Església de Santa Maria de l'Alba de Tàrrega ( 2 ).

A l'entrada anterior dedicada a l'església de Santa Maria de l'Albal de Tàrrega vàrem observar detalladament les pintures murals al fresc que el pintor targarí Josep Minguell i Cardenyes ( 1.959 ) pintà als murs del transsepte, les voltes de la nau central i les del presbiteri. Un total de mil catorze metres quadrats. A la fotografia següent podeu donar un cop d'ull a les de les voltes de la nau central pintades entre els anys 2.009 i 2.011.

Recordeu que l'actual església d'estil barroc classicista es construí sobre l'església romànica anterior que era més petita. El 15 de febrer del 1.672 s'enfondrà el campanar sobre la nau i l'església romànica quedà molt malmesa. Fra Josep de la Concepció projectà l'església nova de la que es col·locà solemnement la primera pedra el dia 31 de juliol del mateix any. 

 

Quan visiteu l'església hi trobareu diferents plafons informatius. En un d'ells hi podem veure el pergamí de Fra Josep de la Concepció amb les traces de l'església que projectà ( fotografia anterior ). Al plafó de la seva dreta un plànol de planta de l'església ens indica on hi ha les diferents pintures mural al fresc de Jaume Minguell ( propera fotografia ).

 

 

A l'entrada d'avui i a la propera dedicada a l'església de Santa Maria de l'Alba observarem les pintures mural, al fresc que Jaume Minguell i Miret ( Tàrrega 1.922 - 1.991 ), pare de Josep Minguell i Cardenyes, va fer a l'església parroquial de Tàrrega. Em centraré en les de la capella de la Verge de Montserrat (1) i les de la capella del Santíssim i de la Mare de Déu dels Dolors (2). A més a més de les dues capelles Jaume Minguell en va fer quatre a les naus laterals. Tres a la del costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) i una al costat de l'Epístola ( el costat dret ).

Les del costat de l'evangeli són: el Sopar d'Emmaús (3) -dècada de 1.960-, Josep de l'Antic Testament (4) -1.963- i Conjunt d'àngels (5) -dècada de 1.960-. La del costat de l'Epístola, que podeu veure a les dues properes fotografies, és el Baptisme de Jesús (6) - dècada de 1.960-. 

A la fotografia de detall podeu apreciar millor com Sant Joan Baptista deixa caure l'aigua del riu Jordà sobre el cap de Jesús. A la part superior hi ha l'Esperit Sant descendent sobre Crist. Entre l'Esperit Sant i Jesús batejat per Sant Joan Baptista hi podem llegir "HIC EST FILIVS MEVS DILECTVS" ( Aquest és el meu fill estimat ).

 

 

Deixem el costat de l'Epístola per anar a la Capella de la Verge de Montserrat ( antiga capella del Roser de la que el retaule i altres elements foren destruïts durant la Guerra Civil) per veure les pintures al fresc que Jaume Minguell hi va fer l'any 1.962. Per deficiències a la teulada i les humitats la capella fou restaurada per Josep Minguell ( fill d'en Jaume ) l'any 2.016. 

 

 

Als murs de l'altar hi ha pintats cinc àngels sostenint escuts amb una creu blanca sobre fons vermell en els que en el centre hi ha uns escuts més petits. En el de l'àngel central l'escut petit és el de Montserrat i als altres quatre ells escuts són els de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.

 

 

Flanquejant l'escultura de la Mare de Déu de Montserrat hi ha pintades dues làmpades de foc amb les inscripcions BONVS PASTOR ( esquerra ) i GREX FIDELIS ( dreta ).

 

 

A la propera fotografia de detall el protagonisme és per la imatge de la Mare de Déu de Montserrat que està sobre una peanya amb l'escut de Lleida.

 

 

Al mur lateral esquerre mirant cap a l'altar veiem a Judit (יהודית)  preparada per decapitar al general invasor assiri Holofernes. Sobre aquesta representació hi ha la inscripció en llatí "Tu honorificentia populi nostri" ( Tu ets l'honor del nostre poble ).

 

 

Acompanyada de la seva criada, la vídua Judit enganyà al militar i li va fer creure que estava enamorada d'ell. Després d'accedir a la seva tenda, l'embriagà i llavors li tallà el cap.

