Últimes imatges del taller.

Al juny d'aquest any hem parlat del centenari del naixement del Leandre Cristòfol i d'algunes de les activitats i jocs organitzats pel blog de la biblioteca per celebrar-ho .
Ara, fins al 9 de març del 2009 a la Sala Gòtica Institut d'Estudis Ilerdencs , podeu gaudir de l'exposició Leandre Paisatge Darrer; on de la mà de les fotografies de l' Àlex Francès veiem com era el taller del Leandre Cristòfol uns dies abans del seu enderroc. Mobles, petits objectes, estris plens de pols... Un espai , en el seu moment ple de projectes, idees,... a punt de desaparèixer, de ser un munt de runa.

 Les fotografies estan acompanyades per textos de Carles Guerra, Txema Martínez, Joan Margarit, Jordi Jove, Perjaume i Anselm Ros.

Molts cops , quan era un nen, havia vist al "petit fuster d'Os de Balaguer" treballant al seu taller. Ens agradava amb els companys d'escola mirar. a traves del vidre, aquell espai misteriós.

Amb l'exposició de l'IEI s'han despertat els records.

Atentament.

Senyor i

Cartier-Bresson a Lleida.

Fins al proper 5 d'abril podeu gaudir al Caixa Forum de Lleida de la magnífica exposició Henri Cartier-Bresson Fotògraf. Poques vegades podem veure a la nostra ciutat autors d'aquest nivell i és per això que si us agrada mínimament la fotografia, la visita és obligada. Amb la col·laboració de la Fondation Henri Cartier-Bresson i de Magnum Photos tenim 133 fotografies que comprenen el periode 1932-1979 i que tracten totes les facetes del seu treball: paisatges urbans, fets històrics, retrats anònims,... Les seves fotografies ens parlen de les profundes transformacions del món al llarg del segle XX.

Cartier-Bresson fotografiat per René Burri. Magnum Photos.

Yves Bonnefoy ens diu en un assaig sobre el fotògraf: "Quan observo una obra d'Herni Cartier-Bresson, primer em sorpren que hagi pogut estar en el moment i el lloc adequats en que es produïen situacions amb tanta abundància de gent, tan intenses. Ara bé, em sembla que, més que no pas això, es tracta de saber captar el que allò que anomenem realitat s'entesta en oferir-nos .
El mateix Cartier-Bresson diu a la seva obra L'imaginaire d' Àprès Nature: "Fotografiar és reconèixer, en un mateix moment i en una fracció de segon un fet i l'organització rigorosa de les formes percebudes visualment que l'expliquen i li donen sentit". Si ja és difícil ser capaç d'això, encara ho és més aconseguir el que ens diu al continuar la cita : " És situar en el mateix punt de mira el cap, l'ull i el cor.És una manera de viure".Una exposició imprescindible !
Atentament.
Senyor i

El misteri de les mènsules de l'Anunciata.

Nens i nenes del Sant Jordi, ara que teniu uns dies de merescut descans us proposo que amb les vostres famílies llegiu el llibre La construcció del claustre de la col·lecció Els Secrets de la Seu Vella. El passat mes de juliol el blog va recomanar aquesta col·lecció que ja podeu consultar biblioteca de l'escola. De la mà d'en Josep i la Núria Piqué - pare i filla-, i acompanyats de la misteriosa ànima Maria coneixereu molts dels misteris de la nostra Catedral Vella.

A més a més de llegir el llibre us proposo pujar i visitar aquest fantàstic monument. Gaudiu del claustre, però no marxeu sense donar un cop d'ull a la porta de l'Anunciata. En el llibre els protagonistes entren a la Seu Vella per aquesta porta.Antigament, a cada banda de la porta hi havia dues imatges, una era la Verge Maria i l'altra l'arcàngel Gabriel , recordant el moment en que l'arcàngel anuncia a Maria que tindrà un fill. Per això es diu porta de l'Anunciata. Avui aquestes imatges les podeu veure al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal.


























Dibuix de Josep Piqué

























Aquesta porta també era coneguda com la porta de les Núvies, ja que era per on entraben les noies que es casaven a la Seu Vella.
A partir de les obres que s'han fet a la façana de la porta de l'Anunciata, han descobert casualment la pintura que la guarnia.
Aixequeu el cap i mireu les mènsules. Ara tenen un aspecte semblant al que tenien al segle XIII, quan les van fer.

Amb el pas del temps s'havia perdut aquesta policromia , i ara tornen a lluir els colors originals.
Aquest Nadal doble plaer: llegir i descobrir curiositats dels nostres monuments.
Atentament.
Senyor i

Dissabte poesia . Misteriosament feliç.

Si doneu un cop d'ull a les entrades de poesia del nostre blog, queda clar que apreciem molt l'obra d'en Joan Margarit. El seu últim llibre, "Misteriosament feliç", editat per Proa, no és un llibre trist i pessimista. Amb la lectura tranquil·la dels seus poemes t'adones que molts cops, malgrat les estrebades que ens dona la vida es pot ser misteriosament feliç.
En el doble tastet d'avui m'agradaria regalar-vos el final del poema Ordre In Memoriam Ángel González on defineix de forma excel·lent l'obra del poeta asturià; i el poema L'amor que no m'espanta.
Ordre (fragment)

... Així ha estat per mi la teva poesia:
un lloc net, ben il·luminat.

