Passejant i gaudint per Mahane Yehuda.

Els mercats sempre són una proposta genial per treballar els sentits. Escoltar, veure, olorar, tocar, tastar,... He de confessar-vos que la descoberta de Mahane Yehuda m'ha suposat un plaer superlatiu. La barreja de venedors i compradors és al·lucinant, i ens mostra la colla de cultures que composen la societat israeliana. Vaig gaudir del mercat en divendres, unes hores abans de la festa del Shabat, el dia de descans setmanal dels jueus que comença al capvespre del divendres i acaba al capvespre del dissabte.

Si aneu a Jerusalem aprofiteu per comprovar com els israelians compren al seu mercat per preparar el Shabat ; no oblidareu fàcilment l'experiència. Originalment el mercat era a l'aire lliure, ara està parcialment cobert. A les 250 parades podeu trobar de tot: fruita, verdures fresques, fruits secs, productes de pastisseria, formatges, peix, llavors, espècies, vins, licors, roba, calçat, articles de la llar, flors, dolços, ous, ...

La gent de Jerusalem l'anomena Shuk o Machne. Els shequels , la moneda israeliana, canvien de mans a gran velocitat. És la gran festa del comprar i vendre. A més a més de les paradetes, trobareu una colla de bars i restaurants on degustar la magnífica cuina de la mítica Jerusalem. No deixeu de tastar els sucs naturals, el de magrana és sublim . L'hummus i el falafel ens descobreixen les genialitats culinàries que fan amb els cigrons.

Alguns dels racons de Mahane Yeuda ens regalen imatges com la següent en la que una colla d'homes juguen al backgammon. 

En aquest joc dos jugadors es trenquen la closca per treure les quinze fitxes del company, del tauler de joc abans que ell ho faci amb les seves quinze. Es considera un dels jocs més antics del món i els historiadors afirmen que ja existien jocs similars fa 5.000 anys. Cal ser un molt bon estrateg si vols guanyar...

El mercat es remunta a l'època otomana. Els pagesos locals portaven els seus productes per vendre i  , a poc a poc, aquest espai es transformà en mercat organitzat. Els governants otomans no es van preocupar de fer-hi cap infraestructura i els camperols i els àrabs instal·lats al Shuk  van fer les seves botigues i magatzems.

El període del mandat britànic ( 1.917 - 1.948 ), va suposar un canvi significatiu en l'aspecte del mercat. El primer governador de Jerusalem, Sir Ronald Storrs, va encarregar a Charles Robert Ashbee un disseny pel mercat que incloïa les infraestructures bàsiques: clavegueram, recollida de brossa, aigua corrent, il·luminació. Malgrat els esforços el projecte no es va poder concloure.  

L'any 1.930 els comerciants es van unir i ajudats pel comitè de la ciutat van comprar un terreny situat al sur de St. HaAgas on establiren el nou mercat. Amb els anys el mercat ha anat creixent i actualment trobem perfectament barrejats el passat i la moda d'avantguarda.

L'espectacle que ens regala el mercat de Mahane Yehuda és fascinant. Els noms dels carrerons del mercat "parlen " dels productes que s'hi venen: HaTut maduixes, HaShazif prunes, HaEgoz anous, HaEshkol raïm, HaAfarsek préssec, HaArmonim castanyes,...

Procureu visitar-lo en dijous o divendres per veure als jerosolimitans ( gentilici dels habitants de Jerusalem ) molt enfeinats comprant per la festa del Shabat. No ho dubteu, la visita al mercat de Mahane Yehuda, al Jerusalem oest, us farà sentir mil i una sensacions.

Atentament.

Senyor i

La font del drac i el cavaller.

Avui és festa gran a Catalunya i el nostre patró Sant Jordi ens regala un dia que , malgrat ser laborable, els ciutadans el vivim com festiu. A molts llocs d'Europa el cavaller nascut a la colònia romana de Diòspolis ( Palestina ) l'any 270, és molt important i estimat.Malgrat que l'emperador Septimi Sever va donar-li el nom de Diòspolis ( Colonia Lucia Septimia Severa Diospolis ), la gent d'allà continuà anomenant la ciutat Lodd. Actualment el lloc de naixement de Sant Jordi té el nom de Lod ( Ludd en àrab), i és una ciutat d'Israel d'uns 65.000 habitants a 16 quilòmetres de Tel Aviv.