 

 

Al mur lateral dret la protagonista és Ester ( אֶסְתֵּר  ) davant del rei persa i espòs Xerxes I. Aquesta dona jueva es considerada una profetessa pel judaisme i una santa pel cristianisme.

 

 

 

Ester és un nom d'origen persa que significa estel. Gràcies a la seva intervenció salvà a la comunitat jueva de Pèrsia de la mort que planificà Aman, el primer ministre del rei.

A sobre d'aquesta escena  podem llegir la inscripció en llatí "Accede igitur et tange sceptrum"  ( Ells es va acostar i va tocar la punta del ceptre ).

 

Els gabaonites van executar als set fills de Saül ( שאול ) rei d'Israel. La mare de dos d'aquests fills era Rispà que a la pintura al fresc del mur de la porta protegeix els cadàvers de l'atac dels depredadors.

 

Rispà fou concubina del rei Saül. Després de les execucions va agafar un sac i el va estendre sobre la penya per poder dormir al costat dels cadàvers. S'hi va quedar des del començament de la sega fins que van arribar les pluges per impedir que els depredadors els toquessin.

 

 

A les quatre petxines de la cúpula de la capella hi ha representades Raquel, Susanna, Abigail i Rut. La propera fotografia de detall és de la petxina on hi ha pintada Susanna ( שׁוֹשַׁנָּה ), que és un personatge d'una paràbola escrita per Daniel. Susanna, nom d'origen persa, significa lliri.

 

 

Deixem la capella de la Verge de Montserrat per anar, a la propera entrada, a la capella del Santíssim i de la Mare de Déu dels Dolors.

Atentament.

Senyor i

Matera,Città dei Sassi ( i 4 ).

Després de visitar la Cattedrale della Madonna della Bruna e di Sant'Eustachio que corona el barri de Civita de Matera comencem l'entrada d'avui baixant entre els barris de Sassi ( Caveoso i Barisano ) per la via Duomo fins a la piazza Vittorio Veneto ( ja al barri de Piano ) on observarem detalladament el Palombaro Lungo i la chiesa rupestre del Santo Spirito.

Ja a la piazza Vittorio Veneto, a tocar del palazzo dell'Anunziata les baranes que veieu a esquerra i dreta de la propera fotografia ens protegeixen de la caiguda a la part subterrània de la plaça...

Avançant uns metres cap a la chiesa di Materdomini, ubicada davant del palau entre la plaça i el barri del Sasso Barisano, per fer la propera fotografia a tocar de la barana. Hi podeu veure sobre la plaça la chiesa di Materdomini  i a la seva dreta el Belvedere Luigi Guerrichino el mirador conegut com dei Trei Archi ( dels tres arcs ). Sota la plaça hi ha la chiesa rupestre del Santo Spirito sobre la que es construí la de Materdomini...

Baixant fins als arcs de l'església rupestre i fent mitja volta podeu veure l'entrada al Palombaro Lungo, la cisterna més gran de la ciutat, una excavació artificial feta en diferents fases a partir del segle XVI.

A la part superior esquerra de la fotografia anterior podeu veure parcialment el palazzo dell'Anunziata i, sota terra, l'entrada a l'espectacular cisterna.

Unes escales metàl·liques, amb el mateix disseny a la barana que el de la barana de la plaça, ens permeten baixar amb seguretat fins a les passarel·les suspeses sobre l'aigua.

La cisterna té una capacitat de cinc milions de litres d'aigua, una fondària de setze metres i una longitud de cinquanta metres. Té una forma articulada perquè es va fer unint cavitats artificials preexistents de cellers, pous de neu, adoberies...

Les parets de roca estan recobertes amb cocciopeste, un arrebossat especial impermeable a base de terracota minuciosament triturada i morter fi a base de cal.

Quan de les fonts públiques, sobre tot a l'estiu, no rajava prou aigua, es recollia l'aigua de la cisterna des d'un pou que hi havia a la plaça. En un dels plafons informatius hi ha una antiga fotografia en la que, a l'interior de la circumferència es veu el pou que estava al costat de la chiesa e convento di San Domenico.

 

 

Al petit full que us donaran amb l'entrada hi ha la mateixa fotografia del 1.907 en la que es veu una mica millor el pou.

Malgrat el contrallum del focus a la propera fotografia podeu veure les dues boques del pou a l'interior de la circumferència groga que hi he dibuixat.