L'amor que no m'espanta

Lluny de l'amor ferotge de l'origen,
lluny de l'amor que inventa la ment com a refugi,
l'amor que ara em consola no té urgències.
Càlid, respectuós: l'amor del sol d'hivern.
Estimar és descobrir alguna promesa
de repetició que tranquil·litza.

Aquests poemes parlen d'esperar.
Perquè,sempre,l'amor és un assumpte
de les últimes pàgines.
No hi ha cap més final que pugui estar
a l'altura de tanta soledat.

Atentament.
Senyor i

Més biblioteca del cordill.

Nens i nenes, a finals de novembre vaig recomanar el llibre L'oli i l'oliva editat per Grata Lectura; ja que els vostres companys de cicle inicial feien una sortida a la Pobla de Cérvoles per collir olives i visitar la cooperativa i el molí d'oli.
Avui torno a la Biblioteca del cordill per proposar la lectura del llibret Fem un hort que ens explica tot el que cal saber per a conrear les nostres hortalisses.

El llibret, com tots els de Grata Lectura, ens explica de forma molt clara i breu una bona colla de coses de l'hort: La terra i la seva preparació, adobs, sembrar i plantar, rotació dels conreus, l'hort dia a dia, feines de manteniment, l'art de regar, protecció de l'hort, plagues i remeis, el calendari de l'hortolà, les eines de l'hort, i l'hort al balcó.
Els nens del Sant Jordi en sabeu força de l'hort, ja que ho treballeu molt bé a l'escola. En una grata lectura d'aquest llibret encara descobrireu algun aspecte desconegut de l'hort.
Atentament.
Senyor i

El misteri de les rajoles del bosc de Poblet (2).

En la primera entrada del misteri de les rajoles ens vam quedar amb el nom d'Hermenegild Miralles, el fabricant de les rajoles de cartró. Però qui era l'Hermenegild? En Miralles fou un enquadernador molt important. Nens i nenes recordeu que aquest passat mes de febrer vam descobrir un enquadernador al mig de Lleida!
Al 1882 tenia un taller d'enquadernacions industrials i litografia. Enquadernava uns 1000 llibres a l'any per a l'editorial Muntaner y Simón, i tenia uns 300 treballadors.
Va aplicar els seus coneixements a les arts decoratives inventant les rajoles d'imitació. Li deien El Señor de las Artes Gráficas i al seu taller es van treballar moltes tècniques: enquadernació, joguines de paper, imitació de brodats i teixits de paper, litografies, fotografies, zincografies, ... i les rajoles de cartró!

Amb el seu invent era més barat aplicar la decoració de luxe . Les seves rajoles les van utilitzar grans arquitectes com Gaudí , Puig i Cadafalch,....Al 1894 publica el catàleg Azulejos de cartón-piedra. Patente de invención en España y el extranjero. Nuevo elemento para la decoración. Arrimaderos, frisos, artesonados, muebles,etc,etc, No se rompen, son ligeros, impermeables y baratos.


Va contractar al dibuixant Carles Llobet i Busquets per dibuixar i pintar les seves rajoles.
Si voleu donar un cop d'ull al petit tresor de les rajoles de l'Hermenegild Miralles a la Masia Font de l'Oca cliqueu aquí.
Atentament.
Senyor i

Candida Höfer a Lleida.

Fins al 4 de gener al Centre d'Art La Panera podem veure el projecte expositiu "En qualsevol lloc, enlloc", amb el que es proposa la relació entre fotografia, arquitectura i literatura.

M'han impactat molt les fotografies de gran format de biblioteques de l'alemanya Candida Höfer. Si us agraden les biblioteques i la fotografia, aprofiteu per passejar i anar a la Panera.

Höfer fa fotografies d'interiors d'edificis històrics i biblioteques.

Fins al 6 de gener exposa al Caixa Forum de Barcelona interiors de diferents edificis públics de Portugal.

Höfer - la retratista de biblioteques-, ha publicat un llibre exclusivament amb imatges de biblioteques, prologat per Umberto Eco.
Si voleu remenar la pàgina The nonist. Hot Library Smut i gaudir del seu art cliqueu aquí.
Atentament.
Senyor i

Agur Mikel !

Aquest mes de desembre ens ha portat la notícia de la mort d'un dels referents de la cultura basca, Mikel Laboa.
Metge - neuropsiquiatra infantil-, va ser un dels fundadors del grup Ez Dok Amairu . Aquesta experiència va obrir nous camins, noves formes de veure les coses. Veus com les d'en Mikel Laboa, Xabier Lete, Imanol, Benito Lertxundi, han marcat a tota una generació.

 
Fotografia del llibret de disc Xoriek 17. A la fotografia en Mikel Laboa i l'escultor Jorge Oteiza creador del nom Ez Dok Amairu.

Al 1974 va publicar Bat-Hiru que inclou una de les seves cançons més conegudes Txoria txori - l'ocell -, tot un cant a la llibertat.

