Passejant per Madrona ( i 2 ).

A la part central del que queda de l'absis de l'església romànica de Sant Pere de Madrona s'obre una finestra de mig punt de doble esqueixada. Aquestes finestres, gràcies a l'eixamplament esbiaixat dels bancals i la llinda, faciliten l'entrada de llum al temple.

Us preguntareu el perquè de les grans dimensions de l'absis. L'explicació és que el temple tenia una cripta com la que vàrem visitar virtualment a Olius el passat novembre. Si ho voleu recordar cliqueu el proper enllaç: " Un tomb per Olius ( 1 ) ". L'estat ruïnós ( la cripta està esfondrada ) fa que sigui perillós apropar-s'hi. La cripta tenia una coberta amb voltes d'aresta sostingudes per columnes. Al Museu de Solsona Diocesà i Comarcal es conserven tres capitells de la cripta.

A la terrassa superior a l'església hi ha les restes de l'antic castell de Madrona. La vegetació ha esborrat els camins per anar-hi i és perillós accedir a les restes.

A la propera fotografia del barceloní Cèsar August Torras i Ferreri ( 1.851 - 1.923 ), considerat el primer promotor de l'excursionisme català, podeu mirar i admirar la creu de terme, l'església de Sant Pere i el castell abans que el magnífic conjunt defensió s'enfondrés. La vella fotografia cal situar-la entre finals del segle XIX i primers anys del XX.

Font fotografia: Wikimedia Commons.

Deixem la petita entitat de població, una de les cinc que formen el municipi de Pinell del Solsonès, per agafar la carretera que ressegueix la riera de Madrona. Ben aviat l'església parroquial neoclàssica de Santa Madrona sembla surar sobre  el bosc...

A cinc quilòmetres de Madrona trobem l'església de Sant Tirs del Pinell, edificada a sobre d'una antiga església de la que podem veure una part al frontal. Petit edifici de planta rectangular amb portal d'arc escarser adovellat que a sobre té un petit òcul. Corona l'esquerdada façana un campanar d'espadanya d'un ull. A la clau del portal podem llegir 1.787.

Tornem al cotxe i anem fins a Solsona, concretament al Palau Episcopal, una joia del neoclàssic català, que acull el Museu de Solsona Diocesà i Comarcal. El museu conserva moltes columnes i capitells d'esglésies abandonades o en ruïna de les que només s'exposen una selecció. Les més importants són les de Madrona. Als espais dedicats a la Baixa Edat Mitjana podrem gaudir de les peces de l'església de Sant Pere. Comencem pels tres semicapitells romànics de la cripta.

Els semicapitells, esculpits per tres de les quatre cartes, estaven adossats al mur. Al de l'esquerra de la fotografia anterior hi ha representats de costat dos centaures afrontats simètricament amb arcs i fletxes. El podeu veure millor a la fotografia següent de detall.

Les fletxes es claven en un cos prim i llarg que podria representar una serp que és l'eix de simetria de la composició. En la iconografia medieval el centaure té un sentit negatiu perquè representa la concupiscència.

Al semicapitell de la dreta hi ha dos tipus de decoració integrament vegetal repartida en dos nivells. A la part inferior palmeres de cinc fulles del dret i del revés i a la part superior una fulles lanceolades molt grans en les que es veuen molt bé els nervis.

A l'àbac del capitell ( la motllura superior que el corona, on es recolza l'arquitrau ) podem llegir una  inscripció al revés VRIM. Podria ser una inscripció inacabada MIRVS. Gràcies a la fotografia següent de detall ho podeu apreciar perfectament.

Al tercer semicapitell de la cripta hi ha un personatge barbut, vestit amb túnica cenyida a la cintura i corona. Té els braços alçats sostenint una tija. Està descalç i els seus peus es recolzen en l'astràgal ( part que uneix el capitell amb el fust ) soguejat del semicapitell.

A l'àbac hi ha la inscripció MIRVS ME FECIT ( propera fotografia de detall ). Deixa clar que l'ha fet MIRVS. A l'àbac de l'anterior semicapitell també llegim la inscripció inacabada MIRV. Sembla que també faria referència a MIRVS com autor.
Els semicapitells de la cripta de l'església romànica de Sant Pere de Madrona van ingressar al Museu de Solsona als vols del 1.914.

Deixem els espais dedicats a l'art romànic per anar a la sala on estan exposades les peces d'art gòtic, tot un regal si esteu enamorats de l'art.

 En aquesta sala trobem el crucifix de fusta policromada de finals del segle XIII de l'església de Sant Pere de Madrona.

