dijous, 11 de juny del 2020

Cases singulars de Lleida ( 47 ).

Després d'observar atentament els impactes de bala de l'edifici construït l'any 1.925, al número quaranta dos de l'avinguda de Blondel, continuem passejant per aturar-nos una mica abans de la plaça de sant Francesc. Al número vint trobem la Casa Campmany.


L'estret edifici entre mitgeres fou construït a finals del segle XIX i remodelat l'any 1.902 per l'arquitecte Celestí Campmany Pelliser. La casa fou la seva residència i estudi. Recordeu que a l'entrada anterior us explicava que part de les dues plantes superiors, on guardava la documentació, foren destruïdes per dos obusos durant la Guerra Civil.


L'edifici té dues façanes: la de Blondel i la del carrer Major, per la que s'accedeix ala habitatges. A la fotografia anterior podeu veure, sobre la porta d'accés a la botiga, dues finestres amb arc de mig punt que són el fons de la franquícia Muy Mucho a la que entrem pel carrer Major número onze. Al vidre encara es pot llegir Innovació, la botiga de roba que tancà al 2.016 després de noranta-tres anys al servei dels lleidatans. La fotografia següent ens mostra la senzilla elegància del cos de tribunes.


A la propera fotografia podeu veure lateralment el cos de tribunes d'estil barroc beauxartià. La tribuna del tercer pis està coronada per un oval, sense inicials ni dates, flanquejat per dues volutes.


Sobre la tribuna de la tercera planta hi ha una terrassa amb balustrada. L'edifici està coronat per un terrat amb balustrada. La següent fotografia de detall mostra aquests elements arquitectònics.


A la primera fotografia de l'entrada d'avui podeu veure l'edifici contigu a la dreta de la Casa Campmany. És l'Antiga Delegació d'Hisenda, la nostra propera protagonista. La fotografia següent és de la façana de Blondel o està feta a tocar de la plaça de Sant Francesc.


L'edifici fou projectat per l'arquitecte lleidatà Ramon Argilés Bifet ( 1.898 - 1.943 ) i construït l'any 1.928 per ser la Delegació d'Hisenda de Lleida ( funció que tingué fins als anys setanta ). Té façanes a Blondel i a la plaça de sant Francesc ( propera fotografia ).


L'edifici es va construir al solar on hi havia el Convent dels Franciscans. Al 1.943 s'hi afegí l'última planta respectant l'estil historicista de base clàssica. Al 1.955 es va fer una important reforma dirigida per l'arquitecte Marià Gomà Pujades.
 

A la fotografia anterior podeu veure els balcons i la balconada amb balustrades del segon pis amb frontons triangulars que rematen les obertures. Al primer, tercer i quart pis el protagonisme és per les finestres. Corona l'edifici un frontó central triangular. A la següent fotografia de detall podeu apreciar la balconada central del segon pis.


Al frontó dues figures femenines flanquegen l'escut d'Espanya. Entre la cornisa de la quarta planta i el frontó tres caps de lleó ens observen atentament...


Gràcies a la gentilesa dels propietaris de la Casa Melcior, una de les joies del modernisme lleidatà, puc pujar al terrat i regalar-vos la propera fotografia a vista d'ocell de l'Antiga Delegació d'Hisenda, actualment Regidoria d'Economia, Hisenda i Tecnologia de l'Ajuntament de Lleida.


Si centrem la mirada en l'edifici de la dreta veurem la façana de l'església de sant Pere, un edifici de planta rectangular amb nau central amb volta de canó amb llunetes. Diuen que les restes del primer Governador de Califòrnia,  Gaspar de Portolà i Rovira, reposen en aquest temple...


L'edifici era l'església de l'antic convent de sant Francesc, que es començà a construir l'any 1.731. Durant la Guerra Civil resultà molt malmesa i calgué fer una profunda reconstrucció.


La portalada barroca d'estil xorigueresc fou col·locada l'any 1.943 seguint les ordres de Regiones Devastadas. Originalment pertanyia a l'antic convent de l'Ensenyança que hi havia a la plaça de l'Ereta. Flanquegen la portalada dues columnes salomòniques.
A la propera fotografia de detall podeu veure la clau de l'arc de la portalada amb l'escut del bisbe Gregori Galindo  Zabaldica ( 1.684 - 1.756 ) que, molt contents, sostenen uns angelets.


Després de la reconstrucció del 1.945 es col·locà la imatge de la Immaculada presidint la portalada. L'edifici té la catalogació de Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL ).


Entrem un moment per donar un cop d'ull a l'interior. A la propera fotografia podeu observar la nau central coberta amb volta de canó i, a la capçalera el mural que representa el martiri de sant Pere pintat l'any 1.954 Josep Serra i Santa.