Txoria txori

Si l'hi hagués tallat les ales,
hauria estat meu,
no hauria escapat.
Però així,
hauria deixat de ser ocell.
I jo ...
jo el que estimava era l'ocell.


S'ha apagat una veu diferent, inclassificable. Si vols veure i escoltar a Mikel Laboa cantant Txoria txori clica aquí.

Agur Mikel.
Eskerrik asko.

Atentament.
Senyor i

El misteri de les rajoles del bosc de Poblet (1).

Passejant pel Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet veig una finca amb una gran casa. M'expliquen que tenen set hectàrees de bosc privat i al jardí veig magnífics castanyers,plàtans, cedres,... alguns d'ells centenaris. La masia és un edifici del segle XVIII, però ja al segle XIV hi havia una petita edificació on fabricaven teules.

Em diuen que la masia era propietat d'un oftalmòleg barceloní , i que ells la van comprar a la tercera generació d'aquest metge. Em queda clar que era una casa d'estiueig, on el metge també visitava als seus pacients.
Actualment la masia és un petit hotel, Masia Font de l'Oca, a només 2 quilòmetres del Monestir de Poblet .
A l'entrar em sorprèn la decoració amb rajola d'una part important de la casa.

Però el que m'explica el Josep, el propietari, em deixa parat. Les rajoles no són de ceràmica, són de cartró . Al veure la meva cara de sorpresa em deixa una de les rajoles i , realment, és de cartró pedra.

Al girar-la llegeixo un nom que em farà trencar una mica la closca: Hermenegild Miralles. Nens i nenes, la curiositat és molt important, i em dic a mi mateix: " Senyor i, has de descobrir qui era l'Hermenegild". Tinc una pista, al darrera de la rajola hi ha escrit: Hermenegildo Miralles . Fábrica de azulejos de cartón piedra. Començo a investigar...
Si voleu saber més coses de les rajoles de cartró, molt aviat podreu llegir la segona part al blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

Biblioteca del cordill.

Nens i nenes de cicle inicial , m'ha dit un ocellet que el proper dimarts dia 2 de desembre anireu a collir olives a la Pobla de Cérvoles - quin fred!! - . Volia recomanar-vos el llibret de la petita col·lecció Biblioteca del cordill. La cultura de casa. Aquest cap de setmana el podeu llegir i fullejar amb els pares.
L'oli i l'oliva està dividit en quatre parts: L'arbre que dóna suc, la collita, qualitats de l'oli i els nostres olis.
 El llibret ens explica de forma breu i clara molts aspectes del món de l'oli i l'olivera: el conreu de l'olivera , el cicle biològic, els tipus d'olives ,les qualitats de l'oli, els tipus d'olis, l'acidesa,les denominacions d'origen,receptes, conserves,...
També parla d'elements màgics. La lectura de les 47 minipàgines donarà resposta a una colla de misteris: Les olives fan somiar?. Què podem fer amb l'oli usat? Quins beneficis dóna l'oli al nostre cos? Quines propietats medicinals ens aporta? Podem embellir els nostre cos amb l'oli?
Si voleu la resposta a totes aquestes preguntes i descobrir tots els secrets del principal ingredient de la dieta mediterrània , llegiu L'oli i l'oliva.
Atentament.
Senyor i

Gràcies Pedro.

Ahir al vespre al Caixa Forum de Lleida una colleta de lleidatans vam gaudir de l'espectacle La palabra en el aire: Homenaje a Ángel González. Era la primera vegada ,desprès dels actes per la mort del poeta, que en Pedro Guerra presentava aquest espectacle. Ara li tocava a ell recitar els poemes i cantar, però el poeta d'alguna manera estava allí.


Els poemes de l' Ángel González musicats per Pedro Guerra i part de la grabació feta a Oviedo l'any 2002 ens van emocionar altra vegada.
Gràcies Pedro.
Atentament.
Senyor i

El vell ofici de pescador (3). La salaó.

Al final de l'entrada El vell ofici de pescador (2) preguntava si a l'Escala encara es dedicaven a la salaó d'anxoves i peix blau .He de dir-vos que si, encara funciona aquesta indústria de la salaó i podeu trobar productes de molta qualitat. Dues de les empreses més importants són.: Anxoves de l'Escala i Les Planasses.
Anxoves de l'Escala es dedica a la salaó i elaboració de l'anxova des de 1.940. Van començar en un petit obrador 10 dones de la vila. Ara en unes noves instal.lacions treballen unes 40 persones. Els seus productes tenen la "Q" de qualitat alimentària des de 1.987.

Les Planasses. Fill de J.Callol i Serrats és una empresa familiar fundada l'any 1.847 que es dedica a la salaó d'anxoves. Els seus productes tenen la Denominació de Qualitat d'Anxova de l'Escala.És una empresa de 25 treballadors, en la que podeu fer una visita guiada.


Aprofitant el passeig pel barri antic podeu anar al carrer de la Torre 35 i visitar La casa de pescadors i corallers de Can Cinto Xuà. Us fareu una idea de com era la vida al poble entre els segles XVIII i començaments del XX.
Bona estada a l'Escala!
Atentament.
Senyor i

Visca els contes!