El pou el van enderrocar l'any 1.927 quan la cisterna fou abandonada perquè l'Estat construí un modern aqüeducte per millorar l'abastiment d'aigua a Matera.

El fons de la cisterna està inclinat i la zona on hi ha més profunditat és la de sota del pou perquè així sempre s'hi podia treure una mica d'aigua en època de sequera.

L'any 1.991 es van fer les obres de remodelació de la plaça i aprofitaren per explorar la gran cisterna de la que coneixien l'existència però no les característiques.

Quan la cisterna encara estava plena dos bussos hi varen accedir trobant al fons molts objectes perduts al llarg dels segles quan hi van caure al treure aigua des del pou de la plaça: monedes, fermalls, rellotges botons, galledes... Algunes de les galledes encara suraven.

Deixem el Palombario Lungo pujant el tram d'escales metàl·liques i al sortir trobem just al davant  la chiesa rupestre del Santo Spirito de la que a la propera fotografia podeu veure la primera de les dues fileres d'arcs sostinguts per pilars excavats a la roca.

 

 La primera estructura de l'església es remunta al període altmedieval presumiblement entre els segles VIII i IX. En un document del segle X es cita l'església com una de les possessions del monestir benedictí de San Benedetto di Salerno.

Al segle XIV s'establí a Matera la Comandància dels Cavallers de Malta de Jerusalem i l'església va passar a formar-ne part l'any 1.392. Després de diversos segles d'abandonament l'any 1.680 el comandant dels Cavallers de Malta, Silvio Zurla, ordenà la construcció de la chiesa di Materdomini sobre el que quedava de la chiesa rupestre del Santo Spirito. Al campanar de l'església del segle XVII, sota la balustrada, hi ha els escuts dels Cavallers de Malta i de la família Zurla.

A la dreta de l'arc que veieu en primer terme a la fotografia anterior hi ha fragments de pintura al fresc que podeu veure millor a la propera fotografia de detall.

L'interior de l'església té tres naus amb tres absis flanquejats per pilars quadrangulars. La nau de l'esquerra és arquitectònicament molt senzilla i la de la dreta més complexa.

 

Els pilars quadrangulars estan coronats per capitells amb una  decoració molt senzilla com podeu constatar a la fotografia següent de detall.

 

Com podeu constatar a la propera fotografia de detall en alguns dels espais quadrats de la nau dreta   la coberta de l'església mil·lenària és de volta de creueria amb nervadures tallades a la roca.

 

 

També a la nau dreta en alguns dels arcs de mig punt hi ha decoració de cordó ( als que veieu en primer terme a la fotografia següent )  i en altres dovelles amb decoració vegetal, esculpida ( a l'arc del fons ).

A la dreta de la fotografia anterior i a la propera de detall podeu observar una pintura al fresc, que com les de la resta de l'església rupestre, està molt deteriorada.

En una de les atrotinades pintures al fresc hi ha representada Santa Sofia. És del segle XIII i la santa màrtir duu una creu a la mà.

Deixem la chiesa del Santo Spirito, Matera i la regió de la Basilicata  per tornar a la propera entrada dedicada a terres italianes a la regió de la Puglia, concretament a Castel del Monte, construït aproximadament entre els anys 1.240 i 1.250. Una mostra espectacular d'arquitectura medieval.

Atentament.

Senyor i

Un cop d'ull al monestir de Santa Maria de Lluçà ( 1 ).

El municipi de Lluçà el dia tres de maig del 2.023 s'integrà a la nova comarca del Lluçanès. Fins aleshores formava part de la comarca d'Osona. El Lluçanès està format per vuit municipis, té 6.197 habitants i ocupa una extensió de 226,6 quilòmetres quadrats. La comarca natural del Lluçanès, situada en un altiplà del centre de Catalunya, té una extensió d'uns vuit-cents quilòmetres quadrats i està formada per tretze municipis.  

Lluçà, un dels municipis més petits, està format per un munt de masies i l'entitat de població de Santa Eulàlia de Puig-oriol.

A la fotografia anterior, que vaig fer enfilat al turó de 896 metres d'altitud coronat pel Castell de Lluçà, podeu veure la carretera BV-4341 flanquejada pel monestir de Santa Maria de Lluçà ( esquerra ) i la petita fonda amb quatre habitacions dobles en la que podeu menjar i dormir ( dreta ). Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos millor el monestir, a vista d'ocell.