El crucifix que mesura 140 X 116 X 19 centímetres conserva bona part de la policromia original. Representa el moment de la mort. Crist està amb els ulls tancats i la boca entreoberta.

Al restaurar-lo, el cap va recuperar la verticalitat del cos perquè en una intervenció anterior s'havia inclinat sobre l'espatlla dreta per representar més dolor.
Deixem el Museu de Solsona Diocesà i Comarcal per continuar el nostre periple amb l'objectiu de gaudir del nostre magnífic patrimoni. És evident que si no fem un esforç moltes d'aquestes joies les perdrem definitivament...
Atentament.
Senyor i

La màgia de l'Empordà ( 2 ).

Enfilant la GIP-6041 pugem lentament des de Port de la Selva al monestir de Sant Pere de Rodes gaudint del magnífic paisatge que ens regala la serra de Verdera. A ningú deixa indiferent l'imponent estructura del monestir...

 

En un document del 878, un precepte del rei Lluís II el Tartamut, es cita la cel·la monàstica depenent de Sant Esteve de Banyoles. Sant Pere de Rodes era una de les quatre cel·les monàstiques que es disputaven Banyoles i Sant Policarp de Rasés ( Llenguadoc ). L'any 947 obtingué la independència i Hildesind en fou el primer abat. L'església fou consagrada l'any 1.022.

Ala fotografia anterior podeu veure a l'esquerra, el campanar ( construït entre els segles XI i XII ) i a la dreta la torre de defensa ( del segle X amb modificacions posteriors ). Les dues construccions, de base quadrangular, flanquejaven l'entrada al recinte monàstic. El campanar, adossat al mur del migdia de l'església, té tres pisos i un coronament superior. La torre de defensa, també de tres pisos, té poques obertures, En el coronament hi ha restes d'un petit campanar d'espadanya.

A la fotografia anterior podeu veure l'Agnus Dei ( l'Anyell de Déu ), una reproducció d'un relleu que estava a la portalada de l'església construïda a mitjan del segle XII. L'original, obra del taller del mestre de Cabestany, es conserva al museu Frederic Marès de Barcelona.

L'església, de planta basilical, té tres naus, transsepte i tres absis. La nau central està coberta amb volta de canó i les laterals -bastant estretes- amb volta de quart d'esfera. Els arcs torals estan sostinguts per pilars amb dues columnes superposades que tenen grans capitells molt decorats com podeu veure a la fotografia anterior.

El claustre, de planta lleugerament trapezoïdal, està construït sobre les restes d'un claustre primitiu. Va patir durant els segle XIX i bona part del XX un gran espoli dels capitells romànics i molts d'ells van acabar en col·leccions privades. En les campanyes arqueològiques s'han recuperat alguns que es restituïren al claustre durant la restauració dels anys 70. A la fotografia anterior de detall podeu contemplar el capitell dels monjos. No és segur que la seva ubicació original fos la que té actualment. La fotografia següent, també de detall, és de la base d'una de les columnes.

Els monestir es construí en terrasses adaptant-se a la complicada orografia. Els edificis s'organitzen al voltant del claustre i l'església. Abans de marxar, un petit regal, el contrapicat des de l'interior del campanar...

Deixem el monestir i continuem per la GIP-6041 fins a Vilajuïga. A tocar tenim la N-260 que ens durà fins a Figueres on ens aturarem un moment a la plaça de Gala i Salvador Dalí, on davant de l'entrada al museu el protagonisme és pel monument dedicat a Francesc Pujols.

L'obra, feta amb fusta, marbre, bronze i pedra, té 3,5 metres d'alçària. La base és el tronc d'una alzina centenària. A la placa que hi ha a la reixa podem llegir: "El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors" Francesc Pujols...

El 28 de setembre de 1.975, per celebrar el primer anys d'obertura del Teatre Museu Dalí, s'inaugurà el monument dedicat al filòsof Francesc Pujol. Dalí i Pujols eren bons amics i tenien profunds lligams. El monument fou concebut per Dalí.

Un tastet de la col·lecció que s'exposa a l'espai Dalí-Joies, una exposició permanent del Teatre-Museu Dalí poc coneguda. A la fotografia anterior, la peça Llavis de robí, del 1.949, feta amb or de 18 quirats, robins naturals ( corindó ) i perles fa 3,20 X 4,80 X 1,50 centímetres.
Deixem Figueres per anar a Castelló d'Empúries per la C-260, on donarem un cop d'ull a l'església gòtica de Santa Maria - coneguda com la Catedral de l'Empordà -. La fotografia següent és de la portalada principal, obra d'Antoni Antigó d'inicis del segle XV, en la que podeu contemplar les sis arquivoltes ogivals decorades amb relleus vegetals.