Demà dilluns 17 de novembre a les 19 hores a la Casa Creativa carrer Coll de Portell 92 - al costat del Parc Güell- de Barcelona ; es fa la presentació de la pàgina web www.unamadecontes.catL'any 2001 Editorial La Galera, Enciclopèdia Catalana i TV3 van editar el primer vídeo de la serie.

Ara podeu gaudir, remenar i triar entre una colla de contes de tot el món. Els contes estan treballats amb diferents tècniques: tela, performance, volum, collage, dibuix, infografia, pintura, retallable i tampó.
Només cal triar un conte,- per personatge, per origen geogràfic, per tècnica, per títol, per autor o per il·lustrador-, i comença la màgia.
La web és propietat de TV3 , ccrtv interactiva i amb el suport del Departament d'Educació.
Clica aquí i tria el conte !
Atentament.
Senyor i
P.D. Recorda, també:
- 2007/06/una-mà-de-contes
- 2008/04/contes-en-castellà-anglès-francès...

Una nova aventura de Geronimo Stilton

Avui en Pau em demana poder recomanar un llibre als nens i nenes.
Li deixo l'ordinador i diu:
Hola sòc el Pau ,un nen d'onze anys que li agrada molt llegir. Recomano el llibre Tercer viatge al regne de la fantasia de Geronimo Stilton de la editorial Destino.

El Geronimo torna a somiar que va al regne de la fantasia a trencar el malefici del país dels malsons i l'acompanyen el gegant, el cérvol Robur, el gat amb botes, l'Alys -la maga dels dracs -i Sargasos el vaixell que parla.
Pel camí hi han perills i cada cop en marxa un de la colla perquè no poden superar-los.
El Geronimo va al palau reial , les fades fan màgia i el rei es torna bo. Vencen a la reina de les bruixes i van al volcà escopidor de fum,on hi ha una geganta que manxa el volcà perquè els trols l'han capturat. Entre tots els vencen apaguen el foc i marxen .El país dels malsons passa a ser de somnis al final hi ha tres casaments i el Geronimo torna a casa.
Llegiu, llegiu,.al mig de la lectura hi ha sorpreses .A veure, a veure qui les troba!Atentament.
Pau i Senyor i

Tardor de còmic

Els propers dies 21 i 22 de novembre Lleida acollirà la Primera convenció de professionals de la indústria del còmic.En tres espais de la ciutat podrem gaudir d'aquest gènere que enguany ha estat reconegut per primera vegada en els Premis Nacionals de Cultura. El lleidatà Miguel Gallardo va ser guardonat amb el Premi Nacional de Còmic pel seu llibre Maria y yo.A la Biblioteca pública el dissabte 22 tindrem xerrades d'editors, autors, distribuïdors i llibreters. Al Cafè del Teatre fins al 30 de novembre podem veure l'exposició New York Notes d'en Josep Maria Cazares,y fins al 13 de desembre a l'Antares l'obra d'en Jordi Gort.

Set de còmic comptarà amb la presència de les editorials: Norma Editorial amb José María Martín Saurí; Glénat amb Purita Campos; Atisberri, amb Ramón Boldú i Planeta DeAgostini amb Alfonso Azpiri. També es podrà visitar una mostra de l'obra del Miguel Gallardo.
Atentament.
Senyor i

El vell ofici de pescador (2)

Nenes i nens de cicle superior, ens preguntàvem al parlar del vell ofici de pescador si tenien alguna manera de conservar el peix. Es clar que la tenien , era la salaó. La salaó és l'acció de salar peix. Es netejaven les anxoves i es cobrien amb sal.

Però calia molta sal per abastir una indústria tan important. La sal sempre ha estat un producte fonamental per als humans. Ara els treballadors parlen del seu salari -del que cobren cada mes-. Penseu una mica, d'on vindrà la paraula salari? Si, nois i noies salari ve de sal.


L'any 1.997 va néixer la festa de la Sal. En aquesta festa es fa un homenatge als orígens pescadors i saladors de l'Escala. Commemora el III centenari de l'Alfolí de la Sal. Alfolí és el nom del dipòsit de grans o de sal. Etimològicament de l'àrab al hurí -graner-. En aquest antic magatzem arribava la sal per mar, procedent de les salines de Torrevella i Eivissa. Un cop a l'Escala, una part era distribuïda pels pobles de l'interior.

Però podeu dir. Senyor i, aquestes fotografies que ens ensenyes del museu de l'anxova i de la sal són molt antigues. Quan anirem de colònies a l'Escala encara podrem veure aquesta indústria de la salaó?
Noies i nois, la resposta, molt aviat al blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

Dissabte poesia. La palabra en el aire.

Al Caixa Forum de Lleida el dijous 20 de novembre a les 20 hores la paraula i la música es donaran la mà. En aquesta nova edició de les Nits escèniques podrem assaborir l'espectacle La palabra en el aire: Homenaje a Ángel González.


Pedro Guerra i Ángel González van realitzar el llibre-disc La palabra en el aire. Editat l'any 2003 per BMG, forma part de la magnífica i valenta col·lecció El Europeo.