Al blog hem vist a Sant Jordi en llocs molt diversos com la biblioteca del monestir de Poblet, la catedral de Stockholm o en una plaça de Berlín.  

El Sant Jordi que us proposo descobrir avui està al cor del Castell de Praha, concretament al tercer pati gairebé acaronant la Catedral de Sant Vitus.

La font de Sant Jordi saluda a la gent que passeja per aquest immens pati. L'estàtua del cavaller matant al drac ha canviat diverses ocasions d'ubicació, és de bronze i data del 1.373. En la festa de coronació de Maximilià II del 20 de setembre del 1.562 la gentada que hi havia la va fer caure i va caldre tornar-la a  fondre.L'any 1.662 durant el regnat de Leopold I, es va dissenyar un tanc per peixos i una gran font on sobre un sòcol massis es va col·locar l'estàtua.

Durant la restauració del 1.761 i per evitar que es malmetés  la van ubicar al centre del tercer pati. La font actual és del 1.928 i fou dissenyada per l'arquitecte Josip Plecnik. L'any 1.967 van canviar l'estàtua original per una còpia. Si voleu veure l'original cal visitar la Galeria Nacional.
Si continueu passejant pel tercer pati descobrireu la plaça de Sant Jordi en la que trobareu la Bazilika Sv, Jirí ( Basílica i Convent de Sant Jordi) fundada l'any 920. A la nau central, d'estil romànic, podeu veure altra vegada al nostre cavaller enfeinat amb el drac...

Està molt clar que els txecs també estimen al nostre patró i si deixeu el recinte del castell i torneu a passejar per la ciutat, veureu que les façanes també parlen d'ell.

Deixem Praha i tornem a Lleida per gaudir dels llibres i les roses.
Bon Sant Jordi a tothom !
Atentament.
Senyor i

Les merceries minvants.

El petit comerç agonitza i , quan els botiguers de tota la vida es jubilen, gairebé ningú segueix el negoci. Per això els locals s'omplen de franquícies i als carrers de moltes ciutats trobem les mateixes botigues. Un dels comerços que minva lentament són les merceries.Abans era fàcil trobar-ne en molts carrers, ara ja costa molt.

A la nostra estimada Lleida en queden poques, pots passejar per l'eix comercial sense trobar-ne gairebé cap...Però encara en tenim algunes d'una certa entitat. Al carrer de la Unió nº 5 trobem Brodats i Merceria, i a Pi i Margall nº 37 la coneguda Fanni Merceria i Llenceria, fundada l'any 1.960. Entrarem virtualment a Brodats i Merceria per descobrir que hi venen...

Molts nens i joves no sap que és una merceria. El diccionari us descobrirà que parlem de la botiga del mercer. A terres lleidatanes, concretament a Esterri, la paraula merceria també fa referència a la terra que es deixa per sembra-hi llegums i patates. Però tornem a la primera accepció que ens explica el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans per recordar que la merceria és la botiga del mercer. Però, qui és el mercer?

El diccionari català-valencià-balear ens diu que el mercer és el venedor de cintes, botons, agulles i altres menuderies de la indumentària. Si us cal canviar una cremallera, buscar un color concret de fil de cosir, triar llanes per fer la vostra bufanda, agulles, ganxets,... cal anar a una merceria.

Fotografiar aquesta colla d'objectes és molt divertit i en molts espais de les merceries descobrim tota mena de materials i colors que omplen de llum els prestatges i expositors.

Cal ser gairebé un detectiu per trobar els objectes que demana el client. Les etiquetes de les cremalleres de la casa Cose, per exemple, són l'article 9.660, indiquen també la mida i el color amb un nombre. Un d'aquests codis secrets pot ser: Cose. Art: 9.660 Tño: 35 Color: 512.

