnífiques revistes de literatura i poesia: Renacimiento de Sevilla, Hélice de Granada, Revistatlántica de Cádiz,... Doncs molt lluny d'aquí ( a Cádiz), parlen d'aquí ( de Lleida)...

He de confesar-vos que vaig emocionar-me al veure que el monogràfic estava dedicat al nostre poeta Màrius Torres. Documentos. Màrius Torres Centenario, és un recull d'articles de José Ramón Ripoll, Mercè Boixareu i Vilaplana, Pere Gimferrer, Margarita Prats Ripoll. Alfonso Alegre Heitzmann i Victoria Pradilla signen " Màrius Torres. Antología poética".Un tastet atlàntic del nostre poeta. A la pàgina 58 podem llegir:

Recuerdo de una música.

Como una lámpara, ardiendo silenciosa

en un gran templo incierto,

música en el recuerdo, memoria luminosa,

quemando en la tiniebla donde se aleja el tiempo,

¡ ah, no te apagues nunca! Y así, como aquel día,

si cierro los ojos y escucho tu voz suave,

la tristeza se haga melancolía,

la melancolía, paz.

L'apardor convida als gaditans a descobrir al poeta lleidatà.

Atentament. 

Senyor i

Mirar, llegir i emocionar-se envoltat de sacs....

Fins al 15 de febrer podeu anar a veure l'exposició "La Maternitat d'Elna 1.939-1.944", a la Sala Montsuar de l'Institut d'Estudis Ilerdencs. És important no deixar passar aquesta oportunitat i fer-hi una visita sense pressa. Podeu ensenyar i explicar als vostres fills com l'espècie humana pot mostrar tota la seva brutalitat, però també donar grans lliçons d'amor...
El 26 de gener de 1.939 Barcelona va caure en mans de l'exercit franquista. La guerra estava perduda i va començar l'exili. França es va omplir de milers de catalans i refugiats de tota Espanya.

Els refugiats van ser confinats als camps de refugiats d' Argelers, Sant Cebrià i el Barcarès. Eren simplement àrees de platja tancades amb filferros. Ja podeu imaginar que les condicions de vida eren molt dures. La majoria de les dones embarassades perdien els seus fills pel fred i la gana...
En aquest escenari horrorós va aparèixer Elisabeth Eidenbenz una mestra suïssa que va impulsar, des de l'Associació d'Ajuda Suissa als Nens Víctimes de la Guerra, una maternitat on poder assistir a les dones embarassades que estaven tancades als camps de refugiats.
El dia 7 de desembre de 1.939 al poble d'Elna, molt a prop d'Argelers, va començar la seva tasca en el Castell d'En Bardou - un vell casalot rehabilitat-.L'any 1,944 va ser clausurada per l'exercit alemany.
Hi van néixer 597 nadons...
Passegeu lentament al costat dels sacs, mireu les fotografies, llegiu els textos explicatius, i - per què no?-, també podeu plorar .
Gràcies Elisabeth.
Atentament.
Senyor i

L'amic misteriós d'Arturo Pérez Reverte.

El passat 2.010 Arturo Pérez Reverte, després de dos anys passejant per Cádiz i de remenar a fons els seus arxius, va escriure la seva última novel·la "El asedio". Ens parla del Cádiz de 1.811, de la invasió napoleònica i del naixement de "La Pepa". Història, aventures, intriga, assassinats, intrigues, romanticisme,...

Però no parlaré del seu llibre. Si mireu atentament el vídeo següent, veureu el recorregut que va fer acompanyat d' una colla de periodistes per els escenaris de la novel·la. Obriu els ulls i veureu que l'escriptor s'atura a parlar amb un bon amic. Qui és? Quin ofici fa?....





És Serafín Gabriel, besnet del gallec Serafín Gabriel Estévez, que amb la seva roda d'esmolar va arribar el segle XIX a Cádiz on va muntar Casa Serafín. Cuchilleria Taller de vaciado.

Al número tres de la Calle Compañia aquest negoci ja ha vist quatre generacions d'esmolets. L'ofici d'esmolet, de gran tradició a les terres gallegues, consisteix en esmolar ganivets, tisores,... I em preguntareu què és esmolar? Ens ho explica molt bé el diccionari del Grup Enciclopèdia Catalana: "És fer agut el tall o la punta d'una eina, una arma, donant a la fulla l'angle de tall adequat per a l'ús que està destinada".


Els quatre esmolets que han fet saltar milers d'espurnes durant aquesta colla d'anys treballant en aquest petit taller tenen el mateix nom Serafín Gabriel.
L'ofici d'esmolet desapareix lentament....
Atentament.
Senyor i

L'Arxiu Històric de Lleida ( i 7 ).