Caminem uns metres pel carrer Major pel carrer Major fins arribar a la plaça de la Paeria on ens espera l'última casa singular que veurem avui. Un edifici d'habitatges amb façanes a la plaça de la Paeria i a l'antiquíssim carrer Clavell.


L'edifici està ubicat a l'estructura porticada construïda entre els segles XIII i XVII coneguda com els Porxos de Dalt, que encara conserva vestigis dels seus orígens medievals. S'ha remodelat dues vegades, la primera entre finals del segle XIX i inicis del XX, afegint-hi alguns elements neogòtics; i al 1.922 es va fer la nova tribuna. A la planta baixa hi ha una franquícia de la cafeteria Koop. Malauradament les franquícies estan omplint les botigues de l'Eix Comercial mentre els negocis locals desapareixen lentament...


Dues grans obertures acabades amb un arc de mig punt ocupen gairebé tota la façana de la planta baixa. La de l'esquerra està dividida en dues parts: la més gran correspon a la cafeteria i la petita és la porta d'accés a l'edifici. L'obertura de la dreta és l'entrada a la cafeteria.


La remodelació barroquitzant del 1.922 fou projectada per Francesc de Paula Morera i Gatell i endegada per Jordi Llorens Ribas. Els cossos de tribuna són els elements arquitectònics més destacables de la casa.


Les tribunes del tercer pis estan coronades per dos grans medallons, sense inicials ni dates, envoltats de decoració de garlandes i motius vegetals. Sobre les tribunes hi ha unes petites terrasses amb baranes de ferro forjat.


L'edifici està coronat per un terat amb balustrades. A pocs metres ens està esperant l'Antiga Pensió Mundial, la propera casa singular a la que donarem un cop d'ull.
Atentament.
Senyor i

dimarts, 9 de juny del 2020

Al cor de Solsona ( 8 ).

Recordeu que mentre observàvem atentament els detalls de Cal Pere Mosella - Cal Teixidor, al número dos de la plaça de Sant Pere de Solsona, us vaig explicar que el mestre picapedrer Pere Mosella la construí al 1.907, però al morir sense fills l'edifici el comprà el paleta Teixidor, que no estimava l'edifici com el seu constructor...


Si Pere Mosella ens regalà el magnífic treball neogòtic de la façana, en Teixidor va malmetre l'interior de la casa arrencant els elements artístics més importants per vendre'ls...


La casa acaba amb una finestra geminada molt treballada i el gran ràfec de la teulada com podeu veure a la fotografia anterior de detall. Cal Pere Mosella té la catalogació de Bé Integrant del Patrimoni Cultural Català ( BIPCC ). A la propera fotografia podeu veure el detall decoratiu que hi ha sobre la porta d'entrada.


A la llinda de la porta d'accés de la casa hi ha dos senzills elements decoratius molt petits. Al de la dreta podem llegir l'any de construcció de l'edifici: 1.907.


Ala dreta de la porta d'accés hi ha una petita finestra que podeu observar atentament a la fotografia següent de detall.


Abans de continuar passejant pel carrer de Llobera, aixequem la mirada al passar per Cal Font, i gaudirem dels magnífics caps de biga que la coronen.


A pocs metres de la Plaça de Sant Pere trobarem la Plaça Ribera on l'edifici del carrer de Llobera número dinou presumeix dels seus cinc magnífics caps de biga.


L'edifici, amb façana de pedra té planta baixa i dos pisos amb set balcons, i està coronat amb cinc caps de biga i un gran ràfec a la teulada. La porta d'accés té un arc de mig punt, i al primer pis hi ha una fornícula amb una imatge de Sant Pere amb la catalogació BIPCC.
Solsona té una colla de carrers i places amb noms de sants. Això fou conseqüència de l'elecció de la ciutat com a capital del bisbat que portava el seu nom. Algunes cases tenen petites capelles, fornícules, figures, imatges per venerar als sants.


L'estretor del carrer, els grans ràfecs d'alguns edificis i els espectaculars caps de biga fan de la passejada pel carre de Llobera un autentic plaer.


A la mateixa plaça, fent cantonada amb la travessia de Sant Josep de Calassanç, trobem un edifici molt curiós amb les façanes amb fòssils adherits. Parlo de Cal Planes.


Es tracta d'un edifici de quatre plantes amb façanes al carrers Sant Josep de Calassanç i travessia de Sant Josep de Calassanç. L'entrada a la casa és al número vuit de la travessia.


L'edifici del 1.882 fou construït per R. Torregassa. En aquella època a les façanes no hi havia fòssils. Ramon Planes Albets, propietari actual, explica que dels mitjans dels anys 60 fins al principi dels 80 del segle passat, la façana es decorà amb fòssils. A la propera fotografia podeu veure el nom del propietari a la llinda d'una de les finestres de la planta baixa  i l'any de construcció de Cal Planes: R-TORREGASSA-R  1.882.