El zoom de la càmera fotogràfica ens permet observar detalladament el timpà amb l'escena de l'Epifania presidida per la imatge sedent de la Mare de Déu amb l'infant a la falda. Els reis, un agenollat, adoren al Nen Jesús. Damunt de la Mare de Déu hi ha un dosser que a la dreta té la figura d'un àngel. La figura de l'esquerra del dosser ha desaparegut...

La portalada, de marbre blanc, és espectacular. A la propera fotografia de detall podeu veure dos apòstols sobre pedestals amb escuts i protegits per dossers.

L'element més antic, el campanar que possiblement es construí al segle XIII, té estructura romànica però alguns elements decoratius són gòtics. El coronament és emmerletat.

Deixem Castelló d'Empúries per apropar-nos a Sant Martí d'Empúries, concretament al conjunt arqueològic d'Empúries que visitarem virtualment molt aviat.
Atentament.
Senyor i

Nissaga de forcaires.

Sortim del Centre d'Observació de l'Univers ( COU ) després de gaudir de l'exposició permanent dedicada a l'astronomia i les ciències de l'espai i, encara bocabadats per la fascinant experiència de l'Ull del Montsec, tornem al nucli antic d'Àger.

El nucli d'Àger, vila declarada Bé Cultural d'Interès Nacional ( BCIN ), ens regala carrers i carrerons de sòbria bellesa. Al començar el mes de desembre Àger organitza la Fira d'Artesania i Productes del Montsec. La vila ja celebrava la seva fira al segle XVIII, una oportunitat per intercanviar productes entre la gent del Montsec. La fira s'havia perdut però fa un quart de segle l'han recuperada.

En el marc de la fira el centre de la vila ens regala una colla de propostes: mostres de productes ecològics i artesans, tallers infantils, música, poesia... tota una sèrie d'esdeveniments lúdics i culturals. Una de les activitats és la demostració d'oficis antics.

Podreu assaborir oficis que es resisteixen a desaparèixer en aquest món tecnològic en el que ens passem el dia mirant pantalles. La Plaça Major ens en mostra una colla d'artesans: matalasser, forjador, forcaire, cisteller, cadiraire, rajoler, picapedrer... Avui el protagonisme de l'entrada serà per l'ofici de forcaire.

Alentorn és una entitat de població del municipi d'Artesa de Segre que, com Àger, pertany a la comarca de la Noguera. Durant molts anys la principal activitat econòmica fou l'elaboració de forques amb les branques dels lledoners. L'últim gran forcaire d'Alentorn fou Casimiro Brescó i Durany, tercera generació de la nissaga de forcaires Brescó. Afortunadament encara fa forques el seu fill Llorenç Brescó ajudat pel seu net Nil Brescó.

 

L'ofici de forcaire ens regala un vocabulari que no podem permetre que es perdi: amarar, badall, blegador, capolar, grullo, maurador, moltlle, pelló, sabadot, triança... 

A  la fotografia anterior podeu veure, d'esquerra a dreta: el blegador ( per donar la inclinació adient als pollegons ), el tallant ( per fustejar i polir les forques i les palmes de lledoner ) i el motlle ( per posar els pollegons a la mateixa distància ).

A la propera fotografia, a tocat de les eines de forcaire, podeu veure la socarrada de les forques. L'objectiu d'aquesta feina és treure l'escorça dels llucs ( mànecs ) i els pollegons ( pues )  del lledoner. Cal controlar perfectament el foc. A tocar de la fotografia emmarcada podeu veure un motlle i a la seva dreta un blegador.

A la fotografia següent, a més a més de les forques, podeu veure dues fotografies dels Brescó i, a la dreta, el llibre de Joan Farrell i Domingo " Les forques i els forcaires d'Alentorn". Flanquejant la fotografia superior, en la que hi ha el Casimiro Brescó Durany, hi ha palmes de lledoner...

Les palmes de lledoner es fan amb tiges o troncs rectes, ben secs i d'un metre de llargària mínima i tres centímetres de diàmetre. Amb la ganiveta fan flocs, caragols i caragolins de totes les mides. Cal ser molt precís perquè una ganivetada mal donada pot fer malbé tota la feina.