En aquest disc la paraula de l' Ángel González i la veu i música del Pedro Guerra es fonen i transformen aquest aventura discogràfica en una petita joia.
La veu de l'Ángel González forma part de la gravació del Recital "La palabra en el aire" que es va fer a Oviedo el juny del 2002.
Si voleu recordar al poeta mort aquest passat gener teniu una cita amb les nits escèniques.
Atentament.
Senyor i

Passejant per la Segarra.

Al parlar de viatges moltes vegades pensem en llocs llunyans i exòtics.Josep Mª Espinàs ens proposa en els seus llibres viatges a peu, moure'ns sense presa i gaudir amb el plaer de les petites descobertes properes.
Avui volia recomanar el llibre " A peu per la Segarra. 1.962 ". Han passat molts anys i moltes coses han canviat. Però la Segarra continua sent un lloc fantàstic per descobrir. Podeu encara avui fer estada en fondes on l'Espinàs va fer-ne fa gairebé cinquanta anys: L'Hostal Jaumet de Torà , la Fonda Santesmasses de Guissona,...

En aquest llibre ple d'olors i sensacions l'Espinàs ens explica al pròleg que al febrer del 1.990 va ser l'escriptor del mes. En un acte a Cervera ple de nens i nenes d'escoles rurals; en Josep- un noi de Sant Antolí- li va donar un paper on havien fet un seguiment de la gent que l'escriptor va conèixer.

Aquí teniu aquesta petita joia i la reflexió de l'Espinàs .Ho podeu llegir sencer al pròleg del llibre:

"Nosaltres som de Sant Antolí i, amb motiu de la seva visita, hem fet una petita investigació sobre la gent que vostè esmenta en el seu pas pel nostre poble.
La casa on va dinar; Cal Janet, és ara tancada i la família s'ha quedat sense descendència. La primera que es va morir fou l'àvia Maria, que feia de llevadora encara que no tenia títol. Desprès va morir el fill de la mestressa, que es deia Joan, desprès la Carme, que era la mestressa que li va fer el dinar i que també era llevadora com la seva mare...
Fa uns anys que no hi ha barber,i on hi havia la barberia hi ha la Caixa de Terrassa. D'homes a batre,d'altres pobles no en venen, tothom té la seva maquinària per fer-ho. La carnisseria de Talavera, Ca la Rita, on no es va poder hospedar, l'han convertit en un cobert i els amos viuen a Cervera. El mossèn de Talavera, mossèn Julià, que feia pensar a la gent que era massa modern perquè tenia una majordoma molt jove, tocava el piano i tenia moto, no se'n sap res més.
La conclusió que hem tret és que els nostres petits pobles de la nostra comarca s'estan despoblant, i si ara repetís el seu viatge de segur que ho trobaria molt diferent.
A fer aquesta investigació ens han ajudat avis i àvies que encara recorden el seu pas per allà,...

La reflexió que fa l'Espinàs en llegir aquell paper és genial: ..." Tanta gent que ha desaparegut...Però com que formaven part del meu camí no ha deixat mai de formar part de la meva vida, i rellegint el text per a aquesta nova edició he pensat que era impossible que els escolars de Sant Antolí tinguessin raó. En aquestes pàgines, almenys, tota aquesta gent continua essent viva per a mi".
J.M.E Octubre de 1.999
Atentament.
Senyor i

Liceu Escolar. 71 anys del bombardeig.

Avui fa 71 anys del bombardeig que va matar a 300 lleidatans, 60 dels quals eren alumnes del Liceu Escolar.
Volia recomanar la lectura del llibre editat l'any 2006 per l'Institut Municipal d'Educació de l'Ajuntament de Lleida "Liceu Escolar de Lleida 1.906-2.006". Les aportacions de diversos autors ens ajuden a conèixer que era i com es treballava al Liceu Escolar.

El retrat del treball pedagògic és molt interessant. Però volia destacar la part final del llibre -Vivències - on diferents ex alumnes ens expliquen el que va suposar per a ells.

El liceu era més que un centre d'ensenyament...
Vaig quedar enterrat viu...
Fèiem les classes sense llibres, només amb apunts,...
Recordo l'esfereïment, però amb poc detall...han passat molts anys...Ens feien aprendre l'abecedari amb unes lletres de fusta o de cartró gruixut...La guerra em va deixar sense pare, sense amics, sense res...Nens i nenes, com podeu veure als lleidatans els va tocar patir molt. Ara que tenim de tot, cal recordar que no sempre ha estat així.

Atentament.

Senyor i

Castanyes!!! Panellets!!!! Poesia!!!!

Aquesta nit mentre la ciutat s'emplenava de castanyes, panellets i hallowe'en ; al Cafè del Teatre tornava la màgia del muntatge ideat fa ja 10 anys per Josep Ramón Jové Paraula de jazz.

Joan Margarit i Pere Rovira, els grans protagonistes de la paraula; acompanyats per Perico Sambeat - saxo baix- , Xavier Monge - piano- i Rai Ferrer - contrabaix-; ens han regalat una nit difícil d'oblidar...

A més a més dels temes de sempre, pilars fonamentals de l'espectacle; Margarit i Rovira ens han sorprès amb nous poemes.
Gràcies i llarga vida a Paraula de Jazz.
Atentament.
Senyor i.