En l'impressionant blog "Folklore de los fósiles ibéricos", del benvolgut Heracli Astudillo, trobareu l'entrada "Fósiles usados como ornamentación arquitectónica ( 5 )" en la que explica tots els secrets de Cal Planes i els seus fòssils.


Seguim la travessia de Sant Josep de Calassanç que molt ràpidament ens deixarà a la Plaça Major, eix vertebrador de la ciutat de Solsona.
Atentament.
Senyor i


diumenge, 7 de juny del 2020

Tornar al Museu de Lleida.

Ahir, després de dotze setmanes tancat, vaig poder tornar a gaudir del Museu de Lleida. Quan el dia tretze de març tancà per les mesures sanitàries dictades per lluitar contra el coronavirus feia només dos dies que en un acte, presidit pel Molt Honorable Senyor Joaquim Torra i Pla president de la Generalitat de Catalunya, es presentà la cessió de nou-centes vuitanta-set obres de la Col·lecció Gelonch Viladegut al museu lleidatà.


Aquell mateix dia s'inaugurà una exposició amb una selecció d'una trentena de gravats de la col·lecció, cedida al museu, a l'espai del cor de l'esglesia de l'antic convent de Sant Josep. L'arquitecte Joan Rodon integrà part de l'antiga Casa de Misericòrdia i l'església del convent dels carmelites descalços ( del segle XVII ) al nou museu.


Aprofiteu la vostra visita per, a més a més de xalar amb els gravats exposats, aixecar la mirada i donar un cop d'ull als esgrafiats de l'antiga església del convent.


L'exposició estava inicialment programada fins a final de setembre, però en podrem gaudir fins a final del 2.020. La Col·lecció Gelonch Viladegut de gravats i llibres d'art està considerada com una de les més importants d'Europa.


L'espectacular col·lecció, tota una lliçó de la història del gravat del món occidental, va del segle XV fins als nostres dies. Aquesta donació, la més important rebuda pel Museu de Lleida, demostra la generositat del seu propietari el lleidatà Antoni Gelonch i Viladegut nascut a la nostra estimada ciutat l'any 1.956.


Puc assegurar-vos que quedareu bocabadats observant les peces exposades al petit espai del cor de l'església. A la fotografia anterior podeu veure l'aiguafort del 1.645 "Abraham i Isaac" obra de Rembrandt, i a la propera "El pequeño prisionero. Tan bárbara la seguridad como el delito" ( sèrie "Prisioneros" ), un aiguafort i burí fet per Francisco de Goya entre 1.810-1.815.


La col·lecció de gravat inclou obres de: Dürer, Rembrandt, Goya, Picasso, Tàpies, Miró, Warhol, Barceló, Calder, Plensa, Subirachs,... A la propera fotografia, l'obra de Pablo Picasso "Baralla de braus I", número 15 de la Suite Vollard, del 1.933 fet amb la tècnica de la punta seca.


Aquesta acció de mecenatge suposa que la col·lecció que entra en dipòsit al Museu de Lleida, al ser-ne el museu el beneficiari, acabarà formant part de l'exposició permanent.
A la fotografia següent podeu contemplar a la part superior la litografia de Miró del 1.972 "Homenatge a Joan Prats", i a la part inferior la litografia i timbrat "Sense títol" del 1.978 de Tàpies.


La col·lecció de gravats es pot dividir em tres blocs, segons el discurs que es dedicà a Antoni Gelonch quan ingresà l'any 2.012 com a membre honorífic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. El primer bloc va de Dürer a Goya ( o la tradició del gravat ), el segon Picasso i l'art modern, i el tercer acull els artistes contemporanis.
A la propera  fotografia el protagonisme és per la serigrafia del 1.972 "Mao en taronja i lila" d'Andy Warhol.


Però el que podeu mirar i admirar en aquest petita selecció és només un tastet perquè a la col·lecció Gelonch Viladegut hi ha gravats de quatre-cents cinquanta-nou artistes. Ho heu llegit bé, quatre-cents cinquanta-nou...
La fotografia següent és de la "Litografia per a San Lazzaro i els seus amics" Ed. XXe Siècle ( París ) feta per Alexander Calder l'any 1.975.


Antoni Gelonch va començar la seva col·lecció al 2.006. L'any 2.010 una part s'exposà al Museu d'Art Jaume Morera de Lleida i al 2.019 alguns gravats es van exposar al Museu de Lleida.


La fotografia anterior és de la litografia de l'any 2.000 de Josep Maria Subirachs "Sense títol" un gravat amb la Seu Vella de fons amb dedicatòria a Antoni Gelonch.
No ho dubteu, passegeu fins al Museu de Lleida per gaudir de la Col·lecció Gelonch Viladegut i aprofiteu per tornar a gaudir de tots els espais del museu. La visita, fins al dia trenta de juny, és gratuïta.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 3 de juny del 2020

La Biblioteca Central de Liverpool ( 2 ).