A la fotografia següent podeu veure a tres generacions de la nissaga de forcaires. A l'esquerra, en Casimiro Brescó ( tercera generació ), dret al centre Llorenç Brescó ( quarta generació ) i a la seva dreta Nil Brescó ( cinquena generació ).

En Nil té el blog "Forcaires Casimiro Brescó i família". En una de les entrades ens explica que les forques que formen part del Colomar de la Casa-Museu Salvador Dalí de Portlligat les va fer el seu avi Casimiro.

Deixem la Fira d'Artesania i Productes del Montsec, marxem d'Àger i continuem el nostre infatigable periple amb el clar objectiu de la descoberta.
Atentament.
Senyor i

Passejant per Madrona.

El municipi de Pinell del Solsonès té cinc entitats de població, una d'elles és Madrona, amb una població molt dispersa formada per seixanta masies. A la propera fotografia podeu veure l'església parroquial de Santa Madrona, d'estil neoclàssic edificada entre 1.771 i 1.776.

Passejant entre els poquíssims edificis que fan companyia a l'església podrem llegir en una antiga placa de rajola ceràmica: "Caserio de Madrona. Dto Municipal de Pinell. Partido Judicial de Solsona. Provincia de Lérida".

Aquestes plaques ceràmiques es van posar a tots els pobles de Catalunya a partir de la divisió territorial d'Espanya en províncies del 1.833, eliminant els anteriors corregiments.

La rectoria, un edifici del segle XVIII, restaurada respectant la seva estructura és avui una casa de turisme rural. Ens apropem a la porta adovellada per donar un cop d'ull a la dovella clau ( fotografia següent de detall ). L'any 1.787 l'edifici amb funcions de rectoria es va adossar a l'església mitjançant un pas elevat.

Resseguint el perfil exterior de l'església parroquial ens situem a la part posterior a tocar del mur de contenció del cementiri . Davant podem veure el nostre objectiu, una mica atrotinat, d'avui...

Són les restes del castell i l'església romànica de Sant Pere. Aquest conjunt arquitectònic fou declarat Bé Cultural d'Interés Nacional l'any 1.949. Apropar-se a les impressionants restes és depriment. No ens queda gens clara la utilitat, en aquest cas, de la protecció legal de les restes...

L'església del segle XII es recolza directament sobre la roca i la seva planta d'una sola nau s'adapta al terreny, amb la capçalera desviada al nord. A la terrassa superior al temple hi ha les runes del castell. Tot un conjunt defensiu, malauradament i vergonyosament abandonat.

Impressiona molt situar-se a tocar de l'absis malgrat la pèrdua del sector del migdia. Les tres semicolumnes que arrenquen de l'alt podi sembla que volen acaronar el cel. Un fris d'arcuacions llombardes distribuïdes es sèries de dues arcuacions corona l'espectacular absis de Sant Pere.

No tingueu pressa i gaudiu una bona estona de l'esvelt absis. A tocar del podi, alceu la mirada i sentiu-vos petits al costat d'aquesta joia del romànic català.

Observeu atentament la fotogafia anterior, un contrapicat de l'absis, i veureu a la part baixa del podi - al centre de la segona filera de carreus - un en el que podem llegir: " Plasa de la Constitució (paraula picada per dificultar-ne la lectura ) i l'any ( també picat ) 1.93?".

Observant atentament els carreus del costat sud de l'absis en veurem un, a l'esquerra de la semicolumna de l'esquerra, decorat amb una tija onejant de la que neixen a banda i banda fulles de palmera.

Aquest motiu decoratiu està flanquejat, a dalt i a baix, per un fris de dents de serra. És possible que el carreu formés part d'una construcció anterior i fos reaprofitat. El  podeu observar millor a la propera fotografia de detall.

Deixem l'absis i anem al mur de ponent on hi ha la portalada amb arc de mig punt per accedir al temple. Malgrat l'estat ruïnós, impressiona el que queda dempeus de l'església romànica de Sant Pere.

Al mateix mur, sobre la portalada adovellada de mig punt, encara no ha caigut la finestra geminada amb una columna cilíndrica i un capitell molt senzill que podeu veure a la fotografia següent de detall.

Al mur nord encara s'alça, orgullós, el campanar d'espadanya ( també anomenat de paret o de cadireta ) de dos ulls, evidentment sense campanes...

A la propera entrada dedicada al conjunt arquitectònic de Madrona acabarem de donar un cop d'ull a les restes i anirem virtualment al Museu de Solsona Diocesà i Comarcal per gaudir de les poques peces que es conserven de l'església de Sant Pere.
Atentament.
Senyor i