Petits tastets de Millás.

Aprofitant qualsevol visita a un llibreria una mica important, podeu fer un tastet literari. Seix Barral ens regala petits contes d'en Juan José Millás.
Degusta la mejor literatura de Juan José Millas. ¡llévatelo! ,és una bona campanya publicitària del nou llibre de l'escriptor valencià. Com podeu veure, el regal és petit, petit; però obriu-lo i gaudireu de les històries sorprenents d'en Millàs.
Podeu votar el conte que us agrada més i guanyar alguns dels exemplars del llibre "Los objetos nos llaman" , dedicats per l'autor.
Amb la seva obra "El mundo" Millàs ha obtingut el Premio Nacional de Narrativa 2008.
Atentament.
Senyor i

Estiràs, tiràs, tirassa,tirapedres.

Tot passejant per la magnífica comarca de la Segarra, en el petit poble de Torrefeta em sorprèn una eina recolzada a l'exterior d'un magatzem. Quina era la seva funció?
Sempre hi ha algú que amablement ens fa sortir de dubtes.L'Antoni Vidal, bon pagès i propietari de l'estranya eina, m'explica que ja fa molts anys que no la fa anar, però que era una eina que facilitava molt la feina.
Es tracta de l' estiràs, tiràs,tirassa o tirapedres.
Dibuix del llibre Les construccions de pedra seca. Pagès editors.Pag 54.
Al treballar la terra molts cops apareixien pedres. Les més petites era fàcils de treure, però quan tenien molt pes, l'estiràs,tiràs,tirassa o tirapedres facilitava la feina de retirar-les. Quan es tractava de transportar la pedra des de la pedrera al lloc on volien fer una cabana de pedra seca, també era una eina imprescindible.
L'estiràs era arrossegat per una mula o un ruc.En unes condicions favorables del terreny , l'animal podia arrossegar entre els tres i quatre cents quilos de pedra sense massa dificultat.

Es construïen amb fusta dura ( alzina, freixe, om,...) perquè el desgast era important ja que permanentment fregava al terra.Calien troncs dels arbres en forma de V.
La plataforma on es carreguen les pedres estava a molt poca distància del sòl, fet que facilitava carregar i descarregar la pedra.
El diccionari català-valencià-balear ens diu: "Vehicle rudimentari sense rodes, destinat al transport de pedres o d'herba, i consistent en un forcat d'arbre al qual van clavades transversalment posts estretes i juxtaposades que formen un postissat damunt del qual es posen les pedres que s'han de traginar".
En castellà s'anomena narria.
Atentament.
Senyor i

El vell ofici de pescador (1)

Nenes i nens de cicle superior m'ha dit un ocellet que aquest curs anireu de colònies al Camp d'Aprenentatge d'Empúries.
Estareu al poble de l'Escala,poble de gran tradició marinera.Encara que la feina de pescador cada cop és més escassa, fa una colla d'anys era molt important .


Passejant per l'Escala costa d'imaginar que aquest era un poble de pescadors.Una visita al Museu de l'anxova i de la sal ens farà comprendre la gran importància que la pesca tenia en el seu moment.


Els humans molts cops no sabem gestionar el que tenim. Al País Basc, per exemple, porten una bona temporada en la que no poden pescar anxoves. Per què? Perquè no n'hi ha. Potser no ho podran tornar a fer.
Catalunya va pel mateix camí, amb el pas del temps hi ha menys peix i menys pescadors.

L'ofici de pescador s'apaga. Les condicions de treball són dures i el peix cada dia més escàs. Malgrat tot l'Escala ha conservat, al llarg dels segles una indústria que li ha donat fama per tot el món.
Nois i noies de cicle superior quina indústria des del segle XVI fins avui és molt important a l'Escala?Una pista. Penseu que poden fer per conservar molt temps el peix blau que pesquen.
Cal trencar-se una mica la closca,... si no trobeu la resposta no deixeu de visitar el blog de la biblioteca. Molt aviat:El vell ofici de pescador (2).
Fotografies fetes al Museu de l'anxova i de la sal.Atentament.
Senyor i

Més enllà de l'ojecte.

Fins al 16 de novembre podeu veure al Museu Morera l'exposició Més enllà de l'objecte.Obres de la col·lecció MACBA. Produïda pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació l'exposició ens permet gaudir d'obres d'en Joan Brossa, Leandre Cristòfol, Pere Portabella, Carles Santos, Benet Rossell, Ángel Ferrant, Moisès Villèila, ...

Aquesta producció del MACBA ( Museu d'Art Contemporani de Barcelona), ens presenta diferents grups d'artistes no gaire coneguts però fonamentals per entendre l'art català actual.
Antònia Maria Perelló ens diu al catàleg : "Per a tots ells, art i vida eren experiències paral·leles , indissociables, que en moltes ocasions es fusionaven".
Atentament.
Senyor i

Bolets a l'IEI

Nens i nenes, mares i pares,padrins i padrines boletaires ; del 27 al 29 d'octubre a l'Institut d'Estudis Ilerdencs la secció de micologia de l'IEI organitza la XIX Exposició de bolets de tardor de les Terres de Lleida. Aprofiteu per passejar una estona i veure una bona colla de bolets.Camagrocs, fredolics,rovellons, ceps,rossinyols,potes de perdiu,..... que bons!!.
A l'exposició no hi ha només els bolets comestibles. Podreu veure també els no comestibles-sense valor culinari-, els tòxics i els mortals...