Els mostraris del fil de cosir Gütermann, casa alemanya fundada fa 150 anys,  són espectaculars, riu-te'n de l'arc de Sant Martí ! Tots els rodets de fil porten un número per indicar el color i als extrems ens explica la mida i la composició.

Al fons de la merceria trobareu un espectacle visual impressionant. Centenars de botons esperen ser els escollits i en alguns prestatges encara es poden veure uns estranys artefactes de fusta ( bastidors ) per brodar manualment. Brodar consisteix en fer dibuixos cosint  fils de colors sobre una peça de roba. 

La botiga del mercer, tot un mon per descobrir.

Atentament.

Senyor i

La estación fantasma ( i 2 ).

A l'entrada anterior dedicada a la misteriosa estació de metro madrilenya, vam començar la visita virtual a la rehabilitada i restaurada estación de Chamberí. Gràcies al projecte dels arquitectes Pau Soler i Miguel Rodríguez, la malmesa estación fantasma, és actualment un espai d'interpretació històrica del metro. Recordeu que estàvem baixant les escates per arribar a l'andana i us explicava que els enamorats de la publicitat enrajolada, tindríeu una gran sorpresa...

El dia de Nadal del 2.009, a l'entrada Rajoles plenes d'oficis, donàvem u cop d'ull a l'exposició de l'Arxiu Històric de Lleida, en la que s'explicava com es feien artesanalment les rajoles de ceràmica catalana dels segles XVII i XVIII exposades.

Però tornem a Madrid i , ara que ja estem a l'andana, obriu molt bé els ulls.

El pintor, decorador, ceramista i restaurador Enrique Guijo , al seu taller situat a  la Calle Mayor 80 ( actualment 74), va fer molts anuncis per botigues i pel metro. Gairebé tots han desaparegut, però a Chamberí podem veure alguns dels seus magnífics anuncis de rajola.

Queda molt clar que la Lámpara Philips és la mejor del mudo i de Fabricación Holandesa. També és seu l'anunci de les famoses aigües Aguas Minerales Naturales de Carabaña. Depurativas, antibiliosa antiherpeticas. De venta y consumo en todo el mundo. De Viuda é Hijos de R.J. Chavarri 8 ( Madrid).

De González-Hermanos tenim els anuncis de El Trust Joyero. Internacional. Madrid-París-San Sebastian, i de la coneguda casa de productes de bellesa, colònies i sabons Gal, fundada l'any 1.898 per l'empresari basc Salvador Echeandía Gal. La joieria El Trust estava especialitzada en la venda de rellotges suïssos, cristalleria de Bohemia i joies de París. A la dècada dels 50 del segle passat era una de les empreses més importants del seu ram.

Envoltats de rajoles, quedem fascinats per la feinada dels publicistes i artesans de fa una colla d'anys. Seguim el cartell, dels pocs no ceràmics, que ens indica la sortida a la Plaza de Chamberí.

El projecte Anden 0 ens permet submergir-nos en la història del metropolitano madrileny. Si passegeu per Madrid i voleu tornar per una estona als anys seixanta del segle passat, visiteu la estación de Chamberí.
Atentament.
Senyor i

Adroguers ( i 2 ).

A la primera entrada dedicada a Casa Adroguer Nou de Solsona, ens vam quedar a la porta preparats per entrar a l'adrogueria màgica fundada l'any 1.870. Agafem el tirador de la porta i aprofitem per fixar-nos en el vidre gravat amb el nom F Feu, Francesc Feu Villaró, avi del propietari actual. Ell, segona generació de la nissaga d'adroguers, va fer la botiga actual d'estil modernista. Francesc Feu Boix, el seu net i quarta generació ens espera darrere del taulell... 

