divendres, 20 de juny del 2025

El museu de "La Flor de Vimbodí" ( i 2 ).

A l'entrada anterior dedicada al petit museu del barri de Balàfia vàrem començar la visita a la que fou la fàbrica de begudes carbòniques La Flor de Vimbodí entre els anys 1.965 i 1.982, quan es traslladà al Polígon Industrial El Segre. 
De la maquinaria exposada a l'entresol només us vaig ensenyar l'omplidora de sifons manual de dos braços en la que l'operador estrenyia les palanques per l'ompliment. A l'entrada d'avui veurem la resta de les antigues màquines, la gran majoria del 1.963, les han cedit al museu la Ramona Ricart Pujol i el Pepito Palau Allepuz ( tercera generació de la família Palau dedicada a la fabricació de begudes carbòniques ). 
 
 
En primer terme de la fotografia anterior i a la propera de detall des d'una perspectiva diferent el protagonisme és per al compressor per recuperar anhídrid carbònic dels recipients de CO₂
 
 
Tornant a la primera fotografia del compressor, a l'esquerra hi ha l'omplidora automàtica de vuit braços que omplia vuit-cents sifons cada hora. Aquesta màquina és del 1.975.
 
 
A l'esquerra de l'omplidora automàtica de sifons hi ha les quatre màquines de la propera fotografia: la taponadora automàtica de tap de corona ( 1 ), l'omplidora d'ampolles de refresc ( 2 ), la dosificadora de xarop ( 3 ) i la rentadora d'ampolles ( 4 ).
 
 
A la propera fotografia podeu observar una mica millor la taponadora automàtica de tap de corona per ampolles de litre i  de quart de litre. El tap de corona és una xapa metàl·lica que s'adapta a l'obertura de l'ampolla de vidre i la tapa hermèticament.
 

L'omplidora d'ampolles de refresc de litre i de quart de litre que omplia nou-centes ampolles cada hora és la protagonista de la fotografia següent.
 
 
A la part superior d'aquesta màquina omplidora d'ampolles hi podem llegir que està feta per Construcciones Mecánicas Castells empresa ubicada al carrer Fresser 60 de Barcelona.
 
 
La dosificadora de xarop per a l'ompliment de gasoses Mi Limón. A l'ampolla s'hi pot llegir: "Beba Mi Limón Sabores Limón·Piña Naranja Fresa·Limón Gaseosa Cola Tónica".


La rentadora d'ampolles Hidropress netejava cada hora nou centes ampolles, primer amb aigua calenta i després amb aigua freda. A les ampolles, com podeu constatar a les fotografies anterior i següent, per un dels costats s'hi podia veure el logotip de Mi Limón i llegir-ne els diferents sabors i a l'altre hi havia el dibuix de l'edifici de la fàbrica de Balàfia.
 
 
A l'esquerra de la rentadora d'ampolles hi ha el muntacàrregues que comunicava l'entresol amb la planta inferior on  hi ha el bar. 
 
 
Una colla de caixes de fusta plenes d'ampolles sembla que estan esperant que els operaris comencin  tot el procés de neteja i ompliment i que un cop plenes les tornin a baixar amb el muntacàrregues.
 
 
Aquest muntacàrregues també és el protagonista d'una de les antigues fotografies emmarcades que podreu observar al museu.

 
A la dreta de la rentadora d'ampolles, també al fons de la sala on està exposada l'antiga maquinària, hi ha el filtre declorador.
 
 
A la dreta del filtre declorador trobareu la saturadora, una màquina automàtica barrejadora d'aigua i anhídrid carbònic per omplir sifons i refrescos de gasosa. Aquesta màquina, que produïa cada hora dos mil cinc-cents litres, és l'última que hi ha en aquest espai expositiu.
 
 
Davant de les escales per les que hem pujat des del bar al petit museu hi un petit tram d'escales que ens permet accedir al "laboratori dels sabors" de l'antiga fàbrica.
 
 
En aquesta petita habitació amb funció de laboratori hi ha la maquinaria i els estris ( balances, provetes, pots mesuradors,  per fer els xarops. Les màquines també són del 1.963 i també les han cedit al museu Ramona Ricart Pujol i el Pepito Palau Allepuz.
 
 
La màquina de l'esquerra de la fotografia anterior i de la propera de detall és el filtre de roba emprat en el filtratge dels xarops.
 
 
La màquina que hi ha a la seva dreta és el mesclador de productes per a la producció dels diferents xarops que donaven sabor a Mi Limón.
 
 
Al petit laboratori també hi ha dos dipòsits per emmagatzemar diferents xarops com a gasoses, coles, llimonades.
 