Fotografies: Secció de Micologia de l'IEI.
Aprofiteu aquests tres dies per donar un cop d'ull a l'exposició i mireu entre tota aquesta colla de bolets, potser hi ha un follet del bosc.
Atentament.
Senyor i

Caca. Una història natural de l'innombrable.

Avui volia recomanar als nens i nenes i a les mares i pares el llibre de Lynx Edicions Caca una història natural de l'innombrable de Nicola Davies amb il·lustracions de Neal Layton.
Descobrireu una bona colla de curiositats científiques del món de la caca. Trobareu resposta a força preguntes:D'on ve la caca? On va? Per a què serveix?Per què no fa caca la papallona efímera?Hi ha caca fòssil?Poden ajudar els ratpenats als grangers? La caca de catxalot ens explica alguna cosa?Quina és la feina de cacarter?A qui li agrada molt la caca dels pugons?

Els agrada la caca als escarabats piloters? Per què? Què passa amb els quilos de caca que fa un sol hipopòtam en una nit a la latrina?La caca serveix per orientar-se? Que saben els animals olorant la caca dels altres? Per què les cries d'elefant es cruspeixen directament la caca de la mare?Per què la caca de les ovelles és petita i seca i la de les vaques gran i humida?
Sense por, que el llibre no fa pudor i és molt divertit.
Atentament.
Senyor i

Dissabtes poesia. Gràcies a "L'hora del lector"

Continua aquesta tardor plena de Margarit!.
El dijous dia 16 L'hora del lector tenia com a convidat a Joan Margarit. Si voleu donar un cop d'ull als llibres comentats podeu remenar el blog del sr.Boix.
Va ser una nit en la que vam envejar la sort de l'Emili Manzano, en Victor Amela i l'Olga Jornet xarrant i gaudint de les explicacions del poeta. Com sempre en Ramon Colomina en el seu parer de Tornasol va tancar el programa amb les seves inclassificables propostes.
Voleu veure el programa? Molt fàcil cliqueu aquí.

Fotografia del blog del sr.Boix.No feu soroll que en Tornasol està llegint...
Atentament.
Senyor i

P.D. Vols escoltar-lo a Catalunya Ràdio
al Cafè de la República amb en Joan Barril, en Joan Ollé, en ..., doncs clica

http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=284436

Costa Brava "100 anys"

El 12 de setembre es va fer a l'Auditori dels Jardins de Cap Roig de Calella de Palafrugell l'acte inaugural del Centenari de la Costa Brava.
Feia just 100 anys que Ferran Agulló havia escrit a La veu de Catalunya l'article Per la Costa Brava, on per primera vegada s'anomena així la costa des de la desembocadura del riu Tordera fins a la frontera amb França.
Aprofitant aquest centenari volia parlar de diferents llibres que ens proposen descobrir-la.
El primer, i més antic, fou editat per Destino l'any 1941. Parlo de la Guia de la Costa Brava escrita per Josep Pla.
Pertany a la col·lecció Guias de España en la que Destino va triar grans escriptors : Josep Pla, Pio Baroja, José Mª Pemán, Joan Fuster, Gómez de la Serna,...
En el seu moment es va dir que era el primer llibre escrit en prosa autènticament turística.

El llibre és genial, difícil de trobar ( és un llibre editat fa més de 60 anys) . Mireu les biblioteques importants o a uniliber ( cercador de llibres antics).
Josep Pla va dir:
"No puedo negar que este libro me interesa. En la Guia está una parte de mi infancia y de mi adolescencia,y muchos sueños de la edad madura;estan también detrás de las palabras, muchos amigos y muchas horas de las que no se olvidan. Además, yo quiero este trozo de tierra entrañablemente."
Si heu passejat per la Costa Brava i n'esteu una mica enamorats, el llibre és imprescindible. Us sorpendran les fotografies, les descripcions, les olors,... i és que han passat 60 anys!.
Atentament.
Senyor i

Perico Pastor a Lleida

Dues galeries: Espai Cavallers i Indecor ens presenten a Lleida fins el 25 d'octubre obres del pintor i dibuixant Perico Pastor.Aquest artista de la Seu d'Urgell ( 1953) ha viscut dotze anys a Nova York. Els seus dibuixos s'han publicat a Vogue, The New York Times,... Viu a Barcelona on, a més a més de pintar, fa puntualment algun treball pel Pais, la Vanguardia,...
Ha il·lustrat els llibres: Amigos de Loles Duran ( amb el que va guanyar el premi Santamaria d'il·lustració infantil), C el pequeño cuento i El árbol de narices de José Antonio Millán.
Al 1993 li fou otorgada la Medalla Morera de l'Ajuntament de Lleida pel conjunt de la seva obra.
Gaudiu del traç i dels colors.
Atentament.
Senyor i

Dissabte poesia. Joan Margarit Premio Nacional.