Francesc Feu Roma, de Torelló i Ramona Villaró de Cardona, van fundar l'any 1.870 aquesta adrogueria que podeu visitar al carrer Sant Cristòfol número 11 de la capital del Solsonès. La segona generació d'adroguers foren Francesc Feu Villaró i Conxita Font Farré. La tercera generació d'adroguers encarregats del negoci eren en Valentí Feu Font i la Dolors Boix Cardona. Recordeu que en Valentí, com vaig explicar-vos a l'entrada anterior dedicada a l'adrogueria centenària, va convèncer als soldats republicans per no trencar l'anunci enrajolat de la casa Codorniu, pintant una bandera republicana a l'oli sobre la frase: "Proveedor de SSMM los Reyes de España".

La quarta generació, i responsables actuals del negoci són en Francesc Feu i Boix i la M Àngels Jordana i Cervós. Ells estan segurs que les seves filles Anna i Dolors sinó segueixen la nissaga d'adroguers, la faran continuar a algú, perquè estimen molt la botiga familiar. En Francesc m'explica que abans a les botigues hi havia un menjador i una cuina, i els propietaris vivien al pis de dalt de la botiga. Aquest espai és la rebotiga, i que actualment utilitzen,  per exemple, per preparar els lots de Nadal. Si us fixeu en la fotografia anterior, on estan les ampolles de whisky, hi ha una porta que duu a la rebotiga.

Aquest rellotge fa molts anys que marca el pas del temps en aquests establiment centenari. A les prestatgeries de fusta treballada podem trobar-hi gairebé de tot. Diferents tipus de begudes alcohòliques, galetes, productes de perfumeria, d'higiene personal, de neteja, de bellesa,de... Encara que molts no sabreu de que parlo, en un dels prestatges hi he vist ampolletes d'Aigua del Carmen. Si sou gormands, a la secció refrigerada podreu triar xocolata i bombons.

Sobre l'espai dedicat als ciris i les espelmes, podeu veure una imatge de la Immaculada Concepció, patrona dels adroguers. Un dels espais que us sorprendrà més és el dedicat a la venda a granel, sense envasar i sense empaquetar. Mireu quins noms més fantàstics hi ha escrits a les etiquetes dels pots de vidre...

Llavor de trèfola, flor de sofre, grafit, alcohol camforat, tosca, goma aràbiga, farina llinosa, cola de conill, pols bòric, encens llàgrimes, àcid tartàric, pega grega, goma laca, cera carnauba de Brasil, oli de gingebre,... Francament impressionant !

Tots els racons de la botiga tenen un sabor especial. Mireu les rajoles del terra, el mostrador, els prestatges de fusta, els expositors,... Tot un plaer poder gaudir avui d'una adrogueria com aquesta.

Dono les gràcies per la gentilesa i l'acollida al Francesc i la M.Àngels, i em regalen l'última història de Casa Adroguer Nou. Sortim de la botiga, i a la casa del davant a la dreta sorprèn la llinda de la porta del 1.673. Llinda que abans estava a l'interior del local, que era l'antiga carnisseria municipal.

Aquesta llinda estava sobre el taulell i en Valentí, pare d'en Francesc, que era una persona sensible i pintor a l'oli, la va posar fora perquè en gaudís tothom. El carrer que s'enfila, a la dreta sortint de l'adrogueria, s'anomena carrer de terceries, perquè la carn es venia a terces, la tercera part d'una lliura carnissera ( uns 400 grams ).

Ara el local està tancat, però durant una colla d'anys va ser un magatzem de l'adrogueria. Torno a donar les gràcies a la quarta generació d'adroguers, sense les explicacions i les facilitats dels quals aquesta descoberta al blog no hauria estat possible.

Atentament.

Senyor i

Pugeu al campanar ( i 2 ).

L'esforç fet per pujar els 238 graons de l'escala de cargol que ens porta dalt de tot del campanar de la Seu Vella té premi, un gran regal visual. La primera mirada la dirigim a l'església de Sant Llorenç d'estil romànic, però amb ampliacions i acabaments gòtics. La nau central és romànica i les dues laterals gòtiques. Es va començar a construir a finals del segle XII.Quan la ciutat va perdre la Catedral Vella, Sant Llorenç en va ser la seu temporalment. A la fotografia podeu veure el campanar octogonal del segle XV, i dos dels tres absis. Darrere teniu la Biblioteca Pública, antiga Casa de Maternitat, edifici construït entre 1.860 i 1.884. 

