"Carn dels arbres"

En Rodrigo Fresán és un escriptor i periodista argentí que ja fa uns anys viu a Barcelona. La lectura dels seus llibres no us deixarà indiferents. Llegir-lo provoca moltes sensacions , algunes contradictòries, però el que és indiscutible és el seu talent.
El seu llibre Jardines de Kensington ,editat per Mondadori , obtingué l'any 2003 el Premio Lector Independiente.

Volia regalar-vos un petit fragment de la pàgina 39 on en Rodrigo Fresán parla dels llibres.

"Los libros como punto de fuga, como sitio desde el cual descolgar y dejarse caer y salir corriendo para adentrarnos sorpresivamente ágiles y veloces en el bosque. No es casual, pienso, que los libros esten hechos con la carne de los árboles y que las bibliotecas, finalmente, acaben convirtiéndose en bosques petrificados, en ramas y raíces que se hunden en nosotros y florecen en nuestra imaginación".

Atentament.

Senyor i

Inventar lletres.L'ofici de tipògraf (2).

El passat 7 de febrer vaig recomanar l'exposició Crous Vidal i la Grafia Llatina que podeu veure fins al 8 de març al Museu d'Art Jaume Morera. Ens quedava per descobrir un enigmàtic racó de la nostra ciutat: La Sala Temàtica d'Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida.
Molts lleidatans desconeixem el petit tresor que tenim a la Partida de la Caparrella. Us proposo anar a la recerca d'aquest tresor.
Podeu visitar aquesta sala de dilluns a divendres de 10 a 14 hores a la Partida de la Caparrella nº 97. Altres dies cal convenir l'horari trucant al 973281986 extensió 15. Totes les visites són guiades i cal concertació prèvia de la visita. L'entrada és gratuïta. En Dionís Gutiérrez us farà entrar en un món màgic. Les seves explicacions són genials i plenes d'entusiasme. És evident que s'estima la feina que fa.

Caixista,, componedor, cicero, tipus movible,minerva, fondre una lletra, aliatge,... en Dionís ens envolta de paraules del món de la tipografia .Veureu funcionar unes màquines que ja són història.

L'any 1984 va entrar en funcionament la tecnologia d'òfset a la Impremta de la Diputació. Calia preservar les màquines tipogràfiques existents. La Sala Temàtica d'Arts Gràfiques ens permet gaudir d' aquestes màquines en un estat de conservació excel·lent.
Un petit tastet. Els nens de l'escola pública de Pardinyes visiten la sala.
 

Atentament.
Senyor i

Dissabte poesia. Desclot, poeta de la traducció

Avui volia recomanar el llibre editat l'any 2004 per Angle Editorial "De tots els vents". Es tracta d'una selecció de versions poètiques, un recull de poesia magnífic que ,com ens indica el títol, és una tria de poesies del món. Miquel Desclot és un dels millors traductors de poesia en llengua catalana.
En el pròleg en Ricard Torrent ens diu: "Si existeix una constel·lació de poetes de la traducció, Marià Manent i Miquel Desclot hi brillen amb una llum semblant per la intensitat i el color.Com Marià Manent en la seva generació, Desclot senyoreja en l'actual fins i tot de manera més completa que el seu antecessor en nombre d'autors i de llengües de partença, de gèneres literaris i de registres d'estil, pel fet que la seva poesia de traducció comprèn, a més de la lírica, on Manent destacà, la dramàtica i la narrativa. Potser és hora de constatar que en el panorama actual de les lletres catalanes hi ha molts traductors de poesia però pocs poetes de la traducció".


Un petit tastet. El Monjo Sagyo,Sato Norikiyo,Saigyo Hoshi (1.118-1.190) fa uns poemes A la tomba de poeta Sanekata Tonohujo. En un d'ells escriu:

El vent escampa
la flor de la cirera
perquè l'estima.
Li fa horror que llangueixi
en aquest món voluble.

Atentament.
Senyor i

Inventar lletres. L'ofici de tipògraf.

Fa uns dies el meu fill Pau va tornar molt content de l'escola, havien creat lletres, un joc realment divertit. Això em va fer pensar en l'exposició de l'Enric Crous Vidal que acabava de visitar en el Museu d'Art Jaume Morera: Crous Vidal i la Grafia Llatina. Podeu gaudir-ne fins al dia 8 de març.

La tipografia és l'art de dissenyar, compondre i imprimir texts mitjançant tipus movible. I em preguntareu : Senyor i , què vol dir tipus movible? Doncs, és un prisma rectangular fet generalment amb diferents metalls- aliatge tipogràfic-. Encara que menys comuns també poden ser fe fusta o de material plàstic. Aquest prisma té a la cara superior, en relleu i l'inrevés, la imatge d'una lletra o del dibuix que volem imprimir.
Les investigacions d'en Crous Vidal sobre la grafia el va dur a crear els alfabets Paris, Flash, Champs-Elysées, Île de France i Ilerda.

A l'exposició podreu descobrir les parts d'una lletra, els mobles on es guardaven les lletres de plom , diferents estris tipogràfics, eines estranyes,...

Els dissabtes a les 7 de la tarda i els diumenges a les 12,30 podeu veure en funcionament la "Màquina d'imprimir de tintatge cilíndric Minerva Monopol" del 1932.

 La Minerva Monopol és una de les joies de la Sala Temàtica d'Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida. Però, sabeu on és aquesta sala?
Si voleu descobrir aquest enigmàtic racó de Lleida, molt aviat el blog de la biblioteca us farà sortir de dubtes.
Atentament.
Senyor i
Recorda, també: tipus-de-lletra

Costa Brava "100 anys" (2)

Avui volia recomanar ,en el marc del Centenari de la Costa Brava, el llibre editat per l'Ajuntament de Palafrugell. Arxiu Municipal, "El far de Sant Sebastià. 150 anys de vida ( 1.857-2007)", escrit per David Moré Aguirre.

Els que estem enamorats d'aquest racó de món, sabem que pujar al far , és omplir-se de colors, olors, imatges,... A més a més, aquest llibre ens descobreix un ofici ja desaparegut. L'ofici de faroner o torrer de far.

El llibre ens explica que són els fars, qui són els faroners, com era la feina dels faroners i quines obligacions tenien. Quines eren les fonts d'energia emprades , com era la vida al far,..
La tecnologia ha arraconat una feina i una forma de vida que ara podem descobrir en aquest llibre.
Hi ha un apartat divertit on podem llegir les cites recollides al llibre de visites del far de Sant Sebastià.
He triat la del governador civil de Girona l'any 1911 Benito de Endara que podeu llegir a la pàgina 108. Aquesta cita ja la destaca Josep Pla al seu llibre Guia de la Costa Brava de l'any 1948 - tercera edició- a la pàgina 176 ens diu:
"Después de una copiosa y excelente cena con que fué obsequiado en la ermita por sus amigos de Palafrugell el señor Benito de Endara, que a la sazón era gobernador civil liberal de la provincia escribió en el álbum: "La primera vez que vine aquí, lo hice como particular. La segunda, vine de catedrático. La tercera vez vengo de gobernador.¿Vendré la próxima de ministro? ¡Quién sabe! Otros más brutos que yo lo han sido".Estas apreciaciones tan optimistas del señor gobernador fueron poco después divulgadas a través de copias fotográficas que la prensa dió a conocer. Se produjo un pequeño delicioso escándalo y toda España habló durante unos dias del señor Benito y del faró de San Sebastià. La carrera política del señor Benito se acabó definitivamente.

Com sempre ,en Pla, genial.
Atentament.
Senyor i