 
Surto del petit laboratori i abans de marxar agraeixo a Josep Maria Palau la seva gentilesa, les seves explicacions i la gran passió amb la que parla del negoci familiar.
Atentament.
Senyor i

dimarts, 17 de juny del 2025

Antiguo Depósito Franco de Uribitarte.

A l'entrada anterior dedicada al País Basc vaig ensenyar-vos l'església de San Antón, el pont de San Antón, la Ría i els dos llops que estan representats a l'escut de la Villa de Bilbao.


Us explicava al final de l'entrada que tornaríem on l'havíem començat, al Pasealekua Uribitarte ( Passeig Uribitarte ) per creuar la Ría pel pont de Zubizuri conegut popularment com a pont de Calatrava.


A les fotografia anteriors i a la propera podeu observar parcialment l'Isozaki Atea ( la Porta Isozaki ), un conjunt de set edificis format per les dues torres bessones de vuitanta-dos metres d'alçària i cinc edificis d'entre sis i vuit pisos dissenyat per l'arquitecte japonès Arata Isozaki amb col·laboració de l'arquitecte bilbaí Iñaki Aurrekoetxea Aurre.


Després de passar entre les dues torres bessones i enfilar els trams d'escala de la Plaza de la Convivencia anem fins a Uribitarte kalea ( carrer Uribitarte ) on, als peus de l'arquitectura del segle XXI ens espera l'antic Depósito Franco de Uribitarte, un magatzem de mercaderies dissenyat per l'arquitecte Gregorio Ibarreche Ugarte.


Als peus de l'Isozaki Atea podeu veure a la fotografia anterior part de la façana de l'antic Depósito Franco de Uribitarte, i a la part superior dreta la Casa Aburto.
Abans de centrar-nos en el que queda de l'antic Depósito Franco, vull fer-vos cinc cèntims de la Casa Aburto, una joia del primer Eixample de Bilbao que l'any 1.906 guanyà el concurs de Façanes Artístiques organitzat per l'Ajuntament de Bilbao. L'edifici, obra del 1.904 de l'arquitecte Enrique Epalza y Chafreau, actualment és la seu de l'Ilustre Colegio de la Abogacía de Bizkaia.
La propera fotografia ens mostra dues arquitectures separades per un segle. A l'esquerra les torres bessones d'Isozaki i a la dreta la Casa Aburto d'Epalza. Entre les dues un petit fragment de la façana de l'antic Depósito Franco de Uribitarte.
 
 
Entre l'eclecticisme i el modernisme, la Casa Aburto està considerat un dels millors treballs d'Epalza. L'edifici està declarat Bien Cultural de Protección Especial en la categoria de monument.

Deixem la Casa Aburto i comencem a baixar les Rampas de Uribitarte per tornar a fixar-nos, a vista d'ocell,  en l'objectiu central de l'entrada d'avui, l'antic Depósito Franco de Uribitarte.
 
 
La Cambra de Comerç, Industria i Navegació de Bilbao, la Diputació Foral de Bizkaia i l'Autoritat Portuària de Bilbao es van unir per crear el Depósito Franco de Bilbao com a instrument auxiliar en el comerç internacional sense ànim de lucre. El Govern de Madrid aprovà la seva construcció al juliol del 1.918.


El Depósito Franco s'inaugurà a Santurtzi l'any 1.919, però diferents entitats econòmiques de la capital de Bizkaia volien unes instal·lacions franques del dipòsit de mercaderies al cor de la ciutat. L'any 1.931 el Depósito Franco de Bilbao ocupà la instal·lació d'Uribitarte. La Cambra de Comerç estava construint els Almacenes Generales a la zona d'Uribitarte i es considerà el lloc idoni  per a la sucursal del Depósito Franco de Santurtzi. Les instal·lacions d'Uribitarte van funcionar fins al 1.974, any en el que per la pressió urbanística i l'augment de dimensions dels bucs traslladà la seva activitat al Canal de Deusto fins al 2.002. El vint-i-nou d'abril del 2.002 foren inaugurades les oficines centrals al muelle de la Reina Victoria Eugenia de Santurtzi.


L'any 1.917 es contractà a l'arquitecte Gregorio Ibarreche Ugarte per dissenyar i dirigir les obres de construcció dels Almacenes Generales. Ibarreche fou arquitecte municipal, regidor i del 1.907 al 1.909 alcalde de Bilbao. A la propera fotografia podeu veure el plànol d'alçada dels projecte dels Almacenes Generales. El plànol il·lustrava l'article d'Elías Mas Serra "El Depósito Franco de Uriarte" publicat a la pàgina 14 del març del 2.001 al Periódico Bilbao que edita l'Ajuntament de la capital de Bizkaia.