A la segona imatge podeu veure l'església romànica de Sant Martí d'una sola nau. Construïda al segle XII va ser la parròquia de l'Estudi General de Lleida. També s'ha utilitzat de caserna, presó municipal i museu. Sobre la creu que corona el campanar d'espadanya amb dos ulls, hi ha un niu de cigonyes.  A la dreta teniu la teulada de l'església nova.

La grua que veieu a la propera imatge es a l'edifici del Roser que actualment s'està transformant en Parador Nacional. Aquest antic convent es va començar a construir l'any 1.669. El 12 d'octubre, durant el setge de Lleida, va ser incendiat per les tropes borbòniques amb 700 persones al seu interior... Va ser seu de les facultats de Dret i Lletres i , posteriorment Escola Municipal de Belles Arts.

Darrere podeu observar la coberta i les dos torres de la Catedral Nova edificada entre 1.761 i 1.790, on destaquen el neoclassicisme i el barroc.

Per acabar, a l'esquerra, la coberta quadrada de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, mostra del gòtic civil català dels segles XV i XVI.

L'església de Sant Joan és la més antiga de la ciutat. L'any 1.168 ja era parròquia, però abans fou capella hospitalària. L'edifici actual és del segle XIX i d'estil neogòtic. A la plaça es poden visitar, al soterrani, les restes de l'església antiga.

Si anem girant per aquest petit espai octogonal que és el mirador del campanar, veureu situat a la part més alta del turó de la Seu Vella, el Castell del Rei ( Suda). En aquest castell residia el rei durant les seves estades a Lleida. L'ombra que veieu al centre de la fotografia, és del campanar de la catedral vella.

Però donem també un cop d'ull a le propostes arquitectòniques i d'enginyeria , més actuals com les de la propera imatge on veieu l'estació de l'AVE i, a la dreta l'edifici de la Llotja. Darrere, el parc de La Mitjana.

Per acabar i abans de baixar per l'escala de cargol, el Pont de Príncep de Viana obra de l'enginyer  navarrès Javier Manterola Armisén.

Abans de marxar de la Seu Vella aprofito per passejar una estona per la nau central i gaudir de la llum del Sol que juga amb els capitells...

Recordeu que en un dia clar, pujar al campanar de la catedral vella és una bona idea.

Atentament.

Senyor i

Suposició reial.

Al nord del centre de Madrid tenim el barri de Chamberí , un dels més tradicionals de la ciutat. Al Paseo General Martínez Campos nº 37 trobem una de les joies poc conegudes de la Villa y Corte, el Museo Sorolla, antiga residència del pintor i artista gràfic valencià Joaquim Sorolla Bastida ( 1.863 - 1.923 ). La seva obra ha estat catalogada com impressionista, però seria més correcte definir-lo com luminista. El luminisme s'associa a l'últim impressionisme de finals dels segle XIX començament del XX, i prestava atenció especial als efectes de la llum.

L'antiga residència madrilenya del pintor, construïda  entre 1.910 i 1.911, està envoltada per un magnífic jardí i al seu interior podem gaudir de la col·lecció més completa de les seves pintures. Sorolla treballava en tres estudis encadenats amb accés directe al jardí.

Sorolla pintant al seu jardí de Chamberí. Font fotografia: web Museo Sorolla

A més a més de la zona de treball, la casa tenia a la primera planta un ampli saló, un menjador i una petita sala. A la segona planta quatre dormitoris, un pel matrimoni i un per cada fill.

La vídua, Clotilde García del Castillo, l'any 1.925 va donar a l'Estat Espanyol tots els seus bens per tal de fundar un museu en memòria del pintor. L'onze de juny del 1.932 s'inaugurà el museu, que des de 1.973 és estatal i depèn del Ministerio de Educación, Cultuta y Deporte.