Encara que les dues fotografies estan fetes a pocs metres del castell de Lluçà i l'església de Sant Vicenç del Castell a l'entrada d'avui baixarem a observar detalladament el monestir i en una propera entrada ens enfilarem fins al castell i l'església.

Com heu vist a la fotografia anterior, a tocar del monestir hi ha un aparcament on deixarem el cotxa. Apropant-nos a la porta d'accés trobem el cartell protagonista de la propera fotografia que ens anuncia que a Santa Maria de Lluçà veurem l'església i el claustre del se XII i les pintures del segle XIV.

Idelguer, bisbe de Vic, consagrà la primitiva església de Santa Maria de Lluçà el 21 de juny de l'any 905. Aquesta primera església tenia una nau amb un petit creuer amb un absis central i una absidiola a cada extrem. Cap al 1.170 - 1.190 es va fer una reedificació i la nova església es construí en estil romànic. Al segle XVII es va refer la façana en estil barroc. La porta de fusta, que conserva l'antiga ferramenta romànica datada entre els anys 1.1170 i 1.300, està emmarcada pel portal barroc d'arc rebaixat que trobem actualment.

Apropant-me a la porta, gràcies al zoom de la càmera fotogràfica, puc mostrar-vos la part superior el la que hi podem llegir AVE MARIA PURISIMA.

Aixecant una mica la mirada a la fotografia següent veiem l'austera façana del frontispici amb dos òculs. El més gran dona llum natural al cor de l'església.

Entrem a l'església d'una sola nau capçada amb un absis semicircular. Dues capelles obertes als murs nord i sud formen una mena de transsepte. la volta de canó apuntat es va refer desprès dels terratrèmols del segle XV.

A la capella sud hi ha una absidiola semicircular. Cap al 1.765 es mutilà l'absidiola del costat nord per construir la Capella del Santíssim al costat del campanar.

La propera fotografia és de la Capella del Santíssim en la que a les vitrines hi ha una petita exposició d'orfebreria religiosa.

A la dreta de la fotografia anterior i a la propera de detall podeu veure el plafó informatiu Els colors de Lluçà en el que s'explica la policromia de l'altar de l'església. La seva lectura ens explica com feien els daurats i els colors negre, blanc, verd, blau, groc i vermell.

L'altar que hi ha a l'església és una còpia del frontal  romànic d'influència bizantina del primer quart del segle XIII. L'original està al Museu Episcopal de Vic, Museu d'art medieval.

Al centre hi ha la Mare de Déu amb el Nen a la falda envoltada per quatre àngels que al costat tenen el nom dels evangelistes. Els àngels sostenen amb les mans el firmament on hi ha la Mare de Déu i el Nen, el sol i la lluna. Maria duu a la mà dreta la poma de l'arbre del Paradís.

Flanquejant la representació de la Mare de Déu amb el Nen hi ha les escenes de l'anunciació, la Visitació, l'Epifania i la fugida a Egipte.

Al lateral dret ( propera fotografia ) podeu veure a Maria i a Sant Joan asseguts en dos bancs. Set coloms, cadascun a l'interior d'un cercle vermell, envolten a Maria. Els coloms representen els set dons de l'Esperit Sant. A l'altre lateral es representa la Coronació de Maria per Crist.

Al proper vídeo del Museu Episcopal de Vic, Museu d'art medieval ens permet observar l'original de l'altar. Una joia de pintura al tremp sobre fusta feta entre els anys 1.210-1.220.

 

Deixo l'altar i mirant als peus de la nau faig la fotografia següent del cor de l'església i l'òcul que omple aquell espai de llum natural.

Al 1.954 es van descobrir unes pintures al fresc que decoraven l'espai del sotacor i la part anterior al cor. Al 1.961 les pintures foren arrencades i fixades sobre tela i des del 1.963 s'exposen a la Sala de Pintures del mateix monestir a la que s'accedeix des del claustre. Observarem aquestes pintures a la propera entrada dedicada al monestir de Santa Maria de Lluçà.

Quan es construí l'actual façana barroca, el sotacor i la part anterior al cor es recobrí amb una capa de calç i pintura que ocultà les pintures murals fetes entre 1.349 i 1.370. 

A la propera entrada dedicada al Lluçanès observarem detalladament el claustre, la Sala de Pintures, l'antiga cuina del monestir i l'hort del rector.

Atentament.

Senyor i