Després de quedar bocabadats al constatar que la façana neoclàssica dissenyada per John Grey Weightman ( 1.809-1.872), en la que hi ha l'entrada a la Liverpool Central Library, "amaga" una espectacular intervenció de l'empresa SES Shephensd Construction seguint el projecte dels arquitectes Austin-Smith:Lord amb la col·laboració del Buró-Happold Engineering; ens vàrem aturar davant l'accés a la Picton Reading Room.


L'impacte visual quan entreu al centre del vestíbul és espectacular. Ni rastre de neoclassicisme, el disseny s'ha imposat al rehabilitar els 4.000 metres quadrats d'edificis històrics i domina les cinc plantes d'aquest edifici. Però la Biblioteca Central de Liverpool és un complex d'edificis...


A diferència del gran canvi d'estils arquitectònics viscut al primer edifici, entrar a la Picton Reading Room és fer un salt al segle XIX perquè la gran sala de lectura conserva el sabor de les clàssiques biblioteques angleses.


Sir James Allanson Picton ( 1.832-1.910 ), polític liberal que fou ministre independent, fou l'ànima per construir la primera biblioteca pública de Liverpool. Va posar la primera pedra l'any 1.875 i s'inaugurà al 1.879.


L'any 1.849 havia estat elegit membre del Consell i va ser el primer president de les biblioteques i museus l'any 1.851. Una llei del Parlament va permetre la recaptació de diners per fer una biblioteca pública però la quantitat recaptada no era suficient...


Gràcies a Sir William Brown 1er Baronet de Richmond Hill, un ric comerciant i banquer  es construí la biblioteca. Ell es va comprometre a pagar l'edifici amb la condició que l'Ajuntament s'encarregués de fer la biblioteca. En agraïment, es canvià el nom del carrer.


L'arquitecte Cornelius Sherlock s'inspirà en el Panteó de Roma per projectar l'edifici circular envoltat d'una columnata coríntia. Un impressionant edifici neoclàssic del que us torno a ensenyar la façana.


El terreny per construir el Derby Museum ( actualemnt anomenat World Museum ) i la Biblioteca Pública també fou una donació de Sir William Brown. L'amor per la cultura d'aquest filantrop suposà una aportació de 40.000 lliures del segle XIX...


La biblioteca va incorporar nous edificis: la Picton Reading Room al 1.879 i la Hornby Library al 1.906. Els tres edificis d'estil neoclàssic estan catalogats i protegits. A la fotografia anterior podeu veure part de la cúpula central i a la propera, de detall, una de les escales de cargol de ferro forjat que permet accedir a la primera planta.


Aquesta fou la primera biblioteca il·luminada elèctricament del Regne Unit. L'alcalde de Liverpool, Sir Thomas Bland Royden, inaugurà la preciosa sala el dia 8 d'octubre de 1.879.


Com heu vist a les fotografies les parets estan revestides de prestatges de fusta plenes de llibres. Les escales de ferro forjat ens conviden a consultar els llibres de les altres plantes. La fotografia anterior la vaig ver des de la primera.


Al centre de la gran sala de lectura hi ha un escriptori de fusta amb una columna coronada per una gran làmpada. Aquest punt central és màgic i us deixarà bocabadats perquè està dissenyat de manera que se unes persones parlen a tocar de l'escriptori, els que estan una mica més lluny del centre no senten res de res...


Una segona escala de cargol de ferro forjat dóna accés al segon pis, però l'accés està tancat. Fer el passeig circular envoltat de llibres, gaudint de la bellesa de la Picton Reading Room, és difícil d'oblidar.


Baixem les escales i ens apropem a la porta giratòria de fusta i vidre sobra la que trobem una placa de bronze que explica la història de la Picton Reading Room.


El text diu: "Aquest edifici construït per The Corporation of Liverpool, per resolució del Consell de 6 d'octubre de 1.875, es va anomenar The Picton Reading Room, en reconeixement als valuosos serveis prestats per James Picton  Esquire. J.P.  F.S.A en qualitat de President de la biblioteca pública del museu i de la galeria del comitè d'arts que ocupava llavors en un període d'un quart de segle. La primera pedra es col·locà el 2 de desembre de 1.875 i l'edifici s'inaugurà el 8 d'octubre de 1.879. Thomas Bland Royden, alcalde".
Caminem fins al gran rellotge que hi ha a la barana del primer pis. Un cop allà podrem entrar a un nou edifici del complex d'edificis que formen la Biblioteca Central. Parlo de la Hornby Library...
Atentament.
Senyor i