Ens vam quedar a la pregunta si era possible treballar en grup a l'arxiu. La resposta és afirmativa, hi ha una sala per poder fer feina un grup de set o vuit persones.

També té d'una aula per fer cursos amb una capacitat per a 30 persones. Recordeu les entrades "Rajoles plenes d'oficis" i "Gira la rajola" amb les que el desembre del 2009 vam visitar virtualment l'exposició Oficis enrajolats?Aquesta exposició es va fer a l'Arxiu Històric ja que disposa d'una sala d'actes polivalent en la que s'organitzen exposicions temporals.

Durant la visita virtual a l'Arxiu Històric vam rebre un comentari de Lluís Bordes pare del Martí de tercer. Ens va enviar un parell de fotografies i unes explicacions sobre un treball que ha fet a l'arxiu. Ens explica que el Seminari Vell, que actualment acull el Rectoral de la UdL, després de la Guerra Civil va ser presó.
A la primera fotografia es pot veure la tapa del llibre de registre d'altes i baixes dels presoners de l'any 1.942. Dia a dia el llibre recull els presoners que entraven i els que sortien, i el seu destí; així com el recompte diari de presoners.

Aquests registres d'entrades i sortides són els expedients del tribunal de responsabilitats polítiques de Lleida. La segona fotografia correspon al moviment d'altes i baixes del dia 28 de setembre del 1.942. Tota aquesta documentació l'ha trobada a l'Arxiu Històric de Lleida.Gràcies Lluís per la teva col·laboració.

És hora de marxar. Dono les gràcies a la Glòria per les seves explicacions i per les facilitats que m'ha donat per fer la feina. Surto al carrer i em trobo un matí d'hivern magnífic.

El solet i els contrastos arquitectònics fan que m'aturi a la terrassa del Museu de Lleida. Sec, deixo la càmera , el quadern i el llapis i demano al cambrer... Aprofito aquest descans per començar a trencar-me la closca pensant quina serà la pròxima descoberta.
Atentament.
Senyor i

L'Arxiu Històric de Lleida (6).

Una de les tasques importants de l'Arxiu és la restauració de documents i la microfilmació. Els ciutadans que visitem l'arxiu tenim a la nostra disposició un servei de reprografia ( fotocòpies i còpies en CD). A la sala de consultes els investigadors poden utilitzar els aparells lectors-reproductors de microformes.

El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació és el que estableix la normativa general per a la reproducció de documents.

També podem utilitzar la biblioteca auxiliar de l'arxiu que té més de 4.000 volums. Es tracta principalment de llibres d'arxivística, paleografia, història i bibliografia de les nostres comarques.

Podem consultar publicacions periòdiques, la més antiga és de l'any 1.827. Recordeu nenes i nens que en la nostra segona visita virtual a la biblioteca de l'I.EI, a l'entrada Diaris vells, bells diaris,vam descobrir el diari més antic de Lleida, "Diario de la ciudad de Lérida" del 1.808.

A la sala de consulta tenim vint-i-quatre punts de lectura, quatre d'accés a internet i tres cabines individuals per la consulta i audició de documents audiovisuals.


Li pregunto a la Glòria si es pot treballar en grup a l'arxiu. La resposta molt aviat al blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

L'Arxiu Històric de Lleida (5).

L'Arxiu conserva en els seus dipòsits moltes imatges procedents de diferents fons. Ja vam veure a l'entrada anterior les planeres plenes de fotografies aèries ( unes 4.000) i les ortofotos del cadastre.
Avui donarem un cop d'ull a unes fotografies menys tècniques però que ens permeten descobrir el passat de la nostra ciutat .

Podem veure la construcció del Palau Episcopal en una Rambla d'Aragó deserta i amb molts pocs edificis.

Hi ha una colla de fotografies de la Catedral Nova després de la Guerra Civil, molt malmesa i apuntalada.

Els arxivadors d'aquest dipòsit conserven uns negatius fotogràfics molt especials. Formen el fons de Regiones Devastadas i són plaques de vidre.

En aquesta fotografia veiem com tres operaris treballen en la construcció del Govern Civil al costat del riu.

Ara, nenes i nens, hi ha moltes activitats per triar en el nostre temps lliure. Podem fer estades, colònies, anar al cau,... Fa una colla d'anys els nens i les nenes tenien molt poc per triar i la majoria anaven a les úniques activitats que estaven autoritzades. Les fotografies ens mostren una colla de nens amb uniforme que estan de campaments. Els monitors i capellans els hi donaven les consignes polítiques i religioses del moment històric de la dictadura.
Fotografies d'una Lleida desconeguda per a molts lleidatans que podem consultar a l'Arxiu Històric de la nostra ciutat.
Atentament.
Senyor i