Font fotografia: Periódico Bilbao
 
Ibarreche dissenyà un edifici de planta baixa i quatre pisos per acollir els Almacenes Generales. Gairebé a tocar de la Ría, l'edifici plantejava greus problemes de fonamentació. Per solucionar-los es van clavar pilons de formigó. Quan es decidí que l'edifici seria el Depósito Franco només s'havia construït la planta baixa i part de la primera planta del projecte dels Almacenes Generales.
 
 
Després del juny del 1.926 la Junta de Obras del Puerto s'encarregà de modificar l'edifici construint un segon pis, una terrassa i una balustrada.
Al començament de la dècada dels noranta del segle passat s'enderrocà totalment l'interior de l'edifici. Els projectes arquitectònics del segle XXI han suposat la desaparició de part de les façanes, l'únic que quedava del Depósito Franco de Uribiarte.
A la fotografia anterior podeu veure la cantonada dels carrers Uribitarte i Isleta i a la dreta, al fons, el passeig Uribitarte i la Ría. La propera fotografia és de l'altra cantonada de la façana del carrer Uribitarte. Com podeu constatar a la fotografia anterior a la del projecte dels Almacenes Generales, la façana i el carrer de l'esquerra que es veu a la fotografia de la dècada dels setanta del segle passat ja no existeixen i el seu lloc està ocupat per una de les torres bessones d'Isozaki.


Font fotografia: Article "Gregorio Ibarreche, gran arquitecto, alcalde olvidado" del blog d'Iñaki Anasagasti.

A les reixes de forja de les portes i finestres de la planta baixa , les lletres A i G ens recorden que l'antic Depósito Franco de Iribitarte era un projecte arquitectònic dels Almacenes Generales.


Si anem per Isleta Kalea fins a Pasealekua Uribitarte, girant a l'esquerra constatareu que al passeig queden dos petits panys de l'antiga façana. A la part superior del pany central, on hi ha el gimnàs Metropolitan, sota l'escut de Bilbao hi podem llegir ALMACENES GENERALES. Les dues ratlles horitzontals que veieu a la fotografia són cables del tramvia.


Enfilat al mirador del Monte Artxanda es pot gaudir d'unes vistes espectaculars de Bilbao. Hi podem pujar amb el funicular que agafarem a l'estació inferior ubicada a la Plaza del Funicular, a pocs metres del pont Zubizuri.


A la fotografia anterior podeu veure el pont Zubizuri ( 1 ), l'Isozaki Atea ( la Porta d'Isozaki ) i els dos petits panys de la façana de l'antic Depósito Franco de Uribitarte ( 3 ) que es conserven al Pasealekua Uribirate i apreciareu millor a la fotografia següent.

 
Una curiositat, al facebook "Fotos antiguas de Bilbao- y alrededores" en una fotografia publicada l'onze d'abril del 2.013 es veu el Depósito Franco als anys cinquanta del segle passat amb el terrat ple de cotxes i camions. No hi ha el nom de l'autor de la fotografia.


Font fotografia: Fotos antiguas de Bilbao- y alrededores.
 
Quan visiteu Bilbao i gaudiu de les seves espectaculars propostes arquitectòniques aprofiteu per donar un cop d'ull al poc que queda de l'Antiguo Depósito Franco de Uribitarte.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 14 de juny del 2025

El museu de "La Flor de Vimbodí" ( 1 ).

Quan entreu a Lleida pel barri de Balàfia, gairebé a tocar de la plaça Europa us cridarà l'atenció l'edifici que hi ha a la cantonada de l'Avinguda Alcalde Porqueres i el carrer del Berguedà.
 
 
A la façana d'Alcalde Porqueres ( fotografia anterior ) a la plata baixa s´hi pot llegir "Bar  Vinos Licores  Bodeda Tlf. 20881" i entre les finestres del primer i segon pis "Fábrica de bebidas carbónicas "La Flor de Vimbodí". Al tram sense finestres de la façana del carrer del Berguedà tornem a veure el nom de la fàbrica i a la part superior hi ha dibuixada una gasosa gegantina.

 
Si un dissabte al matí aneu fins a la porta que es veu a l'esquerra de la planta baixa a la fotografia anterior a tocar dels cotxes aparcats, tindreu una sorpresa... A la propera fotografia podeu veure millor aquesta porta d'entrada en la que a sobre s'hi pot llegir Fábrica de Hielo.
 
 
Hi trobareu a Josep Maria Palau, quarta generació que s'encarrega del negoci familiar que començà l'any 1.931 quan els rebesavis dels propietaris actuals van marxar de Vimbodí per obrir un magatzem de vi a Lleida.
 
 
A més a més de seure i gaudir d'un vermut, us recomano observar detalladament les antigues caixes de begudes, sifons, neveres, fotografies i màquines que omplen aquest curiós espai. La de la fotografia anterior és una antiga màquina d'omplir sifons.
Sobre aquesta màquina hi ha la primera de les fotografies emmarcades que ens expliquen la història de l'empresa, dedicada a la primera generació de fabricants de begudes carbòniques, la Teresa besàvia d'en Josep Maria.
 