És el tercer poeta que guanya el Premio Nacional de poesia amb una obra escrita en català. L'any 1958 Joan Vinyoli el va aconseguir amb Passeig d'aniversari i al 1989 Pere Gimferrer amb El vendaval.
Margarit és un dels poetes vius més llegits i més propers a la gent. L'any 2007 Proa va publicar Casa de Misericòrdia amb el que obté el Nacional de poesia.

En el nostre raconet de poesia sempre el tenim present - és evident que ,com molta altra gent, som admiradors seus- Al gener vam comentar les obres Càlcul d'estructures i Barcelona amor final i al juliol el Premi Nacional de Cultura.
El poeta basc Jon Gerediaga Gotilla ha quedat finalista amb Jainkoa harrapatzeko tranpa.Els seguidors fidels de Margarit tenim una tardor plena de regals. El 31 d'octubre al Cafè del Teatre torna l'espectacle Paraula de Jazz amb Joan Margarit i Pere Rovira -protagonistes de la paraula-; i Perico Sambeat - saxo alt- , Xavier Monge -piano- i Rai Ferrer - contrabaix- , els màgics del jazz.
Novembre ens portarà una nova edició de Joana acompanyada d'un CD amb poemes recitats, per celebrar els deu mil exemplars venuts a casa nostra d'aquest poemari.
També al novembre podem gaudir del seu últim llibre Misteriosament feliç.
Gaudiu d'una tardor plena de Margarit.

Un tastet de casa de Misericòrdia

Horitzó

Una planúria de rostolls grocs.
Com una línia feta en un plànol,
l'autopista va fins a l'horitzó.
Penso que jo també vaig dibuixant
un traç segur damunt la meva vida.
Lluny d'una costa edificada i lletja,
amb la finestra oberta, condueixo
sentint l'aire a la cara, terra endins.Atentament.
Senyor i

Petit regal.

Avui per celebrar el Dia Mundial dels Ocells, el Consorci de l'Estany d'Ivars i Vila-sana en col·laboracio amb l'entitat ecologista Egrell ha organitzat una sessió d'anellament.
Volia regalar a tots els nens i nenes de l'escola una de les moltes fotografies que he fet mentre escoltava les magnifiques explicacions que ens han donat.

Es tracta d'un mascle de Luscinia svecica , que és el nom científic.En català li diem cotxa blava, pechiazul en castellà. Al Pais Basc li diuen paparundin i a Galícia papoazul. Com podeu veure el nom científic és molt important perquè diferents persones de diferents llengües s'entenguin.
Atentament.
Senyor i

Dissabte poesia. Tornen els haikús.

El mes d'abril vaig recomanar el llibre de Maurice Coyaud Hormigas sin sombra.El libro del haiku. Avui volia parlar del haikús escrits per un dels millors poetes catalans, en Miquel Martí i Pol.
Editat al 2002 per Edicions 62·Empúries, Haikús en temps de guerra ens permet assaborir haikús creats en català. Recordem que un haikú és un poema originari de la poesia tradicional japonesa. molt breu i de gran senzillesa però també molt intens.

Després de dedicar el llibre a la seva filla Mariàngels ens fa un petit/gran regal de Ezra Ound
La poesia s'allunya de la poesia
quan s'allunya de la música.Gaudiu, doncs , de la música dels haikús de Miquel Martí i Pol.
Un tastet:

Captard de somni,
com en un conte amable
la pluja canta.

Una olor d'herba
em fa reviure imatges
de la infantesa.


El buit per tota
resposta, quan més falta
fa una mà estesa.

Atentament.
Senyor i

Més viatgers il·lustrats.

No és meva la frase. La va dir el cantautor galàctic Jaume Sisa en el magnífic pregó que marcava el començament de les festes de la Mercè d'aquest any. No parlaré del pregó que va deixar bocabadat a tothom, però si que utilitzaré una de les seves frases per recomanar un llibre. En Sisa va dir que s'estimaria més una ciutat amb menys turistes pixaners i més viatgers il·lustrats. Tots viatgem, però molts cops ho fem de forma superficial; som una mica pixaners.
Editorial Minúscula ens presenta dins la col·lecció Paisajes Narrados el llibre d'en Jesús del Campo "Castilla y otras islas".

No és un llibre de viatges; tampoc exclusivament històric. Ens ensenya l'art de viatjar. L'autor ens parla dels cels castellans, de les músiques que escolta mentre viatja , descriu pobles per on passeja tranquil·lament, parla amb la gent , ens explica els fets històrics ... Un còctel molt interessant.
Un tastet:
De vuelta a la carretera pongo música de Gaspar Sanz. Tengo cuanto puede pedirse; la llanura de Castilla desplegada ante mí bajo un cielo plomizo que amenaza derrumbe y un puñado de notas de guitarra barroca que hoy se corresponden bien con mi ánimo,todavia cubierto con la sombra claudicante del conde-duque y sus desvelos.
Ya no era el suyo momento de luchar por más anexiones, sino evitar que se partiera en pedazos lo que buena o malamenete pudiera conservarse, y así se alzaron en armas con suertes diferentes Cataluña y Portugal.Atentament.
Senyor i