  

La col·lecció està formada per pintura, escultura i ceràmica, destacant però, les seves pintures i dibuixos. Recordeu que Sorolla pertanyia al luminisme i per això la llum sempre va ser fonamental pel pintor valencià. Sembla que el rei Alfonso XIII  ho tenia  molt clar... Si visiteu el museu segur que xalareu amb els seus quadres; però si us fixeu amb els detalls de la casa descobrireu una fotografia del rei a cavall dedicada a l'il·lustre pintor...

 Alfonso XIII

A D Joaquin Sorolla suponiendo le guste el contraste de luz

Si voleu visitar virtualment el museu, la web del Museo permet passejar-hi per tots els racons. Si cliqueu la primera icona de l'esquerra s'obrirà el plànol de la casa i podreu triar els espais a visitar.

Preparats? Cliqueu aquí, i posteriorment a Acceso a la visita virtual 

Atentament.

Senyor i

Adroguers ( 1 ).

Un document del segle XIV fa referència als mercaders de drogues. A finals del XVI, aquest ofici ja es coneix com adroguer. Les adrogueries estaven especialitzades en vendre al detall productes d'ultramar i de les colònies: safrà, pebre, canyella, cacau, sucre,... Tots aquests productes eren molt valorats per la societat europea. 

Les nostres ciutats i pobles perden lentament aquestes botigues, i el petit comerç desapareix a poc a poc. Recordeu l'entrada de l'octubre del 2.010 en la que visitàvem virtualment la drogueria Simon l'últim dia de la seva llarga existència. "Últim dia de la drogueria Simon" ens va servir per dir adéu al negoci fundat l'any 1.890 per Simon Suñe i Ribera , que va acompanyar el dia a dia dels lleidatans durant 120 anys.

Avui començarem la visita a una adrogueria fundada vint anys abans a la ciutat de Solsona. Obriu bé els ulls, Casa Adroguer Nou, fundada l'any 1.870, és una joia que cal conèixer. Els seguidors del blog sabeu que estic enamorat d'aquesta petita ciutat. Solsona és una descoberta imprescindible. Un cop a la capital del Solsonès aneu a la Plaça Major, plaça porxada cor de la ciutat. Agafeu el carrer Sant Cristòfol i al número 11 trobareu el comerç centenari .

Francesc Feu i Boix i M.Àngels Jordana i Cervós són la quarta generació d'adroguers que s'encarrega d'aquesta botiga màgica. Parlem d'un botiga d'estil modernista, l'aspecte actual de la qual, és obra de l'avi d'en Francesc, Francesc Feu Villaró.

Ja és molt difícil trobar aparadors com aquest. Si us fixeu amb el vidre de la porta d'entrada, veureu que hi ha gravat el nom F Feu. Aquesta tècnica per gravar el vidre es pot fer de dues maneres. Una amb banys progressius d'àcid fluorhídric, i l'altra per bays de sorra i aigua llançada a pressió.

Si aixequeu el cap  abans d'entrar, us cridarà l'atenció un anunci ceràmic que ja fa gairebé un segle ocupa part de la façana. En Valentí pare del Francesc, el propietari actual, va veure quan era petit com posaven aquest anunci enrajolat. 

En Francesc i la M.Àngels han estat molt gentils i gràcies a les seves explicacions podem descobrir històries increïbles com les següents. Diu en Francesc que durant la Guerra Civil els republicans volien trencar aquest anunci perquè a l'ampolla es pot llegir: " Proveedor de SSMM los Reyes de España". El seu pare, que era un bon pintor a l'oli, va impedir la trencadissa pintant sobre aquesta frase, la bandera republicana. La bandera pintada pel Valentí ens permet gaudir avui  d'aquest petit tresor publicitari.

Els guanyadors de la guerra volien treure el cartell de Casa Adroguer Nou perquè estava en català, però no ho van fer. La malifeta va ser ratllar i embrutar el cartell on es podia llegir Cereria i pintures. Després d'una colla d'anys, on hi havia el cartell malmès , van posar el de Fundada l'any 1.870.

Ja sabeu alguns dels secrets d'aquesta adrogueria centenària de Solsona.Voleu entrar-hi ?

Molt aviat al blog hi farem una visita virtual.

Atentament.

Senyor i