 
En aquell magatzem de vi es venia l'excedent de la producció que la família tenia a la Conca de Barberà. El magatzem es transformà en un bar en el es podia menjar pota, tripa, caps de corder, i a la part del darrere s'amplià el negoci amb l'elaboració de sifons i gasoses.
 
 
El negoci prosperava i la Carme i l'Eustasi ( segona generació ) decidí l'any 1.940 construït l'Hotel Lérida, un edifici de cinc plantes, seixanta-cinc habitacions i un gran menjador. Actualment aquest edifici remodelat l'any 2.013 és la Clínica de Ponent.
 
 
A la fotografia anterior es veu l'Hotel Lérida i a la dreta part del Frontón de Lérida. Aquesta part del frontó fou enderrocada per construir-hi un bloc de pisos. Al fons del carrer Pi i Margall hi ha la Escuela del Trabajo.
A l'entrada "Un cop d'ull a la planoteca (5)", de setembre del 2.019, us vaig ensenyar el plànol del projecte d'aquest frontó fet l'any 1.935  per l'arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell. Si ho voleu recordar cliqueu sobre l'enllaç anterior.
 
 
Van inaugurar l'hotel l'any 1.945 i la família Palau el va regentar durant uns anys fins que el vengueren per dos milions i mig de pessetes. L'hotel es transformà en un centre sanitari. El celler que la família Palau tenia al costat de l'Hotel Lérida també fou venut.
 
 
El Pepito ( tercera generació ), fill de la Carme i l'Eustasi, va obrir l'any 1.960 amb la seva dona Ramona un altre celler al carrer Camp de Mart i l'any 1.965 el nou establiment a l'Avinguda Alcalde Porqueres amb les funcions de bar i fàbrica de begudes carbòniques amb el nom de La Flor de Vimbodí.
 

La fàbrica del barri de Balàfia va tancar l'any 1.982 per traslladar la seva seu central de distribució al Polígon Industrial El Segre. Des del 2.014 a l'edifici d'Alcalde Porqueres hi tenen una botiga i un petit museu.
 
 
L'empresa líder en distribució de begudes  a les comarques del Pla de Lleida i que a més a més fabrica sifons i gasoses és La Flor de Vimbodí. La família Palau té l'exclusivitat de la marca Coca-Cola en aquesta zona.
 

 Dedicada sobre tot al sector de l'hoteleria, La Flor de Vimbodí a més a més de sifons i gasoses distribueix refrescs, licors, llets, vins i olis. També productes per fer el vermut, des de les patates fregides a les llaunes d'escopinyes, rodanxes de pop farcit, navalles, musclos...
 

 Darrere de les llaunes de la fotografia anterior hi ha sifons exposats en els que s'hi pot llegir "Sifón sin cabeza". Aquest tipus de sifó tenien un tap de tancament hermètic que calia treure per després enroscar-hi el capçal ( cabeza ) d'us exclusiu. Penseu que el capçal amb la palanqueta que facilita la sortida d'aigua carbonatada és la part de sifó més difícil de netejar.
 
 
També veureu emmarcades fotografies de l'antiga fàbrica amb la maquinaria en ple funcionament, algunes  amb les ampolles de gasosa o els sifons, que ens permeten fer un salt enrere en el temps i observar com era La Flor del Vimbodí fa seixanta anys.
 
 
Però el que us deixarà bocabadats d'aquest petit museu de Balàfia és pujar les escales que ens permeten pujar des del bar a l'entresol i gaudir de l'antiga maquinaria.
 
 
A la part superior de la fotografia anterior hi ha fotografies emmarcades de l'Hotel Lérida, al que dedicaré una entrada pròximament. La gran majoria de les màquines són del 1.963 i les han cedit al museu la Ramona Guitart Pujol i el Pepito Palau Allepuz ( tercera generació de la família Palau dedicada a la fabricació de begudes carbòniques ).
 
 
A la fotografia anterior podeu veure l'omplidora de sifons manual de dos braços en la que l'operador estrenyia les palanques per l'ompliment. Dos anuncis idèntics del refresc Vanguard en els que hi podem llegir "Beba... Vanguard el refresco con sabor a más..." flanquegen  l'omplidora.
 
 
Dirigint la mirada a l'esquerra de l'omplidora manual de sifons faig la fotografia de bona part de les antigues màquines exposades al museu.
 
 
A la propera entrada dedicada a la que fou la fàbrica de begudes carbòniques La Flor de Vimbodí entre els anys 1.965 i 1.982 les observarem detalladament.
Atentament.
Senyor i